Si cliqueu sobre les fotos del post i després premeu la tecla F11 aquestes es veuen més grans.

divendres, 2 de desembre de 2011

La platja Vignola Mare, antiga almadrava


L'extensa platja de Vignola Mare mirant cap a l'est, amb un xic de marejol i altocumulus al cel., al fons també es veuen alguns stratocumulus.


Una vegada hem gaudit de la magnífica platja de Rena Majore, seguim el nostre recorregut per la costa nord de Sardenya., aquesta vegada anirem més cap a l'oest, en direcció al petit nucli costaner de Vignola Mare, aprofitant el dia assolellat que està fent.

Al cap de pocs quilòmetres, ens desviem uns 800 m a través d'una intersecció de la carretera entre Santa Teresa di Gallura i Castelsardo, abans però, podrem veure nombrosos rètols que ens indiquen una bona col·lecció de cales arrecerades i petites platges encisadores envoltades de pins, situades al bell mig d'uns paratges verges.

Just al davant de la petita població de Vignola Mere, ens apareix una immensa platja de sorra blanca i un mar d'aigües turqueses, flanquejada per una bonica torre de guaita erigida el 1572.

Tot i que a primera línia de mar hi ha un hotel de petites dimensions, l'estat de conservació de tota la costa torna a ser digne d'admiració i encara que no ho sembli, al darrera de la platja hi podem trobar tot un seguit de serveis, com bars, restaurants, un càmping i botigues, construïts de tal manera que gairebé són imperceptibles des de la platja.

La platja està molt influenciada pels vents del nord i és molt adequada per la pràctica del "windsurf"., no obstant, només ens cal fer una petita passejada per descobrir un paisatge variat, amb belles cales, on el color i les formes capritxoses del granit són les protagonistes, fruit d'una autèntica obra escultòrica modelada per l'erosió dels elements naturals, les ones del mar i els forts vents.



La platja de Vignola Mare mirant cap a l'oest, amb alguns windsurfistes i la torre de guaita al fons de la imatge.


Antigament, en aquesta badia s'hi practicava una modelitat de pesca coneguda com a almadrava. L'almadrava (de l'àrab andalusí almadrava, lloc on es colpeja o lluita) és una de les arts més antigues per a la pesca de la tonyina, la qual s'aprofita de l'emigració de les tonyines de l'Atlàntic al Mediterrani (i tornada) i ja s'utilitzava des de temps preromans.
Aquesta pesca consisteix en instal·lar un laberint de xarxes al mig del pas de les tonyines, utilitzant dos vaixells. Normalment aquesta acció es realitzava a prop de la costa. A Itàlia es denomina "tonnara" i per això la torre que flanqueja la badia també és coneguda com a "Torre de la Tonnara", ja que protegia les barques de pesca que s'arreceraven al petit port natural que forma aquesta rada.