Si cliqueu sobre les fotos del post i després premeu la tecla F11 aquestes es veuen més grans.

dimecres, 10 d’octubre de 2012

Les cascades Rochester

Cascades Rochester i banyistes.


Les cascades Rochester són un monument esculpit per la naturelesa al llarg de milers d'anys. Aquest lloc encisador es troba al sud de l'illa Maurici, al punt on es troben els pobles de Souillac i Saint Aubin.
La seva característica més espectacular és la peculiar fisonomia que té, la qual ens recorda la cinglera basàltica de Castellfollit de la Roca (Garrotxa), però en miniatura.

L'erosió provocada pel riu Savanne des de temps pretèrits, ha donat lloc a la formació d'un espectacular teló de fons format per columnes basàltiques en blocs perfectament hexagonals, com si fóssin un rusc d'abelles. Cal precisar que malgrat la seva modesta alçada, d'uns 10 metres, pot resultar molt perillosa si pateixes alguna relliscada des de les seves roques cobertes de molsa, per tant, cal anar amb compte si no volem tenir un ensurt.


Columnes basàltiques.


La cascada forma una piscina natural.


La vista frontal de la cascada és impressionant, amb aigua que cau des del penya-segat rocós cap a una piscina d'aigua cristal·lina que reflecteix el cel blau i la vegetació del seu voltant, formada per falgueres i arbres exhuberants que donen ombres aquí i allà.

Aquest indret recollit és utilitzat tot sovint per realitzar-hi una refrescant banyada o un pícnic, per gaudir de l'agradable ambient tot escoltant els sons de l'aigua que cau i l'alegre cant dels ocells.
Com podeu veure a les fotografies, aquell dia hi havia força gent que s'hi havia traslladat des dels pobles propers, aprofitant la jornada de descans dominical.


Nombrosos banyistes i dolls d'aigua. 


Cartell informatiu.


El camí que porta fins la cascada és de terra, travessa una plantació de canya de sucre i està envoltat d'arbres de mangos i bananers.
Malgrat que passem per una plantació i res fa pensar que hi pugui haver un indret tan bonic ben a prop, al seu final hi ha una recompensa ben merescuda.
Hem de tenir present que el camí es pot omplir de fang i bassals en époques de pluges que dificultarien el trànsit, sortosament, aquell dia es trobava en condicions acceptables, així i tot, vaig poder gaudir del típic ruixat tropical que cau de sobte, però em vaig poder resguardar sota les grans fulles d'uns bananers que feien de paraigua natural!


Riu Savanne i vegetació tropical.


Vista des dalt la cascada amb gent aprofitant el diumenge.


Columnes basàltiques que han quedat a la vista degut a l'erosió del riu Savanne. Sembla el cingle de Castellfollit de la Roca en petit.


Les columnes basàltiques són formacions regulars de pilars més o menys verticals, amb forma de prismes poligonals, sobretot hexagonals, que es formen pel trencament de la roca durant el refredament relativament lent de la lava basàltica en algunes colades, en xemeneies volcàniques o en calderes que no arriben a desbordar o a buidar-se sobtadament, fent que el seu refredament succeeixi in situ.
Aquestes ruptures són un cas especial de diàclasis anomenat disjunció columnar.
A més dels basalts, també es pot formar disjunció columnar, encara que de manera menys freqüent, en altres roques volcàniques procedents del refredament de laves de diferent composició química, com andesites, dacites i riolites.

El basalt és la roca magmàtica més freqüent a l'escorça terrestre, siguent el component principal de l'escorça oceànica. El 64,7% de les roques que conformen l'escorça terrestre són ígnies i d'aquest percentatge, els basalts i els gabres representen el 42,5%. El magma basàltic també té un paper essencial en la formació d'altres tipus de roca.


Detall d'una columna basàltica en forma de prisma hexagonal.


La formació d'aquestes columnes es produeix perquè la lava basàltica, en refredar-se, es solidifica, però ho fa disminuint el seu volum, de manera que es quartera en forma de prismes de diferents tipus (generalment hexagonals), formant uns conjunts característics en molts relleus volcànics. La mida de les columnes ve determinat per la velocitat de refredament, sent les més grans producte d'un temps de refredament més llarg. Encara que la majoria de les columnes basàltiques són prismes hexagonals, poden trobar-se formes prismàtiques de quatre a vuit costats.

Arreu del món trobem varis exemples famosos de columnes basàltiques com la Calçada del Gegant, a Irlanda del Nord o altres situades a Islàndia.
La Torre del Diable (Devil's Tower) situada a Wyoming, Estats Units, fóu molt coneguda perquè va sortir al film "Encontres a la tercera fase", d'Esteven Spielberg.
També existeixen els prismes basàltics de Santa Maria Regla a Huasca de Ocampo, estat d'Hidalgo, Mèxic, on hi ha unes meravelloses columnes basàltiques conegudes com "Prismes Basàltics".


Cascades Rochester amb banyistes.


A Castellfollit de la Roca (Garrotxa), com he comentat, també es poden veure nombroses columnes basàltiques. Precisament, aquesta població es troba emplaçada a la part superior d'una antiga colada de lava que va donar origen a aquestes columnates basàltiques. A Sant Joan les Fonts hi trobem algun altre bonic exemple.

El momument natural de Los Órganos, a l'illa de la Gomera, és un altre magnífic exemple de columnates basàltiques formades pel refredament de la lava en arribar al nivell on ara hi ha el mar.
A Castella-la Manxa, hi ha l'anomenat Pitó volcànic de Cancarix (Hellín, província d'Albacete), una xemeneia volcànica que va formar columnes basàltiques en refredar-se.


Cascades Rochester, indret bucòlic de les Mascarenyes on domina el verd i l'aigua.