El passat 3 de juliol, una cèl·lula tempestuosa aïllada va convertir els carrers de Santa Rosa (Nou Mèxic) en autèntiques pistes de gel, tot i que els termòmetres marcaven 28ºC.
La descomunal tempesta va descarregar quantitats ingents de pedra, fins que el terra quedà cobert amb més de 30 centímetres de gel, donant la impressió que havia nevat.
Les grans acumulacions de pedra, algunes de les quals arribava al tamany de pilotes de golf, va obligar a fer sortir les màquines llevaneus per deixar en condicions les carreteres.
A part dels inconvenients en el trànsit, la pedra danyà nombroses llunes dels vehicles i ensorrà alguns sostres, a més, molts arbres es van quedar gairebé sense fulles.
Per estrany que sembli, aquestes acumulacions de pedra o calamarsa no són infreqüents a la zona de les Altes Planures.
Santa Rosa, situada al nord-est de Nou Mèxic, es troba en el lloc que els meteoròlegs anomenen "Hail Alley" ("Corredor de la Pedra"), una franja que abarca el sud-est de Wyoming, el nord-est del Colorado, el nord-est de Nou Mèxic i el nord de Texas, on la pedra de gran tamany hi cau uns tres dies de mitjana al llarg de l'any, sobretot a la primavera i principis d'estiu.
Això és degut, en part, a causa de l'alçada que té aquesta àmplia regió. El menor gruix de l'atmosfera, fa que la capa d'aire calent que ha de traspassar la calamarsa quan cau, no sigui prou ample com per aconseguir desfer-la del tot. Santa Rosa és a 1400 metres sobre el nivell del mar.
En els darrers anys trobem altres exemples de grans acumulacions de pedra als Estats Units., sense anar més lluny, l'11 d'abril del 2012, una supercèl·lula va descarregar pluges torrencials i calamarsa prop de Dumas, Texas.
El volum de calamarsa arribà a una altura de 3 metres en alguns punts provocant el tancament de la carretera general durant 12 hores.
Imatges del paisatge desprès de la pedregada de Santa Rosa.