Si cliqueu sobre les fotos del post i després premeu la tecla F11 aquestes es veuen més grans.

dilluns, 3 d’octubre de 2011

La boira amaga el Llac Baikal


Imatge de satèl·lit amb la boira tapant el Llac Baikal i les muntanyes homònimes cobertes de neu. Font: earthobservatory.nasa.gov


El 22 de setembre passat, es va formar una capa de boira a sobre el Llac Baikal al sud-est de Sibèria, la qual va ser captada pel satèl·lit Aqua de la NASA en una imatge de color natural.
La boira, imita gairebé a la perfecció la forma del llac i només manca en algunes zones determinades.

La seva formació anava lligada a les brises de muntanya o vents catabàtics que baixaven de les muntanyes properes. Aquests corrents d'aire fred tendeixen a ocupar les zones baixes, perqué l'aire fred pesa més que l'aire càlid., per tant, podem dir que la boira que apareix al damunt del Llac Baikal és un tipus de boira d'advecció, com a resultat del transport d'aire fred per sobre d'una superfície d'aigua més calenta.
Amb la diferència de temperatures, ràpidament s'organitza una evaporació des d'aquesta superfície, degut a que la pressió del vapor a sobre d'ella és menor que la pressió saturant a la temperatura de l'aigua. Mentre dura l'estratificació estable o la inversió en l'aire fred, persisteix una capa prima de boira fumejant. No obstant això, l'escalfament de l'aire fred per contacte amb l'aigua calenta i per cessió de la calor latent, destrueix l'estabilitat, el que acaba per dispersar la boira, encara que l'evaporació fumejant des de la superfície de l'aigua pot continuar.
El fenomen és conegut alternativament com a boira d'evaporació, boira de vapor o mar fumejant.



Mapa del Llac Baikal. Font: wikipedia.org


L'impressionant Llac Baikal té uns 30 milions d'anys d'antiguitat i uns 1.700 metres de profunditat, per la qual cosa, és el llac més antic i profund del món. Es calcula que té el 20 % d'aigua dolça de tot el Planeta i va ser nomenat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 1996.

El seu nom en rus (Озеро Байкал; Ozer Baikal) deriva del tàrtar «Bai-Kul» que vol dir "llac ric". També es coneix com a "l'Ull blau de Sibèria" i "La Perla d'Àsia" per la qualitat de les seves aigües, les quals són unes de les millors del Planeta, tot i que actualment estan perdent les seves qualitats a causa de la contaminació.

Les mides d'aquest llac d'origen tectònic, són molt clarificadores de la seva immensitat, ja que té uns 31.494 km2 de superfície (400 km2 menys que Catalunya), 636 km de llarg i 80 km d'ample.
Conté 23.600 km3 d'aigua, això és més que tots els Grans Llacs d'Amèrica del Nord junts. En la tradició russa, el llac és anomenat "mar", i en la llengua buriat i mongola és anomenat "Dalai-Nor" ("el Mar Sagrat")

Segons unes investigacions realitzades els anys 90 de segle passat, els seus sediments ens donen una relació detallada de la variació climàtica durant els darrers 250.000 anys. En un futur s'esperen investigacions més detallades. Si es tragués tot el sediment acumulat, el llac arribaria als 9 km de profunditat.



Muntanyes que envolten el Llac Baikal. Font: wikipedia.org


El llac està totalment envoltat per muntanyes. Les Muntanyes Baikal de la riba nord i la taigà, estan tècnicament protegides com a parc nacional. El punt culminant de les Muntanyes Baikal és el Mont Tcherski, amb 2.588 msnm. El llac té 22 illes petites, la major de les quals s'anomena Oljón, amb 72 km de llarg.

El llac està alimentat per uns 336 afluents, sent els principals el riu Selenga (per on entra la major contaminació), el Chikói, el Jiloh, el Riu Uda, el Buryatia UdA, el Barguzín i l'Alt Angarà, el Turk, el Sarma i l'Snézhnaya. No obstant això, diverses fonts afirmen que el Baikal té uns 544 afluents. L'aigua surt del llac per un sol indret, el del riu Angarà.

La fissura que ocupa el llac en l'escorça terrestre, s'eixampla uns dos centímetres per any. La zona de la falla està sísmicamente activa i hi podem trobar fonts d'aigües termals i notables terratrèmols que apareixen de forma periòdica.



Foca del Baikal (Phoca sibirica). Espècie de mamífer endèmica del Llac Baikal. Font: wikipedia.org


Són pocs els llacs que poden competir amb el Baikal en termes de biodiversitat. Hi habiten 852 espècies d'algues, 1.085 espècies de plantes i més de 1.550 espècies d'animals, molts d'ells espècies endèmiques, incloent la cèlebre foca Nerpa o foca del Baikal (Phoca sibirica), l'únic mamífer que viu al llac. Més del 80% d'animals són endèmics i de les 52 espècies de peixos, 27 també són endèmics.

Cal destacar una subespècie del peix omul (Coregonus autumnalis migratorius) que és fumat ("ahumado" en castellà) i venut en tots els mercats del voltant del llac. Per a molts viatgers del Tren transsiberià, comprar omul fumat és un dels atractius de la llarga travessia. Óssos i cérvols també són vistos i caçats a les costes del llac Baikal.

El Baikal és reconegut per la gran trasparència de les seves aigües., malgrat això, l'establiment d'una planta de processament de polpa de fusta i cel·lulosa a l'extrem sud del llac, originalment planificada el 1957, va generar protestes silencioses que, al seu torn, van causar un despertar ecològic entre les persones cultes de Rússia, encara que no en la burocràcia soviètica. Avui dia, aquesta planta continua abocant deixalles a les aigües de Baikal. L'impacte d'aquesta contaminació en el Baikal i en els seus afluents, és estudiada anualment per l'Institut Tahoe Baikal, on intervé un programa d'intercanvi entre científics dels EUA, Rússia i Mongòlia i estudiants graduats.

Molt poc es coneixia del llac Baikal fins que es va començar la construcció del Tren Transsiberià. L'espectacular recorregut, que voreja part del llac, va requerir la construció de 200 ponts i 33 túnels.

Curiositats

·La profunditat del llac Baikal és tant gran que amb la seva aigua es podria inundar tota la terra ferma amb una capa de 20 cm.
·Si els seus afluents deixessin d'aportar aigua, el llac trigaria més de 400 anys en buidar-se completament.
·Si aquest llac es buidés per complet, es trigaria aproximadament un any per tornar a omplir-lo unint tots els rius del planeta, incloent-hi el Nil i l'Amazones.
·Hi ha tal quantitat de sediments dipositats al fons que, si es traguessin tots, el llac arribaria a tenir entre 9 i 11 km de profunditat.
·A més, les seves aigües són extraordinàriament transparents, fet que permet veure fins a 50 metres de profunditat, com si no hi hagués res pel mig.