Guatemala, país que vaig poder visitar el passat mes de març, és un autèntic filó d'or pels amants dels volcans i pels estudiosos de la vulcanologia.
En aquest país centreamericà s'ha identificat la sorprenent quantitat de 324 focus eruptius. La major part d'aquests són petits cons cinerítics i de lava situats a la part sud-oriental del país. La major quantitat es troba en el Departament de Jutiapa, amb 181 focus eruptius, el segueixen: Santa Rosa amb 42, Jalapa amb 31, Chiquimula amb 27, Guatemala amb 13, Quetzaltenango amb 11, Sololá amb 7, Escuintla amb 4, San Marcos i Totonicapán amb dos i Chimaltenango, Sacatepéquez, El Progreso i Zacapa amb un volcà cadascun. D'aquests, onze volcans estan classificats com a " actius " i els volcans Santiaguito, Fuego i Pacaya han registrat erupcions en els últims deu anys.
El cim més elevat del país és el volcà Tajumulco (4220 msnm); destaquen també el Tacaná (4092 msnm) entre la frontera de Guatemala-Mèxic, el Santa Maria (3772 msnm), el volcan de Agua (3766 msnm), el volcan de Fuego (3763 msnm), del qual ja us vaig ensenyar alguns fotos de la fase eruptiva actual., a més del volcan Atitlán (3537 msnm), situat al costat del llac del seu mateix nom, i el volcan de Pacaya (2552 msnm), en el departament d'Escuintla.
L'article d'avui el centraré en la petita excursió que vaig realitzar al volcán de Pacaya, considerat com un dels volcans més actius del món.
Tot i que aquell dia tan sols s'observà una columna de gasos sortint del cràter i algunes fumaroles, just un any abans es podien observar veritables rius de magma fluint per les seves vessants.
Actualment, existeixen punts calents a la vora dels rius de lava solidificada, on els turistes poden cuinar els típics " marshmallows ".
Després de passar pel centre de visitants i pagar l'entrada (on també s'hi inclou l'acompanyament d'un guia), tenim dues opcions per pujar fins aquest indret: a peu o a cavall.
Cal dir que el camí és un xic costerut i es poden patir els efectes de l'alçada si no s'hi està aclimatat, però si tenim un mínim de forma física es tracta d'una caminada molt senzilla, on trobarem l'ombra dels arbres i alguns miradors per contemplar l'entorn.
Malaudarament no es pot pujar fins a la vora del cràter, ja que això està estrictament prohibit degut a l'emanació de gasos tòxics que té lloc en aquell indret.
Un dels miradors que trobem pel camí ens mostra la "Laguna de Calderas".
La Laguna de Calderas és un petit llac situat a la comunitat de San José de Calderas. La llacuna té una història geològica molt interessant. En aquest mateix lloc va existir un volcà antic, el primer centre d'activitat volcànica a l'àrea.
Fa milers d'anys, el con d'aquest volcà va col·lapsar, deixant una caldera immensa que es va omplir a poc a poc d'aigua per formar la Laguna de Calderas. Tot i que aquest volcà ja va desaparèixer, encara es poden veure els senyals de la seva existència través de diverses fumaroles, les quals són aprofitades per una planta geotèrmica de 25 MW.
Existeix un costum local que és enterrar i coure ous i güisquiles ( una fruita local amb un gust semblant a la patata ) al voltant d'aquestes fumaroles.
Les seves aigües també serveixen per abastir algunes poblacions amb l'apreciat element líquid.
Es desconeix quan va fer la primera erupció, milers d'anys enrera, però s'han registrat almenys 23 erupcions des de l'època de la colonització espanyola.
Després d'estar adormit durant un segle, va fer una erupció violenta el 1965 i des de llavors ha estat en constant activitat eruptiva. Molta de la seva activitat és del tipus estrombolià i ocasionalment pliniana.
El 20 juliol del 1963 va ser declarat Parc Nacional i és un lloc d'atracció turística. Està localitzat a 47,5 km al sud de la Ciutat de Guatemala, es pot visitar des de la ciutat d'Antigua Guatemala i és un dels volcans més recomanats pel seu fàcil ascens i la bonica vista.
El Pacaya és part de l'Arc Volcànic Centreamericà, una cadena de volcans situada al llarg de la costa del Pacífic de l'Amèrica Central, que es va formar per la subducció de la Placa de Cocos sota la Placa del Carib.
Es troba ajagut a la riba d'una considerable caldera formada al Plistocè, la qual conté el llac d'Amatitlán. La caldera es va formar com a resultat d'almenys 90 grans explosions al llarg de 300.000 anys, generant un total de 70 km³ de magma.
Després de l'última erupció que va formar la caldera, fa 23.000 anys, van aparèixer molts petits cràters amb activitat eruptiva als seu voltant, entre ells el Pacaya. El Pacaya és el volcà més gran de l'era postcaldera de Amatitlán, i ha estat un dels volcans més actius de Centreamèrica en els últims 500 anys.
Fa 1.100 anys, hi va haver un gran col·lapse de l'edifici del volcà, causant un enorme allau de terra. Els dipòsits de l'ensorrament es van desplaçar fins a aproximadament 25 km del volcà, per sobre la plana costanera del Pacífic. L'ensorrament va deixar un gran cràter, on trobem el present con actiu que ha anat creixent des d'aleshores.
Per la presència d'una càmera magmàtica a poca profunditat sota el Pacaya, hi ha la possibilitat que es formin distorsions en el con que poden causar inestabilitat a l'edifici volcànic. Per tant, hi ha el risc que tinguin lloc ensorraments en el futur, els quals poden afectar les àrees poblades situades a les rodalies del volcà.
Durant l'any 2006 es va incrementar l'activitat volcànica del Pacaya, permetent la creació de molts rius de lava que baixaven lentament pels seus vessants. La notícia d'aquest fenomen es va propagar i el turisme local es va incrementar considerablement. Des de l'any 2006 han tingut lloc vàries erupcions importants.
El dijous 27 de maig del 2010, a les 19 hores, el volcà va entrar altre vegada en erupció. La columna de cendra va arribar fins a 1.500 metres d'altura, afectant la Ciutat de Guatemala i altres 3 departaments del país. Va causar el tancament de l'Aeroport Internacional l'Aurora, ja que aquesta erupció va produir una pluja de sorra volcànica a tota la Ciutat de Guatemala, Escuintla i Sacatepéquez. Cinc dies després l'operació aèria va ser represa.
La CONRED (Coordinadora Nacional per a la Reducció de Desastres) va declarar una alerta roja per a les comunitats properes al volcà, i va recomanar l'evacuació d'algunes.
L'erupció del volcà va causar la mort a dues persones. Una d'elles va ser el reporter Aníbal Archila, corresponsal del noticiero Noti7, el qual, va ser un dels primers que va anar a cobrir l'esdeveniment. Moltes altres persones que viuen als voltants van resultar ferides.
Més recentment, trobem l'erupció que va tenir lloc l'any passat. El divendres 10 de gener del 2014, durant la nit, es va produir una erupció amb explosions que arribaren fins als 100 metres d'altura sobre el cràter.
Al cap de poc temps va tenir lloc l'erupció del dissabte 1 març del 2014, la qual es va produir a la tarda i va continuar durant el matí del diumenge 2 de març, acompanyada per petits terratrèmols.
El volcà de Pacaya va entrar en activitat eruptiva, permetent observar una columna de cendra des d'àrees poblades de les rodalies i en punts alts del departament de Guatemala, a més, nombrosos rius de magma baixaren pels seus vessants durant varis mesos, creant un atractiu turístic de primer ordre.
