Si cliqueu sobre les fotos del post i després premeu la tecla F11 aquestes es veuen més grans.

dijous, 7 de juny de 2012

Reclamen poder estudiar un claustre romànic comparable al de Silos a un mas de luxe de Palamós


El professor de la UdG Gerardo Boto ha investigat aquest claustre i assegura que, a falta d'una comprovació empírica, és original. Foto: Tania Tapia / ACN


Avui toca estar pendents del que puguin dir els experts de la Generalitat de Catalunya, en referència al famós claustre romànic (o no?) que hi ha al Mas del Vent, ja que aquest matí el podran veure. Tot i que es coneixia la seva existència des de fa 50 anys, actualment ha saltat a la palestra gràcies a l'estudi realitzat pel professor d'Història de l'Art de la UdG, Gerardo Boto, publicat a "El País".
Abans d'aquest estudi i de la notícia publicada a "El País", només calia entrar a la fitxa número set dels bens protegits en la darrera revisió del POUM, el qual està vigent des del 10 d'octubre del 2008 i allí ja es mencionava la presència d'un claustre al costat del Mas del Vent.

Us poso la notícia publicada a www.naciodigital.com/gironainfo:

El Mas del Vent -una casa de luxe de la Fosca, a Palamós (Baix Empordà)- guarda al pati una de les joies del romànic que mai ha estat ni estudiada ni catalogada. El professor d'Història de l'Art de la UdG, Gerardo Boto, ha fet públic un estudi que determina que es tractaria d'un claustre original, del segle XII, d'unes característiques similars al de Santo Domingo de Silos i d'unes dimensions "molt notables". Per això, reclama poder accedir a la finca per contrastar aquestes hipòtesis, fins ara fonamentades en les imatges publicades el 2010 per la revista de decoració francesa 'AD'. Els propietaris, però, no faciliten l'entrada als experts i la Generalitat ha portat el cas davant la Justícia.

El professor Gerardo Boto va conèixer l'existència d'aquest claustre fullejant l'edició francesa de la revista d'arquitectura i disseny 'AD' del juliol-agost del 2010. Allà, es recollia un reportatge sobre un mas de luxe -el Mas del Vent- i s'apreciava que dins del jardí, a tocar de la piscina, hi havia un gran claustre d'aparença romànica.

Boto va començar a investigar la troballa en veure que no hi havia cap document que acredités l'existència d'aquest claustre en aquesta finca ni tampoc cap document que confirmés l'autenticitat. El professor també va posar en coneixement de l'associació d'àmbit estatal Amics del Romànic aquest cas i va elaborar un ampli reportatge per a la revista que edita l'associació, en el número del desembre del 2010.

El cas, però, ha saltat a la llum pública després que el diari 'El País' publiqués en portada aquestes fotografies i posés sobre la taula l'existència d'aquesta joia del romànic de la qual, d'altra banda, ja n'hi havia algunes pistes anteriors. Aquestes es troben a l'Arxiu de Palamós i es tracta de tres fotografies de 1959 sobre el muntatge del claustre dins aquesta finca, que és propietat d'un home suíz -Kurt Englehorn, aficionat a col·leccionar art, segons Boto- des de fa anys.

Tota aquesta documentació i també la consulta a través de Google Earth ha permès al professor Boto afirmar que es tracta d'un claustre original del segle XII, que hauria estat portat des de Madrid fins a aquesta finca de la Costa Brava. Segons ha explicat, aquestes afirmacions no es podran contrastar plenament fins que no es pugui investigar l'obra en primera persona. Una tasca que, fins ara, el professor no ha pogut fer per la negativa dels propietaris de deixar entrar ningú a la finca. Boto assegura que només amb deu minuts de consulta sobre el terreny en tindria prou per confirmar que es tracta d'un conjunt original. "Estem davant d'una de les troballes en art medieval més important dels últims anys", ha manifestat.

Què fa pensar que és autèntic?

Boto ha aportat tot un seguit d'informació per afirmar que el conjunt és original i, a més, l'ha situat en el temps molt pròxim a la construcció del claustre de Santo Domingo de Silos, a Burgos. El professors ha explicat que, gràcies a les fotografies, s'ha descobert un motiu heràldic de l'època del rei Alfons VIII de Castella que és com "un codi de barres". És a dir, aquest tipus de segells es marcaven a la pedra en l'època que es donava forma al conjunt i, per això, Boto assegura que estem davant d'una troballa original.

A més, assegura que hi ha motius als capitells que són "idèntics" a d'altres que hi ha a Silos i, per tant, l'investigador assegura que s'haurien construït paral·lelament en el temps. "La similitud posa en rellevància que l'autor del claustre que es troba a Palamós estava contacte amb el propi autor del claustre de Silos", ha remarcat el professors.

A més, ha destacat que, per les imatges que ha estudiat, el conjunt tindria unes grans dimensions. "Estem davant d'uns capitells de mides enormes, inusitades", ha destacat Boto, que ha remarcat, per exemple, que les arcades són més altes que les que hi ha a la Catedral de la Seu d'Urgell, una de les més altes de l'art medieval a la península.

Sobre la procedència, Boto ha avançat que hauria estat comprat a Madrid a la segona meitat del segle XX i que mai abans va ser inventariat ni catalogat perquè no en consten documents. El professor de la UdG ha estat "rastrejant in situ" a quines esglésies de la zona de Castella ha desaparegut el claustre i ha estat calculant quines mides haurien tingut. Després d'aquesta investigació, Boto té dues hipòtesis sobre d'on podia provenir que no ha volgut desvetllar fins que pugui estudiar en primera persona el conjunt.

A més, també ha detallat que les pedres estan "ben conservades" i que el propietari s'ha cuidat d'evitar que l'aigua de la pluja s'escoli entremig de les peces instal·lant una placa de ferro al capdamunt del perímetre del claustre.

Clamen per poder-lo investigar

Boto ha destacat la importància de poder accedir a la finca per poder veure en primera persona el conjunt, inventariar-lo i protegir-lo. "És un interès acadèmic i històric", ha remarcat.

En aquesta mateixa línia s'ha expressat el president de l'Associació Amics del Romànic, Juan Antonio Olañeta, que ha criticat la "manca de voluntat i sensibilitat" de les administracions per protegir el conjunt. Olañeta ha explicat que si el claustre no es cataloga "qualsevol pot anar allà i emportar-se les peces amb un camió". Per això, demana a la Generalitat que acceleri els tràmits per aconseguir l'autorització judicial per poder entrar a la finca.

Olañeta ha assenyalat que es tracta d'una propietat privada i que el fet d'estudiar-la no ha d'alterar aquesta situació. Ara bé, sí ha assenyalat que la Llei de Patrimoni catalana obliga als propietaris d'un bé que es consideri Bé Cultural d'Interès Nacional (BCiN) a fer-lo visitable com a mínim quatre dies al mes, sense rebre cap contrapartida a canvi.

En mans de la justícia

El Govern ha fet arribar el cas a la justícia. El director general de Patrimoni Cultural, Joan Pluma, ha explicat que quan van tenir coneixement de l'existència del claustre el març del 2011 van fer arribar fins a tres requeriments administratius d'accés a la finca al propietari però no van rebre cap resposta. Després, li van traslladar dos requeriments més, aquests advertint al propietari que si no permetia que entressin a la seva propietat per catalogar el bé portarien el cas davant del jutge. "Hem fet cinc actuacions de caràcter administratiu però no hem rebut cap resposta", ha afirmat Pluma.

Per això, després que el cas saltés a la llum pública, dimarts van decidir posar el cas en coneixement de la Fiscalia de Girona per comunicar que traslladarien l'expedient als jutjats per demanar al jutge que ordeni que els deixin entrar a la propietat privada. Pluma ha especificat que no qüestionen ni posen en dubte la propietat del claustre, però el Govern vol valorar el bé i definir quin grau de protecció li pertoca. Segons Pluma, pot ser un Bé Cultural d'Interès Nacional (BCIN) o Local (BCIL) o també un bé inclòs en el catàleg patrimonial català.

Segons la catalogació, el propietari tindria un tipus d'obligacions de cura i manteniment o unes altres. Per exemple, ha detallat Pluma, si fos un BCIN haurien de buscar la fórmula per permetre que fos visitable. "No barregem la propietat amb les obligacions que té un propietari d'un bé patrimonial", ha detallat Pluma que ha assegurat que no tenen "cap indici" que apunti a un mal manteniment del claustre. De fet, coincideix amb l'investigador de la UdG i admet que el propietari hauria fet una bona feina de conservació.

El fiscal en cap de Girona, Josep Maria Casadevall, ha explicat a l'ACN que tan bon punt tinguin l'expedient a les mans, estudiaran quin tipus de responsabilitat hi pot haver. "Com a màxim", ha assegurat Casadevall, es pot tractar d'algun tipus de desobediència als requeriments de la Generalitat. "Farem una valoració per veure si hi pot haver algun tipus de desobediència en negar-se a permetre l'entrada", ha detallat Casadevall.

El fiscal en cap ha recordat que un particular pot ser perfectament propietari de patrimoni i que, de fet, és una situació que es dóna sovint. Per això, la feina de la fiscalia consistirà en discernir sobre si el propietari està obligat a permetre l'entrada dels responsables de patrimoni de la Generalitat. "No tenim cap indicis de cap delicte contra el patrimoni històric", ha conclòs Casadevall.

Altres notícies aparegudes als mitjans informatius:

http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/547961-claustre-dimitacio.html

http://www.radiopalamos.cat/radio.php?ap=a61s00&id_registre=794

http://cultura.elpais.com/cultura/2012/06/04/actualidad/1338839166_403833.html

http://www.324.cat/video/4117050/Un-claustre-romanic-en-una-mansio-de-luxe-de-Palamos