Si cliqueu sobre les fotos del post i després premeu la tecla F11 aquestes es veuen més grans.

divendres, 27 de setembre de 2013

L'IPCC confirma que l'escalfament de la Terra seguirà augmentant a causa de l'activitat humana i tindrà repercussions greus en el temps, el nivell del mar i l'Àrtic



Segons la darrera nota de premsa de l'Organització Meteorològica Mundial publicada avui divendres, una important avaluació internacional sobre el canvi climàtic aprovada per 110 governs, aporta noves proves científiques concloents que les activitats humanes estan provocant canvis sense precedents en el clima de la Terra.

En l'informe d'avaluació, elaborat pel Grup Intergovernamental d'Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC), que van crear l'Organització Meteorològica Mundial (OMM) i el Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient (PNUMA) a l'any 1988, es confirma que és molt probable (95/100% de probabilitats) que l'escalfament produït des del 1950 estigui degut en gran mesura a la influència humana.

En l'anterior avaluació de l'IPCC, publicada el 2007, es van qualificar les proves de l'escalfament global causat per l'home com a "inequívoques" o sigui, que tenen almenys 9 probabilitats sobre 10 de ser correctes.

Al nou informe s'afirma, a més, que si les emissions de gasos d'efecte hivernacle continuen a un ritme igual o superior a l'actual, els oceans, els casquets de gel, les glaceres, la biosfera i altres elements del sistema climàtic experimentaran canvis, dels quals, alguns no tindran precedents en els últims decennis o mil·lennis. Per limitar el canvi climàtic caldria reduir de forma substancial i sostenible les emissions de diòxid de carboni (CO2) i altres gasos d'efecte hivernacle.

"Les múltiples proves confirmen que la calor addicional atrapada pels gasos d'efecte hivernacle està augmentant la temperatura de la superfície de la Terra a nivells sense precedents, escalfant els oceans, augmentant el nivell del mar, fonent els casquets de gel i les glaceres, i modificant les característiques climàtiques i els fenòmens meteorològics extrems", va dir el secretari general de l'OMM, senyor Michel Jarraud.

"L'informe de l'IPCC demostra que hem de reduir considerablement les emissions globals per tal d'evitar els pitjors efectes del canvi climàtic. A més, conté nous importants coneixements científics que poden utilitzar-se per oferir informació pràctica i serveis sobre el clima que ajudin a la societat a adaptar-se a les repercussions del canvi climàtic" ha manifestat Jarraud.

"El canvi climàtic és un desafiament a llarg termini però que, al mateix temps, requereix l'adopció de mesures urgents, que no poden esperar a demà, donat el ritme i la magnitud de l'acumulació dels gasos d'efecte hivernacle a l'atmosfera i el major risc que la temperatura augmenti en més de 2ºC", va dir el secretari general adjunt de les Nacions Unides i director executiu del Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient, el senyor Achim Steiner .

"És fonamental que d'aquí al 2015 les Nacions Unides adoptin un nou acord universal sobre el clima, que compti amb el suport d'iniciatives voluntàries de suport orientades, per exemple, a reduir la quantitat de contaminants climàtics de curta vida com el carbó negre. Segons mostren els treballs realitzats en el marc de la iniciativa integradora per a una Economia Verda, els beneficis que es deriven de la transició cap a un futur amb baixes emissions de carboni són múltiples, des d'una millora de la salut pública i la seguretat alimentària, juntament amb la generació d'ocupació, a la lluita contra el canvi climàtic en benefici de les generacions actuals i futures", ha afegit.

"Aquells que vulguin centrar-se en els interrogants científics estan en el seu dret, però avui dia l'important és centrar-se en les qüestions fonamentals i en les mesures pràctiques. En cas contrari , els riscos a què ens enfrontem augmentaran cada any més".

La funció de l'IPCC consisteix en proporcionar als governs del món informació d'interès sobre el canvi climàtic per a la formulació de polítiques. El seu Cinquè Informe d'Avaluació serà examinat pels negociadors encarregats de concertar un nou acord en el marc de la Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (CMNUCC) el 2015 .

Entre les principals conclusions de l'informe cal citar les següents :

La temperatura mitjana global en superfície va augmentar 0,89° C entre els anys 1901 i 2012. Cadascun dels tres últims decennis ha estat més càlid que tots els precedents des del 1850. A l'hemisferi nord, el període 1983-2012 ha estat probablement el període de 30 anys més càlid dels últims 1400 anys. El primer decenni del segle XXI ha estat el més càlid de tots (en la publicació El clima mundial 2001-2010 de l'OMM s'estima que la temperatura mitjana global en superfície per a aquest decenni fou de 14,47°C).
Les temperatures mitjanes globals probablement augmentaran entre 0,3°C i 0,7°C durant el període comprès entre el 2016 i el 2035. És probable que, la mitjana de la temperatura global en superfície al llarg del període 2081-2100, superi els nivells preindustrials en 1,5°C o, fins i tot, en 2°C (depenent de les emissions de gasos d'efecte hivernacle en el futur).

Des d'aproximadament el 1950 s'han observat canvis en nombrosos fenòmens meteorològics i climàtics extrems. És molt probable que el nombre de dies i nits fredes hagi disminuït i el nombre de dies i nits càlids hagi augmentat a escala global i és probable que a gran part d'Europa, Àsia i Austràlia la incidència de les onades de calor hagi augmentat.
És pràcticament segur que les capes superiors dels oceans (fins a una profunditat de 700m) s'hagin escalfat entre 1971 i 2010. És probable que les capes profundes dels oceans, per sota dels 3000m, també s'hagin escalfat des del decenni del 1990, època en què es va començar a disposar d'observacions suficients.
L'energia solar entrant que emmagatzema la Terra sol portar implícit un escalfament dels oceans, que entre el 1971 i el 2010 va ser del 93%. Els oceans mundials seguiran escalfant-se durant el segle XXI. La calor penetrarà des de la superfície fins a les capes profundes dels oceans i influirà en la circulació oceànica.

El ritme de l'augment del nivell del mar des de mitjans del segle XIX ha estat superior a la mitjana en els dos mil·lennis anteriors. El nivell mitjà va pujar aproximadament 19cm entre el 1901 i el 2010 degut a l'augment de l'escalfament dels oceans i per la fusió de les glaceres i els mantells de gel. El ritme de l'augment es va accelerar entre el 1993 i el 2010, i és molt probable que s'incrementi de nou durant el segle XXI i més endavant.
A l'informe s'assenyala que durant l'Últim Interglacial, quan les temperatures eren 2°C més altes que en els nivells preindustrials, els nivells màxims globals del mar eren entre 5 i 10m més alts que els d'avui en dia .

L'aigua del mar s'ha tornat més àcida (el seu pH ha disminuït en un 0,1) des de l'inici de l'era industrial a causa de les emissions de diòxid de carboni d'origen humà i es seguirà acidificant durant el segle XXI.
És molt probable que la coberta de gel de l'Àrtic segueixi minvant i fent-se més prima i que el mantell de gel primaveral a l'hemisferi nord disminueixi al llarg del segle XXI a mesura que vagi augmentant la temperatura mitjana global en superfície.
Segons alguns escenaris, l'oceà Àrtic estarà gairebé lliure de gel en el mes de setembre abans de mitjans de segle.

Hi ha un alt nivell de confiança que les glaceres seguiran minvant i perdent massa a tot el món, amb molt poques excepcions. Segons un dels escenaris, el volum de les glaceres es podria seguir reduint entre un 35 i un 85% d'aquí al 2100. Mentrestant, l'extensió del mantell de neu a l'hemisferi nord ha disminuït des de mitjans segle XX, especialment a la primavera i seguirà aquesta tendència .

És probable que la influència humana hagi afectat al cicle global de l'aigua i les seves característiques des del 1960. Per exemple, en els últims decennis les precipitacions han augmentat a les superfícies terrestres de les latituds mitjanes de l'hemisferi nord .

En un procés que va durar tres anys, més de 250 científics van elaborar el volum de "Base de ciència física" del Cinquè Informe d'Avaluació. L'any que ve es publicaran altres volums sobre l'impacte, adaptació i vulnerabilitat, sobre la mitigació i un informe de síntesi. L'IPCC no realitza treballs nous de recerca, sinó que el seu mandat consisteix a realitzar avaluacions d'importància per a la formulació de polítiques sobre les publicacions mundials existents relatives als aspectes científics, tècnics i socioeconòmics del canvi climàtic.
Els seus informes han estat un fort motiu d'inspiració per a l'adopció i aplicació per part dels governs de la Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic.

Font: http://www.wmo.int/pages/mediacentre/press_releases/pr_978_es.html