Golf de Nicoya amb illes i boscos tropicals secs. Imatge del passat mes de març.
Avui començo una sèrie de petits reportatges dedicats al darrer viatge que he fet durant la passada primavera a Costa Rica, un país que conté una vida salvatge i uns paisatges excepcionals.
Sota un clima tropical general, veurem que té moltes particularitats.
El golf de Nicoya
El golf de Nicoya és un golf de Costa Rica situat a la costa septentrional del país, al costat de l'oceà Pacífic i de la península homònima.
Vegeu enllaç: http://es.wikipedia.org/wiki/Pen%C3%ADnsula_de_Nicoya
Es tracta de l'entrant més profund de mar cap a l'interior del país i banya les costes de les províncies de Guanacaste i Puntarenas. La seva àmplia entrada està limitada pel Cabo Blanco i Punta Judas, mentre que cap a l'interior s'estreny.
Al fons del golf hi desemboca el riu Tempisque, mentre que el rio Grande de Tárcoles ho fa a la part més oberta a l'oceà.
És un golf amb nombroses illes, entre les que destaquen les de Negritos, de Chira, Venado, Caballo, San Lucas, Tortuga, Cedros, Bejuco i Pan de Azúcar.
A les seves costes s'assenten dos dels principals ports de Costa Rica, el de Puntarenas i el de Caldera, punts de desembarcament de les captures pesqueres i d'embarcament dels seus productes agraris.
També constitueix una notable zona turística, gràcies a les seves platges, balnearis i paradisos naturals de flora i fauna, com el Parc Nacional Barra Honda, Parc Nacional Carara i el Parc Nacional Palo Verde.
Situació del golf de Nicoya a l'Amèrica Central.
Pel que fa al clima, el que més em cridà l'atenció d'aquesta regió de Costa Rica, va ser el fet que els boscos tropicals es trobaven sense fulles, talment com si fossin boscos caducifolis de latituds septentrionals a ple hivern. Aquesta situació es donava perqué hi vaig anar un mes abans de finalitzar l'época seca.
La península de Nicoya gaudeix o pateix dues estacions diferenciades: una càlida i seca i una altre càlida i humida anomenada "hivern", tot i que la fred és inexistent.
La temporada seca és la més recomanable per realitzar el viatge i va de desembre a març, l'abril és un mes de transició. En aquesta època seca els arbres perden les fulles.
Durant l'estació humida, període que va des del mes de maig fins el mes d'octubre, novembre és un mes de transició, fa que algunes carreteres siguin intransitables, però també provoca que no hi hagi tanta afluència de turistes.
Les primeres pluges de l'estació humida inicien un "hivern" ple de pluja i xàfecs. La pluja augmenta durant els mesos següents, arribant a ser abundant entre els mesos de setembre a novembre, quan la península de Nicoya es converteix en un degoteig permanent i els arbres tenen un color verd esplendorós.
Les temperatures durant l'estació plujosa, poden baixar fins als 17ºC com a màxim, mentre que a l'estiu, el termòmetre pot pujar fins als 38ºC.
La temperatura mitjana climàtica, segons l'indret, es mou entre els 25/28ºC, i la mitjana pluviomètrica, amb un màxim a l'interior, varia entre els 1400/2500mm.
Segons la classificació climàtica de Köppen, es tracta d'un clima tropical amb estació seca a l'estiu (As)., a més, tota la regió del Pacífic Nord de Costa Rica conté un dels boscos tropicals secs més extensos del món.
Illot amb bosc tropical sec, refugi de moltes aus marines. Al cel veiem altocúmuls.
Golf de Nicoya amb boscos tropicals secs, petites illes i cirrus al cel.
lIla Tortuga. En primer pla platja paradisíaca amb palmeres i al darrera bosc tropical sec, amb arbres despullats de fulles.
Per veure l'extens golf de Nicoya i les seves illes, hem d'agafar un vaixell turístic que surt des del port de Puntarenas, amb ambientació musical inclosa...
Aquest vaixell catamarà us deixarà durant unes hores a la famosa illa deshabitada de "Isla Tortuga", on podreu gaudir d'una extensa platja envoltada de palmeres i d'un bany molt agradable en unes aigües del Pacífic que aquells dies es trobaven a uns 27ºC.
L'illa Tortuga es troba davant del Refugi de fauna salvatge Curu, molt a prop de la península de Nicoya.
En realitat es tracta de dues illes petites molt properes anomenades Alcatraz (60 hectàrees o 0,6 km²) i Tolinga (120 hectàrees o 1,2 km²). Administrativament forma part de la Província de Puntarenas.
Situada a 17 km al sud de Puntarenas i 11 al sud-est de Paquera, és una reserva biològica privada protegida per les lleis de Costa Rica.
Des de la distància, mar endins, les dues illes properes semblen una tortuga, d'aquí vé el seu nom.
Les tranquil·les aigües turquesa de l'illa donen pas a una idíl·lica platja de sorra blanca de més de 500 metres, envoltada de magestuoses palmeres verdes, un veritable paradís tropical.
Recull de fotografies de l'illa Tortuga
Catamarà amb ambientació musical que us deixa a peu de platja.
Vista general de la platja amb aigües turquesa.
La platja té diversos serveis.
Grans palmeres cocoteres arran de mar.
Sorra blanca i excel·lent lluminositat
Guacamais en estat de semillibertat. Allí els anomenen "lapa roja".
Palmeres cocoteres sobre la sorra.
Avui començo una sèrie de petits reportatges dedicats al darrer viatge que he fet durant la passada primavera a Costa Rica, un país que conté una vida salvatge i uns paisatges excepcionals.
Sota un clima tropical general, veurem que té moltes particularitats.
El golf de Nicoya
El golf de Nicoya és un golf de Costa Rica situat a la costa septentrional del país, al costat de l'oceà Pacífic i de la península homònima.
Vegeu enllaç: http://es.wikipedia.org/wiki/Pen%C3%ADnsula_de_Nicoya
Es tracta de l'entrant més profund de mar cap a l'interior del país i banya les costes de les províncies de Guanacaste i Puntarenas. La seva àmplia entrada està limitada pel Cabo Blanco i Punta Judas, mentre que cap a l'interior s'estreny.
Al fons del golf hi desemboca el riu Tempisque, mentre que el rio Grande de Tárcoles ho fa a la part més oberta a l'oceà.
És un golf amb nombroses illes, entre les que destaquen les de Negritos, de Chira, Venado, Caballo, San Lucas, Tortuga, Cedros, Bejuco i Pan de Azúcar.
A les seves costes s'assenten dos dels principals ports de Costa Rica, el de Puntarenas i el de Caldera, punts de desembarcament de les captures pesqueres i d'embarcament dels seus productes agraris.
També constitueix una notable zona turística, gràcies a les seves platges, balnearis i paradisos naturals de flora i fauna, com el Parc Nacional Barra Honda, Parc Nacional Carara i el Parc Nacional Palo Verde.
Situació del golf de Nicoya a l'Amèrica Central.
Pel que fa al clima, el que més em cridà l'atenció d'aquesta regió de Costa Rica, va ser el fet que els boscos tropicals es trobaven sense fulles, talment com si fossin boscos caducifolis de latituds septentrionals a ple hivern. Aquesta situació es donava perqué hi vaig anar un mes abans de finalitzar l'época seca.
La península de Nicoya gaudeix o pateix dues estacions diferenciades: una càlida i seca i una altre càlida i humida anomenada "hivern", tot i que la fred és inexistent.
La temporada seca és la més recomanable per realitzar el viatge i va de desembre a març, l'abril és un mes de transició. En aquesta època seca els arbres perden les fulles.
Durant l'estació humida, període que va des del mes de maig fins el mes d'octubre, novembre és un mes de transició, fa que algunes carreteres siguin intransitables, però també provoca que no hi hagi tanta afluència de turistes.
Les primeres pluges de l'estació humida inicien un "hivern" ple de pluja i xàfecs. La pluja augmenta durant els mesos següents, arribant a ser abundant entre els mesos de setembre a novembre, quan la península de Nicoya es converteix en un degoteig permanent i els arbres tenen un color verd esplendorós.
Les temperatures durant l'estació plujosa, poden baixar fins als 17ºC com a màxim, mentre que a l'estiu, el termòmetre pot pujar fins als 38ºC.
La temperatura mitjana climàtica, segons l'indret, es mou entre els 25/28ºC, i la mitjana pluviomètrica, amb un màxim a l'interior, varia entre els 1400/2500mm.
Segons la classificació climàtica de Köppen, es tracta d'un clima tropical amb estació seca a l'estiu (As)., a més, tota la regió del Pacífic Nord de Costa Rica conté un dels boscos tropicals secs més extensos del món.
Illot amb bosc tropical sec, refugi de moltes aus marines. Al cel veiem altocúmuls.
Golf de Nicoya amb boscos tropicals secs, petites illes i cirrus al cel.
lIla Tortuga. En primer pla platja paradisíaca amb palmeres i al darrera bosc tropical sec, amb arbres despullats de fulles.
Per veure l'extens golf de Nicoya i les seves illes, hem d'agafar un vaixell turístic que surt des del port de Puntarenas, amb ambientació musical inclosa...
Aquest vaixell catamarà us deixarà durant unes hores a la famosa illa deshabitada de "Isla Tortuga", on podreu gaudir d'una extensa platja envoltada de palmeres i d'un bany molt agradable en unes aigües del Pacífic que aquells dies es trobaven a uns 27ºC.
L'illa Tortuga es troba davant del Refugi de fauna salvatge Curu, molt a prop de la península de Nicoya.
En realitat es tracta de dues illes petites molt properes anomenades Alcatraz (60 hectàrees o 0,6 km²) i Tolinga (120 hectàrees o 1,2 km²). Administrativament forma part de la Província de Puntarenas.
Situada a 17 km al sud de Puntarenas i 11 al sud-est de Paquera, és una reserva biològica privada protegida per les lleis de Costa Rica.
Des de la distància, mar endins, les dues illes properes semblen una tortuga, d'aquí vé el seu nom.
Les tranquil·les aigües turquesa de l'illa donen pas a una idíl·lica platja de sorra blanca de més de 500 metres, envoltada de magestuoses palmeres verdes, un veritable paradís tropical.
Recull de fotografies de l'illa Tortuga
Catamarà amb ambientació musical que us deixa a peu de platja.
Vista general de la platja amb aigües turquesa.
La platja té diversos serveis.
Grans palmeres cocoteres arran de mar.
Sorra blanca i excel·lent lluminositat
Guacamais en estat de semillibertat. Allí els anomenen "lapa roja".
Palmeres cocoteres sobre la sorra.