Les dues espectaculars imatges que obren aquest article van ser captades pel satèl·lit Aqua de la NASA el dies 7 (2a imatge) i 8 d'abril (1a imatge).
En elles s'aprecien uns enormes núvols de pols en suspensió situats a sobre el Mediterrani Oriental, al davant de les costes de Líbia i Egipte, arribant fins a Xipre i al nord de Turquia.
Gràcies als forts vents del sud que bufaven en alçada, els espessos núvols de pols del desert avançaren cap al nord i ocultaren completament la terra i el mar al llarg de les costes de Líbia i Egipte. A Líbia, la regió costanera té un clima més suau i humit que el desert de l'interior. A Egipte, la terra és molt fèrtil a la vall del Nil i al delta del Nil.
Lluny de la costa de Líbia i la Vall del Nil, però, s'estén un desert de sorra de centenars de quilòmetres. La sorra ofereix un ampli ventall de material per les tempestes de pols, a més, l'escassa vegetació del desert provoca que l'astre rei pugui escalfar de forma molt important la superfície del sòl durant el dia. Això crea inestabilitat en el nivell més baix de l'atmosfera, gràcies a les corrents ascendents o tèrmiques, tot facilitant que el vent escampi més fàcilment la sorra aixecada per les tempestes de pols. Aquestes tempestes solen augmentar a la primavera.
Les dues imatges mostren com un fenomen meteorològic que sorgeix en un lloc determinat poc afectar un altre situat molt lluny., de fet, a Catalunya no és estrany que també durant al primavera ens arribin grans quantitats de pols en suspensió, enviades pels forts vents del sud que es produeixen en ocasions determinades.
