Imatge captada pel satèl·lit Terra de la NASA el passat 29 de setembre.
La imatge superior, ens mostra una gran quantitat de pols en suspensió que arriba a cobrir gran part del Mediterrani oriental el passat 29 de setembre. Aquesta gegantina capa de pols provenia dels grans deserts que poblen la Península Aràbiga.
Els núvols de pols, com podem apreciar, arriben a envoltar l'illa de Xipre, però deixen el cel descobert just en el seu centre. La pols s'estén al llarg de milers de quilòmetres quadrats, fins arribar a les costes del sud de Turquia i una part molt espessa també arriba a cobrir un bon tros de Síria.
Aquesta espessa capa de pols, es formà a sobre de Jordània, el 28 de setembre, degut a una forta tempesta de pols que hi tingué lloc, gràcies als forts vents provinents de l'est. Normalment, durant el principi i també al final de l'estiu, pot bufar un vent temible conegut com a "Khamsin". Aquest vent sec i calent, transporta molta sorra des del desert d'Aràbia. El Khamsin és capaç d'elevar la temperatura uns 10-15 ºc en poques hores., en general, sol bufar un o dos dies.
Imatge de la ciutat de Petra, a Jordània. Font: http://es.wikipedia.org/wiki/Jordana
Jordania es troba inscrita políticament a la regió de la Península Aràbiga., limita amb l'Iraq al nord-est, amb l'Aràbia Saudita a l'est i sud, amb Israel i els territoris palestins a l'oest i amb Síria al nord. En total, les seves fronteres tenen una longitud de 1.980 km. Gràcies al golf d'Aqaba, posseeix una sortida al mar Roig, també posseeix costes al mar Mort. En total, Jordània té 26 km de costes.
El seu territori ocupa una superfície de 92.300 km ², fet pel qual, la seva extensió pot comparar-se amb la de Portugal o amb el doble de Suïssa.
Jordània està caracteritzada per tenir una gran una plana àrida que cobreix les regions centrals i orientals del seu territori, de manera que només el 3,32 % de les terres són cultivables. La Gran Vall del Rift i el riu Jordà són les fronteres naturals occidentals de Jordània. El punt més baix és el Mar Mort (-408 msnm), encara que a l'oest també hi trobem regions elevades, amb el punt més alt situat a la muntanya Jabal Ramm de 1.734 msnm.
El clima de Jordània és majoritàriament desèrtic, àrid i sec, amb influències del clima mediterrani a les zones occidentals, prop de la costa, fet que propicia l'existència de zones boscoses com la d'Aljun.
El país es caracteritza per dues estacions marcades, un estiu calorós i sec que va de maig a octubre i una temporada relativament humida i fresca que va de novembre a abril. Els mesos d'hivern, entre novembre i març són freds, amb pluja i poques situacions de neu, sobretot en els cims més alts, encara que a la capital Amman (777 msnm), hi ha nevat en vàries ocasions. La majoria de pluges es produeixen entre el novembre i el març.
La precipitació mitjana anual varia entre els 400 mm del nord-oest, a prop de la Vall del Jordà fins a menys de 100 mm a les zones meridionals país., la capital rep una mitjana de 280 mm de pluja a l'any. Juliol i agost són els mesos més calorosos i els mesos més secs de l'any, amb temperatures que a vegades superen els 36 °c, mentre que el gener és el mes més fred amb temperatures que a vegades baixen per sota dels zero graus.
Les temperatures mitjanes d'Amman varien entre els 8 ºc i 26 ºc i les d'Aqaba entre els 16 ºc i 33 ºc. Cal destacar les diferències entre les temperatures diàries del dia i la nit.
Cal destacar també les temperatures extremadament elevades que es poden assolir a la vora del Mar Mort i a la part meriodinal del país, amb valors màxims que poden arribar als 45 ºc a l'estiu.
Imatge de la Península Aràbiga. Font: http://es.wikipedia.org/wiki/Arabia
