Si cliqueu sobre les fotos del post i després premeu la tecla F11 aquestes es veuen més grans.

diumenge, 25 de desembre de 2011

El Castell de Serravalle (Bosa)


El Castell de Serravalle domina tota la població de Bosa i sembla que vol fer la competència als cumulus congestus.


La població de Bosa, situada a la vora del riu Temo, es caracteritza per tenir un nucli urbà força compacte i amb les cases enfilant-se per la vessant d'un turó que domina tota la vall. Al cim d'aquest turó s'erigí el magestuós castell de Serravalle.
Cal destacar que originalment, el primer nucli poblacional es trobava més cap a l'interior, a la riba oposada del Temo, just a l'indret on actualment hi trobem una interessant catedral romànica coneguda com Sant Pere extramurs, de la qual en parlarem en un proper article.



Vista del Castell de Serravalle dominant la vall del riu Temo. Actualment la població de Bosa s'ha anat estenent per l'estuari d'aquest riu.


L'actual poble de Bosa, amb els palaus i les esglésies del casc antic, el castell i la catedral romànica de Sant Pere extramurs, és una de les ciutats fluvials més turístiques de l'illa de Sardenya.

El seu centre històric s'anomena Bosa "nova", refundada a la vora del riu Temo, a prop del port fluvial.
Amb el pas dels segles, el poble es va estendre des del riu fins arribar a les vessants del turó, constituïnt-se el districte de Costa, al cim del qual es va construir el castell de Serravalle, situat a 81 msnm.

Tot i que s'anomeni Castell de Serravalle, de manera popular es batejà com a Castell de Malaspina, ja que la fortalesa fóu construïda el 1.112 per la família dels Malaspina, originària de la Toscana i establerta a l'illa de Sardenya. Tot el complex fortificat ocupa una hectàrea i el castell en concret, té una superfície de 2.000 metres quadrats.



Muralla i torre de la zona sud, vista des del camí d'accés al castell.


La fortalesa, actualment segueix sent objecte d'estudis i d'excavacions arqueològiques, per tal de redefinir clarament la seva història i les seves actuacions.
En general, s'identifiquen tres fases cronològiques diferentes a la primera planta, segurament del segle XII, una part de la qual pertany a la paret nord, incloent-hi una torre.



Muralla del castell, torre i porta adovellada d'entrada. Per arribar-hi s'ha de seguir a peu per un camí esgraonat no gaire llarg. A dalt del turó s'hi pot anar amb cotxe o bé s'hi pot pujar a peu, seguint un costerut camí empedrat que s'enfila des de baix el poble.


Al començament del segle XIV es va fer la reconstrucció de la torre nord-est, tipològicament similar a les torres de Sant Pancraç i de l'Elefant, situades a Cagliari i erigides entre el 1.305 i 1.307.
La torre està feta amb carreus ben treballats de roca volcànica, sense merlets, però acaba en una sèrie de mènsules. Es divideix en tres plantes i presenta un excel·lent estat de conservació.



Torre nord-est. És la més altiva i està perfectament restaurada. A prop seu hi ha un auditori modern fet amb carpes.


Després d'aquesta torre es va construir la gran muralla, incloent set torres de diferents formes, així com altres parets per defensar el castell, just a l'indret on es troba l'església de la Mare de Déu de Sos Regnos Altos.



Vista general del pati d'armes amb ametllers plantats. Al fons es veu la torre nord-est i la carpa de l'auditori. Potser seria interessant posar un auditori semblant al Castell de Sant Esteve de la Fosca??



Una altre torre defensiva al sector nord-oest del castell.



La mateixa torre amb el cel amenaçador.



Església de la Mare de Déu de Sos Regnos Altos.


La nostra Senyora de Sos Regnos Altos és un petit temple, inclós dins de les muralles del castell. Al seu interior hi ha uns interessants frescos de l'escola espanyola, realitzats entre els segles XIV i XV.

La capella original del castell-palau de Bosa, va ser construïda al segle XIV i dedicada originalment, a Sant Joan i més tard a Sant Andreu.
Al segle XIX, es dedicà a l'actual Mare de Déu de Sos Regnos Altos , després del descobriment a l'any 1847, entre les ruïnes del castell, d'una imatge de fusta que representa la Mare de Déu.

La capella, de formes petites i senzilles, no té elements arquitectònics importants. L'interior consta d'una sala, remodelada en diverses ocasions (especialment a l'àrea del santuari), rectangular, amb una armadura de sostre de fusta i un absis semicircular.
Durant la restauració del 1972, sortiren a la llum els frescos de les parets laterals i la contrafaçana. Aquests frescos del segle XIV, foren dissenyats originalment com a part d'un cicle, d'acord amb els estudis realitzats. Malauradament, la composició pictòrica patí danys en una época indeterminada, degut a la reconstrucció de l'absis.



Detall dels interessants frescos descoberts. A sobre es veu l'Últim Sopar i l'Adoració dels Tres Reis. A sota es veuen molts sants i santes.


Les escenes pintades inclouen representacions d'escenes evangèliques (com l'Adoració dels Reis Mags i l'Últim Sopar (a la paret de l'esquerra), diversos sants, la Verge i els episodis de la seva vida (Martiri de Sant Llorenç, Sant Jordi i el drac , l'Anunciació, al taulell), i a la paret de la dreta, l'única representació localitzada a Sardenya de l'Encontre dels tres vius i els tres morts.



Sant Jordi i el drac. A sota apareix l'arcàngel Sant Gabriel i la Verge Maria.


Els frescos estan a sobre els tres murs originals de l'església, que va ser ampliada més tard, afegint el cor i l'absis. Es creu que foren pintats per un autor desconegut de l'escola espanyola durant un període anterior al 1.370.

Al llarg de la paret esquerra, que procedeix de l'absis de la porta principal, es pot veure a la part superior, les representacions de l'Adoració dels Mags i l'Últim Sopar, en la qual, de forma seqüencial, es representa a Jesucrist, Joan, Judes, Pere, Andreu, Felip, Jaume el Vell, Tadeu, Tomàs, Bartomeu, Mateu, Simó i Jaume el Menor. També hi ha una representació dels doctors de l'Església i els Evangelistes.

A la part inferior estan representats Santa Llúcia i Maria Magdalena, a la qual s'afegeixen una sèrie de sants, Santa Marta, Santiago el Major, Santa Eulàlia, Santa Àgueda, Santa Agnès, Santa Bàrbara, Victòria Santa Reparata Santa, Santa Margherita , Santa Cecília, Santa Ursula Savina.



Representació de l'Encontre dels tres vius i els tres morts amb l'eremita fent d'intermediari.


A la part superior de la barra estan representats Sant Martí i el pobre i Sant Jordi matant el drac. Són visibles a la part baixa, Santa Escolàstica, Sant Constantí i Santa Elena, l'arcàngel Gabriel i la Verge Maria. Al costat de la porta principal hi ha Sant Cristòfol.

A la part superior de la paret de la dreta es mostren una sèrie de sants desconeguts, mentre que la part inferior es representa l'Encontre dels tres vius i els tres morts, i el martiri de Sant Llorenç.



El Castell de Serravalle al fons de la imatge.