El passat diumenge 11 de desembre, durant una estona, es van observar una mena d'ones molt curioses en el cel. Aquest fenomen s'anomena inestabilitat de Kelvin-Helmholtz.
La inestabilitat de Kelvin-Helmholtz és un fenomen meteorològic espectacular i fotogènic format per uns núvols que adopten l'aparença d'unes onades en el mar.
La inestabilitat de Kelvin-Helmholtz deu el seu nom als seus descobridors: Lord Kelvin i Hermann von Helmholtz, que a finals del segle XIX van desenvolupar una teoria per explicar l'origen de l'energia solar.
Posteriorment, es va observar que aquest mecanisme era extrapolable a altres processos atmosfèrics o espacials. De fet, s'ha estudiat la inestabilitat KH en diferents entorns astrofísics i geofísics en els quals interaccionen diferents fluids o fluxos de plasma.
Aquestes ones tan peculiars tenen lloc a l'atmosfera terrestre quan hi ha cisalladura de la velocitat vertical del vent, al llarg de la frontera que divideix dues capes de diferent densitat en un flux inicialment estratificat i estable.
La probabilitat que es produeixi inestabilitat KH es calcula gràcies al nombre de Richardson: si R > 0,25, l'estabilitat inicial es pot trencar, ja que la diferència de velocitat entre les dues capes arriba a superar el llindar per a les condicions d'estabilitat i comencen a produir-se aquestes ones.
És més habitual que la capa superior sigui més estable que la inferior.
És un fenomen associat a la dinàmica de fluids. Aplicat a l'atmosfera, quan tenim dos fluxos de vent en sentits oposats i paral·lels, en dos nivells atmosfèrics propers, movent-se a diferents velocitats i amb densitats diferents, es formen núvols disposats com si fossin onades.
La inestabilitat KH té lloc en molts fluids presents a la natura. Els rius i oceans tenen aquestes inestabilitats en diferents situacions, quan es barregen masses d'aigua de diferents densitats, temperatures i condicions dinàmiques.
La inestabilitat de Kelvin-Helmholtz es pot donar en qualsevol tipus de núvol i a qualsevol altitud, però generalment s'observa amb més freqüència sobre cirrus, altocúmuls i estratocúmuls.
A part de la inestabilitat de Kelvin-Helmholtz, també s'apreciaren altres núvols curiosos que denotaven la presència de vent en altura, amb Altocumulus lenticularis i Stratocumulus undulatus.
Tot i l'existència d'aquests núvols de vent, en superfície el vent va ser molt poc destacable. En prou feines s'enregistrà una ratxa màxima de 16 km/h i durant molts moments hi hagué vent en calma.
De totes maneres, un dels fenòmens meteorològics més destacats de la jornada dominical va ser la fred.
L'ambient va ser típicament hivernal, degut a l'entrada d'una massa d'aire àrtic continental, amb l'isoterma de 0 ºC a 1.500 m.
Això es va ajuntar amb els núvols abundants, la qual cosa deixà una màxima de només 10,0 ºC. Malgrat la presència de nuvolositat, l'entrada d'aire fred i el vent en calma donaren una mínima força freda.
Al barri Vell de Palamós hi van haver 3,4 ºC, a la Fosca 2,5 ºC i al carrer Joan Vilar 2,2 ºC. Terra endins, lluny de la influència del mar, gairebé es van assolir els 0 ºC, amb 0,3 ºC al paratge de la Pietat.
D'altra banda, la humitat relativa es va moure entre un mínim del 36 % i un màxim del 80 %. Pel seu cantó, la pressió en superfície va marcar un màxim de 1009 hPa i un mínim de 1005 hPa.
Més fotos del passat diumenge 11 de desembre
