Si cliqueu sobre les fotos del post i després premeu la tecla F11 aquestes es veuen més grans.

dimarts, 23 de juliol de 2013

Debaten l'ús del iodur de plata després de les pedregades

Josep Palou, en primer terme, i David Borda, de JARC, muntant un antic cremador de iodur de plata que s'utilitzava a Castellserà per minimitzar els efectes de les pedregades. Foto: Oriol Bosch.


Les quatre pedregades que han afectat aquest estiu les comarques de Lleida i la que caigué al nord del Baix Empordà, han reobert el debat sobre la utilització de cremadors de iodur de plata per minimitzar els danys de la pedra, especialment en l'agricultura. JARC s'hi mostra favorable i assegura que permetria disminuir més d'un 40% la intensitat de les pedregades, mentre Unió de Pagesos demana que sigui la comunitat científica qui determini si és un mètode eficaç contra la calamarsa.
La Diputació de Lleida convocà el passat dissabte una trobada amb ajuntaments, organitzacions agràries i l'ADV per valorar de forma "objectiva i científica" l'efectivitat del iodur de plata així com els efectes que pot comportar la seva utilització sobre el medi ambient, no obstant, no s'arribà a cap acord unànim.

Els cremadors de iodur de plata fa deu anys que es van deixar d'utilitzar com a mètodes de lluita contra les pedregades. Els encarregats de gestionar-los eren les Agrupacions de Defensa Vegetal (ADV) i en tota la zona del pla de Lleida n'hi havia una cinquantena de repartits. En Josep Palou és un pagès de Castellserà (Urgell), que encara en conserva un a casa seva. Segons explicà a l'ACN, durant tot l'estiu el tenia instal·lat en un pati del seu domicili i que tot i que els primers anys havia de ser ell qui l'engegués, en el darrer període de funcionament s'activava de manera automàtica quan donaven l'ordre des de Lleida mitjançant un mòdem. Ell només s'havia de fer càrrec que el cremador estigués en condicions i hi hagués la cetona i el iodur de plata suficients per fer la mescla.

Els cremadors s'engegaven quan hi havia avís de tempesta amb calamarsa. Es diu que les partícules de iodur de plata que emetien es concentraven a l'atmosfera de manera que provocaven la dissolució de la formació del gel que acabaria conformant la pedra. Això no vol dir que no caigués pedra ni plogués, sinó que s'assegurava que amb el iodur de plata la calamarsa cauria més descomposta i no provocaria tant mal als cultius.

Palou explica que ho feien de forma "altruista" però que a ells els semblava que feien alguna cosa per aturar les pedregades. "Altres deien que això no deixava ploure", afegeix, i "de la nit al dia es va deixar de fer perquè ho van privar i no sabem per què". Palou recorda que també hi havia altres mecanismes per aturar les tempestes de calamarsa com els petards de gran potència que contenien dosis de iodur de plata i es llençaven ben a prop de la tempesta quan aquesta s'atansava. Els coets arribaven a explosionar als 2.000 o 3.000 metres d'alçada. Aquest sistema però, era molt criticat per la perillositat dels forts petards.

Un debat obert

El president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé, que ja s'ha mostrat favorable de plantejar la utilització del iodur de plata després de les diverses pedregades que han caigut aquest estiu a les comarques lleidatanes, convocà el passat dissabte una reunió amb ajuntaments, organitzacions agràries, l'Associació de Defensa Vegetal (ADV) de les Terres de Lleida i representants d'Agricultura i Governació per valorar "de forma objectiva i científica" els efectes que tindria la utilització de mètodes per minimitzar l'efecte de les pedregades com ara els generadors de iodur de plata.

Des de l'organització agrària JARC ja s'han mostrat partidaris de recuperar aquest mètode i asseguren que hi ha estudis que demostren l'efectivitat dels cremadors de iodur de plata ja que aconsegueixen una reducció d'entre el 40 i el 50% de la intensitat de les tempestes. JARC remarca que uns informes presentats a França indiquen que per cada euro invertit en la instal·lació de cremadors, se n'estalvien 25 en mesures destinades a fer front als efectes de les pedregades (reconstrucció i assegurances). Així mateix, el sindicat també assegura l'existència d'estudis "que desmenteixen els possibles efectes negatius en el medi ambient i en els conreus de secà". A més, des de JARC consideren que aquest l'ús dels cremadors també ajudaria a minvar els efectes negatius del foc bacterià.

Per la seva banda, Unió de Pagesos ja ha demanat al Departament d'Agricultura que apel·li a la comunitat científica perquè aquesta determini si el iodur de plata és un mètode eficaç per evitar o minimitzar pedregades com les que han tingut lloc aquest estiu a les comarques de Lleida i que han afectat de manera important els conreus de fruita, cereals i farratges. Pel sindicat, han de ser experts d'universitats, el Col·legi d'Enginyers Agrònoms i Tècnics Agrícoles i l'IRTA els que s'han de pronunciar.

El Departament d'Agricultura defensa la instal·lació de xarxes antipedra ja que "s'ha demostrat que funcionen" i la seva efectivitat és del 100%, mentre "el iodur de plata no sabem si científicament funciona o no" i tampoc si la seva utilització pot tenir alguna afectació en el territori. El director general d'Agricultura i Ramaderia, Miquel Molins, defensa que cal obrir un diàleg amb ambientòlegs i climatòlegs per valorar mediambientalment si és o no aconsellable la utilització del iodur de plata, però insisteix que "la prioritat és la xarxa antipedra i que les assegurances agràries segueixin estant a uns nivells sostenibles", ja que les retallades en les subvencions públiques n'han encarit la seva contractació de forma considerable.

El problema de la instal·lació de les xarxes antipedra rau en l'elevat cost que li costa al pagès, uns 15.000 euros per hectàrea, tot i que després de les pedregades d'aquest estiu Agricultura s'ha compromès a prioritzar els ajuts per a la seva instal·lació.

"No" rotund dels ecologistes

El col·lectiu que fomenta el consum d'una agricultura ecològica 'Som lo que sembrem' ha manifestat arran del debat sobre el iodur de plata que es tracta d'una "tècnica ineficaç, fraudulenta, perillosa i èticament inadmissible". Assenyalen que al 2006, el Col·lectiu Anti-Iodur de Plata, amb el suport de l'Assemblea Pagesa, va elaborar un estudi on es mostrava la ineficàcia i perillositat d'aquesta tècnica.

En aquest sentit, consideren que la utilització dels cremadors no aconsegueix els resultats de reducció de les pedregades que se'ls atribueixen i apunten que des de la seva posada en marxa l'any 1976 fins que van deixar de finançar-se públicament, les dades referents a les superfícies afectades es mostren en augment.

Segons l'estudi, l'efectivitat dels cremadors per fer arribar les partícules a les alçades perseguides és molt canviant en funció de les condicions meteorològiques i s'apuntava com a especialment perillosa, la concentració de partícules d'argent, de fins a 300 vegades superiors al natural. Per tot plegat, Som lo que Sembrem creu que aquestes tècniques de modificació dels núvols no s'han de portar a terme i que cal adaptar-se el millor possible a les condicions ambientals per generar aliments que reverteixin en la salut del país.

Font: http://www.naciodigital.cat/ecodiari/noticia/8937/debaten/us/iodur/plata/despr/pedregades