Si cliqueu sobre les fotos del post i després premeu la tecla F11 aquestes es veuen més grans.

dissabte, 3 de desembre de 2011

La Platja de les Salines i l'Estany de Casaraccio (Stintino)


Antigues salines completament naturalitzades de la població d'Stintino.


La Platja de les Salines, es troba situada a l'extrem nord-occidental de Sardenya, indret on hi ha la península del Capo Falcone (Cap del Falcó). Per arribar-hi ens hem de dirigir a través de la carretera SS131 direcció Sassari-Porto Torres., llavors, poc abans d'arribar a Porto Torres, agafem una intersecció a mà esquerra, on trobarem una carretera secundària que ens portarà directament a la platja, situada uns tres quilòmetres abans d'Stintino.



La Platja de les Salines vista des de dalt de la torre del mateix nom. Observeu com hi ha molta acumulació de Posidonia oceanica resseguint la línia de mar. Per seguir amb la tònica habitual, tornen aparèixer desenes de quilòmetres de costa gairebé verges...i que duri!


Aquesta platja pren el seu nom a partir d'unes antigues salines dels segle XIII que ocupaven bona part d'aquest indret. Actualment es troben plenament naturalitzades, ja que foren abandonades fa molts anys.

Com a record del passsat de les antigues salines, tant sols queden algunes petites estructures que donen un toc de romanticisme a l'indret.
La majoria d'aquests edificis foren erigits al segle XVII i d'entre ells, el que destaca més és una antiga torre de guaita de l'any 1570, erigida en temps de la dominació de la Corona d'Aragó i considerada com la més antiga de l'illa.



Torre de guaita aragonesa. Té una estructura cilíndrica de 6 metres de diàmetre i 8 metres d'alçada. L'entrada es troba a menys de 4 metres d'alçada i conté dues plantes i un sostre de volta sostingut per una gruixuda columna amb forma de palmera.



Antiga edificació del segle XVII relacionada amb l'explotació de la sal.


La Platja de les Salines es caracteritza per una llarga franja de sorra molt gruixuda i blanca, amb un fons molt poc profund i també és ideal per practicar el "windsurf" i el "kitesurf" en dies de molt vent.



La Platja de les Salines amb curioses acumulacions de posidonia arran de mar. Al fons a l'esquerra s'entreveu l'Estany Casaraccio.



Vista general de l'Estany de Casaraccio, amb salicòrnies (Salicornia sp.) en primer pla.


A uns pocs centenars de metres de la platja, trobem l'Estany de Casaraccio, considerat com una de les zones humides més importants de Sardenya i de gran importància per les aus hivernants.
Actualment, aquest indret està protegit sota la "Directiva del Consell relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres," No 92/43 i ha estat classificat com a Lloc d'Importància Comunitària (LIC ITB010002). A més, la Regió Autònoma de Sardenya (No 18 de 01/31/1996) l'ha inclòs en un "oasi permanent per a la protecció de la fauna i la seva captura".
Per més informació sobre aquest espai natural accedir al següent enllaç:

http://www.apmolentargius.it/stagno_casaraccio.php

En total, podem trobar dues llacunes a la península del Capo Falcone, l'abans esmentada, situada uns 3 km abans d'Stintino (pels que vénen des de Porto Torres) i una altre anomenada Estany de Pilo, situada a prop del poble amb el mateix nom.

La característica principal dels dos estanys, és la seva composició d'aigua salabrosa, on en molts llocs apareixen dipòsits de sal que cristal·litzen quan l'aigua baixa de nivell durant els períodes més secs. De fet, els estanys que trobem al llarg de la costa estan condicionats per una filtració constant d'aigua salada.



En primer pla uns joncs (Scirpus holoschoenus L.) i salicorniar (Salicornia sp.) a les antigues salines.


Amb aquestes condicions, a l'estany i a la Platja de les Salines, hi trobem una típica vegetació halòfita, capaç de sobreviure a les elevades concentracions de sal, com els salicorniars, els tamarius i els joncs.

L'Estany de Casaraccio és d'aigües somes, amb tant sols 2 metres de fondària en el seu indret més profund i té una superfície d'aproximadament 75 hectàrees. Es separa del mar a través d'una franja de sorra d'uns 800 metres de llarg i una amplada de només 100 metres.



Primer pla d'uns salicorns (Salicornia sp.)


Els salicorns (Salicornia) són un gènere de plantes amb flor de la subfamília Salicornioideae. El nom del gènere prové del llatí salicorneum (format per sal) i cornu (banya). El gènere és originari d'Europa i dels Estats Units.

Es tracta de plantes herbàcies halòfites i suculentes capaces de viure en ambients d'alta salinitat com els que hi ha al litoral.
Són de mida menuda, normalment amb menys de 30 cm d'alçada i les fulles semblen absents, però en realitat són molt petites. El fruit conté una única llavor.

De totes les espècies de salicòrnies es pot obtenir carbonat sòdic que abans es feia servir per a fer sabó i vidre. El carbonat s'obtenia cremant-les.

Antigament a Catalunya els salicorns es coneixien vulgarment amb el nom "d'amanida de pobre". L'espècie Salicornia europaea és comestible i es podia fer servir per fer un plat d'amanida per tot aquell que passés fam.

El nom de "salicorn" també es feia servir per anomenar altres plantes que s'utilitzaven per produir cendres riques en sosa, com l'herba fada o barrella (Salsola soda), que fou emprada antigament per obtenir vidre resistent i molt transparent, i algunes espècies del gènere Arthrocnemum.

Amb més de 60 espècies documentades, les més comunes són la Salicornia bigelovii, la Salicornia europaea, la Salicornia maritima, la Salicornia perennis, la Salicornia ramosissima i la Salicornia virginica.