La temperatura d'aigua superficial dels oceans de tot el món ha estat augmentant a causa de l'escalfament global, però en aquest aspecte les aigües marines que envolten l'Antàrtida no han canviat gaire. Ara, una nova investigació ens assenyala la possible explicació del per què passa això.
Els oceans del món tenen una gran capacitat per absorbir i transportar la calor que, com a conseqüència de l'excés d'emissions de carboni procedents d'activitats humanes, ha quedat atrapada a l'atmosfera. En concordança amb això, s'ha observat que els mars s'estan escalfant globalment, en particular prop de la superfície, on la calor procedent de l'atmosfera entra a l'aigua.
Però les aigües que envolten l'Antàrtida no s'estan escalfant com les de la resta dels oceans del món. La temperatura mitjana en superfície dels oceans de tot el món s'ha incrementant en 0,08 graus centígrads per dècada des del 1950, mentre que l'Oceà Antàrtic gairebé no ha experimentat canvis, amb un augment de temperatura de només 0,02 graus centígrads, i en alguns llocs fins i tot està refredant-se.
Els científics s'han sentit desconcertats per aquest fenomen, atès que les altres regions polars han estat experimentant un escalfament desproporcionadament més gran. Mentre que l'Àrtic s'està escalfant a un ritme que duplica al de la resta de la Terra, les aigües que envolten l'Antàrtida romanen fredes, tant que el gel marí fins i tot ha crescut amb el pas dels anys en algunes regions.
Ara, en un nou estudi, l'equip de John Marshall, de l'Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT), i Kyle Armour, de la Universitat de Washington, ambdues institucions als Estats Units, ha arribat a la conclusió que el culpable del retard en l'escalfament de l'Oceà Antàrtic podria ser l'aflorament d'aigua freda arrossegada per un corrent oceànic global de gran antiguitat.
Tot i que els vents forts de l'oest afecten tota l'Antàrtida, tendeixen especialment, en combinació amb altres factors, a promoure el desplaçament de l'aigua marítima circumdant superficial, més càlida que la profunda, cap al nord, en direcció a l'equador. Alhora, aquests vents ajuden a que emergeixi aigua marina de les profunditats, que reemplaça la superficial que flueix cap a fora de l'Oceà Antàrtic. No obstant això, aquest no és l'únic lloc de la Terra on succeeixen aquests fenòmens de l'aflorament i el canvi d'aigües.
En alguns llocs, com la costa occidental d'Amèrica, l'aigua de la superfície rep aportacions importants d'aigua provinent d'uns pocs centenars de metres de profunditat. La gran diferència és que les aportacions d'aigua profunda que rep la capa superficial de l'oceà Antàrtic provenen d'alguns milers de metres per sota de la superfície.
El fet que les temperatures superficials no s'elevin tant al voltant de l'Antàrtida com ho fan a la regió polar boreal es deu, aparentment, a l'efecte refrigerant d'aquesta aigua antàrtica antiga, profunda i gèlida. L'acció d'aquesta aigua contraresta els efectes de l'escalfament global a l'Oceà Antàrtic.
Això il·lustra la importància de tenir clares les causes de la gran diferència existent de com l'Àrtic reacciona davant el canvi climàtic i com ho fa l'Antàrtida. Tal com argumenten Marshall i Armour, no podem comparar directament l'Àrtic amb l'Antàrtida quan parlem d'escalfament global, perquè l'efecte dels gasos d'efecte hivernacle s'ha combinat amb el de circulacions oceàniques molt diferents.