Caiguda del meteortit espectacular durant un concert. Vegeu a partir del minut 2:52.
La caiguda de bòlids o meteorits al nostre planeta segueix estant a l'ordre del dia. Desprès dels caiguts a Rússia, Estats Units o Espanya, aquesta vegada ha tocat el torn a l'Argentina.
Cap a les 3.30 hores de la matinada del passat diumenge 21 d'abril, un meteorit va ingressar a l'atmosfera i es va deixar sentir al nord d'Argentina. Durant uns segons, el cel quedà il·luminat i els que van poder observar el fenomen van veure com explotava una enorme bola de foc de colors llampants.
Segons els experts, es tractava d'un meteorit que va ingressar a l'atmosfera, a una velocitat de 130.000 quilòmetres per hora, i es va desintegrar totalment a l'aire quan es trobava a una alçada de 65 quilòmetres.
El fenomen va poder albirar-se a les províncies del nord del país, a Chaco, Salta, Tucumán, Catamarca, la Rioja, Córdova, nord de San Juan i algunes zones de Corrientes, però el lloc més destacat per veure'l va ser a Santiago del Estero, on es va apreciar amb més nitidesa. Durant uns segons va semblar que es feia de dia. En algunes zones després de l'explosió va quedar un rastre de colors al cel, com una aurèola.
Molts veïns es van despertar alarmats pels lladrucs dels gossos o després de sentir l'explosió. Alguns afirmen que van sentir un sotrac semblant a un moviment sísmic i fins i tot, van tremolar les finestres de les seves cases i es van trencar vidres.
Degut a l'ensurt i al pànic es van col·lapsar durant minuts les línies telefòniques de la policia.
El professor Jorge Coghlan, director de l'Observatori Astronòmic de Santa Fe, va explicar que l'objecte va ingressar a l'atmosfera amb una grandària aproximada de 20 centímetres de diàmetre, i va aclarir que "la importància no és la grandària, sinó la velocitat que assoleix quan impacte a l'atmosfera". També va destacar que el fenomen va provocar uns colors cridaners al cel degut als materials que el formaven, els quals probablement eren níquel, ferro i magnesi.
Cada nit es pot observar la caiguda de matèria interplanetària, sovint de la mida d'un gra de sorra, però aquesta vegada es va tractar, segons Cohglan, d'un element de major grandària i d'origen tan primitiu com el nostre planeta, això és, un tros de la formació del sistema solar.
Alguns experts sostenen que aquest meteor forma part de la pluja d'estels fugaços que té lloc aquests dies, anomenada Eta Lírides, perquè es produeix a la constel·lació de la Lira.
Font: ElMundo