Si cliqueu sobre les fotos del post i després premeu la tecla F11 aquestes es veuen més grans.

dimarts, 12 de juny de 2012

La salinitat dels mars i oceans en un mapa



Planisferi on es mostra la salinitat dels mars i oceans. Font: NASA


La salinitat dels oceans, o sigui, la quantitat de sal dissolta a l'aigua, és fonamental en varis processos que se'n deriven, especialment pel que fa a la relació entre el cicle global de l'aigua i el canvi climàtic.
Durant l'any passat, la NASA i la Comissió Nacional d'Activitats Espacials de l'Argentina (CONAE), han estat fent observacions globals de la salinitat superficial de l'aigua del mar des de l'espai. Iniciada el 10 de juny del 2011, la missió "Aquarius" ha elaborat una laboriosa tasca que ens mostra una imatge completa de la salinitat de tots els mars i oceans, així com la seva variació al llarg de l'any.

Aquest magnífic treball el podem veure al planisferi superior, on es mostra la salinitat a prop de la superfície dels oceans, mesurada per l'instrument "Aquarius", instal·lat a bord del satèl·lit d'Aplicacions Científiques (SAC)-D. Les dades representades mostren la salinitat mitjana entre els dies 27 de maig i 2 de juny del 2012, en un rang de 30 a 40 grams de sal per quilogram, amb una mitjana global de 35 grams per quilo. Les concentracions més baixes de sal corresponen als tons morats i blaus i els valors més alts es mostren en tons taronja i vermell. Les zones negres són indrets on no es disposava de dades, ja sigui a causa de l'òrbita del satèl·lit, o perquè el mar estava cobert de gel, ja que l'Aquarius no hi pot veure a través.

Des de fa molts anys, els oceanògrafs ja savien que l'oceà Atlàntic és més salat que els oceans Pacífic i Índic, però ara ho podem veure a sobre un mapa detallat.
Cal destacar que els grans rius, com l'Amazones, duen enormes quantitats d'aigua dolça i fresca que propaguen mar endins, a més, en el tròpic, especialment a prop de la Zona de Convergència Intertropical, les abundants pluges fan que les aigües equatorials siguin menys salades.

A prop de la majoria de costes i mars interiors, com podem veure al mapa, les aigües són més salades que en llocs d'alta mar, per exemple, si mirem el Mar Roig o el Mediterrani això es veu clarament. Altres indrets amb menys salinitat poden ser les aigües fredes del Mar Negre, en mars situats en altes latituds i al voltant de les illes i penínsules del sud-est d'Àsia. De fet, l'aigua abocada en grans quantitats pels rius i el desglaç fan que l'aigua del mar sigui més fresca i menys salada., altrament, la forta evaporació i altres processos fan que el Mar Roig i la Mediterrània siguin més salats. No obstant això, en molts casos algunes de les mesures més extremes de salinitat a prop de les costes són una distorsió de la senyal rebuda pel satèl·lit.

Les dades obtingudes per l'Aquarius són primordials per entendre com els canvis en la salinitat de l'aigua dels oceans, els cicles de precipitacions, l'evaporació, les descàrregues dels rius i la circulació oceànica, influeixen en el clima.