El Servei Meteorològic de Catalunya ha fet un estudi sobre les projeccions climàtiques previstes a Catalunya. Amb aquests estudi es preveu que durant el segle XXI la temperatura mitjana anual augmentarà més a la zona pirinenca que a la resta de Catalunya, i aquest augment serà més marcat a l'estiu. La temperatura projectada cap a finals d'aquest segle, pot augmentar al nostre país fins a valors superiors als 3 cº en relació al període de referència 1971-2000.
Segons el Butlletí Anual d'Indicadors Climàtics de l'any 2009, publicat la darrera primavera, es confirma per 16 punts de mesura que la tendència a l'alça de la temperatura mitjana anual va a un ritme d'entre 0,19 cº i 0,24 cº per dècada.
Les projeccions climàtiques regionalitzades s'han generat considerant dos escenaris d'emissions: un de sever(A2) i un de moderat (B1).
Els primers resultats obtinguts, permeten concloure que la temperatura projectada cap a finals d'aquest segle, pot augmentar al nostre país fins a valors superiors als 3 cº en relació al període de referència 1971-2000, fins i tot pot arribar a valors propers als 5cº als Pirineus. Quant a les estacions, els augments més grans de temperatura es projecten per a l'estiu i els més petits a l'hivern i a la primavera.
Pel que fa a la precipitació, els resultats mostren un decreixement general dels valors anuals en relació al període 1971-2000, que podrien arribar a ser superiors al -15% per a finals de segle (amb valors propers al -25% als Pirineus). Tot i això aquesta reducció no es produirà de manera uniforme ni a totes les estacions de l'any, algunes de les quals presenten força incertesa, ja que es donen resultats del tot contraris segons els escenaris d'emissions considerats. Només per a finals del segle XXI, coincideixen les projeccions obtingudes entre escenaris pel que fa referència al signe de la seva variació. A grans trets, s'espera un augment de la precipitació a l'hivern i disminucions de la mateixa la resta de l'any, sent més important la disminució a la primavera i a l'estiu.
En relació a la freqüència dels esdeveniments extrems de temperatura i precipitació, les projeccions indiquen que aquests variaran al llarg del segle XXI, els períodes secs seran més freqüents i augmentant la probabilitat d’episodis de pluja intensa, amb la qual cosa es projecta una major variabilitat de la precipitació durant el present segle. D'altra banda, en temperatura es projecta una baixada de la probabilitat dels episodis de fred i un augment considerable en la dels episodis de calor extrema. En aquestes projeccions d'episodis extrems, els canvis sempre són més marcats per a l'escenari A2 que no pas el B1.
Tendències de la temperatura i la precipitació a Catalunya durant el s. XX
Cada any el Servei Meteorològic de Catalunya edita el Butlletí Anual d’Indicadors Climàtics(BAIC), on s'analitzen les dades registrades a diversos punts d’observació amb una sèrie superior a 50 anys per poder conèixer l’evolució dels principals indicadors climàtics més àmpliament utilitzats.
La darrera actualització del BAIC analitza 16 sèries amb dues d'aquestes (Observatoris de l'Ebre i Fabra) amb més de 100 anys de dades i la sèrie de temperatura de l'aigua del mar a l'Estartit (el Baix Empordà) des de 1974.
Quant a la temperatura mitjana anual, l'augment observat durant el període des de 1950 fins a l'actualitat, mostra una apreciable uniformitat geogràfica a un ritme d'entre +0,19 i +0,24 cº/dècada. La mitjana anual de la temperatura màxima ha augmentat a un ritme més alt que no pas la mitjana anual de la temperatura mínima.
Estacionalment, l'estiu mostra un augment de la temperatura mitjana anual més elevat, entre +0,32 i +0,44 ºC/dècada, mentre que la tardor no mostra una tendència estadísticament significativa.
Si analitzem les dades dels observatoris de l'Ebre i Fabra, operatius des de començament del segle XX, s'ha observat un augment de la temperatura mitjana anual de +0,13 i +0,10cº per dècada respectivament. Pel que fa a la precipitació, no hi ha una tendència estadísticament significativa en cap dels índexs calculats, tret del nombre de dies de neu, amb una disminució estadísticament significativa en ambdós casos.
Informació extreta de www.meteocat.com
Pel que fa a la precipitació, els resultats mostren un decreixement general dels valors anuals en relació al període 1971-2000, que podrien arribar a ser superiors al -15% per a finals de segle (amb valors propers al -25% als Pirineus). Tot i això aquesta reducció no es produirà de manera uniforme ni a totes les estacions de l'any, algunes de les quals presenten força incertesa, ja que es donen resultats del tot contraris segons els escenaris d'emissions considerats. Només per a finals del segle XXI, coincideixen les projeccions obtingudes entre escenaris pel que fa referència al signe de la seva variació. A grans trets, s'espera un augment de la precipitació a l'hivern i disminucions de la mateixa la resta de l'any, sent més important la disminució a la primavera i a l'estiu.
En relació a la freqüència dels esdeveniments extrems de temperatura i precipitació, les projeccions indiquen que aquests variaran al llarg del segle XXI, els períodes secs seran més freqüents i augmentant la probabilitat d’episodis de pluja intensa, amb la qual cosa es projecta una major variabilitat de la precipitació durant el present segle. D'altra banda, en temperatura es projecta una baixada de la probabilitat dels episodis de fred i un augment considerable en la dels episodis de calor extrema. En aquestes projeccions d'episodis extrems, els canvis sempre són més marcats per a l'escenari A2 que no pas el B1.
Tendències de la temperatura i la precipitació a Catalunya durant el s. XX
Cada any el Servei Meteorològic de Catalunya edita el Butlletí Anual d’Indicadors Climàtics(BAIC), on s'analitzen les dades registrades a diversos punts d’observació amb una sèrie superior a 50 anys per poder conèixer l’evolució dels principals indicadors climàtics més àmpliament utilitzats.
La darrera actualització del BAIC analitza 16 sèries amb dues d'aquestes (Observatoris de l'Ebre i Fabra) amb més de 100 anys de dades i la sèrie de temperatura de l'aigua del mar a l'Estartit (el Baix Empordà) des de 1974.
Quant a la temperatura mitjana anual, l'augment observat durant el període des de 1950 fins a l'actualitat, mostra una apreciable uniformitat geogràfica a un ritme d'entre +0,19 i +0,24 cº/dècada. La mitjana anual de la temperatura màxima ha augmentat a un ritme més alt que no pas la mitjana anual de la temperatura mínima.
Estacionalment, l'estiu mostra un augment de la temperatura mitjana anual més elevat, entre +0,32 i +0,44 ºC/dècada, mentre que la tardor no mostra una tendència estadísticament significativa.
Si analitzem les dades dels observatoris de l'Ebre i Fabra, operatius des de començament del segle XX, s'ha observat un augment de la temperatura mitjana anual de +0,13 i +0,10cº per dècada respectivament. Pel que fa a la precipitació, no hi ha una tendència estadísticament significativa en cap dels índexs calculats, tret del nombre de dies de neu, amb una disminució estadísticament significativa en ambdós casos.
Informació extreta de www.meteocat.com