Si cliqueu sobre les fotos del post i després premeu la tecla F11 aquestes es veuen més grans.

dimecres, 23 de setembre de 2015

La tardor astronòmica comença i eclipsi de superlluna a la vista



Avui dimecres 23 de setembre a les 10h 21m, la tardor astronòmica començarà en consonància amb la tardor meteorològica.
Degut al pas d'un sistema frontal fred, s'obrirà les portes a una nova devallada de les temperatures i a l'entrada de vent fresc de tramuntana, el qual pot arribar als 15 km/h de mitjana durant les hores centrals d'avui dimecres, però reforçant-se de cares al vespre, a més, no es descarta que puguin caure quatre gotes.
Aquesta nova estació que comença avui al matí durarà 89 dies i 20 hores, i acabarà el 22 de desembre amb el començament de l'hivern. D'altre banda, el diumenge 25 d'octubre tindrà lloc el canvi d'hora, recuperant l'horari d'hivern.

Durant la tardor es produirà un eclipsi total de Lluna que tindrà lloc el proper 28 de setembre (matinada de diumenge a dilluns) i serà pefectament visible des de Catalunya. L'eclipsi es preveu que sigui espectacular, ja que coincidirà amb el fenomen de la superlluna. Segons han explicat els experts, es tracta del primer eclipsi superlunar que es produeix des del 1982 i no es podrà tornar a observar fins a l'any 2033.
Les superllunes es produeixen perquè l'òrbita de la Lluna al voltant de la Terra és el·líptica en lloc de circular. Mentre que la distància mitjana que hi ha entre la Lluna i el nostre planeta és d'aproximadament 384.600 quilòmetres, el satèl·lit arriba a situar-se a 405.600 quilòmetres durant l'apogeu i es posiciona a una distància de 363.700 quilòmetres durant el perigeu.

Recordem que una superlluna és una lluna plena que es produeix coincidint amb el perigeu o prop d'ell. Llavors la Lluna apareix anormalment gran, en concret, serà un 14% més gran i un 30% més brillant que les altres llunes plenes.

Segons Astroempordà, l'horari de l'eclipsi serà el següent:

Inici de la penombra: 2:12h
Inici de l'ombra: 3:03h
Inici de la totalitat: 4:11h
Màxim: 4:47h
Fi de la totalitat: 5:23h
Fi de l'ombra: 6:27h
Fi de la penombra: 7:22h


La lluna plena del passat 30 d'agost.


En relació als planetes, Saturn serà visible al capvespre fins a mitjans de novembre. A l'alba seran visibles Venus (molt brillant al començament de l'estació), Mart i Júpiter i, al desembre, Saturn. Així mateix, Mercuri es veurà ocultat pel Sol en la seva conjunció superior del dia 17 de novembre.

Com sempre, cal recordar que l'inici astronòmic de les estacions es produeix quan la Terra passa per una determinada posició de la seva òrbita al voltant del Sol. En el cas de la tardor, això es produeix quan el centre del Sol, vist des la Terra, creua l'equador celest en el seu moviment aparent cap al sud. Quan això succeeix, la durada del dia i la nit pràcticament coincideixen i, per això, aquesta circumstància també s'anomena equinocci de tardor. En aquest instant a l'hemisferi sud s'inicia la primavera.

Aquesta és l'època de l'any on la longitud del dia s'escurça més ràpidament. El Sol surt pels matins cada dia una mica més tard que el dia anterior i a la tarda es pon abans, sent l'escurçament del dia especialment apreciable a les tardes. En definitiva, a l'inici de la tardor el temps en què el Sol està per sobre de l'horitzó es redueix en quasi tres minuts cada dia a les nostres latituds.

La primera lluna plena de la tardor es produirà el 28 de setembre, donant-se les següents 29 o 30 dies després. En aquesta tardor hi hauran dues llunes plenes més: el 27 d'octubre i el 25 de novembre.

La primera pluja de meteors important de la tardor és la de les Dracònides, el seu màxim es dóna cap al 8 d'octubre. Una altre pluja de meteors popular a la tardor és la de de les Leònides, que es dóna al voltant del 17 de novembre i, a més, ocasionalment arriba a ser molt intensa. La pluja més intensa sol ser la de les Gemínides, el màxim ritme es dóna al voltant del 13 de desembre.

Pel que fa a les agrupacions fictícies d'estrelles conegudes com a constel·lacions, al voltant de l'estrella Polar es veuran al llarg de la nit Cigne, Cassiopea, Óssa Menor i Girafa. Les constel·lacions eclíptiques visibles en aquest període van de Capricorn a Verge. Per sobre de l'eclíptica destacaran Pegàs i Andròmeda; per sota, Balena i Orió, així com les estrelles Sirius i Proció.