A l'interior de la catedral, hi ha més de quaranta obres d'art (frescs i pintures), datades entre els segles XVI i XIX. Durant la restauració de la catedral, van ser descoberts el que es creu que eren l'altar i el terra original d'un temple pagà construït a l'època del baptisme del rei Mindaugas, a més a més de les restes de la catedral construïda el 1387. Un fresc que data del segle XIV, descobert al mur d'una capella subterrània, és la pintura mural més antiga coneguda a Lituània
Tot i que el nucli antic de Vílnius (Lituània) no posseix l'espectacular llegat modernista de Riga (Letònia), ni la magnífica atmosfera medieval de Tallin (Estònia), bé mereix una visita.
El seu casc antic barroc ens mostra nombrosos exemples d'edificis religiosos i civils. Com podeu veure a les fotos, val la pena dedicar-hi un dia sencer per admirar tots els seus racons
El clima d'aquesta ciutat es classifica com a Dfb pel sistema Köppen-Geiger. Això vol dir que ens trobem davant d'un clima continental on l'estiu és poc càlid (temperatura mitjana situada entre els 15 i 20 ºC en el mes més càlid).
Vílnius té una quantitat significativa de pluja durant tot l'any, fins i tot en el mes més sec. La temperatura mitjana anual de Vílnius és de 6,4 °C i la precipitació mitjana anual és de 655 mm.
La precipitació més baixa esdevé el mes de febrer, amb una mitjana de 33 mm. Amb una mitjana de 81 mm, la major precipitació cau al juliol.
Amb una temperatura mitjana de 17,4 °C, juliol és el mes més calorós de l'any. Gener té la temperatura mitjana més baixa de l'any, amb tan sols -5,8 °C.
Entre els mesos més secs i més humits, la diferència de precipitacions és de 48 mm. Durant l'any, les temperatures mitjanes varien en uns 23,2 °C.
Amb una població de més de 560.200 habitants, Vílnius també és la capital de tres subdivisions administratives lituanes: el municipi de Vílnius, el districte municipal de Vílnius i el comtat de Vílnius (9.760 km2 i 850.700 hab.). El Centre històric de Vílnius està inscrit a la llista del Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO des del 1994.
Es troba situada al sud-est del país, a la confluència dels rius Vilnia i Neris. Aquesta situació no central es pot atribuir a la forma canviant de les fronteres nacionals al llarg dels segles, ja que antigament va ser el centre cultural i geogràfic del Gran Ducat de Lituània.
Vílnius dista 312 km del Bàltic i de Klaipėda, el principal port marítim de Lituània. Les altres ciutats principals del país, com ara Kaunas (a 102 km), Šiauliai (a 214 km) i Panevėžys (a 135 km), són fàcilment accessibles des de la capital.
El municipi actual de Vílnius ocupa 402 km² i està edificat en un 20,2%, mentre que a la resta del territori hi predominen els espais verds (43,9%) i l'aigua (2,1%).
Segons el cens del 2001, del seus 542.287 habitants, el 57,8 % eren lituans, el 18,7 % polonesos, el 13,9 % russos i el 4,0 % bielorussos; la resta es declaraven d'altres nacionalitats o bé van refusar de respondre.
La ciutat vella o Senamiestis, el centre històric de Vílnius, és una de les més extenses d'Europa (3,6 km²) i és on es concentren els principals atractius de caràcter històric i cultural. Els edificis de la Ciutat Vella (n'hi uns 1.500) s'han construït al llarg de diverses èpoques, amb la qual cosa constitueixen una esplèndida barreja d'estils arquitectònics ben diferents. Tot i que Vílnius sovint és considerada una ciutat barroca, també s'hi troben edificis gòtics, renaixentistes i d'altres estils.
Els principals llocs d'atracció turística de la ciutat són la torre de Gediminas i la plaça de la Catedral, símbols de la capital. Constitueixen també la porta d'entrada al centre històric de Vílnius, que es desenvolupa entorn de l'Ajuntament, unit amb el palau del Governador mitjançant l'artèria principal, el carrer Pilies.
Altres carrers serpentegen al voltant de palaus senyorials, esglésies, botigues i tallers artesanals. Els carrers, estrets i de forma corba, els petits i curiosos patis i les places es van desenvolupar segons la planificació radial de la Vílnius medieval.
