Si cliqueu sobre les fotos del post i després premeu la tecla F11 aquestes es veuen més grans.

diumenge, 27 de març de 2011

Neu al Líban


Imatge de satèl.lit amb les muntanyes libaneses nevades.
Font: http://earthobservatory.nasa.gov/


El Líban, estat del Pròxim Orient situat a l'oest d'Àsia i fronterer amb Síria i Israel, està banyat per les aigües del Mar Mediterrani. Això podria fer-nos pensar en platges assolellades i ciutats històriques, com els ports de Sidó i Tir. No obstant això, al país també hi trobem altes muntanyes que es cobreixen amb un mantell blanc a l'hivern., aquestes muntanyes nevades contenen nombroses estacions d'esquí. De fet, el nom del Líban deriva de la paraula semítica "lbn" que significa "blanc", en referència a les muntanyes cobertes de neu o als penya-segats de pedra calcària.

La imatge de l'encapçalament, presa des del satèl.lit Terra de la NASA el passat 17 de març, posa en relleu les dues cadenes muntanyoses principals, anomenades Jebel Líban i Jabal ash Sharqi.

Les dues serralades es van cobrir amb un metre de neu, uns dies abans de la captura de la imatge, durant un temporal de finals d'hivern, segons van dir els diaris locals.
La neu no és un fenomen inusual al Líban, on les estacions d'esquí estan obertes tres mesos a l'any. A l'hivern del 2010-2011, les estacions d'esquí van obrir a mitjans de desembre i s'espera que es mantinguin obertes fins a finals de març o principis d'abril. Igual que el sud de Califòrnia, que està a la mateixa latitud i té un clima similar, el Líban rep nevades a les altes muntanyes, on les temperatures són més fredes. A la imatge també podem observar la neu que hi ha a Síria.



Cedres del Líban enmig de la neu.


Tot seguit farem un repàs a grans trets, de la geografia, el clima, la vegetació i la hidrografia del Líban.

El relleu libanès és bastant muntanyós i es pot dividir en quatre grans unitats estructurals, que se succeeixen d'oest a est. Primerament trobarem una franja costanera bastant estreta, on s'assenten els nuclis de població principals., en segon lloc es troba la Serralada del Líban, una massa calcària amb una alçada màxima superior als 3.000 m., en tercer lloc hi ha la depressió sinclinal de la Bekaa, i, finalment, la Serralada de l'Antilíban, que constitueix el límit natural amb Síria.

A la franja costanera s'esglaonen una sèrie de terrasses formades durant el plistocè que s'eleven fins a 100 metres sobre el nivell del mar. La serralada del Líban, més elevada al nord que al sud, arriba a la seva altitud màxima, i la de tot el país, en el Kurnat as-Saud (3.088 m).

L'Antilíban, més a l'est, s'aixeca fins als 2.814 m en la seva prolongació meridional. En ambdues serralades predominen les calcàries mesozoiques del Juràssic i del Cretaci, ja que formaven un sistema únic que va ser dividit en dos pel procés de formació de la Vall del Gran Rift. La part enfonsada correspon a la depressió de la Bekaa, i s'estén entre els 800 i 1.200 m d'altitud.

El clima del Líban està influït per dos factors: el relleu i la proximitat o llunyania del mar. Es distingeixen, per tant, un clima costaner, bastant àrid i temperat, de caràcter netament mediterrani, un clima de muntanya i un clima àrid i sec, més a l'est.
A Beirut, la pluviositat anual oscil·la entre els 800 i 900 mm, i la temperatura mitjana de gener i agost és de 14,4º C i de 25,6º C, respectivament, i a la vessant oest de la Serralada del Líban s'assoleixen els 2.000 mm de precipitacions anuals. La fossa sinclinal és molt més seca, amb menys de 400 mm a l'any.

El litoral té hiverns suaus i estius llargs i càlids. A la muntanya els hiverns són freds, amb freqüents gelades.

La vegetació és típicament desèrtica a la franja costanera i també, en general, a les regions poc elevades, segons el tipus de sòl, predomina la màquia o la garriga. Els avets i els cedres es troben en alguns paratges de muntanya situats entre els 1.000 i els 2.000 m., amb boscos de faigs, avets i cedres a les muntanyes del nord, amb frondosos boscos de pins i alzines a les vessants de les muntanyes meridionals. El bosc cobreix el 0,7 % de la superfície total del país.

Pel que fa a la hidrografia, els rius, en general, tenen un règim torrencial. Els dos més importants del país són el Leontes Litani i l'Orontes Assi, amb cabals permanents.

Informació extreta de:
http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Portada i http://earthobservatory.nasa.gov/