Mapa actual de la sequera que afecta als Estats Units.
Font: http://www.droughtmonitor.unl.edu/
Si els darrers mesos s'han caracteritzat per una manca evident de precipitacions al nostre país, la sequera que pateixen als Estats Units no es queda curta i ja es pot considerar com a sequera històrica.
La gran sequera que esta tenint lloc a l'altre costat de l'Atlàntic, es manifesta clarament amb el mapa que podem veure a sobre aquestes línies, on podrem comprobar que gairebé tots els Estats Units es troben immersos en aquest desastre climàtic.
Segons els darrers estudis publicats al blog de Jeff Masters (www.wunderground.com), la sequera del 2012 es manté constant en grandària i s'ha fet més intensa durant les darreres setmanes, tal com recull la NOAA en el seu informe setmanal del monitoratge de la sequera als EUA, emès el passat dijous 26 de juliol.
L'àrea amb diferents estats contigus afectats per la sequera es va mantenir constant en un 64%, però l'àrea total afectada per una sequera greu o extrema ha passat del 42% al 46%.
Aquests nivells de sequera es consideren històrics, ja que només han sigut superats durant la famosa sequera del 1930, anomenada "Dust Bowl", i per la sequera extrema de mitjans de la dècada dels cinquanta.
La sequera del juliol del 2012 només ha sigut superada per la sequera "Dust Bowl" del juliol del 1934, pel que fa a l'extensió entre estats veïns.
Els cinc mesos que han tingut una àrea amb un major percentatge de sequera entre greu i extrema, des del 1895, són els següens:
1) juliol 1934, 80%
2) juliol 2012, el 64%
3) desembre 1939, el 60%
4) juliol 1954, el 60%
5) desembre 1956, el 58%
Si tenim en compte l'àrea amb estats veïns afectats per una sequera greu o extrema, les condicions de sequera que hi han ara posicionen aquests juliol en tercer lloc:
1) juliol 1934, 63%
2) setembre 1954, 50%
3) juliol 2012, el 46%
4) desembre 1956, el 43%
5) agost 1936, el 43%
Les tempestes de sorra (Haboob) com aquesta del passat 21 de juliol, a la ciutat de Mesa (Arizona), poden fer-se habituals als EUA degut a la sequera. Al mapa de l'inici veiem en un cercle la zona de la ciutat de Mesa (Arizona).
Percentatge de precipitació caiguda entre abril i juny al Con Sud. La zona del Llac "Laguna Mar Chiquita" es veu afectada per la caiguda de només un 25/50% del que marca la mitjana climàtica. Observeu com a Xile també hi ha sequera extrema.
Altres indrets del Planeta també es veuen afectats per la sequera, com la que té lloc en moltes regions del Con Sud.
La imatge inferior ens mostra els espectaculars plomalls de pols que anaven de sud a nord, empesos pels forts vents del sud procedents de la Patagònia, a la Laguna Mar Chiquita (República Argentina) que apareix encerclada al mapa superior.
Imatge captada per l'Espectròmetre d'Imatges de Resolució Moderada (MODIS) situat a bord del satèl·lit Aqua de la NASA, el passat 29 de juliol.
Les condicions de sequera ente els mesos de juny i juliol (allà es troben a l'hivern) han assolat la regió situada entre els estats Santiago del Estero i Còrdova, indret on trobem la Laguna Mar Chiquita. Segons Merco Press, Còrdova va ser un dels estats amb un rendiment més baix de les collites després de la sequera a finals de juny. Cal destacar que la precipitació per sota de la mitjana va continuar al juliol, segons el Servei Agrícola Exterior.
La Laguna Mar Chiquita és un llac poc profund que s'expandeix i es contrau, depenent de la disponibilitat d'aigua.
En la seva màxima extensió, el llac té aproximadament 5.770 quilòmetres quadrats, però pot reduir-se fins a uns 1.960 quilòmetres quadrats en períodes de sequera prolongada. Quan baixa el nivell d'aigua, els vents poden recollir els sediments de tot el perímetre del llac i creen tempestes de pols. Els núvols de pols de la tempesta es van estendre al llarg de centenars de quilòmetres.
Plomalls de pols aixecats degut al vent que bufava a la costa del Sudan, al Mar Roig, el passat 26 de juliol del 2012. Imatge captada per l'Espectròmetre d'Imatges de Resolució Moderada (MODIS) situat a bord del satèl·lit Aqua de la NASA.
Un altre lloc on les tempestes de sorra o de pols són molt habituals és a la regió del Mar Roig. Durant tres dies seguits, van aparèixer espectaculars tempestes de sorra des de diferents punts situats davant la costa del Sudan, però més cap a l'interior, una gran columna de pols també va lliscar cap al nord-est passant per sobre el desert.
En aquesa regió hi ha una enorme xarxa de rius intermitents que s'estén pel desert de Núbia, al nord-est del Sudan, i els fins sediments dels llits els rius poden proporcionar material abundant per les tempestes de pols.
