Malgrat les pluges abundants que caigueren el passat mes de novembre, des del passat mes de desembre les pluges a tot el país estan siguent molt escasses. Aquesta manca de precipitacions, pot afectar greument la germinació i el creixement de molts cereals d'hivern.
A hores d'ara, podem comprobar com hi ha molts camps sembrats on encara no s'observa la germinació de les llavors, i els que ja han nascut, presenten un desenvolupament molt escàs., per tant, si ben aviat no apareixen pluges abundants i generals, molts conreus podrien veure´s mermats o amb la producció completament perduda. A tot això amb l'agravant de les gelades negres.
Panell de la situació sinòptica prevista fins el 29 de febrer. Clicar per ampliar.
Com podeu comprobar al mapa superior, segons el model GFS (americà), no s'esperen grans canvis pel que fa a l'arribada de pluges, just el contari, ja que l'anticicló de les Azores serà l'amo de la situació atmosfèrica, provocant que les pertorbacions seguexin per latituds més elevades, creant una circulació zonal. Segurament i exceptuant canvis no modelitzats d'última hora, podem dir que l'hivern climàtic 2011/2012 ja el podem donar per acabat i serà molt sec.
Índex AO previst per set, deu i catorze dies. Clicar per ampliar.
Un altre dels paràmetres que es solen tenir en compte alhora de preveure si tindrem l'arribada de pertorbacions o no, és el conegut com l'Oscil·lació Àrtica o Índex AO, del qual ja n'he parlat en anteriors articles. Com podem veure al mapa superior, en el que queda de mes de febrer i pel proper mes de març, aquest índex serà positiu, el que indica una presència d'anticiclons a les nostres latituds i de pertorbacions viatjant d'oest a est per latituds més elevades.
Per entendre què vol dir l'índex AO (Arctic Oscillation), hem de tenir present que aquest paràmetre es calcula a partir de la diferència de pressió entre l'Àrtic i les latituds baixes, en general, situades entre els paral·lels 37 i 45.
En presència d'índexs AO negatius, apareixen forts anticiclons a la zona de l'Àrtic amb un debilitament del vòrtex polar, reduint el seu moviment., aquest fet permet que els corrents d'aire fred viatgin fins al mig-oest dels Estats Units i cap al sud d'Europa, generant fortes pluges i tempestes a l'àrea mediterrània.
En presència d'índex AO positiu (com és ara), tindrem la situació oposada, amb les pertorbacions i les pluges situant-se cap a latituds més altes (Alaska, Escòcia i Escandinàvia), deixant un temps anticiclònic al Mediterrani.
Model estacional CFS. Clicar per ampliar.
També podem mirar els models estacionals per intentar saber el temps de les properes setmanes., un d'ells és el model estacional CFS. Aquest model sol ser un dels més utilitzats pels meteoròlegs i té força fiabilitat, sobretot pel que fa al primer mes de predicció., de cares als mesos següents és purament orientatiu i avui dia encara presenta forces llacunes. En base a això, per desgràcia, es pot comprobar com el proper mes de març i el que queda de febrer les precipitacions es situaran molt per sota del que marca la mitjana climàtica.
Precipitació acumulada entre el desembre passat i el mes de febrer a Girona-Aeroport.
En base a les dades meteorològiques recollides per l'AEMET, podem constatar com el present hivern climàtic (desembre, gener i febrer) serà un dels més secs dels darrers anys. A la gràfica superior, pertanyent a Girona, veiem la comparació entre la precipitació recollida (columnes vermelles) i la que hauria d'haver caigut (columnes blaves), segons la mitjana climàtica del període 1971-2000. S'observa com actualment el déficit de pluges d'aquests tres mesos hivernals és molt acusat.
Si mirem Palamós, entre el mes de desembre i fins a dia d'avui, només han caigut 25 mm, quan, segons l'Atles Climàtic Digital de Catalunya, la mitjana climàtica és d'uns 146,8 mm.
La situació de sequera hivernal afecta a tot Catalunya i bona part d'Espanya, amb situacions que ja arriben a ser crítiques en indrets de l'interior peninsular i a les Canàries.
El mapa superior, és l'Índex de Precipitació Estandaritzada (ISP) dels darrers sis mesos. Observeu com la sequera és molt forta o extremadament forta a bona part de la Península i Canàries, menys a la façana mediterrània (excepte entre el sud de Barcelona i el nord del delta de l'Ebre), el nord-est de Catalunya, la costa basca, punts del sud de galícia i l'oest d'Extremadura.
Les següents gràfiques de Barcelona, Lleida, Reus i Tortosa, mostren com la manca de pluges en comparació amb la mitjana climàtica 1971-2000, és molt greu al llarg dels darrers tres mesos a tot Catalunya.
Gràfica de Barcelona-Observatori Fabra.
Gràfica de Lleida.
Gràfica de Reus-Aeroport.
Gràfica de Tortosa.
Malauradament, si la situació no es capgira, les possibles pluges que puguin arribar al mes d'abril (esperem que caiguin abans) potser ja no arribaran a temps per salvar molts cultius.
