L'inici de l'estiu a l'hemisferi nord es dona quan la Terra passa pel punt de la seva òrbita des del qual el Sol presenta la màxima declinació nord. A més a més, el Sol arriba a la seva elevació més gran sobre l'horitzó al migdia i descriu l'arc més llarg en el cel. Com a conseqüència d'això, aquest és el dia amb més hores de Sol de tot l'any. També tenim uns quants dies on l'alçada màxima del Sol al migdia sembla que no experimenti canvis. Aquets fet provoca que el començament de l'estiu també s'anomeni solstici d'estiu (del llatí solstitium, Sol quiet).
Així mateix, el començament de l'estiu a l'hemisferi nord coincideix amb el començament de l'hivern a l'hemisferi sud.
El cel durant l'estiu del 2023
Les nits d'estiu, tot i que són curtes, solen ser les més càlides de l'any, i per això representen una bona ocasió per explorar el cel. A més, a l'estiu és freqüent viatjar a llocs com el camp i la platja, que en tenir un cel fosc ens permeten veure millor el firmament.
Després de la posta de Sol, al començament de l'estiu, apareixeran Venus i Mart com a únics planetes visibles, però a mesura que passin els mesos s'aniran apropant al Sol i desapareixeran gradualment del cel, donant pas a una breu aparició de Mercuri durant unes setmanes entre juliol i agost. Caldrà esperar fins a mitjans d'agost per poder veure Saturn sortir per l'est al capvespre.
El cel d'abans de la sortida del Sol, per la seva part, començarà l'estació amb Júpiter i Saturn, però l'últim desapareixerà a finals d'agost amb la brillantor de l'alba, mentre que Venus farà la seva aparició per l'est. En acabar l'estació, Mercuri començarà a ser visible.
A més dels planetes, també és fàcil distingir els grups d'estrelles brillants. El més característic de l'estiu és el triangle format per Altair, a la constel·lació de l'Àliga, Deneb, a la constel·lació del Cigne, i Vega, a la constel·lació de la Lira. S'anomena el triangle de l'estiu, i és pròpiament un asterisme ja que combina estrelles de diferents constel·lacions.
Cap al sud, són típiques de l'estiu les constel·lacions d'Escorpí, amb la brillant i vermellosa estrella Antares, i Sagitari, la posició del qual indica aproximadament el centre de la Via Làctia. Aquesta banda blanca, que representa la brillantor combinada dels milions d'estrelles que componen la nostra galàxia, es pot veure en tota la seva esplendor creuant el cel de sud a nord, encara que per distingir-la bé cal un cel fosc.
Altres fenòmens d'interès astronòmic durant l'estiu del 2023 seran les pluges de meteors de les delta aquàrides. El seu màxim s'espera cap al 30 de juliol, i les populars perseïdes, amb un màxim cap al 12 d'agost. Això coincidirà amb la lluna minvant, oferint excel·lents condicions per a l'observació de les estrelles fugaces durant tota la nit.
Les llunes plenes de l'estació es donaran el 3 de juliol, l'1 d'agost i el 31 d'agost.
El 6 de juliol es produirà el moment de màxim allunyament anual entre la Terra i el Sol, anomenat afeli. Quan això passi, la nostra distància al Sol serà de més de 152 milions de km, és a dir, uns 5 milions de km més que en el moment de menor distància (periheli), que va passar el 4 de gener.
Durant l'estiu del 2023 no es produirà cap eclipsi de Sol o Lluna.
Algunes curiositats sobre l'estiu
Amb una mica més de 93 dies de durada, l'estiu a l'hemisferi nord és l'estació més llarga de l'any. Això és degut al fet que l'òrbita de la Terra al voltant del Sol no és circular sinó el·líptica i l'estiu coincideix amb l'època de l'any on la Terra es troba més lluny del Sol. Quan això succeeix, la Terra es mou més a poc a poc en la seva òrbita (segons la coneguda com a segona llei de Kepler), i per tant necessita més temps per arribar al punt on comença la següent estació, que és la tardor.
L'inici de l'estiu es pot donar, com a màxim, en tres dates diferents del calendari (del 20 al 22 de juny). Al llarg del segle XXI l'estiu s'iniciarà els dies 20 i 21 de juny. El seu inici més matiner serà el de l'any 2096 i l'inici més tardà fou el del 2003. Les variacions d'un any a l'altre són degudes a la manera com encaixa la seqüència d'anys segons el calendari (uns de traspàs, altres no) amb la durada de cada òrbita de la Terra al voltant del Sol.
D'altra banda, encara que el dia del solstici d'estiu correspon amb el que presenta més hores de Sol, la diferència d'hores entre el dia i la nit depèn de la latitud del lloc. Per a les nostres contrades, el dia del solstici d'estiu tindrà unes 15 hores de Sol, a comparar amb les 9 hores de Sol que va tenir el dia més curt (solstici d´hivern). La diferència entre el dia més llarg i el més curt és per tant de gairebé sis hores de Sol. A mesura que ens acostem a l'equador, aquesta diferència disminueix, mentre que als pols terrestres la diferència és màxima.
