Si cliqueu sobre les fotos del post i després premeu la tecla F11 aquestes es veuen més grans.

divendres, 25 de març de 2011

Entrevista a Francisco Doblas, cap de l'Institut Català de Ciències del Clima


Francisco Doblas. Foto: Jordi Play/El Temps


Us poso una entrevista molt interessant que el setmanari "El Temps" va realitzar a Francisco Doblas, cap de la unitat de predicció de l'Institut Català de Ciències del Clima (IC3) i investigador de l'informe del canvi climàtic de l'IPCC.

Francisco Doblas Reyes (Madrid, 1968) és el cap de la unitat de predicció de l'Institut Català de Ciències del Clima (IC3), i un dels 800 investigadors que participen en l’elaboració del cinquè informe del Grup Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic (IPCC).

― Sou un dels 800 investigadors que participen en l'elaboració del cinquè informe del Grup Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic (IPCC) de l'ONU. Què ha d'aportar aquest nou estudi, que es farà públic l'any 2014, respecte a la diagnosi anterior?

― En aquest cinquè informe farem servir models de simulació de les variacions del canvi climàtic més complexos, que ens permetran de valorar els cicles del carboni tant a l'oceà com a la terra i més components. Alhora, hi ha una diferència fonamental entre el quart i el cinquè informe de l'IPCC, i és que en aquesta ocasió abordarem un problema diferent, la predicció climàtica a curt termini, és a dir, que s'intentaran obtenir estimacions sobre quin serà el risc de diversos escenaris de canvi climàtic a un termini màxim de trenta anys, d'aquí a l'any 2040. Amb això esperem poder oferir informació més propera a la societat i als diversos sectors econòmics que hi estan interessats i que es troben afectats pel canvi climàtic, de manera que puguin fer ús d'aquesta informació per a adaptar-se a les diverses possibilitats de canvi en temperatura, precipitacions, patrons de vent, etc, a escala global.

― El comportament de l'home és un agent que pot desvirtuar les prediccions que farà l'informe?

― Quan fem prediccions, tenim en compte allò que succeeix en el sistema climàtic: el clima canvia contínuament, d'una estació a una altra, i l'impacte antropogènic té lloc a escala global. Les emissions de CO2 i altres gasos d'efecte hivernacle es distribueixen ràpidament a tot el planeta, igual com els aerosols d'origen antropogènic. Amb això vull dir que les accions de l'home afecten molt poc la classe de prediccions que aquest informe realitza a curt i mitjà termini, entre allò que succeirà d'aquí a uns mesos i un màxim de vint anys, fonamentalment perquè el temps de residència dels gasos d'efecte hivernacle a l'atmosfera és molt llarg, és a dir, les emissions –per exemple, la contaminació dels cotxes o els aerosols a les zones industrials– residiran a l'atmosfera durant dècades. És allò que anomenem canvi climàtic compromès, derivat de les emissions produïdes els darrers 150 anys. En aquest sentit, s'hi pot fer molt poca cosa des del punt de vista humà.

― Però no ens hem de quedar plegats de braços.

― No, el procés de mitigació de les emissions té efectes en escales temporals una mica més llargues, més enllà de deu anys, vint o trenta. Naturalment, si no comencem a mitigar ara, d'aquí a dues dècades estarem molt pitjor.

― Catalunya va viure una etapa de sequera el 2007, i els experts prediuen que hi ha una alta probabilitat que durant els anys vinents es repeteixi. La gestió de la sequera va ser si més no dubtosa. Què s'hi pot fer, en vista a noves situacions com aquella?

― Com a climatòleg, la meva resposta és que allò que es pugui fer a l'àmbit governamental correspon als polítics; els científics només podem facilitar tota la informació que tinguem i educar la societat perquè no se sorprengui per les variacions del clima. Sempre hi ha hagut períodes de sequera molt pronunciats a tot l'arc mediterrani. La sequera del 2007, que va comportar restriccions en el subministrament d'aigua, no va ser gaire diferent de les que hi havia hagut els darrers 10.000 anys. La única cosa que potser pot canviar en el futur, els 20-100 anys vinents, és la freqüència d'aquests períodes. El fet realment perillós no és que hi hagi una sequera, sinó que n'hi hagi de seguides. I la societat no està preparada per a afrontar aquest risc climàtic amb les eines de què disposem avui.

― Ens hem d'espantar?

― Més aviat ens hem de conscienciar. La comunitat científica hem de continuar treballant per a poder facilitar la millor informació per a assignar probabilitats que siguin fiables i útils a les persones que prenen les decisions de gestió d'aquests fenòmens. Als científics ens cal prou suport social per a poder continuar realitzant la nostra tasca.

― Els científics no teniu prou suport de la societat?

― Encara hem de fer una feina molt difícil: connectar amb la societat i explicar els problemes de la mena de feina que fem. La societat es pren seriosament la qüestió del canvi climàtic, però ens costa molt d'accedir-hi. Ens calen recursos per a poder fer documentals informatius, butlletins, etc., i en una situació de crisi com l'actual és pràcticament impossible d'obtenir finançament per a aquesta tasca informativa. És una qüestió de diners, no té cap misteri. Si hi ha diners per a poder educar la població, l'impacte social dels nostres treballs serà molt més fort.

― Una part de la societat n'està prou conscienciada, s'organitza en associacions per a lluitar contra el canvi climàtic. Us calen, però, més altaveus als mitjans de comunicació?

― La tasca que fan aquestes associacions és molt important, però hi ha una manera molt més professional d'arribar a tota la societat, que són, efectivament els mitjans de comunicació. En aquest sentit, hi ha un model molt clar, la cadena britànica BBC. Dedica prou diners a la informació sobre el clima per a tenir professionals formats des del punt de vista científic i comunicatiu. Aquesta vocació de servei de la BBC no hi és pràcticament ni a Catalunya ni a cap altre lloc de l'Estat espanyol. Si no tenim accés a la població per a explicar tant els riscos com els problemes a què ens enfrontem a l'hora de facilitar informació fiable, el ciutadà entendrà ben poc per què fem determinades coses i per què necessitem diners per a continuar fent la nostra feina.

― Hi ha lobbies econòmics i polítics que miren de fer la traveta a qualsevol intent de lluitar contra els efectes del canvi climàtic. Quina força real creieu que tenen?

― És cert que hi ha lobbies que miren de minimitzar la importància dels efectes del canvi climàtic o de retardar l'aplicació d'accions, però aquestes posicions no afecten la nostra tasca diària. De fet, com a participant en l'elaboració del cinquè informe de l'IPCC tinc l'obligació de fer el seguiment dels treballs que publiquen tant els científics que estan convençuts que les variacions climàtiques tenen un origen antropogènic com els que opinen que l'impacte antropogènic en el canvi de clima no és rellevant. Des del punt de vista polític, és cert que les cimeres que s'organitzen entorn del canvi climàtic acaben en no res o en molt poc.

― No hi ha dos bàndols, davant el canvi climàtic?

― Per als científics no hi ha dos bàndols, només hi ha la recerca de la veritat. Com a científic, no hi ha conflicte en aquest sentit, per bé que socialment cadascú tingui la seva opinió. En ciència, no compten les opinions, compten les hipòtesis, els experiments i les dades.

― Les grans inundacions, com la que no fa gaire ha passat a Austràlia, es poden associar als efectes del canvi climàtic?

― Les recents inundacions d'Austràlia tenen relació amb el fenòmen de la Niña. Aquesta mena de fenòmens es poden predir amb uns quants mesos d'antelació. Aquest aspecte s'ha treballat força els darrers vint anys i, per exemple, ja se sabia feia mesos que hi havia un risc de precipitació intensa al sud-est d'Austràlia. El govern estava preparat, però la gestió d'aquesta inundació no ha estat pas òptima. Aquesta precipitació tant intensa ha succeït just al final d'un període de sequera força pronunciat, de manera que, independentment del fet que les precipitacions fossin més altes d'allò que estem habituats, el sòl no estava preparat per a absorbir una quantitat tant gran de precipitacions. Però associar aquest fenòmen al canvi climàtic requereix l'ús de les eines que es fan servir en un camp de l'estudi del canvi climàtic anomenat detecció i atribució. Aquestes anàlisis intenten associar una probabilitat al fet que un fenòmen concret tingui relació amb el canvi climàtic.

― Només es pot treballar amb probabilitats? No hi ha certeses, en el comportament del clima?

― No es pot associar un fenòmen concret amb seguretat al canvi climàtic d'origen antropogènic, ningú no ho fa.

― El 8 de març del 2010 a Catalunya hi va caure una gran nevada, que va col.lapsar el país. Així com es preveuen nous episodis de sequera, es tornaran a repetir precipitacions sòlides brusques com aquesta?

― Al quart informe sobre canvi climàtic de l'ONU s'anunciava que la probabilitat de nevades en zones com la Mediterrània decreixerien amb el temps, sobretot a partir de final del segle XXI. L'explicació és senzilla: puja la temperatura d'1ºC o 2ºC, i aleshores baixa la probabilitat que les precipitacions siguin en forma sòlida. Això no vol dir que al final del segle XXI no hi haurà nevades. N'hi haurà, però la probabilitat que siguin tant intenses o freqüents com ho són ara serà molt més baixa.

Font: http://www.ecodiari.cat/