Costa Rica és la llar de més de 500.000 espècies d'animals, el que representa gairebé el 4% de totes les espècies que hi han al món. Això fa que el país sigui un dels 20 països amb més biodiversitat a nivell mundial.
D'aquestes 500.000 espècies, entre d'altres, una mica més de 300.000 són insectes, 231 són mamífers, 894 són aus (600 permanents i més de 200 emigrants), 225 són rèptils, 127 són peixos d'aigua dolça, 1.251 són papallones diürnes (Ropalòcers) i 8.000 són papallones nocturnes (Heteròcers).
Avui ens centrarem en els amfibis, més concretament en les granotes i gripaus (Anurs). Cal destacar que Costa Rica és la llar d'uns 175 amfibis, el 85% dels quals són granotes i gripaus. Per comparació, a Catalunya "només" hi han comptabilitzades 16 espècies d'amfibis, 10 entre granotes i gripaus (Anurs) més 6 espècies entre salamandres i tritons (Urodels).
Cal destacar que les granotes de Costa Rica tenen uns costums molt curiosos alhora de trobar zones amb aigua que no tinguin peixos, per tal de poder pondre els ous i que els capgrossos puguin crèixer sense que els seus depredadors els devorin.
Algunes granotes verinoses ponen els seus ous a l'aigua de pluja que es concentra a dins les bromèlies (plantes epífites).
Altres mètodes inclouen la recerca de basses abans de pondre els ous o pondre els ous en terra xopa.
Algunes de les espècies de granotes de Costa Rica s'agrupen en el grup de les arborícoles, les granotes verinoses i les semitransparents o granotes de vidre.
També hi trobem 10 espècies de gripaus (Bufo) i aproximadament 40 espècies de salamandres sense pulmons i dues espècies de gimnofions o cecílies que només es troben al país, poques vegades vistes i poc conegudes.
Les fotos que us poso avui han sigut realitzades durant una de les activitats més conegudes de Costa Rica. Es tracta de fer una passejada nocturna al bosc per descobrir la fauna que resta oculta durant el dia.
Per fer-nos una idea, en pocs minuts de descoberta vaig poder veure sis espècies de granotes i escoltar-ne una altre, la famosa "rana martillo" amb el seu so penetrant i característic que omple la selva.
Tot seguit us poso algunes granotes fotografiades durant la passejada nocturna, les quals espero haver identificat correctament! Tot i que ni ha una que se m'ha ressistit...
Nomès cal afegir que a part d'aquestes hi manquen algunes que no vaig poder retratar o bé la foto no és gaire reixida, com per exemple una granota minúscula que va sortir borrosa a la foto i una altre de color vermell i molt petita que vaig veure amagant-se entre la fullaraca a ple dia.
