Si cliqueu sobre les fotos del post i després premeu la tecla F11 aquestes es veuen més grans.

dilluns, 11 de juny de 2012

Plantació de pinyes tropicals (Ananas comosus)


Imatge d'una plantació de pinyes tropicals a l'illa Maurici.


La fotografia superior ens mostra una de les nombroses plantacions de pinya tropical (Ananas comosus) que poblen l'illa Maurici. El cultiu de la pinya tropical fou introduït pels col·lonitzadors portuguesos al segle XVII i actualment s'ha convertit en una de les fruites tropicals més populars d'aquesta illa, caracteritzada per tenir una gran varietat d'aquests dolços productes agrícoles., de fet, és molt comú trobar-se amb la presència de nombroses parades on venen pinyes, les quals, en molts casos ja estan pelades i llestes per menjar. Aquestes parades es solen instal·lar als vorals de les vies més transitades i a prop de les platges més turístiques, donant lloc a una típica estampa.

La pinya tropical o pinya americana, també anomenada ananàs (nom d'origen tupí-guaraní), és una planta tropical originària del Brasil, Bolívia, Paraguai i possiblement també d'altres llocs del nord de Sud Amèrica. Actualment es pot trobar conreada en nombrosos països tropicals i subtropicals.

La paraula pinya prové del llatí pinea i aquesta de pinus. Primerament, al segle XIV, s'anomenava pinya al fruit del pi i a mesura que van anar veient que l'Ananas comosus tenia una aparença similar i al ser d'origen tropical, la van batejar amb el nom de pinya tropical. La pinya tropical va ser portada a Europa per Cristòfol Colom des de l'illa de Guadalupe. La pinya era considerada una pinya reial, no només per la seva corona, sinó també perquè era molt cara i escassa. A Europa es llogava per decorar les taules per les grans festes.

L'ananàs és originària de la conca del riu Amazones i fou cultivada per primera vegada pels indis guaranís. Posteriorment, van estendre el seu cultiu per tota l'Amèrica del Sud. Als segles XVII i XVIII es va cultivar a Europa mitjançant hivernacles. A partir d'aquí es va anar expandint fins arribar a cultivar-se en totes les regions tropicals de món, fins als 800 metres d'altitud.

El Brasil, la China, les Filipines, l'Índia i Tailàndia són els principals productors d'aquest fruit. També ho són Mèxic, Costa Rica, Hondures, Hawai, Vietnam, Indonesia, Costa d'Ivori, Ghana, Kenia i Nigèria. Les Filipines són el major exportador a nivell mundial. La varietat de pinya més cultivada és l'anomenada "Smooth Cayenne', originària de la Guayana Francesa.

Avui en dia, la pinya tropical és el segon cultiu tropical més important, representant el 20% de la producció comercial d'aquest tipus de fruit, ja que en primer lloc trobem el plàtan (Musa paradisiaca). El 70% de l'ananàs és consumit en la seva forma natural, la resta, enllaunat en almívar.



Cultiu de pinya tropical a l'illa Maurici.


L'Ananas comosus és un cultiu tropical i no tolera les inundacions ni les temperatures excessivament baixes, ja que per donar fruit requereix uns 24ºC de mitjana. Els excessos de calor (a partir de 30ºC) perjudiquen la qualitat del fruit al accelerar-se el seu cicle metabòlic. El règim de pluges ha d'estar entre els 1000-1500 mm anuals. Accepta qualsevol tipus de sòl sempre i quan tingui un bon drenatge. La pinya tropical exigeix bones concentracions de nitrogen i potassi, una mica de magnesi i quantitats limitades de calci i fòsfor. La pinya necessita un sòl amb un pH àcid, d'entre 5,5 i 6. Les infrutescències de les varietats cultivades no tenen llavor. En el seu ambient natural la planta és polinitzada pels ocells colibrís.

D'altra banda, el conreu es fa en línies separades d'acord amb la mida de la varietat. La collita és manual i quan es fa per l'exportació es cullen encara verdes per tal que madurin al punt de destinació. A Europa podem trobar conreus de pinyes tropicals a les illes Açores.

Algunes de les varietats més importants són la "Queen", cultivada a Austràlia i a Sud Àfrica., la "Red Spanish", cultivada a Cuba i Puerto Rico., la "Pernambuco", cultiva al Brasil., la varietat "Enana", amb un pes màxim de 500gr i l"Amazones" cultivada a Sud Amèrica.

La pinya tropical és una planta herbàcia i perenne, pertanyent a la família de les bromeliàcies, però a diferència de la majoria de les bromelàcies, la pinya tropical no és una planta epífita, ja que creix sobre terra ferma.

Té una roseta basal de fulles rígides, sèssils, lanceolades, estretament imbricades, amb uns marges dotats d'espines curtes, de 30 a 100cm de llarg. Poden ser espinoses o no, segons les varietats. Gràcies a la forma lleugerament còncava que tenen, poden conduir l'aigua de la pluja cap a la roseta. Són embeinants i es disposen de tal manera que afavoreixen l'acumulació d'aigua a les axil·les, d'on la planta pot agafar-la mitjançant arrels adventícies sorgides de les bases foliars o bé a través de pèls absorbents especialitzats. Creixen longitudinalment fins als 120 cm d'altura i tenen una reproducció vegetativa.



Pinyes tropicals. Font: wikipedia.


La tija és molt curta, gruixuda i en forma de botella a causa de l'acumulació d'aigua. De la tija surt un peduncle que sustenta una inflorescència terminal, espiciforme, composta per vàries dotzenes de flors trímeres de color rosa, blanc o blau, a vegades l'única que forma en tota la vida (monocarpia).

Les flors són hermafrodites, sèssils i amb bràctees. Presenten tres sèpals fusionats a la base, tres pètals formant un tub, sis estams i tres ovaris. El període de floració s'estén durant un mes o més.

Aquestes flors donen lloc a una infructescència, la pinya, que en realitat és un fruït múltiple molt gran i de forma ovoide. El cor del sincarp, més fibrós, es forma a partir de la tija axial. Les parets de l'ovari, la base de la bràctea i els sèpals es transformen en una polpa groga, poc fibrosa, dolça i àcida. La flor dóna la coberta dura i espinosa, formada per la fusió de l'àpex de la bràctea i els tres sèpals. Cada pinya pot arribar a pesar fins a 4 kg. En relació a les fulles, també és d'interès destacar la seva longitud i riquesa en fibres, aspectes que faciliten l'aprofitament econòmic de l' Ananas comosus en la indústria tèxtil.

Com a curiositat i per refermar la seva aurèola de reialesa, podem veure com la capa exterior de la pinya tropical (igual com a les pinyes dels pins o a les flors de girasol) està formada per unes escames en forma d'espiral que segueix la sèrie de nombres o successió de Fibonacci.

Per més informació sobre la successió de Fibonacci a la natura