Treballs de perforació del pou d'aigües termals a la muntanya de Cap Gros (Palamós).
El recent estudi que va realitzar l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC) per avaluar el potencial geotèrmic profund del territori català, ha descobert que el subsòl de la muntanya de Cap Gros (Palamós) amaga un corrent d'aigua freàtica calenta a 200 metres de profunditat.
Aquest estudi va començar la passada primavera al Baix Empordà i aquesta fase, que es completarà el 2021, es desenvolupa en el marc del projecte europeu (Horizon 2020) Hot-lime, Mapping and Assessment of Geothermal Plays in Deep Carbonate Rocks, en el qual l'ICGC participa juntament amb altres 14 serveis geològics europeus.
Els treballs de camp que han permès descobrir aquestes aigües termals consisteixen en l'adquisició de dades geofísiques i, posteriorment, aquestes dades són traslladades en models 3D recolzats amb tècniques probabilístiques que efectuen prediccions del recurs disponible.
A partir de les dades geofísiques i de mostreig obtingudes amb aquest estudi científic, es va realitzar un profund pou de perforació a la zona de l'antic camp de tir de la muntanya de Cap Gros, gràcies a una aportació econòmica de 40.000 euros del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya.
Malgrat que aquesta localització és a la vora del mar, els enginyers van topar amb un cabalós corrent d'aigua dolça que té una temperatura insualment elevada.
Els estudis que s'han fet la darrera setmana confirmen que l'aigua termal de Cap Gros és "inesgotable" i permet l'impuls de diferents projectes vinculats al termalisme i a l'energia sostenible.
Es preveu que aquesta descoberta inesperada pugui ser de gran interés turístic i també mediambiental i energètic.
Diverses empreses ja s'han interessat per ser la punta de llança per a la construcció d'un complex de basses d'aigües termals integrat amb l'entorn i molt proper al camí de ronda que s'ha de construir en els propers mesos. L'Ajuntament preveu també desplegar una xarxa de climatització d'equipaments i incorporar els usos termals als diferents centres esportius públics de la ciutat.
Vista aèria de Cap Gros.
El futur centre termal s'ubicarà en una reserva de terreny de 2.000 metres quadrats ubicat en els terrenys de l'antic camp de tir de Cap Gros de propietat municipal. La intenció de l'Ajuntament és que sigui un operador extern qui es faci càrrec de la construcció i explotació i, a més, pagui una taxa d'ús a l'Ajuntament.
Els usos termals, a més, no es limitaran al futur nou balneari, sinó que estaran presents també en els equipaments esportius públics que hi ha a la ciutat.
Pel que fa als usos energètics, les aigües termals serviran també per desplegar una xarxa de climatització en la qual es connectarien el pavelló poliesportiu, l'estadi municipal de futbol, la zona esportiva Josep Massot i Sais i fins i tot la piscina mancomunada.
També s'obre la porta al fet que en el futur es puguin connectar particulars, sobretot a partir de la construcció de noves promocions d'edificis o de comunitats de veïns que iniciïn projectes de renovació de tota la seva xarxa de subministrament.
L'aigua termal que inunda el subsòl de Cap Gros arriba fins als 60 graus de temperatura i té una capacitat de cabal de més de 30.000 litres cada hora.
L'extensió del freàtic és de més de 40 hectàrees. Segons els estudis geològics la seva capacitat és "inesgotable" i són d'una alta qualitat pel que fa a les propietats minerals.
Aquestes xifres podrien situar Palamós en el nivell de viles termals reconegudes com Caldes de Malavella o Caldes de Montbui.
Complex d'aigües termals a Islàndia. Palamós podria acollir una instal·lació similar.
El recent estudi que va realitzar l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC) per avaluar el potencial geotèrmic profund del territori català, ha descobert que el subsòl de la muntanya de Cap Gros (Palamós) amaga un corrent d'aigua freàtica calenta a 200 metres de profunditat.
Aquest estudi va començar la passada primavera al Baix Empordà i aquesta fase, que es completarà el 2021, es desenvolupa en el marc del projecte europeu (Horizon 2020) Hot-lime, Mapping and Assessment of Geothermal Plays in Deep Carbonate Rocks, en el qual l'ICGC participa juntament amb altres 14 serveis geològics europeus.
Els treballs de camp que han permès descobrir aquestes aigües termals consisteixen en l'adquisició de dades geofísiques i, posteriorment, aquestes dades són traslladades en models 3D recolzats amb tècniques probabilístiques que efectuen prediccions del recurs disponible.
A partir de les dades geofísiques i de mostreig obtingudes amb aquest estudi científic, es va realitzar un profund pou de perforació a la zona de l'antic camp de tir de la muntanya de Cap Gros, gràcies a una aportació econòmica de 40.000 euros del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya.
Malgrat que aquesta localització és a la vora del mar, els enginyers van topar amb un cabalós corrent d'aigua dolça que té una temperatura insualment elevada.
Els estudis que s'han fet la darrera setmana confirmen que l'aigua termal de Cap Gros és "inesgotable" i permet l'impuls de diferents projectes vinculats al termalisme i a l'energia sostenible.
Es preveu que aquesta descoberta inesperada pugui ser de gran interés turístic i també mediambiental i energètic.
Diverses empreses ja s'han interessat per ser la punta de llança per a la construcció d'un complex de basses d'aigües termals integrat amb l'entorn i molt proper al camí de ronda que s'ha de construir en els propers mesos. L'Ajuntament preveu també desplegar una xarxa de climatització d'equipaments i incorporar els usos termals als diferents centres esportius públics de la ciutat.
Vista aèria de Cap Gros.
El futur centre termal s'ubicarà en una reserva de terreny de 2.000 metres quadrats ubicat en els terrenys de l'antic camp de tir de Cap Gros de propietat municipal. La intenció de l'Ajuntament és que sigui un operador extern qui es faci càrrec de la construcció i explotació i, a més, pagui una taxa d'ús a l'Ajuntament.
Els usos termals, a més, no es limitaran al futur nou balneari, sinó que estaran presents també en els equipaments esportius públics que hi ha a la ciutat.
Pel que fa als usos energètics, les aigües termals serviran també per desplegar una xarxa de climatització en la qual es connectarien el pavelló poliesportiu, l'estadi municipal de futbol, la zona esportiva Josep Massot i Sais i fins i tot la piscina mancomunada.
També s'obre la porta al fet que en el futur es puguin connectar particulars, sobretot a partir de la construcció de noves promocions d'edificis o de comunitats de veïns que iniciïn projectes de renovació de tota la seva xarxa de subministrament.
L'aigua termal que inunda el subsòl de Cap Gros arriba fins als 60 graus de temperatura i té una capacitat de cabal de més de 30.000 litres cada hora.
L'extensió del freàtic és de més de 40 hectàrees. Segons els estudis geològics la seva capacitat és "inesgotable" i són d'una alta qualitat pel que fa a les propietats minerals.
Aquestes xifres podrien situar Palamós en el nivell de viles termals reconegudes com Caldes de Malavella o Caldes de Montbui.
Complex d'aigües termals a Islàndia. Palamós podria acollir una instal·lació similar.