Si cliqueu sobre les fotos del post i després premeu la tecla F11 aquestes es veuen més grans.

dimarts, 26 de juny de 2012

Sol i calor amb l'herba de Sant Joan (Hypericum perforatum)


Imatge típica dels dies càlids i dels cels asserenats que estem tenint a l'inici de l'estiu astronòmic.


El dia de Sant Joan i ahir dilluns, a Palamós vàrem continuar amb la mateixa tipologia de temps, la qual, estigué caracteritzada per les elevades temperatures i per un cel asserenat amb un Sol de justícia, situació idònia per gaudir d'aquests dies festius en plena Festa Major de la nostre vila.

Segons els models numèrics, aquesta situació de plena canícula seguirà entre nosaltres el que resta de setmana, propiciant una onada de calor en molts indrets del país, especialment cap al prelitoral, a la vall de l'Ebre i comarques de Ponent, amb valors que rondaran els 40ºC en moltes localitzacions al llarg dels propers dies.



Mapa de temperatura i geopotencial a 950hPa previst per dijous a les 12:00h. Comprobeu com emergeix una bombolla d'aire càlid subtropical des del nord d'Àfrica, amb bosses de 25ºC o més a 1.520msnm en molts indrets de la Península.


Pel que fa a les dades enregistrades a Palamós ahir dilluns 25 de juny, la temperatura màxima fou de 25,2ºC i la mínima es quedà al límit de ser una nit tropical amb 19,8ºC. El cel es presentà serè, amb calitja i amb algun núvol alt molt poc destacat. El vent bufà amb component sud i est molt fluix, ratxa màxima 19km/h. La mar fou plana o arrissada arran de costa., mar endins hi hagué maror a primeres hores i marejol a la tarda. La pressió atmosfèrica notà la presència de l'anticicló amb un màxim de 1020hPa i un mínim de 1019hPa. Humitat relativa màxima 76%, mínima 62%.

D'altre banda, el 24 de juny, dia de Sant Joan, a Palamós s'enregistraren 25,3ºC de màxima i 18,3ºC de mínima. El cel estigué dominat pel Sol, però amb abundants bandes de núvols alts, sobretot a la primera part de la jornada. El vent bufà fluix amb component sud i est, ratxa màxima 27km/h. A mar hi hagué mar arrissada o marejol arran de costa i marejol mar endins. Pressió atmosfèrica màxima 1021hPa, mínima 1019hPa. Humitat relativa màxima 77%, mínima 52%. Dades de meteoclimatic.com



Herba de Sant Joan o pericó (Hypericum perforatum)


Coincidint amb dates properes al dia de Sant Joan, ens trobem amb la plena floració de la planta silvestre coneguda com a Herba de Sant Joan o pericó (Hypericum perforatum).

L'herba de Sant Joan, actualment apareix tenyint amb les seves flors grogues els camps i les vores els camins de Les Gavarres, com si ens volgués evocar els rajos solars que cauen sobre nostre en el solstici d'estiu.
Hypericum perforatum és una planta herbàcia de la familia de les gutíferes o Hipericàcies. Aquesta planta està present a bona part d'Europa, fins a l'est de Rússia i s'ha estés fins l'Àsia occidental i zones temperades de la resta del món, com la Xina, Amèrica del nord o Austràlia.

El terme Hypericum ve del grec "hyperikon", que significa per sobre d'una aparició. Es diu perforatum perqué les glàndules d'oli situades a les fulles i als sèpals li donen un aspecte foradat. Antigament es creia que el nom feia referència a la propietat que se li atribuia de fer fugir als esperits dolents i a les aparicions.

A l'edat mitjana es cremava a les cases on es creia que hi havia entrat el Dimoni i s'anomenava "Fuga daemonium" (espantadimonis).
Es diu que cura la melancolia i atrau l'amor. En la cultura celta, es deia que les fades dolentes, els follets i mags de males intencions no entrarien mai en una casa on les seves finestres estiguessin protegides per ramets d'aquesta planta.

El pericó es troba en llocs poc humits, principalment als marges dels camins o carreteres, prades, tanques, ribes i llocs assolellats. Pot aparèixer a prop de rius o rierols, en terrenys de mitjana i baixa alçada. Té un complex cicle vital que inclou la maduració i la reproducció sexual. Les pluges d'estiu afavoreixen el seu creixement.

Des de molt antic s'ha usat amb fins medicinals, però degut a la gran quantitat d'efectes secundaris, depenent de la persona i les dosis preses, es recomana que no s'ingereixi si no és sota el control d'un metge.
Generalment s'usaven les fulles i les flors com a bon vulnerari, antiinflamatori, cicatritzant i antisèptic per a traumatismes o cops, ferides i cremades, de fet, vulgarment se li diu "oli de cop", fins i tot, hi ha una dita popular que diu:
"Qui té oli de pericó, no li cal metge ni doctor".

Per a ús intern es feia servir com a bon antidiarreic, antiparasitari i diürètic. També té propietats ansiolítiques, hipnòtic-sedants i antidepressives, això ha fet que l'anomenin com a "Prozac natural", i s'utilitza per l'ansietat, terrors nocturns i depressió lleu i/o moderada.

Com a efectes secundaris el pericó pot provocar molèstia gastrointestinal, hiperpigmentació i fotosensibilització, dermatitis, urticària, fatiga, ansietat, mareigs, problemes al fetge, dolor de cap i disfunció sexual (inclou la impotència). A més a més, té moltes interaccions amb altres medicaments com alguns anticonceptius, antidepressius, antiinflamatoris, analgèsics, fàrmacs antiretrovirals, antibiòtics i anticoagulants que provoquen la pèrdua de l'efecte d'aquests i toxicitat.