Si cliqueu sobre les fotos del post i després premeu la tecla F11 aquestes es veuen més grans.

dimecres, 29 de febrer de 2012

Minves i cel enterenyinat


Imatge del baix nivell de les aigües marines a la Punta dels Tres Ferros.


L'anticicló tossut que ens acompanya des de fa setmanes, permet que el fenomen de les minves segueixi entre nosaltres. La visió de les algues marines assecant-se al damunt de les roques, degut el baix nivell que assoleix l'aigua del Mediterrani, sembla reportar-nos imatges més típiques del mes de gener.

Tot i que les minves solen tenir lloc en el passat mes, no és estrany que es puguin veure en altres ocasions al llarg de l'any, sempre que l'enorme pes que porta associada la capa d'aire estable que acompanya l'anticicló, faci retrocedir el nivell del mar., a més, la manca d'onatge degut a la falta de vents destacables, ajuda al manteniment d'aquest fenomen físic i meteorològic.

Malgrat la monotonia en els nostres cels, aquesta tarda hem pogut gaudir amb la presència de nombroses franges de núvols alts del gènere cirrus, els quals semblaven les pinzellades d'un pintor invisible. Aquest núvols formats per cristallets de gel, encara que en ocasions poden indicar-nos un canvi de temps, aquesta vegada no hem d'esperar cap novetat.

Pel que fa a les dades d'avui dimecres., temperatura màxima 13,7º C, mínima 4,3º C. Estat del cel asserenat al matí i enterenyinat per núvols alts a la tarda. Vent de garbí a 10 km/h de mitjana a la tarda, ratxa màxima 24 km/h. Estat de la mar amb marejol mar endins i mar arrissada arran de costa, amb una mica de marejol a la tarda. Pressió atmosfèrica màxima 1024 hpa, mínima 1020 hpa. Humitat relativa màxima 89 %, mínima 52 %. Dades de meteoclimatic.com i Puertos del Estado.


Previsió per aquest dijous

A Palamós esperem un altre dia anticiclònic. L'ambient es presentarà assolellat amb algun núvol prim decoratiu i calitja. A la resta de la demarcació tampoc cal preveure cap canvi en la situació meteorològica, tot i que les temperatures màximes podran ser més elevades, sobretot al prelitoral, on podran superar els 22º C.

La temperatura es pot enfilar fins a 15/18º C a la costa, fins a 19/25º C a l'interior i fins a 12/18º C al Pirineu. La mínima pot baixar fins a 5/9º C a la costa, fins a 1/4º C a l'interior i fins a -2/3º C al Pirineu.

El vent al nostre sector costaner bufarà molt fluix amb component nord a restarà en calma, durant la nit/matinada de dimecres a dijous. Al matí hi haurà vent fluix de garbí o calma. A la tarda preveiem vent de garbí a 6/10 nusos. A la nit s'espera vent de llebeig a 8/10 nusos.

L'estat de la mar es mantindrà amb mar arrissada o plana arran de costa i mar arrissada o marejol mar endins, durant la nit/matinada de dimecres a dijous. Al matí tindrem una situació similar. A la tarda preveiem mar arrissada o marejol arran de costa i marejol mar endins. A la nit hi haurà una situació similar.



Alguns dels cirrus amb formes curioses que han aparegut avui a la tarda.

El canvi climàtic afectarà la qualitat de la vinya




El projecte Adaptacions al Canvi Climàtic en l'Ús de l'Aigua (ACCUA) presentat aquest dimarts a Falset determina que el canvi climàtic global afectarà també la qualitat de la vinya. El catedràtic de la URV, Fernando Zamora, ha assegurat que la disminució de pluges de la primavera i que quan plou ho fa de manera "incorrecta" (de forma torrencial) sumat al temps sec i l'augment de les temperatures càlides, provoquen que el raïm augmenti de forma prematura la seva graduació alcohòlica. Aquests fets també provoquen que baixi l'essència del raïm i que augmenti el seu ph. Zamora ha dit que davant d'aquestes alteracions es treballa amb dues tècniques per mantenir intacta la qualitat dels vins.

La primera de les tècniques es centraria en pal·liar la manca de maduresa dels vins, mentre que la segona planteja esperar a la seva "màxima maduració" per després aplicar tècniques de desalcoholització parcial i de modificació del ph. L'objectiu d'aquestes tècniques, ha insistit Zamora, recau en mantenir la qualitat dels vins, tot i les alteracions ambientals que comporta el canvi climàtic.

Per la seva banda, un dels coordinadors del projecte, Eduard Pla, ha detallat que l'objectiu d'aquest estudi passa per treballar i investigar en noves tècniques que permetin facilitar "l'adaptació de les vinyes i fer-les menys vulnerables als canvis climàtics". Segons Pla, la clau passa per "anticipar-se" als canvis climàtics que puguin sorgir i establir les millors tècniques per garantir la qualitat dels vins i dels productes propis del camp.

Des de l'IRTA, la Doctora Herralde ha explicat que a la conca del Siurana s'espera que "el balanç entre el temps que tarda el raïm a assolir l'òptim de graduació alcohòlica i el temps en assolir la coloració entri en un nou equilibri". Per tal d'aconseguir-ho s'està treballant en plantejar noves dates de verema que assegurin una graduació alcohòlica "acceptable i una intensitat aromàtica i maduració òptima".

Amb tot, i per tal de poder adaptar-se a tots aquest canvis, ACCUA proposa alternatives en l'agronomia dels cultius, com per exemple, canviar les varietats cultivades i patrons per altres de més resistents, reduir la seva densitat de plantació, desenvolupar-ne de nous o aprofitar vells models de poda i conducció.

Font: http://www.naciodigital.cat/noticia/40166

dimarts, 28 de febrer de 2012

Boira fotoquímica


Mapa de concentració de NO2 previst per la nit de dimecres.


Amb aquests dies de domini anticiclònic, tornen a aparèixer les boires fotoquímiques o boirum, generades a partir de les activitats humanes. Com podeu veure al mapa superior, aquesta contaminació envolta, sobretot, els nuclis urbans més importants, com poden ser Barcelona, Madrid, Bilbao o Sevilla., a la resta d'Europa també es veuen molt clarament París, Roma o Londres, coberts amb colors fúcsia.
Cal destacar, que aquesta boira de contaminació, formada per diòxid de nitrogen, diòxid de sofre, ozó i altres contaminants, poden arribar lluny d'aquestes ciutats impulsats pel vent., aquesta situació es pot observar de forma recorrent en molts indrets de la Costa Brava, quan apareix una mena de línia o banc de boira de color marró al damunt del mar, generalment a l'horitzó, en dies estables i assolellats, procedent de l'àrea urbana de Barcelona.

Existeixen tres elements bàsics perquè es produeixi el fenomen del boirum: La combustió de combustibles fòssils, com el carbó, petroli, etc. La inversió tèrmica, situació en que l'aire calent no té tendència a pujar, per tant, la contaminació es queda a prop de la superficie del terra i alta humitat, per tal que es formi la boira.

La boira fotoquímica es genera al llarg del dia, perqué els raigs del Sol van trencant els gasos d'escapament (diòxid de carboni, monòxid de carboni, etc.) procedents dels motors dels vehicles i de la indústria, els quals, amb l'augment de la humitat nocturna, donen lloc a aquesta capa contaminant. En la majoria de les ciutats europees, sobretot a la conca Mediterrània, els problemes de boira fotoquímica són particularment acusats els dies d'estiu, ja que la seva formació depèn de la temperatura i de l'acció de la llum solar.

Pel que fa a les dades d'avui dimarts a Palamós., temperatura màxima 13,9º C, mínima 5,0º C. Estat del cel serè, amb alguna pinzellada de cirrus. Vent fluix de direcció variable, ratxa màxima 27 km/h ENE. Estat de la mar amb mar plana o arrissada arran de costa i maror mar endins (ones de 0,85 m a les 15:00h). Pressió atmosfèrica màxima 1025 hpa, mínima 1023 hpa. Humitat relativa màxima 93 %, mínima 45 %. Dades de meteoclimatic.com i Puertos del Estado.


Previsió per aquest dimecres

A Palamós preveiem un altre dia assolellat, així i tot, podran aparèixer alguns intervals de núvols baixos a la tarda. Independentment, al llarg de tot el dia també hi hauran pinzellades de núvols alts i núvols mitgencs. A la resta de la demarcació el dia també estarà dominat pel Sol. Durant la matinada es pot presentar algun banc de boira en valls interiors i alguns núvols baixos costaners a la tarda.

La temperatura màxima rondarà els 13/16º C a la costa, els 16/18º C a l'interior i els 12/16º C al Pirineu. La mínima pot baixar fins a 4/7º C a la costa, fins a -1/3º C a l'interior i fins a -3/5º C al Pirineu.

El vent al nostre sector costaner bufarà molt fluix amb component nord a restarà en calma, durant la nit/matinada de dimarts a dimecres. Al matí hi haurà vent fluix de garbí. A la tarda preveiem vent de garbí a 8/12 nusos. A la nit s'espera vent molt fluix de component variable o calma.

L'estat de la mar es mantindrà amb mar arrissada o plana arran de costa i marejol o maror mar endins, durant la nit/matinada de dimarts a dimecres. Al matí tindrem una situació semblant. A la tarda preveiem marejol arran de costa i marejol o maror mar endins. A la nit hi haurà mar plana o arrissada arran de costa i marejol mar endins.

dilluns, 27 de febrer de 2012

Anticicló per tota la setmana


Mapa sinòptic previst per dimarts a les 18:00h. Observeu com tenim l'anticicló a sobre nostre.


Pocs canvis hem d'esperar en aquesta setmana que comencem, pel que fa a la situació meteorològica. Malauradament, es confirma que aquest mes de febrer tornarà a ser molt sec, igual que els dos mesos anteriors, amb la qual cosa, ja podem assegurar que l'hivern climàtic 2011/2012 serà un dels més secs dels darrers cent anys.
El domini total de l'anticicló de les Azores, provoca que ara com ara, no es vegi cap situació de pluges generals que millori l'estat dels nostres boscos i redueixi l'elevat perill d'incendi existent., a més, aquesta sequera continuarà posant en greu perill els conreus de secà.
Contràriament al que seria desitjable, l'únic canvi que s'entreveu és un nou enfortiment del vent de tramuntana als inicis de la propera setmana.

Tot i aquest temps tan estable, les temperatures segueixen oscil·lant segons d'on bufi el vent, i mai millor dit, ja que a diferència d'ahir diumenge, avui dilluns la tramuntana ha encalmat i ha provocat que les temperatures màximes hagin sigut sensiblement inferiors al dia anterior. Al Baix Empordà aquestes màximes s'han mogut entre els 14,2º C de Palamós-La Fosca i els 18,8º C de La Bisbal., en canvi, les mínimes s'han situat entre els 9,2º C de Palamós-La Fosca i els 3,3º C de Verges.

D'altre banda a Palamós la jornada ha tornat a ser molt plàcida, assolint-se els següents valors., temperatura màxima 14,4º C, mínima 9,2º C. Estat del cel amb intervals de núvols alts al matí i cel variable amb núvols en varis nivells a la tarda. Vent molt fluix de component nord de matinada i vent fluix de component sud i est la resta del dia. Estat de la mar amb maror o forta maror mar endins (ones de 1,32 m a les 10:00 h i ones de 1,65 m a les 05:00 h) i mar arrissada arran de costa. Pressió atmosfèrica màxima 1024 hpa, mínima 1021 hpa. Humitat relativa màxima 88 %, mínima 47 %. Dades de meteoclimatic.com i Puetos del Estado.


Previsió per aquest dimarts

A Palamós cal esperar un altre dia plàcid i assolellat, amb l'aparició de nombrosos núvols alts a la tarda/vespre que enterenyinaran el cel. A la resta de la demarcació gironina tampoc cal esperar grans canvis degut a l'anticicló, i a més el vent serà poc destacable, exceptuant l'extrem sud, on pot bufar vent de component est amb alguns cops moderats.

La temperatura màxima rondarà els 14/17º C a la costa, els 17/19º C a l'interior i els 10/15º C al Pirineu. La mínima pot baixar fins a 5/8º C a la costa, fins a 0/4º C a l'interior i fins a -2/4º C al Pirineu.

El vent al nostre sector costaner bufarà molt fluix amb component nord a restarà en calma, durant la nit/matinada de dilluns a dimarts. Al matí hi haurà vent fluix de direcció variable o calma. A la tarda preveiem vent molt fluix de component sud i est, siguent més reforçat al sud de la Costa Brava. A la nit tindrem vent fluix de component nord o calma.

L'estat de la mar es mantindrà amb mar arrissada o plana arran de costa i marejol o maror mar endins, durant la nit/matinada de dilluns a dimarts. Al matí tindrem una situació semblant. A la tarda preveiem mar plana o arrissada arran de costa i marejol mar endins igual com a la nit.



Mapa d'alçada significant de l'onatge previst per la nit del dimarts. Observeu com serà insignificant.

diumenge, 26 de febrer de 2012

Temperatures primaverals


Les mimoses (Acacia dealbata) estan en plena floració.


Una jornada més, la presència de tramuntana reescalfada i el domini absolut de l'astre rei, ens han deixat un diumenge amb temperatures primaverals. Algunes de les màximes més elevades de la nostre demarcació s'han arribat a enfilar fins als 23/25º C, amb la qual cosa, la roba d'abric tan necessària en les primeres setmanes de febrer, actualment a migdia fa més nosa que servei, tot i que les nits encara es presenten força fredes.
Un altre efecte d'aquest vent del nord ha estat el descens acusat de la humitat ambiental i la bona visibilitat que ha deixat al seu pas, facilitant l'observació del paisatge i dels estels en un cel nítid.

Aquests són alguns exemples de les temperatures màximes més elevades enregistrades a Girona, segons la xarxa Meteoclimatic:

Medinyà 25º C., Mieres 24,4º C., Sant Gregori 23,9º C., Girona 23,9º C o Olot 23,0º C.

Al Baix Empordà les temperatures també s'han enfilat molt amunt, arribant a situar-se fins als 22/23º C. Aquests són alguns dels valors assolits:

Calonge 22,8º C., Palafrugell 22,3º C., La Bisbal 22,0º C., Palamós-La Fosca 21,8º C., Bellcaire d'Empordà 21,7º C., Begur 21,6º C o Palafrugell 20,9º C.

Pel que fa al vent de tramuntana, aquest element tampoc s'ha quedat curt. Ratxes màximes de vent del nord assolides a l'Empordà i Ripollès:

Portbou 126 km/h., Calonge-Mas-Pallí 79 km/h., Castelló d'Empúries 77 km/h., Palafrugell 72 km/h., Setcases 72 km/h., Figueres 71 km/h o Molló 66 km/h.

D'altre banda, aquest diumenge a Palamós hem tingut les dades següents., temperatura màxima 21,4º C, mínima 6,8º C. Estat del cel serè. Vent de tramuntana o gregal a 20/25 km/h de mitjana, ratxa màxima 63 km/h. Estat de la mar amb maror o forta maror mar endins i mar arrissada o marejol arran de costa. Pressió atmosfèrica màxima 1018 hpa, mínima 1014 hpa. Humitat relativa màxima 95 %, mínima 23 %. Dades de meteo.cat, meteoclimatic.com i Puertos del Estado.


Previsió per aquest dilluns

A la nostre vila seguirem amb la monotonia anticiclònica dels darrers dies, la qual ens portarà un cel asserenat i temperatures força agradables a migdia, però encara seran força fredes de nit. A la resta de la demarcació gironina tampoc cal esperar grans canvis, fins i tot, el vent del nord desapareixerà al llarg de la matinada.

La temperatura màxima pot enfilar-se fins a 15/19º C a la costa, fins a 17/22º C a l'interior i fins a 9/14º C al Pirineu. La mínima pot baixar fins a 6/8º C a la costa, fins a -1/4º C a l'interior i fins a -2/4º C al Pirineu.

El vent al nostre sector costaner bufarà amb component nord a 12/16 nusos, durant la nit/matinada de diumenge a dilluns., mar endins pot bufar a 24/26 nusos. Al matí hi haurà vent fluix de direcció variable o calma., al cap de Creus hi haurà tramuntana a 12/16 nusos. A la tarda preveiem vent de garbí a 8/10 nusos. A la nit tindrem vent fluix de component nord o calma., al cap de Creus pot bufar tramuntana o mestral a 12/16 nusos.

L'estat de la mar es mantindrà amb mar arrissada o marejol arran de costa i maror o forta maror mar endins, durant la nit/matinada de diumenge a dilluns. Al matí tindrem una situació similar. A la tarda preveiem mar plana o arrissada arran de costa i marejol o maror mar endins. A la nit hi haurà la mateixa situació.

divendres, 24 de febrer de 2012

Previsió pel cap de setmana


Mapa sinòptic previst per aquest diumenge. S'aprecia un potent anticicló abraçant-nos en forma de falca i un reforç del vent del nord.


Aquest dissabte a Palamós pocs canvis haurem d'esperar, ja que seguirem dins el radi d'acció de l'anticicló, malgrat tot, ens creuarà una banda nuvolosa composta per núvols alts i mitgencs que enterenyinaran l'acció solar durant tot el dia. A la resta de la demarcació gironina el dia també serà assolellat i amb intervals de núvols prims en tota la jornada.

La temperatura màxima pujarà fins a 13/17º C a la costa, fins a 18/21º C a l'interior i fins a 11/16º C al Pirineu. La mínima pot baixar fins a 3/7º C a la costa, fins a -1/2º C a l'interior i fins a -3/0º C al Pirineu.

El vent al nostre sector costaner bufarà molt fluix amb component nord o restarà en calma, durant la nit/matinada de divendres a dissabte., al cap de Creus pot bufar tramuntana a 4/8 nusos. Al matí hi haurà vent fluix de direcció variable o calma. A la tarda preveiem vent de garbí a 8/12 nusos. A la nit tindrem vent fluix de component nord., al cap de Creus pot bufar tramuntana o mestral a 24 nusos. Al llarg de la matinada el vent del nord s'anirà reforçant.

L'estat de la mar es mantindrà amb mar plana o arrissada arran de costa i marejol mar endins, durant la nit/matinada de divendres a dissabte. Al matí tindrem la mateixa situació. A la tarda preveiem una mica de marejol arran de costa i marejol o maror mar endins. A la nit hi haurà mar arrissada o marejol arran de costa i maror mar endins., al cap de Creus hi haurà forta maror.


Aquest diumenge a Palamós el dia tornarà a estar marcat per un domini de l'astre rei, encara que de bon matí ens llevarem amb alguns núvols prims. A la resta de la demarcació també hi haurà un temps assolellat, amb temperatures primaverals a migdia i un reforç del vent de tramuntana, sobretot al nord del cap de Begur, on pot bufar de manera intensa.

La temperatura màxima serà més alta que el dia anterior i la mínima serà igual o superior.

El vent al nostre sector costaner bufarà de tramuntana a 10/14 nusos, durant la matinada de diumenge., al nord del cap de Begur pot bufar a 24/28 nusos. Al matí hi haurà vent del nord a 8/12 nusos., mar endins pot bufar a 24 nusos. A la tarda s'espera vent de tramuntana a 18/22 nusos., al nord del cap de Begur bufarà a 28/32 nusos. A la nit tindrem vent del nord a 12/16 nusos., mar endins i al nord del cap de Begur bufarà a 24/28 nusos.

L'estat de la mar es mantindrà amb marejol arran de costa i forta maror mar endins, durant la matinada de diumenge. Durant la resta de la jornada hi haurà marejol o maror arran de costa i forta maror o maregassa mar endins.

Palamós "time lapse"




Us poso un vídeo realitzat amb format "time lapse", on es pot veure l'evolució de la nuvolositat de tipus baix per sobre de Palamós, el 15 de setembre de l'any passat.

Veure passar els núvols de forma accelerada, en aquest cas tenim stratocumulus i fractocumulus, sempre és força curiós i ens indica el constant moviment de les masses de vapor d'aigua, les quals transiten per sobre els nostres caps de manera constant seguint el flux del vent dominant.

La filmació es realitzà a prop de l'indret conegut popularment com "el matadero" i mostra el pas de diferents grups de núvols des de primeres hores del dia, fins que acaba la gravació., en ella s'aprecia com els stratocumulus no tenen gaire desenvolupament vertical perquè les condicions no són les adequades, ja que en aquests casos, normalment existeix un capa d'inversió tèrmica sense humitat que impedeix el seu creixement.
Per la direcció que prenien els núvols aquell dia, deuria bufar vent de garbí o ponent.

dijous, 23 de febrer de 2012

Amplituds tèrmiques de 29º C!




La conjunció de varis factors, ha provocat que avui s'hagin produït unes amplituds tèrmiques extremadament grans, que en alguns llocs han fregat els 29º C de diferència entre la temperatura mínima i la temperatura màxima de la jornada. Aquesta situació, típica d'altres indrets que tenen un clima de marcada continentalitat, han derivat de la presència entre d'altres, d'un potent anticicló situat al damunt nostre, el qual ha provocat una elevada inversió tèrmica, agreujada pel fet que el vent ha restat en calma i no hi han hagut núvols que frenessin el refredament del terra, degut a la irradiació de la calor latent cap a l'atmosfera.

Una vegada s'han assolit uns valors termomètrics molt baixos durant la nit, al llarg de la jornada ha aparegut vent de garbí, el qual mantenia la temperatura frenada a primera línia de mar, però arribava reescalfat al prelitoral i interior de Girona, amb la qual cosa, si de nit hem tingut temperatures hivernals de dia han sigut primaverals.

Algunes de les dades més cridaneres d'avui a Girona són les següents:

Fornells de la Selva màx. 23,3º C, mín. -5,6º C, amplitud 28,9º C. Mieres màx. 23,6º C, mín. -4,9º C, amplitud 28,5º C. Girona màx. 23,5º C, mín. -4,8º C, amplitud 28,3º C. Vilablareix màx. 23,0º C, mín. -4,5º C, amplitud 27,5º C. Sant Gregori màx. 23,3º C, mín. -1,6º C, amplitud 24,9º C. Medinyà màxima 24,6º C, mín. 1,4º C, amplitud 23,2º C. La Bisbal d'Empordà màx. 22,1º C, mín. -1,1º C, amplitud 23 º C.

Al Baix Empordà les temperatures també han sigut força elevades a migdia i fredes durant la nit, a més, es pot observar una marcada inversió tèrmica, comparant la temperatura mínima assolida a Calonge-Mas Pallí (120 msnm) i l'assolida a Calonge (16 msnm). També podeu veure com els indrets afectats pel vent fresc de garbí com Palamós o Sant Feliu de Guíxols (recordem que el mar es troba a uns 13º C de temperatura) la màxima s'ha quedat més curta.

Dades de temperatura d'avui dijous al Baix Empordà:

Begur màx. 21,9º C, mín. 4,5º C, amplitud 17,4º C. Les Olives màx. 22,0º C, mín. 0,7º C, amplitud 21,3º C. Verges màx 21,9º C, mín. 0,1º C, amplitud 21,8º C. Calonge màx. 21,1º C, mín. -0,5º C, amplitud 21,6º C. Calonge-Mas Pallí màx. 18,4º C, mín. 9,2º C, amplitud 9,2º C. Palamós-La Fosca màx. 17,6º C, mín. 2,3º C, amplitud 15,3º C. Sant Feliu de Guíxols màx. 17,0º C, mín. 2,6º C, amplitud 14,4º C.

D'altre banda, a Palamós hem tingut aquests registres., temperatura màxima 15,6º C, mínima 2,6º C. Estat del cel serè amb algun cirrus. Vent de garbí a uns 10/15 km/h de mitjana a migdia, ratxa màxima 32 km/h. Estat de la mar amb maror mar endins i marejol arran de costa. Pressió atmosfèrica màxima 1027 hpa, mínima 1025 hpa. Humitat relativa màxima 68 %, mínima 23 %. Dades de meteoclimatic.com, meteo.cat i Puertos del Estado.


Previsió per aquest divendres

A Palamós preveiem un altre dia assolellat, amb algun núvol alt decoratiu i algun núvol mitgenc a la tarda. A la resta de la demarcació el dia també serà assolellat, amb intervals de núvols prims al sector del Pirineu i a l'Alt Empordà durant la tarda., encara hi hauran alguns cops forts de tramuntana al cap de Creus, sobretot al nord i fins a migdia.

La temperatura màxima pujarà fins a 16/19º C a la costa, fins a 20/23º C a l'interior i fins a 12/16º C al Pirineu. La mínima serà més baixa als llocs enclotats., d'uns 3/7º C a la costa, d'uns -5/0º C a l'interior i d'uns -3/5º C al Pirineu.

El vent al nostre sector costaner bufarà molt fluix amb component nord o restarà en calma, durant la nit/matinada de dijous a divendres., al cap de Creus pot bufar tramuntana a 16/20 nusos. Al matí hi haurà vent fluix de direcció variable o calma., al cap de Creus tindrem tramuntana a 16/20 nusos. A partir de migdia s'espera vent fluix de garbí. A la nit tindrem vent en calma.

L'estat de la mar es mantindrà amb mar arrissada arran de costa i maror mar endins, durant la nit/matinada de dijous a divendres. Al matí tindrem mar plana arran de costa i marejol o maror mar endins. A la tarda preveiem mar arrissada o marejol arran de costa i marejol mar endins. A la nit hi haurà mar plana arran de costa i marejol mar endins.

Gran nevada al Líban


Imatge satel·lital de la gran nevada que ha caigut al Líban i a la frontera amb Síria. Imatge captada el 20 de febrer del 2012. Font: NASA


Després de la gran nevada que caigué al Líban el mes de març del 2011, aquest mes de febrer la nevada encara ha sigut més intensa i extensa, en el que sembla una gran ratxa pel que fa a nevades importants en aquesta zona del Pròxim Orient.

Si comparem la imatge superior, corresponent al passat 20 de febrer del 2012, amb la imatge inferior corresponent al 17 de març del 2011, comprobarem com la situació actual ve caracteritzada per una nevada molt més destacada.



Imatge satel·lital de la nevada que caigué al Líban i a la frontera amb Síria, el mes de març del 2011. Font: NASA


Entre els passats dies 17 i 19 de febrer, una fort temporal de neu de neu va atacar la costa libanesa, amb vents de 100 quilòmetres per hora. En alguns indrets del país es recolliren fins a 2 metres de neu i la temperatura va baixar a zero graus al llarg de la costa, mentre els llevaneus treballaven de manera intensa per netejar la carretera principal entre Beirut (Líban) i Damasc (Síria).

A la imatge de l'encapçalament, a part de la gran nevada caiguda en gran part del Líban i a la frontera amb Síria, també apareix coberta de neu una altra extensió al nord de la frontera entre Síria i Jordània.

La neu al Líban no és infreqüent i, fins i tot, el país té algunes estacions d'esquí ( vegeu article de l'any passat )., no obstant això, aquest temporal de neu ha tingut una força inusual i es relaciona amb l'onada d'aire fred que ha afectat a Europa i el nord d'Àfrica.



Notícia de les fortes nevades caigudes al Líban entre el 17-19 de febrer.



Estació d'esquí al Líban on aquests dies no manca la neu.



Forta nevada a Síria el 19 de febrer passat.

dimecres, 22 de febrer de 2012

Altocumulus lenticularis amb iridiscències


Altocumulus lenticularis translucidus amb iridiscència.


Ahir a la tarda es van formar una gran quantitat de núvols mitgencs compostos per gotes d'aigua., concretament es tractava d'Altocumulus amb unes formes i coloracions força curioses.

Aquests núvols, indiquen la presència de vent fort i humitat a uns 1500/3000 metres d'alçada. Segons els models numèrics, ahir a la tarda, en aquelles alçades, hi havia un 70/80 % d'humitat i vent de gregal a uns 20 nusos.
Com es podia observar, aquests núvols romanien estàtics durant moltes hores, malgrat la presència del vent, ja que es formaven i evolucionaven de forma constant i romanien atrapats en un moviment rotatori, semblant al tambor d'una rentadora., encara que aquest fet no és apreciable per l'ull humà. Per aquesta característica, aquests núvols moltes vegades s'anomenen núvols rotors.



Conjunt de núvols lenticulars observats a Calonge. Foto mostrada avui al programa Els Matins de TV3.



Detall d'una de les iridiscències observades.


Com es pot veure, aquests Altocumulus deixaven passar la llum solar a través seu i en alguns casos, adoptaven l'aparença acolorida que moltes vegades es pot observar en una taca del gasoil de les barques a dins el port.

Per definició, un núvol iridiscent és un núvol amb colors que s'assemblen als que podem trobar en taques d'oli, quitrà o gasolina en superfícies d'aigua, causats per un fenomen semblant a la irisació.
És un fenomen meteorològic poc comú i normalment pot observar-se en altocumulus, cirrocumulus i núvols lenticulars, de forma més rara en cirrus. Aquests colors poden ser molt vius.



Aproximació a una iridiscència. Foto mostrada avui al programa Els Matins de TV3.


La iridiscència pot ser observada amb més freqüència a prop del Sol, degut a la seva resplendor. Es veu més fàcilment ocultant el Sol amb un arbre o edifici, utilitzant ulleres de vidres foscos o observant el cel mitjançant el seu reflex en un mirall convex o una superfície d'aigua.

Els núvols iridiscents adopten aquests colors gràcies a la difracció de la llum solar a través de petites gotes d'aigua o fins i tot, en els petits cristalls de gel que componen aquests núvols, desviant els raigs solars de forma individual.

Els cristalls de gel més grans provoquen un altre fenomen iridiscent conegut com a halo. Els halos són causats per la refracció de la llum, en comptes de la difracció. Per aquesta mateixa raó, un arc de Sant Martí també és diferent, ja que està provocat per la refracció de la llum en gotes de mida més gran.

Si algunes parts del núvol tenen gotes o cristalls de mida semblant, l'acumulació d'aquest efecte de difracció provoca la seva coloració. El núvol ha de ser molt prim, de manera que la majoria dels raigs de llum incideixin directament en una gota. Aquesta és la raó per la qual la iridiscència s'observa més en les vores dels núvols o en núvols semitransparents. La iridiscència més clara i acolorida és aquella provocada per núvols creats recentment, ja que totes les seves gotes tenen la mateixa mida.

Quan un núvol prim té gotes d'aigua de mida semblant en gran part de la seva superfície, la iridiscència apareix en forma de corona, formada per un petit nombre d'anells concèntrics de colors al voltant del Sol o la Lluna i amb una aurèola central molt brillant.



Una altre iridiscència més tènue.


Recull d'altocumulus lenticularis observats a Calonge ahir a la tarda:















dimarts, 21 de febrer de 2012

Un hivern molt sec




Malgrat les pluges abundants que caigueren el passat mes de novembre, des del passat mes de desembre les pluges a tot el país estan siguent molt escasses. Aquesta manca de precipitacions, pot afectar greument la germinació i el creixement de molts cereals d'hivern.
A hores d'ara, podem comprobar com hi ha molts camps sembrats on encara no s'observa la germinació de les llavors, i els que ja han nascut, presenten un desenvolupament molt escàs., per tant, si ben aviat no apareixen pluges abundants i generals, molts conreus podrien veure´s mermats o amb la producció completament perduda. A tot això amb l'agravant de les gelades negres.



Panell de la situació sinòptica prevista fins el 29 de febrer. Clicar per ampliar.


Com podeu comprobar al mapa superior, segons el model GFS (americà), no s'esperen grans canvis pel que fa a l'arribada de pluges, just el contari, ja que l'anticicló de les Azores serà l'amo de la situació atmosfèrica, provocant que les pertorbacions seguexin per latituds més elevades, creant una circulació zonal. Segurament i exceptuant canvis no modelitzats d'última hora, podem dir que l'hivern climàtic 2011/2012 ja el podem donar per acabat i serà molt sec.



Índex AO previst per set, deu i catorze dies. Clicar per ampliar.


Un altre dels paràmetres que es solen tenir en compte alhora de preveure si tindrem l'arribada de pertorbacions o no, és el conegut com l'Oscil·lació Àrtica o Índex AO, del qual ja n'he parlat en anteriors articles. Com podem veure al mapa superior, en el que queda de mes de febrer i pel proper mes de març, aquest índex serà positiu, el que indica una presència d'anticiclons a les nostres latituds i de pertorbacions viatjant d'oest a est per latituds més elevades.

Per entendre què vol dir l'índex AO (Arctic Oscillation), hem de tenir present que aquest paràmetre es calcula a partir de la diferència de pressió entre l'Àrtic i les latituds baixes, en general, situades entre els paral·lels 37 i 45.
En presència d'índexs AO negatius, apareixen forts anticiclons a la zona de l'Àrtic amb un debilitament del vòrtex polar, reduint el seu moviment., aquest fet permet que els corrents d'aire fred viatgin fins al mig-oest dels Estats Units i cap al sud d'Europa, generant fortes pluges i tempestes a l'àrea mediterrània.

En presència d'índex AO positiu (com és ara), tindrem la situació oposada, amb les pertorbacions i les pluges situant-se cap a latituds més altes (Alaska, Escòcia i Escandinàvia), deixant un temps anticiclònic al Mediterrani.



Model estacional CFS. Clicar per ampliar.


També podem mirar els models estacionals per intentar saber el temps de les properes setmanes., un d'ells és el model estacional CFS. Aquest model sol ser un dels més utilitzats pels meteoròlegs i té força fiabilitat, sobretot pel que fa al primer mes de predicció., de cares als mesos següents és purament orientatiu i avui dia encara presenta forces llacunes. En base a això, per desgràcia, es pot comprobar com el proper mes de març i el que queda de febrer les precipitacions es situaran molt per sota del que marca la mitjana climàtica.



Precipitació acumulada entre el desembre passat i el mes de febrer a Girona-Aeroport.


En base a les dades meteorològiques recollides per l'AEMET, podem constatar com el present hivern climàtic (desembre, gener i febrer) serà un dels més secs dels darrers anys. A la gràfica superior, pertanyent a Girona, veiem la comparació entre la precipitació recollida (columnes vermelles) i la que hauria d'haver caigut (columnes blaves), segons la mitjana climàtica del període 1971-2000. S'observa com actualment el déficit de pluges d'aquests tres mesos hivernals és molt acusat.

Si mirem Palamós, entre el mes de desembre i fins a dia d'avui, només han caigut 25 mm, quan, segons l'Atles Climàtic Digital de Catalunya, la mitjana climàtica és d'uns 146,8 mm.

La situació de sequera hivernal afecta a tot Catalunya i bona part d'Espanya, amb situacions que ja arriben a ser crítiques en indrets de l'interior peninsular i a les Canàries.





El mapa superior, és l'Índex de Precipitació Estandaritzada (ISP) dels darrers sis mesos. Observeu com la sequera és molt forta o extremadament forta a bona part de la Península i Canàries, menys a la façana mediterrània (excepte entre el sud de Barcelona i el nord del delta de l'Ebre), el nord-est de Catalunya, la costa basca, punts del sud de galícia i l'oest d'Extremadura.

Les següents gràfiques de Barcelona, Lleida, Reus i Tortosa, mostren com la manca de pluges en comparació amb la mitjana climàtica 1971-2000, és molt greu al llarg dels darrers tres mesos a tot Catalunya.



Gràfica de Barcelona-Observatori Fabra.



Gràfica de Lleida.



Gràfica de Reus-Aeroport.



Gràfica de Tortosa.


Malauradament, si la situació no es capgira, les possibles pluges que puguin arribar al mes d'abril (esperem que caiguin abans) potser ja no arribaran a temps per salvar molts cultius.

dilluns, 20 de febrer de 2012

Allau d'allaus a Europa


Tasques de rescat de l'allau de Kosovo. Fotografia de Valdrin Xhemaj.


Segons la Base Europea de Fenòmens Severs (http://essl.org/cgi-bin/eswd/eswd.cgi) degut a la gran quantitat de neu acumulada en la recent invasió d'aire fred, les darreres jornades s'han produït un mínim de setze grans allaus, sobretot a Àustria i Suïssa, causant un total d'onze morts i desenes de ferits. A aquests succesos, s'hi ha d'afegir l'allau del passat 11 de febrer, amb unes dimensions de 500 metres d'ample per 10 d'alçada, que sepultà moltes cases d'una petita població de Kosovo, causant un total de nou víctimes mortals.



Principals tipus d'allaus, segons Haefeli i Quervain el 1.955, Salm el 1.987 i modificat per Verstapen el 1.983.


Què és i com es forma una allau?

Una allau (avalancha o alud en castellà), és el desplaçament d'una capa de neu pendent avall, que pot incorporar part del substrat i de la cobertura vegetal del pendent.

Existeixen dos tipus d'allaus, l'allau superficial, on només es mobilitza una part del mantell nival i l'allau de fons o profunditat, on es mobilitza de manera sobtada i violenta tot el mantell nival erosionant el substrat del vessant, transportant i dipositant aquest material en el punt on l'angle de la mateixa respecte a l'horitzontal ho permet.

Les allaus són provocades per la falta d'homogeneïtat de la capa de neu i per l'existència, entre els límits de capes físicament diferents, d'un agent que facilita el lliscament d'una d'elles sobre una altra subjacent. Això passa per exemple, quan la neu acabada de caure o acumulada pel vent no arriba a soldar-se a la superfície de la capa preexistent. En altres casos, la pluja amara una capa recent, que llisca pel seu propi pes si el pendent ho permet.

Les aigües pluvials també poden infiltrar-se entre dues capes de neu, actuant com un lubricant que permet el lliscament de la capa superior sobre la inferior. El mateix pot passar si l'aigua penetra dins la neu i el terreny, fent que aquest es torni lliscant. Els canvis en la temperatura ambient també tenen la seva importància.

En particular, un augment important de la temperatura redueix la cohesió de la neu, per això les allaus són més probables a la tarda que al matí, sobretot en aquelles pendents que han estat exposades als raigs solars durant les hores més caloroses del dia. De vegades, amb el brusc escalfament del sol matinal n'hi ha prou per provocar allaus en els pendents més inclinats orientats cap a l'est.

Les condicions del sòl que suporta el pes de la neu també poden ser determinants: terreny argilós i, per tant, lliscant; sòls llisos, humits o gelats, vessant de forma convexa o amb excessiva pendent. Siguin quines siguin les circumstàncies favorables a una allau, aquesta pot estar desencadenada pel més mínim canvi que és capaç de vèncer l'escassa cohesió que retenia la massa de neu: un soroll, el despreniment d'una roca o un bloc de gel, o el simple pas d'un esquiador per la capa inestable.



Allau.


Classes d'allaus:

Allaus de neu fresca o neu pols., comença generalment en un punt i arrossega cada vegada més neu. Aquesta allau s'inicia quan el pes de la neu sucumbeix a la força de la gravetat. Això succeeix sobretot després de fortes nevades (a partir de 25 cm de gruix), particularment quan s'acumula sobre una base (mantell) llisa (a causa de la pluja, neu congelada o la fusió de la neu). Aquesta neu, molt lleugera, es barreja amb l'aire formant un aerosol que baixa el pendent a una velocitat de 100 a 300 km/h.

Allaus de placa., aquest tipus d'allau és la més freqüent. Una placa és una superfície de neu compacta que es desprèn de la resta del mantell de neu i que llisca sobre el terra o sobre la neu existent. Aquestes plaques poden ser immenses i deixen un límit de fractura ben visible.

Allaus de neu humida o neu primavera., aquest tipus d'allau es produeix quan pugen les temperatures, sobretot a la primavera, en els pendents ben exposats al sol (quan la neu fon). Llisquen lentament (de 20 a 60km/h)., els factors que la desencadenen són l'aire o el vent calent, el sol i el sobrepès.



Allau de neu caient a sobre unes cases.


Les allaus de neu s'emmarquen dins dels processos naturals gravitacionals que afecten les vessants en zones de muntanya. Aquest fenomen, com passa amb altres ocasions quan interaccionen elements del medi natural, deixa de ser un perill inevitable i de poca repercussió social, per esdevenir un veritable risc natural ocasionant a tot el món nombroses pèrdues humanes i un fort impacte socioeconòmic.

El risc d'allaus ha existit al llarg de la història. Així, alguns cronistes han descrit alguns dels episodis més catastròfics provocats per aquest fenomen. Tito Livio, en la seva narració de la travessia d'Anníbal i les tropes cartagineses pels Alps, descriu com les allaus van acabar amb la vida de més de 19.000 soldats a l'any 218 AC.
Un altre episodi històric, va tenir lloc l'any 1916, durant la I Guerra Mundial, quan, al front austro-italià, més de 10.000 soldats van morir sota les allaus provocades pels trets de l'artilleria enemiga al massís de les Dolomites (Itàlia ). Molt més recent és la catàstrofe de Yungay, en plena Serralada Blanca del Perú, on una allau, desencadenada per un moviment sísmic en els vessants de la muntanya Huascarán, va arrasar completament el poble de Yungay deixant sense vida a més de 20.000 persones.

A Europa, han estat els pobles de muntanya situats als Alps i al Pirineu els que han patit d'una forma més recurrent els efectes devastadors de les allaus. Les cròniques relaten com el 1601, una allau, va arrasar els pobles de Chèze i St Martin, al Pirineu francès, matant a 107 persones. Més tard, el 1689, més de 300 persones van morir a Saas-Fee (Suïssa) i a la Vall de Montafon (Àustria). El 1720, van quedar sepultades més de 200 persones entre Obergsteln, Rueras i Brig (Suïssa).



Allau gegantina.


Entre la documentació històrica referent als accidents d'allaus que han tingut lloc a Espanya, cal destacar l'ocorregut al segle XVI, quan una allau va arrasar completament el poble de Tavascan a Lleida. Un altre allau va destruir completament l'Hospital de Benasc (Osca) el 1789. Més tard, i després de la reconstrucció de l'Hospital de Benasc en una cota inferior, va tenir lloc una altre allau a l'altra banda del riu Esera, tornant a destruir l'Hospital de Benasc emportant-se a tres nens i cinc dones.

No és fins a començaments del segle XX, amb el desenvolupament de la població i la necessitat de construir vies de comunicació amb França, quan aquest fenomen comença a adquirir una importància més rellevant. Des de llavors, augmentat en els últims anys pel desenvolupament turístic i la popularització dels esports de muntanya, s'han succeït, cada hivern, accidents provocats per allaus, deixant un nombre important de morts, ferits i nombroses pèrdues materials.

Entre les allaus de l'últim segle registrats a Espanya, cal destacar les allaus produïdes el 1916 a les obres de l'Estació Internacional de Canfranc, l'allau del 1947 a Riosetas, els produïts al Balneari de Panticosa durant els hiverns del 1960 i 1970, l'allau del 1985 a Candanchú i altres.

S'estima que, des del 1929 fins el 1998, les dades globals sobre allaus produïdes a Espanya són de 92 accidents, amb un total de 332 persones involucrades, 102 morts i 71 ferits (Rodés i Muñoz, 1998), dels quals més de 80 accidents s'han produït en els últims deu anys d'aquest període, amb una mitjana de 7 persones mortes per any. A la serralada pirinenca cal destacar que el 50 % d'aquests accidents fatals ocorren al Pirineu d'Osca.



Allau provocada expresament per reduir el perill en una carretera de la Colúmbia Britànica. Observeu l'impressionant núvol de neu pols que s'aixeca.


Butlletí del perill d'allaus a Catalunya:
http://www.igc.cat/web/ca/allaus_butlleti.php

Informació complementària extreta de: es.wikipedia.org i inforiesgos.es

diumenge, 19 de febrer de 2012

Quatre gotes i més tramuntana


Imatge de radar a les 20:36 h on s'aprecien alguns ruixats a la nostre comarca.


Després d'un dissabte caracteritzat per l'ambient assolellat, al llarg d'avui diumenge, tal com estava previst, el pas d'un sistema frontal poc actiu ha deixat alguns ruixats anecdòtics durant aquest vespre, repartits desigualment a tot el Baix Empordà.

Algunes de les dades de precipitació d'aquest vespre al Baix Empordà són (dades fins les 21:00h):

Monells 2,8 mm., Torroella de Montgrí 1,7 mm., La Bisbal d'Empordà 1,2 mm., Castell d'Aro 0,7 mm o La Tallada d'Empordà 0,4 mm.

Malauradament, aquestes pluges de ben poca cosa serviran, ja que es preveu un increment i una persistència del vent sec de tramuntana, el qual farà desaparèixer ràpidament la poca humitat deixada per les minses precipitacions., per tant, seguim amb la tònica que ens està deixant la situació meteorològica de les darreres setmanes, caracteritzada per una manca de precipitacions molt acusada que ja dura dos mesos i amb perspectives que així segueixi en el que resta de mes, amb els perjudicis que aquest fet pot reportar en alguns cultius de secà.

Dades d'avui diumenge a Palamós., temperatura màxima 13,4º C, mínima 3,0º C. Estat del cel amb nuvolositat variable i algun petit ruixat al vespre. Pluja 0,3 mm. Vent del nord a 4 nusos durant la matinada i vent de garbí a mitja tarda a 5/10 nusos, ratxa màxima 29 km/h. Estat de la mar amb maror mar endins i mar arrissada arran de costa. Pressió atmosfèrica màxima 1022 hpa, mínima 1020 hpa. Dades de meteoclimatic.com, meteo.cat i Puertos del Estado.



Mapa de temperatura a 850 hpa previst per dilluns a la tarda. Comprobeu com ens entren isos de -5º C. Clicar per ampliar.


Previsió per aquest dilluns

A Palamós es preveu una jornada assolellada, amb vent persistent de tramuntana que assecarà les quatre gotes caigudes, juntament amb la permanència d'algun núvol baix decoratiu. A la resta de la demarcació el dia també serà assolellat., no obstant, durant la nit/matinada de diumenge a dilluns, encara es pot escapar algun ruixat al sud de la Costa Brava. El vent de tramuntana tornarà a bufar amb ratxes fortes, especialment a l'Alt Empordà i en menor mesura al Baix Empordà, així com en els cims del Pirineu. Com que l'entrada de vent del nord vindrà acompanyada per aire fred amb isotermes de -4/-5º C a 850 hpa., la temperatura podrà ser inferior al dia anterior.

La temperatura màxima pot arribar fins a 10/12º C a la costa, fins a 8/10º C a l'interior i fins a 0/8º C al Pirineu. La temperatura mínima pot baixar fins a -10/-4º C al Pirineu, fins a -4/1º C a l'interior i fins a 1/3º C a la costa.

El vent al nostre sector costaner bufarà amb component nord a 20/24 nusos, durant la nit/matinada de diumenge a dilluns., mar endins i al nord del cap de Begur pot bufar a 28/32 nusos. Al matí hi haurà vent del nord a 14/18 nusos., mar endins i al nord del cap de Begur bufarà tramuntana a 24/28 nusos. A la tarda bufarà tramuntana a 22/26 nusos., mar endins pot bufar a 32 nusos. A la nit seguirà el vent del nord a 18/22 nusos., al nord del cap de Begur i mar endins la tramuntana pot bufar a 24/28 nusos.

L'estat de la mar es mantindrà amb marejol o maror arran de costa i forta maror o maregassa mar endins, durant la nit/matinada de diumenge a dilluns. Al matí tindrem marejol arran de costa i forta maror mar endins. A la tarda i a la nit s'espera una situació similar, amb àrees de maregassa mar endins.



Imatge de radar a les 20:12 h.

Imatges de la Rua de Carnaval i dades del temps




Una vegada més, la Grandiosa Rua del Carnaval de Palamós va ser tot un èxit degut a l'ambient festiu que s'hi respirava, la gran imaginació i dedicació en la realització dels vestits i les coreografies, juntament amb les ganes de gresca i xerinola dels milers de figurants i espectadors que gaudiren de la desfilada.

El bon temps, tal com es preveia, va acompanyar el bon desenvolupament de la festa. A l'inici de l'esdeveniment la temperatura rondava els 12º C, amb un cel serè, un 80 % d'humitat i vent de garbí a uns 15 km/h de mitjana al sector proper al Passeig del Mar.

Unes 60 colles carnavalesques, repartides entre una vuitantena de carrosses i comparses, la majoria provinents de la nostre vila, però acompanyades per algunes vingudes d'altres poblacions, com Llagostera, Calonge o Sant Feliu de Guíxols, van desfilar pels carrers de la nostre vila. Degut a la gran afluència de públic, l'organització de l'esdeveniment va ubicar vuit mil cadires distribuïdes pels carrers on passava la Grandiosa Rua.


Breu resum en imatges d'alguns dels grups que van desfilar ahir dissabte:





Dades d'ahir dissabte a Palamós:

Temperatura màxima 12,1º C., temperatura mínima 3,6º C.
Humitat relativa màxima 91 %., mínima 69 %.
Vent de garbí a uns 15 km/h de mitjana a la tarda., ratxa màxima 29 km/h.
Pressió atmosfèrica màxima 1023 hpa., mínima 1019 hpa.
Estat de la mar amb mar arrissada o marejol arran de costa i maror mar endins.
Estat del cel amb algun núvol baix decoratiu al matí serè a la tarda.

divendres, 17 de febrer de 2012

Previsió pel cap de setmana de Carnaval


Mapa de superfície amb fronts previst per la nit del dissabte. Observeu com s'apropa un front del nord.


Aquest dissabte, dia de la Grandiosa Rua de Carnaval i del ball d'en Carnestoltes, a Palamós preveiem una jornada plàcida, amb alguns intervals de núvols baixos presents en qualsevol moment del dia i àmplies clarianes. A l'hora de la rua s'espera que bufi vent de garbí entre fluix i moderat, amb elevada sensació de frescor, però amb una temperatura real d'uns 10/12º C. A la resta de la demarcació el dia també serà molt tranquil, amb alguns núvols baixos en sectors costaners al llarg de tot el dia.

La temperatura màxima rondarà els 12/14º C a la costa, els 14/16º C a l'interior i els 7/12º C al Pirineu. La mínima pot baixar fins a -5/0º C al Pirineu, fins a -1/4º C a l'interior i fins a 4/7º C a la costa.

El vent al nostre sector costaner bufarà amb component nord i oest fluix o restarà en calma, durant la nit/matinada de divendres a dissabte. Al matí entrarà vent de garbí a 6/10 nusos. A la tarda tindrem vent de garbí a 12/15 nusos. A la nit bufarà vent fluix de component nord o restarà en calma.

L'estat de la mar es mantindrà amb mar arrissada o calma arran de costa i marejol mar endins, durant la nit/matinada de divendres a dissabte. Al matí tindrem mar arrissada o marejol arran de costa i marejol mar endins. A la tarda es preveu marejol o maror. A la nit hi haurà marejol arran de costa i maror mar endins.


Aquest diumenge, dia de la rua matinal i de l'exhibició de comparses, a Palamós hem d'esperar un dia amb nuvolositat variable i àmplies clarianes, amb un sol enterenyinat per nuvolositat en varis nivells, més compacte de cares a la tarda., no podem descartar que durant la tarda/vespre ens pugui caure algun plugim. A la resta de la demarcació el dia també tindrà nuvolositat força variable degut al pas d'un sistema frontal procedent de les Illes Britàniques.
Es preveu que amb el pas de les hores el cel es vagi tapant i podran caure alguns plugims dispersos a la tarda, amb predilecció pel Pirineu, Serralada Transversal, Montseny i sud de la Costa Brava., a més, degut a l'existència d'un lleuger rebuf, es pot reproduir algun petit ruixat a prop de la costa selvatana durant el vespre/nit. La cota de neu anirà baixant dels 1200 m fins als 800 m al final del dia.

La temperatura màxima serà una mica més baixa que el dia anterior i la mínima serà igual o més elevada.

El vent al nostre sector costaner bufarà amb component nord a 6/10 nusos, durant la matinada de diumenge., mar endins i al nord del cap de Begur pot bufar a 16/20 nusos. Al matí hi haurà vent fluix de direcció variable., mar endins i al nord del cap de Begur bufarà tramuntana a 16/20 nusos. A la tarda tindrem una situació similar. A la nit bufarà vent del nord a 15/20 nusos., al nord del cap de Begur i mar endins la tramuntana pot bufar a 24/28 nusos, al cap de Creus bufarà a uns 32/36 nusos.

L'estat de la mar es mantindrà amb marejol arran de costa i maror o forta maror mar endins, durant la matinada de diumenge. Al matí tindrem mar arrissada o marejol arran de costa i maror o forta maror mar endins. A la tarda cal preveure marejol arran de costa i maror o forta maror mar endins i al nord del cap de Begur. A la nit hi haurà marejol o maror arran de costa i forta maror mar endins.

Resum i rècords de la Siberiana Febrer 2012


Mapa d'anomalia en la temperatura mitjana esdevinguda a la setmana del cinc a l'onze de febrer a Europa.


La imatge superior és prou eloqüent de la magnitud i la intensitat de l'onada d'aire fred que ens afectà durant quinze dies. Com es pot observar, exceptuant Irlanda, el nord d'Escòcia i l'oest de Noruega, entre el cinc i l'onze de febrer, la temperatura va ser uns 10 graus inferior del que marca la mitjana climàtica a bona part del continent europeu, en especial al centre i est del mateix.

Segons aquest mapa, a Catalunya l'anomalia tèrmica va ser uns 5º C més baixa a bona part del país i uns 10º C inferior a la zona pirinenca. Cal destacar però, que malgrat la inexistència de rècords de temperatura mínima en molts indrets de les nostres comarques degut al vent, la temperatura de sensació (suma de la temperatura real més la velocitat del vent) es va situar en valors extrems, arribant alguns dies als -15/25º C al Baix Empordà o als -30/-40 ºC a l'Alt Empordà, amb valors fins i tot inferiors cap al Pirineu.

A Palamós la temperatura mínima més baixa de tot l'episodi va ser de -2,3º C, coincidint amb la nevada del dia dos, a més, entre el dia dos i el dia dotze hi van haver 9 dies amb temperatures mínimes sota zero o rondant els zero graus. L'efecte del vent fort i persistent evità unes temperatures més baixes, però afavorí moltes glaçades negres que cremaren les fulles d'algunes plantes situades al mig de la vila.



Mapa de temperatures mínimes de la nit del 4 al 5 de febrer.


Pel que fa a la resta de les comarques gironines, en algunes estacions de la XEMA amb més de 10 anys de dades, s'assoliren rècords de temperatura mínima des de l'any 2005 en la majoria dels casos o des de l'any 1999 en el cas de l'estació meteorològica de Núria.

Aquests són alguns dels rècords de temperatura mínima més baixa enregistrada a Girona en estacions amb més de 10 anys de dades:

Portbou: -4,5º C el dia 4., l'anterior rècord era del gener del 2005 amb -3,6º C.

Castell d'Aro: -7,4º C el dia 5., l'anterior rècord era del gener del 2005 amb -6,7º C.

Malniu: -20,6º C el dia 3, l'anterior rècord era del gener del 2005 amb -19,1º C.

Cassà de la Selva: -10,7º C el dia 5., l'anterior rècord era del gener del 2005 amb -10,2º C.

Banyoles: -7,7º C el dia 12., l'anterior rècord era del gener del 2005 amb -7,4º C.

Molló: -13,3º C el dia 3., l'anterior rècord era del gener del 2005 amb -13,º C.

Núria: -18,2º C el dia 4., l'anterior rècord era del febrer del 1999 amb -16,8º C.

Considerant que gairebé un 80% de les estacions de la XEMA havien enregistrat temperatures mínimes inferiors a les d'aquest episodi durant les dues darreres dècades, no sembla que es tracti d'un episodi de fred excepcional a Catalunya, almenys pel que fa a temperatures mínimes.

Per valorar correctament l'excepcionalitat d'aquest episodi cal tenir en compte la seva persistència, ja que la temperatura s'ha mantingut en valors molt inferiors a les mitjanes climàtiques d'aquesta època de l'any durant més de dues setmanes, ja que s'han encadenat diverses entrades d'aire fred pràcticament sense pausa. La situació sinòptica anomenada de tipus siberià, amb advecció d'aire fred provinent del nord-est, s'ha observat durant 11 dies aquest febrer. Per trobar hiverns en què s'hagi observat un nombre de dies comparable amb aquest tipus de situació sinòptica caldria anar fins l'any 2005 i anteriorment fins a mitjans de la dècada dels 80. Per trobar un hivern amb un nombre major de dies amb aquesta situació sinòptica probablement calgui retrocedir fins a mitjans dels anys 60.

La persistència d'aquesta situació ha provocat que la temperatura mitjana dels 15 primers dies de febrer hagi estat extraordinàriament baixa a Catalunya, ja que s'han observat anomalies (diferència respecte la temperatura mitjana de febrer pel període 1961-90) de fins a -10º C al Pirineu i inferiors als -5º C a bona part del país.

Informació extreta de: balanç de l'onada d'aire fred.

dijous, 16 de febrer de 2012

El vent reescalfat dispara la temperatura




L'aire fred siberià que ens afectava ja ha passat completament a la història. Si el darrer cap de setmana l'ambient era gèlid, quatre dies més tard les temperatures gairebé s'han acostat a valors primaverals. Tal com es preveia, l'efecte Foehn, caracteritzat per l'escalfament del vent quan circula per sobre la superfície terrestre i sobrepassa obstacles orogràfics, deixant la seva humitat a sotavent dels mateixos, ha provocat que les temperatures màximes s'hagin disparat cap amunt i que les mínimes hagin sigut molt elevades, en comparació amb dies enrera.

Aquestes són les temperatures màximes i mínimes d'avui dijous al Baix Empordà:

Calonge màx. 18,4º C, mín. 1,7º C. Palamós-La Fosca màx. 16,1º C, mín. 4,9º C. Les Olives màx. 16,1º C, mín. 7,9º C. Bellcaire d'Empordà màx. 15,9º C, mín. 8,8º C. Calonge-Mas Pallí màx. 15,8º C, mín. 5,9º C. Begur màx.15,6º C, mín. 7,7º C. Palafrugell màx. 15,3º, mín. 7,3º C. Sant Feliu de Guíxols màx. 15,2º C, mín. 2,9º C.

D'altre banda, la tramuntanada s'ha deixat sentir amb molta força i persistència, ressecant l'ambient encara més i alterant notablement l'estat de la mar lluny de la protecció costanera, ja que al davant del cap de Begur hi havia una alçada significant de l'onatge de 4,7 metres a les 13:00h (mar brava).

Algunes de les ratxes màximes de vent a l'Empordà i Ripollès són les següents:

Portbou 140 km/h, Castelló d'Empúries 94 km/h, Ulldeter 85 km/h, Roses 80 km/h, Sant Miquel de Fluvià 79 km/h, Calonge-Mas Pallí 76 km/h, Palamós 74 km/h.

Dades d'avui dijous a Palamós., temperatura màxima 15,4º C, mínima 5,1º C. Estat del cel serè, amb algun fractocumulus. Vent de component nord a 20/30 km/h de mitjana, ratxa màxima 74 km/h. Estat de la mar amb forta maror mar endins (ones de 1,34 m a les 15:00h) i marejol arran de costa. Pressió atmosfèrica màxima 1021 hpa, mínima 1018 hpa. Humitat relativa màxima 63 %, mínima 32 %. Dades de meteoclimatic.com, meteo.cat i Puertos del Estado.



Anàlisi de la temperatura i el vent que hi havia avui a migdia.


Previsió per aquest divendres

A Palamós tornarem a tenir un dia dominat pel sol malgrat la presència d'algun núvol baix passatger. Pel que fa a la resta de la nostre demarcació, cal esperar un dia assolellat en conjunt, encara que hi podran haver intervals de núvols baixos al sector costaner., siguent més destacats a la meitat sud de la costa i a prop del Montseny, on fins i tot, poden arribar a cobrir el cel durant la tarda. El vent tendirà a desaparèixer, exceptuant mar endins i al cap de Creus, on encara hi pot haver alguna ratxa forta.

La temperatura màxima rondarà els 12/15º C a la costa, els 13/16º C a l'interior i els 6/12º C al Pirineu. La mínima pot devallar fins a 2/6º C a la costa, fins a -1/4º C a l'interior i fins a -5/-1º C al Pirineu.

El vent al nostre sector costaner bufarà amb component nord a 8/12 nusos, durant la nit/matinada de dijous a divendres., mar endins i al nord del cap de Begur pot bufar a 24 nusos. Al matí hi haurà vent fluix de tramuntana o calma., mar endins i al nord del cap de Begur bufarà a uns 12/16 nusos. A la tarda tindrem vent fluix de direcció variable o calma. A la nit bufarà terral nocturn o restarà en calma., mar endins pot bufar mestral a 16 nusos.

L'estat de la mar es mantindrà amb marejol arran de costa i maror o forta maror mar endins, durant la nit/matinada de dijous a divendres. Al matí tindrem mar arrissada o marejol arran de costa i maror mar endins. A la tarda cal preveure mar arrissada arran de costa i marejol o maror mar endins. A la nit hi haurà una situació similar, amb mar de fons de nord.

La méteo al carrer: 3r element




En un carrer, adossat a la façana d'una casa, trobem un antic termòmetre de dimensions considerables. Aquest aparell guaita els vianants i la temperatura des de fa molts anys.



dimecres, 15 de febrer de 2012

Previsió de bon temps pel Carnaval


Cartell del Carnaval d'enguany. Programació


Després de l'onada d'aire fred, sembla que el temps es vulgui aliar amb la festa del Carnaval que ja comença.
Si en les darreres jornades ens haviem de disfressar d'esquimals per poder sortir al carrer, els propers dies també ens podrem disfressar d'altres coses més pròpies d'aquestes dates.

Coincidint amb el pregó d'inici del Carnaval, conegut popularment com "la vesprà", aquest dimecres el temps es presentarà molt tranquil, ja que l'anticicló ens abraçarà en forma de falca., això si, entre la falca anticiclònica i la pertorbació característica del Golf de Gènova, es mantindrà un flux marcat de vent de tramuntana, el qual podrà bufar a uns 20 nusos, donant una sensació de fred més acusada, encara que la temperatura real pot marcar uns 7 o 9º C.

Pel que fa l'endemà dijous, es preveu que la rua matinal infantil transcorri sense gaires inclemències meteorològiques. L'estat del cel es presentarà assolellat, amb una temperatura d'uns 11/13º C, amb aire de tramuntana.



Mapa de pressió en superfície previst per divendres. Comprobeu com tindrem l'anticicló a sobre.


El divendres, com també és tradicional, començarà a les sis del matí amb "la despertà"., a aquelles hores el cel es mostrarà asserenat, amb una temperatura d'uns 2/4º C i vent fluix de tramuntana. A l'hora d'esmorzar, a les 08:30 h, es mantindrà el temps estable, amb una temperatura d'uns 7/9º C i aire de tramuntana. A la tarda, coincidint amb el concurs de comerços ambientats, tindrem un cel asserenat, amb algun núvol baix decoratiu. La temperatura pot rondar els 10/12º C i el vent serà de garbí entre fluix i moderat, amb estones de calma.



Mapa de temperatura en superfície en sis hores pel dissabte a les 19:00h. La màxima del dia pot ser d'uns 12º C.


El dissabte, dia de la Grandiosa Rua de Carnaval, vindrà marcat per un ambient dominat pel sol, encara que hi podran haver alguns intervals de núvols baixos, sense precipitacions. A l'hora de la rua començarem amb una temperatura d'uns 12º C, la qual anirà baixant amb la posta de sol, fins a situar-se en uns 7/9º C al final de la mateixa. Els que surtin del ball de carnaval que es celebrarà a la nau dels 50 metres, poden trobar-se amb una mínima d'uns 3/5º C i aire de tramuntana.

El diumenge, dia de la rua matinal, es preveuen núvols i clarianes, amb una temperatura d'uns 11/13º C i vent fluix de component nord. A la nit, coincidint amb l'exhibició de comparses, la temperatura exterior rondarà els 5/7º C.

Breu resum de la història del Carnaval de Palamós

El carnaval de Palamós és una de les festes d'hivern més important d'aquesta vila i un dels carnavals pioners de la Costa Brava. Els primers documents escrits que l'esmenten daten del 1884. Per aquella època ja es parla de la "cercavila" i de les famoses "cançons" que es cantaven formant un cercle on les persones s'agafaven de la mà i ballaven. Era un acte molt participatiu on la gent es dividia per categories: un d'aquests cercles era pels més petits, després venien els joves i finalment els adults, als quals se'ls permetia unes lletres més "picants".

Des de molt antic ja es celebrava el "ball del drac", una vella dansa marinera que inicialment es feia a la platja però que posteriorment es va traslladar als casinos de Palamós.

Fotos antigues dels anys 1933-1910:

https://picasaweb.google.com/101195658219392495998/CarnavalDePalamos19101933#

Abans de la guerra del 36, el cicle del carnaval era el següent:

El diumenge abans del dimecres de cendra es feia la "passada" de les comparses i el ball de nit al casino del port.
El dilluns i el dimarts, "cercavila" pel carrer Major i la Plaça dels Arbres.
El dimecres tothom anava a la platja de la Fosca per fer l'enterrament de la sardina. Es feia un berenar i els més petits cremaven el ninot del carnestoltes.
Del 1933 fins al començament de la guerra es va fer una gran rua de carrosses que desfilaven pel Passeig Marítim, entre la platja i l'estació del "trenet".

La guerra, amb la crisi econòmica i les prohibicions van anar trencant la tradició. Durant els anys posteriors des dels locals de la vila es portaren a terme diversos intents que anaren substituint la celebració.

Com que la llei franquista prohibia anar disfressat pel carrer o portar la cara tapada, cap a l'any 1947 es va crear, coincidint amb les festes de carnaval, la "festa dels vestits regionals". Aquesta festa era una excusa perquè la gent de Palamós es pogués disfressar i anar al ball. També es feien concursos de disfresses i comparses al casino del port.

A partir del 1963, amb el tancament del darrer casino, els balls es varen anar perdent i s'hagué d'esperar vint anys per tornar a recuperar la tradició.

Als anys 70, va començar el carnaval infantil. Es celebra el dijous gras i va ser iniciativa de les escoles del poble, juntament amb la comissió organitzadora. Aquest dia els nens fan una desfilada pels carrers del poble, a la tarda fan una berenada i després de l'escola van a l'envelat disfressats.

La Renaixença als anys 80

El 1983, recordat per la gran nevada que caigué, un grup de persones membres de Ràdio Estudiantil de Palamós, l'actual Ràdio Palamós, organitza el primer ball popular de carnaval modern que té lloc, des de llavors ençà, el primer dissabte després de dijous gras. També aquest any es recupera el concurs-exhibició de comparses i disfresses que a partir del 1985 passa al diumenge a la nit.


Carnaval de l'any 1983 sota la neu que queia el 12 de febrer. Font: Colla del Testament.


L'antic cinema Conchs fou el marc del ball únicament els dos primers anys. Molt aviat queda petit i obsolet i es decideix llogar l'envelat situat a la platja. L'any 1984 s'inicia la rua, al principi amb un recorregut curt pel centre de la vila però a l'any 1986 ja es traça el seu recorregut actual que surt des de Sant Joan i arriba a la Planassa. A proposta del centre d'Iniciatives i Turisme de Palamós es crea la primera Comissió Organitzadora del Carnaval de Palamós. Aquest mateix any es va triar un personatge per ser el rei de les festes, "el carnestoltes", i també es va triar per primera vegada la "reina del carnaval".

Per iniciativa dels comerciants de la vila, juntament amb la comissió de festes, s'inicia una tradició que ha arribat fins els nostres dies. Els comerciants decoren els seus comerços o el seu carrer i es disfressen segons aquesta decoració. Aquest "dia dels botiguers" distingeix a aquesta població per haver estat la primera en organitzar una festa d'aquest tipus.

Informació extreta de: http://ca.wikipedia.org/wiki/Carnaval_de_Palam%C3%B3s

dimarts, 14 de febrer de 2012

La desembocadura del riu Mannu i la torre Foghe


La torre de Foghe envoltada per màquia mediterrània. A la dreta apareix una savina.


Al sud de la ciutat de Bosa, a la costa occidental de Sardenya, trobem la desembocadura del riu Mannu. Aquest indret aïllat i exposat als elements, on la costa altiva està coronada per una de les nombroses torres de guaita erigides en temps de la dominació de la Corona Aragonesa, representa un altre clar exponent de la conjunció entre la història i el seu entorn natural.

El riu Mannu, té un recorregut modest de 21 quilòmetres i abarca una conca hidrogràfica de 155 km2., en el seu tram final, serpenteja a través d'unes gorges enclotades en un paisatge típicament mediterrani, format per una frondosa màquia.
Al llarg de seu trajecte des del naixement al Monte Sant'Antonio, Scano, Montiferro (Oristano) (397 msnm), ressegueix planes agrícoles i de pastura que finalitzen en uns altius penya-segats. El riu Mannu travessa terrenys basàltics, tot i que en alguns trams ha erosionat les formacions sedimentàries inferiors del Miocè. El seu principal afluent és el riu de Marale.



Al fons del barranc trobem el tram baix del riu Mannu envoltat d'exhuberant vegetació.


A uns 10 minuts del cap Foghe, resseguint un petit sender que baixa d'allí dalt, trobem la desembocadura del riu Mannu en un petit estuari. Les vessants dels barrancs del Mannu, força pronunciades, són un veritable oasi de vegetació fins que acaben a les roques d'arran de mar, ja en el terme municipal de Tresnuraghes. Tresnuraghes és accessible des de la carretera SS 129 bis a Macomer o la SS 292 d'Oristano.

A uns 11 km del petit poble de Tresnuraghes arribem a la punta de Punta Foghe i a la seva torre.


Foce del Riu Mannu
Desembocadura del riu Mannu. Font: flickr.com (candido33)



Paisatge despoblat dominat per vegetació arbustiva a la vora de la Torre Foghe, amb alguns cumulus humilis i mediocris al fons de la imatge.



La torre Foghe.


La torre Foghe (70 msnm), és una torre de guaita que servia per vigilar els atacs sarraïns. Per anar-hi hem d'agafar un camí asfaltat des de l'interior del poble de Tresnuraghes, situat al sud de Bosa, en direcció a la Punta Foghe. La torre tenia un camp de visió de 30 km i abarcava un ampli contacte visual amb les torres de Cap d'Ischia i cap Nieddu. La fortificació dominava l'accés al riu Mannu, que era un possible lloc d'avituallament pels pirates de la Barbària.

Arquitectònicament, la torre està formada per dos cossos cilíndrics de diàmetre pràcticament idèntic; la segona estructura es fixà a un terç de l'alçada. El diàmetre de la base és de 8'6 m i l'alçada de 9'9 m. A l'interior hi ha una cambra circular amb volta en forma de cúpula, sense espitlleres, amb un passadís intern; l'única obertura d'accès es troba situada a 4 m del terra.



Vista des de la torre. Observeu la costa retallada i salvatge amb alguns illots al fons de la imatge.


A la seva esquerra, hi ha una escala excavada en el gruix dels murs, que permet l'accès a la terrassa exterior o plaça d'armes. El material amb què es va realitzar la torre prové de la zona; per les estructures s'han utilitzat roques basàltiques, mentre que l'arc i algun element més està fet amb vulcanita vermella.

La torre es va contruir entre el 1580-1590, ja que apareix en una crònica feta el 1591 per Giovanni Francesco Fara. Anteriorment, segons explica el capità Marco Antonio Camos, la torre havia tingut un lloc de guàrdia pagat pels corallers de Bosa.

El 1604 està documentada la primera restauració, i una altra el 1720. Un inventari del 1729 la defineix com a “torre d'armes”, de defensa pesant; en canvi, el 1767 el piemontès Ripol en parla més com una torre de senyalització, tot i que mantenia un capità de torre, dos soldats i un petit arsenal, format per un canó i una arma llarga. El 1842 va deixar d'exercir les seves funcions.



Durant el camí de retorn cap a Bosa, ens apareixen aquests porcs llaurant els vorals de la carretera, segurament s'havien escapat d'algun tancat.




Informació complementària extreta de: www.sardegnacultura.it i
http://it.wikipedia.org/wiki/Riu_Mannu_(Scano_di_Montiferro)