L'illa atlàntica de La Graciosa vista des del Mirador del Río (Lanzarote).
En els darrers quinze anys s'havia observat un cert alentiment en l'escalfament global, i fins ara no es tenia cap explicació convincent d'aquest fenomen., no obstant, fa poc que s'ha trobat una possible causa a les profunditats de l'oceà Atlàntic.
En els últims anys s'ha atribuït a molts factors la presència d'aquest alentiment, com, per exemple, a canvis en el vapor d'aigua de l'atmosfera, a les erupcions volcàniques i també al poderós oceà Pacífic, que ha estat enviant grans bosses d'aigua freda a la superfície.
Ara un estudi publicat a la revista Science, ha obtingut dades de 24 nivells a diferentes fondàries marines, arribant fins als 1.500 metres de profunditat des del 1970. Els resultats demostren que durant aquesta "aturada" climàtica, l'oceà Atlàntic ha estat absorbint la calor que d'una altra manera hagués escalfat la superfície terrestre.
Durant els últims 14 anys, expliquen els investigadors, l'aigua per sota dels 300 metres de l'oceà Atlàntic ha emmagatzemat més energia que tota l'energia acumulada a la resta dels oceans.
Els resultats mostren que el corrent de moviment lent de l'Atlàntic encarregat de transportar la calor entre els dos Pols, es va accelerar a principis d'aquest segle, portant la calor a aigües més profundes. Aquesta migració podria estar relacionada amb un canvi sobtat en la salinitat observat en el mateix període. El cicle s'inicia quan l'aigua més salada i més densa de la superfície de l'Atlàntic nord, prop d'Islàndia, fa que l'aigua s'enfonsi, canviant la velocitat de l'enorme corrent de l'oceà Atlàntic, el qual fa circular la calor per tot el planeta.
Els investigadors suggereixen que l'actual desacceleració de l'escalfament global podria durar una altra dècada, o més, i després tornarà a produir-se un ràpid escalfament, encara que adverteixen que "és difícil predir allò que succeirà després".
Font: http://www.abc.es/sociedad/20140821/abci-atlantico-ralentiza-calentamiento-global-201408211944.html
Article Science: http://www.sciencemag.org/content/345/6199/897
En els darrers quinze anys s'havia observat un cert alentiment en l'escalfament global, i fins ara no es tenia cap explicació convincent d'aquest fenomen., no obstant, fa poc que s'ha trobat una possible causa a les profunditats de l'oceà Atlàntic.
En els últims anys s'ha atribuït a molts factors la presència d'aquest alentiment, com, per exemple, a canvis en el vapor d'aigua de l'atmosfera, a les erupcions volcàniques i també al poderós oceà Pacífic, que ha estat enviant grans bosses d'aigua freda a la superfície.
Ara un estudi publicat a la revista Science, ha obtingut dades de 24 nivells a diferentes fondàries marines, arribant fins als 1.500 metres de profunditat des del 1970. Els resultats demostren que durant aquesta "aturada" climàtica, l'oceà Atlàntic ha estat absorbint la calor que d'una altra manera hagués escalfat la superfície terrestre.
Durant els últims 14 anys, expliquen els investigadors, l'aigua per sota dels 300 metres de l'oceà Atlàntic ha emmagatzemat més energia que tota l'energia acumulada a la resta dels oceans.
Els resultats mostren que el corrent de moviment lent de l'Atlàntic encarregat de transportar la calor entre els dos Pols, es va accelerar a principis d'aquest segle, portant la calor a aigües més profundes. Aquesta migració podria estar relacionada amb un canvi sobtat en la salinitat observat en el mateix període. El cicle s'inicia quan l'aigua més salada i més densa de la superfície de l'Atlàntic nord, prop d'Islàndia, fa que l'aigua s'enfonsi, canviant la velocitat de l'enorme corrent de l'oceà Atlàntic, el qual fa circular la calor per tot el planeta.
Els investigadors suggereixen que l'actual desacceleració de l'escalfament global podria durar una altra dècada, o més, i després tornarà a produir-se un ràpid escalfament, encara que adverteixen que "és difícil predir allò que succeirà després".
Font: http://www.abc.es/sociedad/20140821/abci-atlantico-ralentiza-calentamiento-global-201408211944.html
Article Science: http://www.sciencemag.org/content/345/6199/897