Si cliqueu sobre les fotos del post i després premeu la tecla F11 aquestes es veuen més grans.

dilluns, 8 d’octubre de 2012

De tornados i esclafits

Tornado EF0 aparegut a Les Preses (Garrotxa) el 20 de maig d'aquest any. Font: http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/1-territori/11-mediambient/542583-un-cap-de-fiblo-passa-per-les-preses.html


En els darrers mesos hem pogut veure als mitjans informatius l'aparició de diferents fenòmens de temps sever, especialment pel que fa a tornados i esclafits, encara que en molts casos aquests termes s'arriben a confondre i, fins i tot, en algun lloc s'ha arribat a parlar d'huracans, com el cas dels fets ocorreguts el passat 28 de setembre a Gandia (País Valencià).
Al següent vídeo veurem com cap al final es parla d'un suposat huracà...





Cal destacar que els fets ocorreguts a Gandia foren causats per un fenomen anomenat esclafit (qüestió tractada en anteriors articles) i no un tornado, tal i com erròniament es va dir en alguns mitjans.

Un esclafit és una ràfega d'aire descendent que es produeix a sota d'un Cumulunimbus i pot arribar a superar els 200km/h, tot causant danys similars als d'un tornado, però a diferència d'ell, els objectes es troben desplaçats tots en la mateixa direcció i no hi ha hagut moviment rotatori.

Un esclafit comença amb la caiguda de la precipitació, ja sigui calamarsa o gotes d'aigua, la qual es va evaporant o fonent degut a un procés endotèrmic que requereix una gran quantitat d'energia (en forma de calor latent) de manera que l'aire es refreda a mesura que baixa cap al terra.
Al refredar-se l'aire, aquest té una densitat major que l'aire calent que l'envolta, de manera que cau com un "globus d'aire fred" (compareu-ho amb un globus d'aire calent, que s'eleva perquè l'aire calent té una densitat més baixa que l'aire circumdant).
A mesura que el globus d'aire fred colpeja el terra s'estén cap als costats i es forma un front de mesoscala (escala reduïda) o front de ràfegues.


Esquema de la formació d'un esclafit.


Les àrees situades a sota i a prop de la ràfega descendent són les àrees que reben els vents més forts i la precipitació més intensa. També, com que l'aire refredat per la pluja baixa des de nivells mitjos de la troposfera, s'observa una caiguda significativa de les temperatures a sota el núvol de tempesta.
A causa de la interacció amb el sòl, la ràfega descendent ràpidament perd força a mesura que va cap als costats i es forma un "enrotllament" que s'observa amb freqüència a la perifèria de la ràfega.
Els esclafits (downburst en anglès), solen durar uns pocs minuts i després es dissipen, excepte en el cas de les línies de torbonada i en els derechos (tema tractat anteriorment).



Tornado EF0 (vents de 105/137km/h) vist a Les Preses el 20 de maig passat, el qual no causà danys.

En el cas d'un tornado, ens trobem amb un fenomen meteorològic que consisteix en un embut d'aire giratori que està en contacte entre la superfície de la Terra i un núvol Cumulonimbus o, excepcionalment, amb la base d'un núvol Cumulus. Es tracta del fenomen atmosfèric més intens.

Els tornados es presenten amb diferents mides i formes, però generalment tenen la forma d'un embut, on el seu extrem toca el sòl i està envoltat per un núvol d'objectes desplaçats i pols. La majoria dels tornados tenen vents que arriben a velocitats d'entre 65 i 180 km/h, mesuren aproximadament 75 metres d'ample i es traslladen diversos quilòmetres abans de desaparèixer. Els més extrems poden tenir vents amb velocitats que poden arribar a 450 km/h o més, mesurar fins a 2 quilòmetres d'ample i romandre tocant el sòl al llarg de més de 100 km de recorregut.

Els danys dels tornados es solen produir de manera anàrquica i els objectes poden quedar escampats en qualsevol direcció. Una altre característica és que al costat d'un arbre o una casa danyada, hi pot haver un element similar que no hagi estat danyat.

Al següent vídeo es veuen els efectes del tornado que afectà Mallorca el passat mes de setembre. Observeu com algunes alzines centenàries han quedat sense branques, talment com les imatges dels arbres afectats per tornados que veiem als EUA, fins i tot, una alzina quedà caps per avall.



Efectes del tornado que afectà Mallorca el passat 12 de setembre.

La Mediterrània i en concret les Balears, se situen entre les zones del Planeta amb major percentatge de fiblons o tornados, siguent tan freqüents com als estats de Texas, Oklahoma, Kansas, etc., segons afirma Doswell, un dels màxims especialistes del món en tornados, si bé aquí la majoria són unes 3 vegades menys intensos. De fet només una vegada s'ha pogut taxar un F3 (Ciutadella-Ferreries,1992,) (Gayà, 1993) i possiblement els tornados esdevinguts a la Ibèrica, el de Mosqueruela (28 d'agost del 1999) (Homar,2003 i Espejo, 2001) i el d'Alcanyís (23/07/2003). No es té notícia de cap EF4 ni EF5, que a EEUU només venen a ser el 2% del total. D'EF2 si que se n'han taxat diversos, potser el més conegut i famós sigui el de l'Espluga de Francolí (31 d'agost del 1994) (Ramis, 1997).


Segons veiem en aquest article: http://amicsarbres.blogspot.com/2012/10/un-enemic-dels-arbres-un-enemic-dels.html l’investigador de la UIB i meteoròleg Miquel Salamanca, diu que en el cas del tornado del 12 de setembre a Mallorca, es podria haver donat un esclafit juntament amb tornado o cap de fibló. En un principi s'havia dit que a dins del Clot d'Aubarca hi havia hagut vents de 140km/h, però després d'investigar el terreny, les estimes calculaven vents de més de 250km/h.
Els caps de fibló registrats a Balears normalment han estat de nivell F0, aquest es va dir que havia estat de nivell F1, ara ja es parla de nivell F2 o F3 (Escala Fujita-Pearson).



Efectes del tornado del 12 de setembre al Santuari de Lluc (Mallorca).