Si cliqueu sobre les fotos del post i després premeu la tecla F11 aquestes es veuen més grans.

dimarts, 14 de febrer de 2012

La desembocadura del riu Mannu i la torre Foghe


La torre de Foghe envoltada per màquia mediterrània. A la dreta apareix una savina.


Al sud de la ciutat de Bosa, a la costa occidental de Sardenya, trobem la desembocadura del riu Mannu. Aquest indret aïllat i exposat als elements, on la costa altiva està coronada per una de les nombroses torres de guaita erigides en temps de la dominació de la Corona Aragonesa, representa un altre clar exponent de la conjunció entre la història i el seu entorn natural.

El riu Mannu, té un recorregut modest de 21 quilòmetres i abarca una conca hidrogràfica de 155 km2., en el seu tram final, serpenteja a través d'unes gorges enclotades en un paisatge típicament mediterrani, format per una frondosa màquia.
Al llarg de seu trajecte des del naixement al Monte Sant'Antonio, Scano, Montiferro (Oristano) (397 msnm), ressegueix planes agrícoles i de pastura que finalitzen en uns altius penya-segats. El riu Mannu travessa terrenys basàltics, tot i que en alguns trams ha erosionat les formacions sedimentàries inferiors del Miocè. El seu principal afluent és el riu de Marale.



Al fons del barranc trobem el tram baix del riu Mannu envoltat d'exhuberant vegetació.


A uns 10 minuts del cap Foghe, resseguint un petit sender que baixa d'allí dalt, trobem la desembocadura del riu Mannu en un petit estuari. Les vessants dels barrancs del Mannu, força pronunciades, són un veritable oasi de vegetació fins que acaben a les roques d'arran de mar, ja en el terme municipal de Tresnuraghes. Tresnuraghes és accessible des de la carretera SS 129 bis a Macomer o la SS 292 d'Oristano.

A uns 11 km del petit poble de Tresnuraghes arribem a la punta de Punta Foghe i a la seva torre.


Foce del Riu Mannu
Desembocadura del riu Mannu. Font: flickr.com (candido33)



Paisatge despoblat dominat per vegetació arbustiva a la vora de la Torre Foghe, amb alguns cumulus humilis i mediocris al fons de la imatge.



La torre Foghe.


La torre Foghe (70 msnm), és una torre de guaita que servia per vigilar els atacs sarraïns. Per anar-hi hem d'agafar un camí asfaltat des de l'interior del poble de Tresnuraghes, situat al sud de Bosa, en direcció a la Punta Foghe. La torre tenia un camp de visió de 30 km i abarcava un ampli contacte visual amb les torres de Cap d'Ischia i cap Nieddu. La fortificació dominava l'accés al riu Mannu, que era un possible lloc d'avituallament pels pirates de la Barbària.

Arquitectònicament, la torre està formada per dos cossos cilíndrics de diàmetre pràcticament idèntic; la segona estructura es fixà a un terç de l'alçada. El diàmetre de la base és de 8'6 m i l'alçada de 9'9 m. A l'interior hi ha una cambra circular amb volta en forma de cúpula, sense espitlleres, amb un passadís intern; l'única obertura d'accès es troba situada a 4 m del terra.



Vista des de la torre. Observeu la costa retallada i salvatge amb alguns illots al fons de la imatge.


A la seva esquerra, hi ha una escala excavada en el gruix dels murs, que permet l'accès a la terrassa exterior o plaça d'armes. El material amb què es va realitzar la torre prové de la zona; per les estructures s'han utilitzat roques basàltiques, mentre que l'arc i algun element més està fet amb vulcanita vermella.

La torre es va contruir entre el 1580-1590, ja que apareix en una crònica feta el 1591 per Giovanni Francesco Fara. Anteriorment, segons explica el capità Marco Antonio Camos, la torre havia tingut un lloc de guàrdia pagat pels corallers de Bosa.

El 1604 està documentada la primera restauració, i una altra el 1720. Un inventari del 1729 la defineix com a “torre d'armes”, de defensa pesant; en canvi, el 1767 el piemontès Ripol en parla més com una torre de senyalització, tot i que mantenia un capità de torre, dos soldats i un petit arsenal, format per un canó i una arma llarga. El 1842 va deixar d'exercir les seves funcions.



Durant el camí de retorn cap a Bosa, ens apareixen aquests porcs llaurant els vorals de la carretera, segurament s'havien escapat d'algun tancat.




Informació complementària extreta de: www.sardegnacultura.it i
http://it.wikipedia.org/wiki/Riu_Mannu_(Scano_di_Montiferro)