Amb l'arribada de l'estiu podem gaudir de la platja.
Aquesta passada matinada a la una i nou minuts, tal com us vaig comentar ahir, ha començat l'estiu astronòmic, siguent l'estació més llarga de l'any, ja que durarà 93 dies i 15 hores, i acabarà el 22 de setembre amb el començament de la tardor.
Des del punt de vista astronòmic, el cel de l'estiu estarà dominat per la presència de Mart i Saturn en la primera part de la nit. Els dos planetes s'aniran apropant entre ells, tal com podrem veure al cel, fins que el 17 d'agost tinguin una distància mínima d'uns 3 graus (6 vegades el diàmetre de la Lluna).
La tradicional pluja d'estrelles de les Perseides succeirà cap al 12 d'agost, i l'observació d'aquest any serà millor que la del 2011, perquè la Lluna estarà a prop del quart minvant.
L'inici de l'estiu, es produeix quan el Sol aconsegueix la seva màxima declinació nord (+23º 27') i durant diversos dies la seva alçada màxima al migdia no canvia, per això, aquesta circumstància també s'anomena solstici ("sol quiet") d'estiu. En aquest instant a l'hemisferi sud s'inicia l'hivern.
Aquest dia del solstici d'estiu correspon amb el de més durada de l'any. Al voltant d'aquesta data coincideixen el dia on el Sol surt més aviat i aquell en què es pon més tard. Un fet circumstancial no relacionat amb les estacions es dóna també en aquesta època: el dia de l'afeli, és a dir, el dia on el Sol i la Terra estan més allunyats entre si al llarg de l'any. El major allunyament al Sol provoca que la Terra es mogui més lentament al llarg de la seva òrbita el·líptica durant l'estiu (segons la coneguda com a tercera llei de Kepler) i per tant, la durada d'aquesta estació sigui major.
Si anomenem col·loquialment com a "durada del dia" al temps que transcorre entre la sortida i la posta del Sol en un lloc precís, avui serà el dia de major durada. Com a exemple, a Madrid aquesta durada serà de 15 hores i 3 minuts, a comparar amb les 9 hores i 17 minuts que durarà el dia més curt (el 21 de desembre). Observeu que hi ha gairebé sis hores de diferència entre el dia més curt i el més llarg. Aquesta diferència depèn molt de la latitud del lloc, siguent nul·la a l'Equador i extrema (24 hores) per sobre del cercle polar àrtic. És precisament per sobre del cercle polar boreal on alguns dies a l'any (al voltant del 21 de juny) es dóna el fenomen del Sol de mitjanit, en què el Sol és visible per sobre de l'horitzó durant les 24 hores del dia. (A l'Antàrtida això passa al voltant del 21 de desembre).
Es podria pensar que el dia més llarg de l'any serà també el dia en què el Sol surti més aviat i es pongui més tard, però no és així. Hem de tenir present que l'òrbita de la Terra al voltant del Sol és el·líptica, ja que l'eix de la Terra està inclinat en una direcció diferenta a l'eix d'aquesta el·lipse. Això provoca que entre un rellotge solar i un rellotge mecànic hi hagin desajustos. El dia on el Sol va sortir més aviat fou el 14 de juny, mentre que el dia on el Sol es pondrà més tard serà el proper 27 de juny.
Observació nocturna del cel a l'estiu
Les millors observacions s'han de fer en dates properes a la lluna nova (19 de juliol, 17 d'agost i 16 de setembre), excepte quan es pretén observar la pròpia Lluna.
La primera lluna plena de l'estiu tindrà lloc el 3 de juliol, i les següents es produiran 29 o 30 dies després. En aquest estiu tindrem dues llunes plenes més el 2 d'agost i 31 d'agost.
Com a estels de l'albada tindrem els planetes Venus i Júpiter, i com a estels del capvespre ens esperen Mart i Saturn.
Les dues pluges de meteors més intenses durant l'estiu són les delta Aquàrides, amb el màxim ritme al voltant del 30 de juliol, i la més famosa de l'estiu, la de les Persèides, amb un màxim al voltant del 12 d'agost.
Al voltant de l'estrella Polar es veuran les següents constel·lacions: Cassiopea, Cefeu, el Cigne, el Drac i les dues Ósses. En direcció est-sud i a l'oest es veuran Pegàs, l'Àguila, la Corona Boreal i la Cabellera de Berenice. A prop de l'horitzó es veuran al llarg de la nit algunes de les constel·lacions zodiacals, de la Verge a Aquari, aquesta última ja a prop de l'alba. Entre les estrelles més brillants visibles en aquesta època destaquen les que constitueixen el "triangle estiuenc": Altair (a l'Àguila), Deneb (al Cigne) i Vega (a la Lira).
