Si cliqueu sobre les fotos del post i després premeu la tecla F11 aquestes es veuen més grans.

divendres, 27 de gener de 2012

La tempesta del segle: impacte d'un gran temporal sobre el litoral català


Mapa batimètric de la costa catalana. Foto: UB.


El 26 de desembre del 2008, un violent temporal va afectar bona part de les costes del nord de Catalunya i va causar-hi pèrdues humanes i econòmiques. Fou el fenomen meteorològic més extrem enregistrat en els darrers 25 anys a la Mediterrània nord-occidental, amb vents de força inusual, des del Golf de Gènova fins al litoral català, i onades de fins a 14 metres. Aquest episodi, de caràcter excepcional –es calcula que se'n produeix un cada 125 anys– també va deixar la seva petjada en els ecosistemes marins, tot malmetent les comunitats biològiques costaneres i alterant els cicles de transferència de matèria i energia cap als grans fons marins, tal i com descriu ara un nou article publicat a PLoS ONE , resultat d'una recerca dirigida pel catedràtic Miquel Canals, cap del GRC Geociències Marines de la UB.

Encara no es coneix bé quin és l'impacte de fenòmens naturals extrems com les grans tempestes sobre els grans fons marins, que acullen el conjunt d'ecosistemes més gran i desconegut del planeta. «La idea que les grans fondalades marines són regions permanentment encalmades és falsa. Hi ha una potent connexió entre els fenòmens atmosfèrics i la transferència de matèria i energia cap als grans fons marins, amb uns impactes més forts del que mai s'havia pensat» explica Miquel Canals, del Departament d'Estratigrafia, Paleontologia i Geociències Marines.

L'efecte Robin Hood del temporal en l'ecosistema marí

El nou treball descriu com la tempesta del dia de Sant Esteve del 2008 va accelerar tots els processos d'erosió i transport de sediments des de la costa fins a les grans fondalades marines i va facilitar el transport de grans quantitats de carboni orgànic als ecosistemes profunds. En canvi, els efectes del temporal sobre algunes comunitats biològiques costaneres, soterrades per grans volums de sediments, van ser catastròfics.

Tal com explica Anna Sanchez-Vidal, primera autora de l'article i membre del GRC Geociències Marines de la UB, «per efecte del temporal, grans volums de sediments foren erosionats de les zones més somes, afectant de forma molt negativa les comunitats bentòniques marines, com per exemple, les praderies de Posidònia. Ara bé, el que hem vist és que un impacte negatiu en l'ecosistema costaner pot tenir, al mateix temps, un efecte beneficiós a grans profunditats, doncs provoca una injecció massiva de carboni orgànic d'origen marí a través dels canyons submarins». En paraules del catedràtic Miquel Canals, «podríem parlar d'un efecte Robin Hood, que en aquest cas vol dir que un fen0men natural com el temporal de Sant Esteve del 2008 perjudica els ecosistemes costaners, més rics, però beneficia els més pobres, que són els ecosistemes que hi ha a milers de metres de fondària».



Fotografia dels efectes de la tempesta a 8-12 metres de profunditat davant la costa de Tossa de Mar. Foto: Jordi Regàs.


Fins a 1500 metres de fondària

En l'estudi, els experts comparen diversos indicadors geoquímics i sedimentològics abans, durant i després del temporal, en mostres obtingudes mercès a línies instrumentades amb correntímetres i trampes de partícules instal·lades pel GRC Geociències Marines a la zona del canyó submarí de Blanes. «Aquests instruments –comenta el professor Antoni Calafat, del GRC Geociències Marines — ens han aportat dades de les variables oceanogràfiques que ens han permès conèixer les propietats de les masses d'aigua i les característiques de les partícules que sedimenten fins a profunditats de 1500 metres».

«Era previsible que la tempesta tingués un impacte directe sobre els fons marins» apunta Anna Sànchez-Vidal. «El que ens ha sorprès és trobar la major quantitat de carboni orgànic associat als sediments de gra més fi, que és la fracció sedimentària que es transporta a més distància, i és la de major volum i temps de residència en suspensió més llarg a les aigüies de la conca marina més profunda».

La Mediterrània: un escenari d'extraordinari interès científic

La Mediterrània és una de les regions més ciclogèniques de l'hemisferi Nord durant l'hivern. Per als científics, un temporal extrem com el del 26 de desembre del 2008 ofereix una oportunitat única per conèixer com responen els sistemes naturals sota condicions límit. Segons els autors, encara cal aprofundir molt més per conèixer l'impacte global sobre els ecosistemes marins profunds dels processos oceanogràfics d'alt nivell energètic governats per les condicions atmosfèriques i sensibles al canvi climàtic global, com ara les tempestes i les cascades submarines.

Les cascades submarines, formades pel refredament d'aigües superficials, són fenòmens estacionals que, de forma periòdica, també comporten la injecció massiva i ràpida de matèria i d'energia a l'oceà profund. El GRC Geociències Marines desplega una activitat d'avantguarda científica en l'estudi de la Mediterrània com a àrea de referència mundial en estudis oceanogràfics i dels ecosistemes marins.

En l'estudi, publicat ara al PLoS ONE, també hi han participat els experts Galderic Lastras i Rut Pedrosa (Dept. Estratigrafia, Paleontologia i Geociències Marines UB); Bernat Hereu i Javier Romero (Dept. Ecologia UB); Melisa Menéndez i Raúl Medina (Universitat de Cantàbria); Joan B. Company (ICM-CSIC), i Teresa Alcoverro (CEAB-CSIC). La recerca ha estat realitzada amb el suport dels projectes HERMIONE (“Hotspot Ecosystem Research and Man's Impact on European Seas”) de la Comissió Europea, i DOS MARES (“Cañones y taludes profunDOS en los MARES Mediterráneo y Cantábrico: desde la sincronía entre forzamientos externos a los recursos vivos”) , del Pla Nacional d'I + D + I.

Més informació

Vídeos del Temporal de Sant Esteve

Article extret de: http://www.ecodiari.cat/