El passat dilluns, a part de boira de mar, el vent de llevant va portar fins a la costa una autèntica invasió de meduses.
Aquestes meduses pertanyien a les espècies Aequorea forskalea, Pelagia noctiluca i, en menys proporció, a la curiosa i coneguda Velella Velella, anomenada de forma popular com a barquetes de Sant Pere, la qual és una visitant habitual durant la primavera.
Tot i que l'arribada de meduses d'aquestes espècies és un fet molt comú de l'estació primaveral, la gran proliferació que hi hagut aquest any esperem que no sigui com una mena de presagi pel proper estiu.
La Aequorea forskalea és una hydromedusa transparent amb una ombrel·la circular de 8 a 17 centímetres de diàmetre. Es caracteritza per tenir un gran nombre de canals radials a l'endoderm, disposats de forma centrífuga des de l'estómac fins l’extrem de l'ombrel·la. Aquests són de color negre o blau fosc. A l'extrem de l'ombrel·la creixen nombrosos tentacles molt fins i llargs. La zona on està la boca te una forma triangular, que permet identificar-la.
És una medusa pelàgica i viu tant a l'oceà Atlàntic com a l'Índic, el Pacífic o el Mediterrani.
Atrapa l’aliment amb els tentacles i la seva dieta es composa bàsicament de copèpodes, amfípodes, ostràcodes o larves de decàpodes.
Tal com succeeix amb moltes meduses, l'Aequorea forskalea passa per una fase de pòlip que es fixa al fons del mar. Posteriorment es transformarà en la medusa lliure que trobarem flotant al mar.
Per sort, no és una espècie urticant per a l'home, tot i que pot fer molt desagradable el bany ja que sol arribar en grans bancs.
La Pelagia noctiluca és una medusa luminiscent, de la classe dels escifozous, és de distribució atlàntica i mediterrània i ocupa preferentment hàbitats pelàgics, però pot formar eixams que arriben a la línia de costa, impedint el bany donada la naturalesa extremadament urticant dels seus cnidòcits. La seva coloració és violeta o rosàcia, i presenta una ombrel·la voluminosa, amb 16 lòbuls perifèrics, 8 òrgans sensorials mancats d'ulls, 8 tentacles i un espai gàstric amb 16 canals radials.
La seva implicació en l'aparició de plagues de meduses té, en resum, quatre possibles causes:
L'increment de nutrients en mars i oceans, per abocaments de fertilitzants i d'aigües negres dels nuclis urbans, el que accentua la disponibilitat de nitrogen i fòsfor en els mars.
Una menor depredació per la disminució en el nombre de predadors naturals, com la tortuga babaua o la tonyina vermella.
L'increment de la temperatura dels mars, que acceleren el seu cicle vital.
La sequera, que disminueix l'aportació d'aigua dolça per part dels rius i que destrueix el canvi gradual de salinitat que reté les meduses a alta mar.
