Aquesta propera nit de dilluns a dimarts, concretament a les 00:34h (hora oficial) del dia 21 de juny, començarà l'estiu astronòmic. L'estació més calorosa de l'any durarà 93 dies i 15 hores, i acabarà el 22 de setembre amb el començament de la tardor.
Com sempre, cal recordar que l'inici de les estacions es produeix quan la Terra es troba en unes determinades posicions en la seva òrbita al voltant del Sol. En el cas de l'estiu, aquesta posició es dóna en el punt de l'eclíptica on el Sol ostenta la seva posició més boreal. Aquest dia el Sol arriba a la seva màxima declinació nord (+ 23º 27') i durant diversos dies la seva alçada màxima al migdia no canvia; aquesta circumstància també s'anomena solstici ("Sol quiet") d'estiu. En aquest instant a l'hemisferi sud s'inicia l'hivern.
El dia del solstici d'estiu correspon al de major durada de l'any. Al voltant d'aquesta data es troben el dia on el Sol surt més aviat i aquell en què es pon més tard. Un fet circumstancial no relacionat amb les estacions es dóna també en aquesta època: el dia de l'afeli, és a dir, el dia en què el Sol i la Terra estan més allunyats entre si al llarg de l'any.
Aquest major allunyament respecte el Sol fa que la Terra es mogui més lentament al llarg de la seva òrbita el·líptica durant l'estiu (segons la coneguda com a segona llei de Kepler) i, per tant, la durada d'aquesta estació és més gran que les altres.
Si anomenem popularment la durada del dia com el temps que transcorre entre la sortida i la posta del Sol en un lloc donat, aquest dimarts 21 de juny serà el dia de més durada. Això fa que actualment tinguem 15 hores de dia i 9 hores de nit, en canvi, al solstici d'hivern (21 de desembre) tindrem el dia més curt de l'any, amb 15 hores de nit i 9 hores de dia). Cal observar que hi ha gairebé sis hores de diferència entre el dia més curt i el més llarg. Aquesta diferència depèn molt de la latitud del lloc, sent nul·la a l'equador i extrema (24 hores) per sobre del cercle polar àrtic.
És precisament per sobre del cercle polar boreal on alguns dies a l'any (al voltant del 21 de juny) es dóna el fenomen del sol de mitjanit, quan el Sol és visible per sobre de l'horitzó durant les 24 hores del dia. (A l'Antàrtida això passa al voltant del 21 de desembre.)
Es podria pensar que el dia més llarg de l'any serà també el dia en què el Sol surti més aviat i es pongui més tard, però no és així. Això passa perqué l'òrbita de la Terra al voltant del Sol no és circular sinó el·líptica i al fet que l'eix de la Terra està inclinat en una direcció que no té res a veure amb l'eix d'aquesta el·lipse.
Això fa que un rellotge solar i els nostres rellotges, basats en un Sol mitjà fictici, estiguin desajustats. El dia en què el Sol surt més aviat és el 14 de juny, mentre que el dia en què el Sol es pon més tard és el 27 de juny.
En aquestes dates es dóna també el màxim allunyament anual (afeli) entre la Terra i el Sol. En aquesta ocasió, el màxim allunyament es donarà el pròxim dia 4 de juliol, sent la distància d'una mica més de 152 milions de km, uns 5 milions de km més que a principis de gener, quan la distància al Sol arriba al seu mínim anual.
Durant l'estiu es produiran dos eclipsis: un anular de Sol l'1 de setembre i un altre penombral de Lluna el 16 de setembre. L'eclipsi anular de Sol de l'1 de setembre serà visible a l'Atlàntic, Àfrica i l'Índic. L'eclipsi penombral de Lluna del 16 de setembre serà visible al Pacífic, Austràlia, Àfrica i Europa. Aquest últim eclipsi serà visible a casa nostre, arribant al seu màxim a les 20:52h, hora oficial.
La primera lluna plena de l'estiu es donarà el 20 de juliol, donant-se les següents 29 o 30 dies després. En aquest estiu es donaran dues llunes plenes més: el 18 d'agost i el 16 de setembre.
Durant tot l'estiu a l'alba podrem observar el planeta Urà i al capvespre veurem Mart, Júpiter, Saturn i, des de mitjans de juliol, Venus.
Les pluges de meteors més intenses de l'estiu són la de les delta Aquàrides, el màxim ritme es dóna al voltant del 30 de juliol, i la més famosa de l'estiu, la de les Perseides, tindrà el seu màxim al voltant del 12 d'agost.
Si mirem les estrelles, al voltant de l'estrella Polar es veuran al llarg de la nit Cassiopea, Cefeu, el Cigne, el Drac i les dues Ósses. D'est a sud i a oest es veuran Pegàs, l'Àguila, la Coronal Boreal i la Cabellera de Berenice. A prop de l'horitzó es veuran al llarg de la nit algunes de les constel·lacions zodiacals de Verge a Aquari, aquesta última ja prop de l'alba. Entre les estrelles més brillants visibles d'aquesta època destaquen les que constitueixen el "triangle de l'estiu": Altair (a l'Àguila), Deneb (al Cigne) i Vega (a la Lira).