Si cliqueu sobre les fotos del post i després premeu la tecla F11 aquestes es veuen més grans.

dimecres, 31 de juliol de 2013

El llac Arenal

El llac Arenal envoltat de muntanyes i selva, amb el cel tapat per núvols baixos.


El llac Arenal és un embassament artificial de Costa Rica i aparegué després de la construcció d'una presa a l'any 1979, tot aprofitant l'existència d'un petit llac preexistent que tenia el mateix nom. Es troba situat prop del volcà Arenal i del bosc nuvolós de Monteverde.

Les ciutats de Tilarán i la Fortuna, situades a les províncies de Guanacaste i Alajuela, respectivament, són les més grans i importants que podem trobar a les seves rodalies.
Per la seva superfície, és el major llac del país. Mesura aproximadament 30 km de llarg i gairebé 5 km en el punt més ample, amb una àrea de 85 quilòmetres quadrats.
La seva profunditat varia entre 30 i 60 metres, depenent de la temporada.


El llac Arenal des d'un vaixell. Al fons, mig tapat pels núvols, veiem el volcà homònim.


El llac Arenal és el punt clau en què es fonamenta un ambiciós projecte de generació d'energia hidroelèctrica a Costa Rica i actualment produeix energia per a gran part del país.
Durant la seva construcció, les comunitats d'Arenal Viejo i Tronadera van ser inundades totalment quan es va realitzar l'expansió del llac.

Les seves aigües allotgen, principalment, dues espècies de peixos: el peix "machaca" i un anomenat "lubina". Entre els ocells més comuns que poblen la zona hi ha els famosos colibrís i una espècie de picot.
Els extensos boscos plujosos i ennuvolats que creixen al voltant del llac, contribueixen a mantenir-lo en perfectes condicions.
Els boscos de la regió donen recer a una rica biodiversitat composta per 2000 espècies de plantes, 120 espècies de mamífers i unes 300 espècies d'aus. Entre d'altres, es destaca la presència del jaguar, del quetzal i de la danta (espècie de tapir).


Platja-embarcador del llac Arenal.


Tota aquesta zona, com que es troba molt a prop dels nombrosos allotjaments turístics que aprofiten l'interès mundial que aixeca el volcà Arenal i les nombroses zones d'aigües termals existents, té un circuit muntat que et porta a l'altre riba del llac amb vaixell. Des d'aquest indret podràs anar a l'allotjament que has triat per visitar aquesta part del país.


Recull d'imatges del llac Arenal


Núvols baixos a les ribes del llac i verdor per tot arreu.


Embarcador situat a l'altre banda del llac. El bosc tropical ho envolta tot.


Llac Arenal vist des del Mirador del Silencio, situat a les faldes del volcà.


Platja embarcador des d'on surten els vaixells. Fins aquí arriben petits autobusos i vehicles tot terreny de lloguer.

dimarts, 30 de juliol de 2013

Un tornado causa 12 ferits i grans estralls a Itàlia




Ahir a la tarda, un tornado (possiblement EF1 o EF2) va travessar una zona residencial de Milà (Itàlia), ferint a 12 persones i danyant edificis i vehicles.

El vídeo superior va ser filmat amb un telèfon mòbil des d'unes oficines d'una nau industrial, i ens mostra les imatges impactants del pas del tornado per aquest indret., sobretot fixeu-vos com els objectes aixecats pel tornado es mouen en cercle degut als vents rotatoris del fenomen i al final acaben impactant contra les finestres.

Els forts vents van destruir cotxes, van bolcar camions i arrencà pals de telèfon.

Segons Stefano Grimoldi, testimoni des fets, un camió es va estavellar contra la paret de l'edifici on es trobava i va entrar a dintre, llavors totes les finestres es van trencar i el sostre i les portes van sortir volant.

Dilluns amb menys calor i fantàstics raigs crepusculars

Rajos crepusculars vistos ahir dilluns a primeres hores.


La forta xafogor de les darreres jornades ahir dilluns ens va donar un petit respir, gràcies al pas d'un sistema frontal fred que obrí les portes a una renovació de les masses d'aire.
Sembla que l'ambient més suportable de la passada jornada i de la matinada que hem deixat enrera, tindrà les hores comptades, ja que pels propers dies veurem com tornem a recuperar la forta calor i xafogor que fins ara ens acompanyava.

Segons els mapes de temperatura a 1500 metres, ahir dilluns la refrescada ens deixà isotermes de 12ºC a 850hPa., malgrat tot, pel proper divendres altre cop es preveu que tinguem isotermes d'uns 22ºC a 850hPa a sobre nostre, amb la qual cosa les màximes de 35ºC de l'interior de la comarca i la xafogor propera als 40ºC a la costa es tornaran a repetir.


Mapa de llamps d'ahir dilluns.


A part de la refrescada, el que cridà més l'atenció va ser el terrabastall dels nombrosos llamps que caigueren de matinada i que despertaren a molta gent, no obstant, es va poder comprobar com tot l'espectacle elèctric només ens deixà 4,8 litres a Palamós i quantitats més minces en altres indrets de la comarca, això si, com que la pluja va caure amb un fort ruixat va fer neteja de l'aire i dels carrers.

Dades de precipitació d'ahir dilluns al Baix Empordà segons el SMC:

Castell d'Aro 3,2mm., Torroella de Montgrí 2,1mm., la Bisbal d'Empordà 1,4mm., Monells 0,7mm., la Tallada d'Empordà 0,5mm.


Imatge de radar d'ahir dilluns a la matinada quan ens creuà la línia de turbonada. Malgrat l'aparença, com que la tempesta circulava molt ràpid va ploure poc.


Màximes enregistrades ahir dilluns 28 de juliol al Baix Empordà, segons el Servei Meteorològic de Catalunya. Entre parèntesi us poso la temperatura mínima:

Monells 29,5ºC (19,1ºC)., la Bisbal d'Empordà 29,4ºC (19,0ºC)., Castell d'Aro 29,2ºC (18,3ºC)., la Tallada d'Empordà 29,1ºC (19,2ºC)., Torroella de Montgrí 28,4ºC (19,4ºC).

Altres dades meteorològiques d'ahir dilluns 29 de juliol del 2013 a Palamós., temperatura màxima 26,6ºC, mínima 19,7ºC. Estat del cel amb domini del sol, però amb Cb de matinada+ruixat fort, Cu i Sc de bon matí, alguns Cu al migdia (3/8) i abundants Ci a la tarda/vespre (5/8). Pluja 4,8mm. Vent de component N de matinada, a 15km/h de mitjana, vent del SSO al matí a 5/10km/h de mitjana i vent del S i E a la tarda, a 5km/h de mitjana. Ratxa màxima de vent 40km/h N. Estat de la mar amb marejol o maror, mar de fons de xaloc. Pressió atmosfèrica màxima 1023hPa, mínima 1013hPa. Humitat relativa màxima 88%, mínima 46%. (Dades de meteoclimatic.com)


Raigs crepusculars


Raigs crepusculars vistos ahir al matí.


Un altre dels espectacles d'ahir dilluns van ser els fantàstics rajos crepusculars que van tenir lloc de bon matí, just quan el Sol encara es trobava força baix.
Els raigs crepusculars (també coneguts com a rajos de Déu o divins) són un fenomen òptic que es forma quan els raigs de llum solar semblen que surtin des d'un punt únic al cel.

Aquests raigs, que flueixen a través d'obertures en els núvols, especialment en els altocúmuls, cúmuls i cumulunimbus, són columnes d'aire il·luminades pel sol i separades per regions més fosques degut a l'ombra formada pels núvols.

El seu nom prové de les seves aparicions durant les hores crepusculars (alba i capvespre), quan els contrastos entre llum i foscor són més marcats.
Els raigs crepusculars són gairebé paral·lels, però semblen divergir a causa de la perspectiva lineal.

La seva apariació és deguda a la dispersió de la llum del sol, a causa dels diversos compostos presents a l'aire, els quals fan que aquests raigs siguin visibles.


Recull d'imatges d'ahir dilluns 29 de juliol


Cúmuls i estratocúmuls de bon matí a sobre el mar. Imatge mostrada a l'Informatiu de TV2 Catalunya (minut 16:24).


Cúmuls desprès del pas de la tempesta.


Raigs crepusculars.

dilluns, 29 de juliol de 2013

Un bòlid creua Puerto Rico


El bòlid de Puerto Rico va ser captat per diverses càmeres.


El passat 21 de juliol, cap a les dues de la matinada, l'illa caribenya de Puerto Rico va entrar a la llista d'indrets on els darrers mesos han vist passar per sobre seu algun bòlid.

Diversos testimonis van poder veure una gran bola de foc que il·luminava la nit, segons informà la Societat d'Astronomia del Carib (SAC).
L'entitat educativa va explicar que l'albirament de diversos meteors en les darreres nits, és degut al fet que la Terra està entrant dins l'àrea de l'espai per on van passar alguns cometes.
Les restes deixades per aquests cometes, quan entren a la nostra atmosfera a grans velocitats s'il·luminen de forma espectacular.

Segons Eddie Irizarry, president de la SAC, l'anàlisi de les imatges captades des de San Juan i Mayaguez, ens diu que el brillant meteor pertany a les "Delta Acuàrides ", una pluja d'estrelles que tot i no ser intensa, està produint alguns meteors visibles mirant cap al sud a partir de la mitjanit.

La SAC va indicar que en les pròximes nits es poden veure més meteors de les "Delta Acuàrides" i ha afegit que, com és habitual, el nostre planeta s'està acostant als residus deixats pel cometa Swift-Tuttle, la qual cosa ocasiona la famosa pluja de meteors coneguda com les Perseides o Llàgrimes de Sant Llorenç. L'entitat astronòmica va anticipar que prop dels dies 11, 12 i 13 d'agost es podran veure una gran quantitat de meteors.

Cap de setmana amb molta xafogor, bandera vermella i núvols medusa

Mar de fons del dissabte passat al vespre, amb forta maror. Imatge mostrada a l'Espai del Temps de TV3.


El passat dissabte 27 de juliol, l'elevat grau d'humitat relativa i l'elevada temperatura, ens deixaren una temperatura de xafogor extremadament alta que arribà als 40ºC al centre del dia.
Un altre dels fets més destacables va ser la presència d'una notable mar de fons de xaloc, especialment a la tarda/vespre, amb unes onades que arribaven als 1,5 metres en alguns casos, tal com apreciem a la imatge que obre aquest article.
Com és normal, aquesta situació obligà a hissar la bandera vermella a la Fosca, no obstant, malgrat que aquesta bandera ens indica que el bany està prohibit, nombrosos banyistes no en van fer cas, tot posant en perill la seva integritat física i la dels socorristes.
A les fotos també apareixen surfistes, en aquests cas una mica més preparats per les onades.


Bandera vermella per l'estat de la mar el dissabte a la tarda/vespre a la Fosca.


El mal estat de la mar també vingué acompanyat per nombrosos núvols baixos o boires altes del gènere Stratus, els quals reduiren la visibilitat i ocultaren els cims dels turons propers de les Gavarres.

Pel que fa a les temperatures, aquestes arribaren fins als 31/32ºC a l'interior de la comarca. També hi hagué una altre mínima tropical a Palamós i en altre poblacions, com a Castell d'Aro o Torroella de Montgrí.

Màximes enregistrades el passat dissabte 27 de juliol al Baix Empordà, segons el Servei Meteorològic de Catalunya. Entre parèntesi us poso la temperatura mínima:

Monells 31,8ºC (18,7ºC)., la Bisbal d'Empordà 31,1ºC (19,6ºC)., la Tallada d'Empordà 30,8ºC (19,2ºC)., Torroella de Montgrí 30,4ºC (20,0ºC)., Castell d'Aro 30,2ºC (20,8ºC).

Altres dades meteorològiques del passat dissabte 27 de juliol del 2013 a Palamós., temperatura màxima 28,7ºC, mínima 22,9ºC. Estat del cel amb domini del sol al migdia i abundants núvols baixos (St) de bon matí i al llarg de la tarda/vespre. Vent de component E al matí, a 5km/h de mitjana, i vent del SE i S a la tarda a 10km/h de mitjana. Ratxa màxima de vent 23km/h SSE. Estat de la mar amb maror o forta maror, mar de fons de xaloc. Pressió atmosfèrica màxima 1012hPa, mínima 1007hPa. Humitat relativa màxima 96%, mínima 80%. (Dades de meteoclimatic.com)


Recull de fotos del passat dissabte 27 de juliol


Núvols baixos i forta xafogor la tarda del dissabte.


Dissabte a la tarda amb boirines i ambient molt carregat.


Fort onatge a la Fosca amb gent banyant-se igualment tot i la bandera vermella...


Bandera vermella a Sant Esteve de la Fosca.


Forta mar de fons del dissabte a la tarda amb cel cobert per estrats.


D'altre banda, ahir diumenge 28 de juliol, es va mantenir una marcada mar de fons de xaloc amb maror, a més, la forta xafogor es va fer notar de valent.
Gràcies a l'ambient carregat i el cel cobert per boires altes o boirines, van fer que les mínimes fossin tropicals a tota la comarca. A Palamós la mínima va ser especialment alta, amb uns més que notables 24,4ºC.

A part d'aquestes mínimes exageradament altes, també s'ha de fer esment als bonics núvols mitjans del gènere Altocumulus que aparegueren a la tarda, amb alguns exemplars molt curiosos d'Altocumulus floccus virga, anomenats col·loquialment com a núvols medusa.
També van arribar alguns Altocumulus floccus o les típiques cabretes, que anunciaven el pas d'un sistema frontal molt desgastat que ens ha deixat algun ruixat tempestuós durant la passada matinada, amb molta fressa però pocs litres.

En un altre ordre de coses, desprès que les temperatures màximes de l'interior de la comarca baixessin el passat dissabte respecte a les del divendres, ahir diumenge aquestes es varen tornar a recuperar fins assolir els 35ºC.


Altocumulus floccus virga vistos ahir diumenge des de Gualta (Baix Empordà).


Les típiques cabretes d'ahir al vespre des de Gualta.


Màximes enregistrades ahir diumenge 28 de juliol al Baix Empordà, segons el Servei Meteorològic de Catalunya. Entre parèntesi us poso la temperatura mínima:

Monells 35,0ºC (21,6ºC)., la Tallada d'Empordà 33,5ºC (21,8ºC)., la Bisbal d'Empordà 33,8ºC (21,3ºC)., Torroella de Montgrí 31,6ºC (22,9ºC)., Castell d'Aro 30,4ºC (23,2ºC).

Altres dades meteorològiques d'ahir diumenge 28 de juliol del 2013 a Palamós., temperatura màxima 28,4ºC, mínima 24,4ºC. Estat del cel amb domini del sol al migdia i abundants núvols baixos o boires altes i boirines (St) fins a mig matí, amb alguns altocúmuls (5/8) a la tarda/vespre. Vent amb predomini del component SSO, a 15km/h de mitjana. Ratxa màxima de vent 32km/h SSO. Estat de la mar amb maror, mar de fons d'entre migjorn i xaloc. Pressió atmosfèrica màxima 1014hPa, mínima 1008hPa. Humitat relativa màxima 97%, mínima 69%. (Dades de meteoclimatic.com)


Recull de fotos d'ahir diumenge 28 de juliol


Núvols medusa.


Altocumulus des de Gualta amb el Montgrí al fons.


Núvols medusa.


Iridiscència.


Altocumulus floccus virga.

diumenge, 28 de juliol de 2013

Divendres 26 de juliol amb sol, calor i boira de mar

Boira d'advecció vista el passat divendres al migdia al davant de l'Agulla de Castell. Imatge mostrada a l'Espai del Temps de TV3 i a el Tiempo de TVE.


El passat divendres 26 de juliol, el dia va venir marcat per una forta sensació de xafagor que arribà als 37ºC a les hores centrals.
Tot i l'ambient assolellat, al migdia ens van creuar algunes franges de núvols mitjans del gènere Altocumulus, juntament amb alguns núvols baixos del gènere Stratus.
L'estrella de la jornada va ser l'arribada d'algun banc de boira d'advecció, degut a l'entrada de la important massa d'aire càlid que ens afecta, en contrast amb l'aigua relativament fresca del mar.

Aquests bancs de boira eren molt espessos a sobre el mar i, com passa normalment, dificultaven una mica la navegació marítima degut a la disminució de la visibilitat.
Cal destacar que la boira marina tocava la costa al nord-est de Palamós, tal com es veu a la foto que obre aquest article i a les dues següents.


Boira d'advecció amb una embarcació a punt d'entrar-hi i una altre gairebé oculta al seu interior. Imatge mostrada a l'Espai del Temps de TV3.


Boira d'advecció amb una embarcació a punt d'entrar-hi.


Temps assolellat, amb algun núvol baix i aigües clares a la Fosca el passat divendres. Imatge mostrada a l'Informatiu de TV2 Catalunya (minut 17:15).


Tal com he comentat anteriorment, no tot van ser boires, ja que ben a la vora i a la mateixa hora es gaudia d'un temps assolellat, segons veiem a la foto superior.

En un altre ordre de coses, la jornada del divendres també tingué un altre fet destacable i, en aquest cas, desagradable.
Si us hi vau fixar, cap al vespre el Sol apareixia amb un color ataronjat i a l'horitzó de ponent s'observaven una mena de núvols prims marronosos esfilagarsats. Tot això era el fum de l'incendi que crema a Mallorca i que ja ha devastat més de 1600 hectàrees.

Aquesta fumera situada a sobre nostre, ens va arribar gràcies al vent del sud que bufava a uns 1500 metres d'altura, tal com s'observa al mapa inferior.


Vent a 1500 metres del passat divendres. Observeu com ve del sud, directament de Mallorca.


Cel marronós i núvols de fum vistos des de Palamós el passat divendres al vespre.


Màximes enregistrades el passat divendres 26 de juliol al Baix Empordà, segons el Servei Meteorològic de Catalunya. Entre parèntesi us poso la temperatura mínima:

Monells 34,8ºC (18,4ºC)., la Bisbal d'Empordà 33,2ºC (19,3ºC)., la Tallada d'Empordà 32,6ºC (19,2ºC)., Torroella de Montgrí 31,5ºC (21,3ºC)., Castell d'Aro 29,3ºC (18,3ºC).

Altres dades meteorològiques del passat divendres 26 de juliol del 2013 a Palamós., temperatura màxima 26,7ºC, mínima 22,4ºC. Vent del SSE al matí a 2/5km/h de mitjana i vent del SO a la tarda a 10km/h de mitjana. Ratxa màxima de vent 29km/h SO. Estat de la mar amb mar arrissada o marejol. Pressió atmosfèrica màxima 1014hPa, mínima 1012hPa. Humitat relativa màxima 96%, mínima 88%. (Dades de marinapalamos.com)


Altocumulus del divendres al migdia.

dissabte, 27 de juliol de 2013

Zompopas (Atta cephalotes)

Formigues talladores de fulles travessant un camí ben carregades.


Les formigues talladores de fulles (Atta cephalotes), conegudes a Costa Rica amb el nom de "zompopas", és un dels animals que més us cridaran l'atenció durant les caminades per aquest país.
Aquest és un insecte de fàcil observació, ja que habita qualsevol dels espais naturals boscosos que us podeu trobar en aquest país centreamericà., segurament, molts el recordareu per haver-lo vist com a protagonista en nombrosos reportatges de fauna tropical.

Les formigues talladores de fulles formen grans colònies, ja que els seus nius poden contenir fins a cinc milions de formigues obreres. Es divideixen en varis tamanys, començant per les formigues petites de 2 mm, les formigues obreres mitjanes de 15 mm, fins als soldats grans que fan 25 mm.

Les zompopas tenen una distribució del treball molt establerta: les obreres s'encarreguen de recol·lectar fulles i portar-les al formiguer, per llavors fer-les servir com a substrat per cultivar els fongs dels quals s'alimenten. Les encarregades del cultiu dels fongs són les formigues obreres petites.
Així doncs, podem dir que aquest insecte és un autèntic cultivador de xampinyons perfectament organitzat!

La distribució de les formigues talladores de fulles va des de Louisiana (EUA) fins a l'Argentina, i ocupa espais boscosos fins als 2000 metres d'altura.
Els formiguers són especialment grans, arribant a mesurar 50 metres de llarg entre una sortida i una altra.


Zompopas traginant fulles tallades.


El cultiu dels fongs comença amb la recollida de les fulles i, curiosament, aquest fong no es podria reproduir si no fos per les formigues, ja que no és capaç de produir espores.

En els formiguers, el fong apareix com una estructura esponjosa, similar a la del pa (les colònies més grans poden tenir diversos centenars de cultius de fongs)

Les parts fresques de la plantes són portades a la colònia on passaran un procés de neteja.

Les obreres tallen i masteguen les parts vegetals en trossos petits mentre afegeixen saliva i restes d'excrements, per tal de formar una massa enganxosa., aquesta massa després s'afegeix al cultiu del fong i llavors unes altres formigues hi continuen afegint gotetes de fems de tant en tant.
El fong va creixent ràpidament en el nou substrat i quan s'ha convertit en una estora compacta, les formigues recullen les puntes inflades de les hifes com a aliment.

Per començar una nova colònia, és necessari traslladar un petit tros de fong com si fos un planter. Aquest fragment és transportat al sac vocal de la reina fundadora quan deixa la colònia durant el seu vol nupcial.

Després que la reina fundadora s'hagi aparellat, torna a terra i comença a buscar un lloc per al formiguer.

Després de trobar el lloc adequat, la jove reina excava un túnel, indret on començarà el seu cultiu, el qual creixerà gràcies als seus propis ous i excrements. Quan el cultiu es va fent gran, comença a crear obreres.
Cal destacar que aquesta etapa és molt delicada, ja que si la reina arriba a perdre el seu cultiu morirà, ja que no pot obtenir cap més fong per començar de nou.

En aquest període, la reina roman sense aliment i aigua sota la terra durant 4 o 5 setmanes i espera fins que madurin les seves cries. Un cop passades aquestes 4 o 5 setmanes, apareixen les primeres obreres que començaran a cuidar i a netejar els cultius.

Quan les obreres creixen en nombre, comencen a recollir fulles pels fongs i al cap de tres o quatre anys, la colònia podrà ser tan gran com qualsevol de les colònies madures, tot i que la producció per reproducció pot ser menor.

divendres, 26 de juliol de 2013

El Pol Nord s'ha convertit en un llac

Imatge d'una boia ancorada prop d'una càmera web situada al Pol Nord. Observeu com la boia està ancorada al bell mig d'un llac d'aigua de desglaç el passat 22 de juliol. Font: Observatori Ambiental Pol Nord


El desglaç del gel del Pol Nord cada vegada ens deixa imatges més impactants.
En comptes de veure un Pol Nord cobert de neu i gel atiat pel vent, actualment en el seu lloc ens apareix un llac de color aiguamarina de varis metres de profunditat.
Aquesta imatge evocadora de les previsions més alarmants, fou captada al voltant d'una càmera web situada al Pol Nord.
El llac d'aigua de desglaç va començar a formar-se el passat 13 de juliol, després de dues setmanes amb temperatures inusualment altes pel clima Àrtic.
A principis de juliol, les temperatures eren entre 1 i 3 graus centígrads més altes que la mitjana a la major part de l'Oceà Àrtic, segons el Consell Nacional de la Neu i el Gel del Centre de Dades dels Estat Units.

Els estanys de desglaç brollen amb més facilitat en el gel prim, el qual actualment representa més de la meitat del gel marí de l'Àrtic. Els estanys apareixen a través de la superfície llisa del gel, gràcies a la creació d'una xarxa que atrapa la calor del Sol, això fa que cada vegada sigui més rar trobar gel gruixut de diversos anys que hagi sobreviscut més d'una temporada.

Quan apareixen aquests tipus de llacs d'aigua de desglaç, la fusió de l'Àrtic augmenta exponencialment.
Coincidint amb aquest desglaç, es preveu que la regió altre vegada es vegi afectada per un cicló polar de gran intensitat, amb vents huracanats que facin reduir l'extensió del gel marí de forma més ràpida.
Un cicló àrtic pot rivalitzar amb la força d'un huracà i es preveu que barregi l'aigua calenta superficial i que trenqui el gel, permetent una intensificació del desglaç.
Cal recordar que l'Àrtic ja va assolir un mínim històric de gel durant l'any passat, el 16 de setembre del 2012, siguent l'extensió més petita registrada des que els satèl·lits van començar a estudiar el gel de l'Àrtic els anys 70.


Mapa sinòptic de l'hemisferi nord on es veu el cicló Àrtic que hi haurà avui al Pol Nord.

Informació extreta de: http://www.livescience.com/38347-north-pole-ice-melt-lake.html

Màximes de 36ºC, garbinada, previsió de més calor i repetició del castell de focs

Mapa de temperatura a 850hPa previst per diumenge a les dues de la tarda. S'esperen isotermes de 24ºC a sobre l'Empordà, a uns 1.500 metres.


Ahir dijous 25 de juliol el dia ens va portar dues novetats destacables: garbinada i màximes de 36ºC.

Després que el famós vent de garbí només hagués aparegut de forma escadussera durant les darreres setmanes, el vent del sud-oest per fi va fer acte de presència durant tot el dia amb notable intensitat.
Aquest fet, a més, també va alterar l'estat de la mar com feia dies que no passava, ja que a la tarda hi havia una mica de maror amb nombrosos blancalls i marejol destacat al matí/migdia.
Cal destacar que el vent de garbí bufà amb insistència i persistència a uns 20km/h de mitjana, amb una ratxa màxima de 40km/h.

Tota aquesta garbinada entrà de forma reescalfada terra endins i va fer pujar els termòmetres fins als 36ºC en nombroses poblacions del Baix Empordà.
Com ja vaig avançar en un anterior article, la calor ha anat de menys a més els darrers dies, i amb previsió que durant el cap de setmana es tornin a repetir les màximes properes als 35ºC o superiors a l'interior de la comarca, coincidint amb el màxim acostament de la bombolla d'aire càlid saharià que es veu emergir del nord d'Àfrica en el mapa que obre aquest article.
Arran de mar, la marinada podrà mantenir a ratlla el termòmetre, tal com ja va passar ahir., fins i tot, no es descarta que aparegui algun núvol baix, tot això amb una xafogor terrible.

Malauradament, la punta de calor pot arribar acompanyada per vent moderat de garbí al centre del dia, amb la qual cosa caldrà anar amb especial cura per tal de minimitzar el risc d'incendi si realitzem alguna activitat al camp i trucar al 112 si veiem foc o alguna columna de fum.
Hem de tenir present que la vegetació herbàcia i arbustiva ha crescut molt en la darrera primavera i darrerament s'ha assecat molt, degut a la falta de pluges del present mes. Aquest fet unit a les altes temperatures previstes, faran que es mantingui un risc d'incendi elevat a tot el nostre sector. Cal recordar que a Palamós només hem recollit dos litres en tot el mes i, en general, a tot el sud de la comarca ha caigut pluja testimonial o inapreciable.


Màximes enregistrades ahir dijous 25 de juliol al Baix Empordà, segons el Servei Meteorològic de Catalunya. Entre parèntesi us poso la temperatura mínima:

Monells 35,9ºC (17,9ºC)., la Bisbal d'Empordà 35,7ºC (18,8ºC)., la Tallada d'Empordà 34,6ºC (19,1ºC)., Torroella de Montgrí 31,8ºC (19,7ºC)., Castell d'Aro 29,8ºC (19,5ºC).

Altres dades meteorològiques d'ahir dijous 25 de juliol del 2013 a Palamós., temperatura màxima 26,4ºC, mínima 21,8ºC. Estat del cel dominat pel sol, amb calitja. Pressió atmosfèrica màxima 1016hPa, mínima 1013hPa. Humitat relativa màxima 97%, mínima 78%. (Dades de meteoclimatic.com)

REPETICIÓ DEL CASTELL DE FOCS

En un altre ordre de coses, avui divendres a les 23:30h tindrà lloc la repetició del famós castell de focs de la Festa Major d'enguany, el qual no va sortir del tot bé per una errada informàtica. Esperem que a la segona vagi la vençuda!

Per més informació:

http://www.palamos.cat/palamos/ajuntament/noticies.aspx?id_registre=728

dijous, 25 de juliol de 2013

El nivell del mar podria pujar 20 metres a finals de segle




La capa de gel de l'est antàrtic és molt més sensible als canvis climàtics del que s'estimava, segons un estudi científic, en el qual s'assegura que el nivell del mar podria elevar-se 20 metres cap a finals de segle si aquesta zona, l'antàrtic occidental i Groenlàndia, patissin un desglaç sever, tal com passà en el Pliocè.

Aquestes són dues de les conclusions d'un estudi internacional que ha publicat la revista Nature Geoscience, liderada per investigadors de l'Imperial College de Londres i amb participació espanyola.

En el Pliocè, període geològic comprès entre fa 5,33 milions d'anys i 2,58 milions d'anys, la Terra va experimentar un augment global de temperatura que va arribar a ser entre 2 i 3 graus centígrads superior a l'actual i similar a la prevista per a finals del segle XXI.

La concentració de CO2 atmosfèric, per la seva banda, era igual a la d'avui dia.

Tots dos factors van propiciar la fusió de part del gel planetari, provocant un augment del nivell del mar de 20 metres, segons ens recorda el Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC), com a signant de la investigació.

Fins ara, era sabut que el mar es va elevar 10 metres a causa del desglaç de Groenlàndia i l'oest antàrtic però, segons l'article, no es tenia constància del fet que el gel de l'est antàrtic havia afegit 10 metres més a la crescuda del nivell del mar.

La capa de gel de l'est antàrtic, amb una superfície equivalent a la d'Austràlia, es va formar fa 34 milions d'anys i se la considerava en estat estable des de fa 14 milions d'anys.
Aquesta és una de les principals conclusions d'aquest treball, segons Jiménez Espejo, però n'hi ha d'altres.

Segons aquest article, atesa la similitud entre les variables de CO2 atmosfèric i temperatura del Pliocè i l'època actual, les conseqüències si hi hagués un desglaç continental (Groenlàndia i est i oest antàrtic) podrien ser les mateixes al final d'aquest segle.

Carlota Escutia, de l'Institut Andalús de Ciències de la Terra, ha opinat que és "molt important entendre quines poden ser les possibles conseqüències" tenint en compte la similitud de dades.
Els investigadors han arribat a aquestes conclusions gràcies a l'anàlisi de mostres de fang marí pliocènic procedent de l'antàrtic oriental.

Aquestes mostres es van obtenir a més de tres quilòmetres sota el nivell de la costa antàrtica, durant la campanya del 2010 del Programa Internacional de Perforació de l'Oceà, co-liderada pel CSIC.

Segons ha explicat Jiménez, entre el fang també hi ha roques que van ser arrossegades per les glaceres i els icebergs.

Els investigadors, a través de la seva anàlisi, han trobat el lloc de provinença d'aquestes roques i a partir d'aquí han estat capaços de reconstruir l'extensió de les glaceres al llarg del temps.
L'equip espanyol, segons Jiménez, s'ha encarregat de fer diferents anàlisis sedimentològics, mineralògics i geoquímics que han permès reconstruir les condicions paleoambientals durant el Pliocè.

L'anàlisi ha revelat que aquesta massa gelada que es considerava estable, en realitat actualment pateix importants desglaços parcials.

Font: EFE

Dimecres amb molta calitja i el mar a 22,3ºC

Mapa de concentració de pols a prop del sòl (calitja). Ahir a les 20:00h hi havien uns 16 micrograms per metre cúbic.


"Sol i mosques", així és com es podria resumir la jornada d'ahir dimecres, la qual va tornar a venir marcada pel sol i la calor., malgrat tot, mencionarem altres detalls a continuació.

Com veiem al mapa superior, el tot blanquinós que presentà el cel, siguent marronós a l'alba i al capvespre, deixava constància, juntament amb la calitja, que hi havien moltes partícules a la baixa atmosfera formades per pols i altres aerosols.

Un altre fet destacable és la temperatura de l'aigua del mar, la qual ja s'ha recuperat amb escreix desprès d'un inici de temporada poc càlid.
Segons dades de l'Estartit del passat 15 de juliol, actualment tenim una aigua del mar a 22,30ºC prop de la superfície, tot permetent un bany força agradable. Hem de tenir present que aquesta temperatura de l'aigua és 0,5ºC superior a la mitjana entre els anys 1973-2002.

I si al mar la temperatura és força elevada, en terra tampoc ens quedem curts, ja que les màximes tornaren superar els 32ºC a l'interior de la comarca i la mínima de Palamós tornà a ser tropical amb 21,1ºC.

Màximes enregistrades ahir dimecres 24 de juliol al Baix Empordà, segons el Servei Meteorològic de Catalunya. Entre parèntesi us poso la temperatura mínima:

Monells 32,2ºC (18,2ºC)., la Bisbal d'Empordà 32,1ºC (18,2ºC)., la Tallada d'Empordà 30,9ºC (18,6ºC)., Torroella de Montgrí 30,4ºC (19,0ºC)., Castell d'Aro 30,3ºC (18,9ºC).

Altres dades meteorològiques d'ahir dimecres 24 de juliol del 2013 a Palamós., temperatura màxima 28,2ºC, mínima 21,1ºC. Estat del cel dominat pel sol, amb altocúmuls de bon matí 5/8, algun estratocúmul de tarda 2/8 i alguns cirrus al vespre 1/8. Vent amb predomini del component ESE al matí, a 5/10km/h de mitjana, i vent del SO a la tarda, a 10/12km/h de mitjana. Ratxa màxima de vent 31km/h SO. Estat de la mar amb mar plana o arrissada a primeres hores i marejol la resta del dia. Pressió atmosfèrica màxima 1016hPa, mínima 1014hPa. Humitat relativa màxima 90%, mínima 58%. (Dades de meteoclimatic.com)

dimecres, 24 de juliol de 2013

Dimarts: matí assolellat i tarda de mammatocúmuls

Espectaculars mammatocúmuls vistos ahir a la tarda des de Calonge.


Ahir dimarts 23 de juliol el dia tingué dues meitats ben diferenciades pel que fa a l'estat del cel, però amb la calor com a nota predominant.

Per seguir amb la tradició dels darrers dies, la calor i la forta xafogor ens van fer recordar de valent que ens trobem en plena canícula i que l'estiu té corda per estona.
Tota aquesta calorada i el romanent d'aire fred que encara quedava a uns 500hPa, amb isotermes de -12ºC, va ser el detonant altre vegada del creixement de tempestes fortes cap a l'interior, sobretot al Ripollès, Cerdanya, Garrotxa i la Selva, les quals descarregaren noves pedregades de gran tamany ajudades per l'existència de capes d'aire sec en nivells alts de la troposfera.

Dades de precipitació d'ahir dimarts 23 de juliol a Girona:

Das 38,9mm., Molló 20,4mm., Anglès 19,0mm., Núria 14,9mm., Sant Pau de Segúries 8,4mm., la Vall d'en Bas 7,3mm., Olot 7,2mm., Banyoles 6,1mm., Vilablareix 3,6mm., Girona 2,1mm.

La presència de capes d'aire sec en nivells baixos de la troposfera, a uns 1500msnm, també ens deixaren un espectacle de núvols mammatus, els quals penjaven de les encluses de les tempestes desgastades que viatjaven des de l'interior cap a la costa, tal com veiem a la foto de l'encapçalament captada ahir a la tarda des de Calonge a través del telèfon mòbil.

Si a la tarda hi hagueren molts núvols, el matí i el migdia van ser assolellats i les platges s'omplirem per mirar de fer passar la forta estuba.
La calor ens deixà alguna màxima de 33ºC a l'interior del Baix Empordà, i una nit tropical a Palamós amb 22ºC de mínima


El migdia de platja d'ahir dimarts a la platja Gran de Palamós. Observeu que al mar hi ha marejol i al fons calitja. Imatge mostrada a l'Informatiu de TV2 Catalunya (minut 16:11).


Màximes enregistrades ahir dimarts 23 de juliol al Baix Empordà, segons el Servei Meteorològic de Catalunya. Entre parèntesi us poso la temperatura mínima:

Monells 33,2ºC (18,1ºC)., la Bisbal d'Empordà 32,4ºC (17,7ºC)., la Tallada d'Empordà 31,5ºC (18,5ºC)., Castell d'Aro 31,4ºC (17,7ºC)., Torroella de Montgrí 30,4ºC (19,0ºC).

Altres dades meteorològiques d'ahir dimarts 23 de juliol del 2013 a Palamós., temperatura màxima 28,1ºC, mínima 22,0ºC. Estat del cel dominat pel sol al mati i encluses de tempesta a la tarda/vespre, amb núvols mammatus i molta calitja. Vent amb predomini del component SSE al matí, a 10km/h de mitjana, i vent del SO a la tarda, a 10km/h. Ratxa màxima de vent 29km/h SO. Estat de la mar amb mar arrissada al matí i marejol a la tarda. Pressió atmosfèrica màxima 1015hPa, mínima 1012hPa. Humitat relativa màxima 91%, mínima 57%. (Dades de meteoclimatic.com)


Dues fotos més dels mammatocúmuls d'ahir a la tarda




dimarts, 23 de juliol de 2013

Debaten l'ús del iodur de plata després de les pedregades

Josep Palou, en primer terme, i David Borda, de JARC, muntant un antic cremador de iodur de plata que s'utilitzava a Castellserà per minimitzar els efectes de les pedregades. Foto: Oriol Bosch.


Les quatre pedregades que han afectat aquest estiu les comarques de Lleida i la que caigué al nord del Baix Empordà, han reobert el debat sobre la utilització de cremadors de iodur de plata per minimitzar els danys de la pedra, especialment en l'agricultura. JARC s'hi mostra favorable i assegura que permetria disminuir més d'un 40% la intensitat de les pedregades, mentre Unió de Pagesos demana que sigui la comunitat científica qui determini si és un mètode eficaç contra la calamarsa.
La Diputació de Lleida convocà el passat dissabte una trobada amb ajuntaments, organitzacions agràries i l'ADV per valorar de forma "objectiva i científica" l'efectivitat del iodur de plata així com els efectes que pot comportar la seva utilització sobre el medi ambient, no obstant, no s'arribà a cap acord unànim.

Els cremadors de iodur de plata fa deu anys que es van deixar d'utilitzar com a mètodes de lluita contra les pedregades. Els encarregats de gestionar-los eren les Agrupacions de Defensa Vegetal (ADV) i en tota la zona del pla de Lleida n'hi havia una cinquantena de repartits. En Josep Palou és un pagès de Castellserà (Urgell), que encara en conserva un a casa seva. Segons explicà a l'ACN, durant tot l'estiu el tenia instal·lat en un pati del seu domicili i que tot i que els primers anys havia de ser ell qui l'engegués, en el darrer període de funcionament s'activava de manera automàtica quan donaven l'ordre des de Lleida mitjançant un mòdem. Ell només s'havia de fer càrrec que el cremador estigués en condicions i hi hagués la cetona i el iodur de plata suficients per fer la mescla.

Els cremadors s'engegaven quan hi havia avís de tempesta amb calamarsa. Es diu que les partícules de iodur de plata que emetien es concentraven a l'atmosfera de manera que provocaven la dissolució de la formació del gel que acabaria conformant la pedra. Això no vol dir que no caigués pedra ni plogués, sinó que s'assegurava que amb el iodur de plata la calamarsa cauria més descomposta i no provocaria tant mal als cultius.

Palou explica que ho feien de forma "altruista" però que a ells els semblava que feien alguna cosa per aturar les pedregades. "Altres deien que això no deixava ploure", afegeix, i "de la nit al dia es va deixar de fer perquè ho van privar i no sabem per què". Palou recorda que també hi havia altres mecanismes per aturar les tempestes de calamarsa com els petards de gran potència que contenien dosis de iodur de plata i es llençaven ben a prop de la tempesta quan aquesta s'atansava. Els coets arribaven a explosionar als 2.000 o 3.000 metres d'alçada. Aquest sistema però, era molt criticat per la perillositat dels forts petards.

Un debat obert

El president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé, que ja s'ha mostrat favorable de plantejar la utilització del iodur de plata després de les diverses pedregades que han caigut aquest estiu a les comarques lleidatanes, convocà el passat dissabte una reunió amb ajuntaments, organitzacions agràries, l'Associació de Defensa Vegetal (ADV) de les Terres de Lleida i representants d'Agricultura i Governació per valorar "de forma objectiva i científica" els efectes que tindria la utilització de mètodes per minimitzar l'efecte de les pedregades com ara els generadors de iodur de plata.

Des de l'organització agrària JARC ja s'han mostrat partidaris de recuperar aquest mètode i asseguren que hi ha estudis que demostren l'efectivitat dels cremadors de iodur de plata ja que aconsegueixen una reducció d'entre el 40 i el 50% de la intensitat de les tempestes. JARC remarca que uns informes presentats a França indiquen que per cada euro invertit en la instal·lació de cremadors, se n'estalvien 25 en mesures destinades a fer front als efectes de les pedregades (reconstrucció i assegurances). Així mateix, el sindicat també assegura l'existència d'estudis "que desmenteixen els possibles efectes negatius en el medi ambient i en els conreus de secà". A més, des de JARC consideren que aquest l'ús dels cremadors també ajudaria a minvar els efectes negatius del foc bacterià.

Per la seva banda, Unió de Pagesos ja ha demanat al Departament d'Agricultura que apel·li a la comunitat científica perquè aquesta determini si el iodur de plata és un mètode eficaç per evitar o minimitzar pedregades com les que han tingut lloc aquest estiu a les comarques de Lleida i que han afectat de manera important els conreus de fruita, cereals i farratges. Pel sindicat, han de ser experts d'universitats, el Col·legi d'Enginyers Agrònoms i Tècnics Agrícoles i l'IRTA els que s'han de pronunciar.

El Departament d'Agricultura defensa la instal·lació de xarxes antipedra ja que "s'ha demostrat que funcionen" i la seva efectivitat és del 100%, mentre "el iodur de plata no sabem si científicament funciona o no" i tampoc si la seva utilització pot tenir alguna afectació en el territori. El director general d'Agricultura i Ramaderia, Miquel Molins, defensa que cal obrir un diàleg amb ambientòlegs i climatòlegs per valorar mediambientalment si és o no aconsellable la utilització del iodur de plata, però insisteix que "la prioritat és la xarxa antipedra i que les assegurances agràries segueixin estant a uns nivells sostenibles", ja que les retallades en les subvencions públiques n'han encarit la seva contractació de forma considerable.

El problema de la instal·lació de les xarxes antipedra rau en l'elevat cost que li costa al pagès, uns 15.000 euros per hectàrea, tot i que després de les pedregades d'aquest estiu Agricultura s'ha compromès a prioritzar els ajuts per a la seva instal·lació.

"No" rotund dels ecologistes

El col·lectiu que fomenta el consum d'una agricultura ecològica 'Som lo que sembrem' ha manifestat arran del debat sobre el iodur de plata que es tracta d'una "tècnica ineficaç, fraudulenta, perillosa i èticament inadmissible". Assenyalen que al 2006, el Col·lectiu Anti-Iodur de Plata, amb el suport de l'Assemblea Pagesa, va elaborar un estudi on es mostrava la ineficàcia i perillositat d'aquesta tècnica.

En aquest sentit, consideren que la utilització dels cremadors no aconsegueix els resultats de reducció de les pedregades que se'ls atribueixen i apunten que des de la seva posada en marxa l'any 1976 fins que van deixar de finançar-se públicament, les dades referents a les superfícies afectades es mostren en augment.

Segons l'estudi, l'efectivitat dels cremadors per fer arribar les partícules a les alçades perseguides és molt canviant en funció de les condicions meteorològiques i s'apuntava com a especialment perillosa, la concentració de partícules d'argent, de fins a 300 vegades superiors al natural. Per tot plegat, Som lo que Sembrem creu que aquestes tècniques de modificació dels núvols no s'han de portar a terme i que cal adaptar-se el millor possible a les condicions ambientals per generar aliments que reverteixin en la salut del país.

Font: http://www.naciodigital.cat/ecodiari/noticia/8937/debaten/us/iodur/plata/despr/pedregades

Dilluns amb encluses i màximes superiors als 32ºC

Enclusa de tempesta vista ahir al migdia des del Molí de Vent. Imatge mostrada a l'Informatiu de TV2 Catalunya (minut 18:28).


Ahir dilluns 22 de juliol, com és habitual en aquestes dates, a Palamós ens van acompanyar les altes temperatures i l'implacable astre rei.
Aquesta tranquil·litat atmosfèrica no era absoluta a la nostre demarcació, tal com es podia intuir a través de la visió de nombroses encluses que aparegueren a l'horitzó, les quals denotaven el creixement d'alguns nuclis tempestuosos cap al Ripollès, la Cerdanya o al Montseny, just en el límit entre la Selva i Osona.

Malgrat aquestes nuvolades muntanyenques, els ruixats aquesta vegada foren molt menys importants que dies enrera, i només deixaren 3,6mm a Molló, 3,6mm a Núria, 1,3mm a Das o 1,1mm a Sant Pau de Segúries. De ben segur que tots aquests ruixats i els anteriors, ajudaran a preparar el terreny perqué hi surtin els primers bolets...

Pel que fa als efectes de la calorada estiuenca a la nostre comarca, cal destacar que les màximes superaren els 32ºC en molts indrets i, per no perdre el costum, a Palamós hi va haver l'enèsima nit tropical amb 20,3ºC.

Màximes enregistrades ahir dilluns 22 de juliol al Baix Empordà, segons el Servei Meteorològic de Catalunya. Entre parèntesi us poso la temperatura mínima:

Monells 32,8ºC (16,7ºC)., la Bisbal d'Empordà 32,4ºC (17,5ºC)., la Tallada d'Empordà 31,9ºC (17,7ºC)., Torroella de Montgrí 30,7ºC (18,4ºC)., Castell d'Aro 28,4ºC (18,5ºC).

Altres dades meteorològiques d'ahir dilluns 22 de juliol del 2013 a Palamós., temperatura màxima 27,3ºC, mínima 20,3ºC. Estat del cel dominat pel sol, amb algun núvol baix al matí (Sc i St) i alguns núvols alts i mitjans de tarda (Ci i As) degut a les encluses, amb molta calitja. Vent amb predomini del component E al matí, a 5/10km/h de mitjana, i vent del SO a la tarda, a 5/10km/h. Ratxa màxima de vent 24km/h SO. Estat de la mar amb mar plana o arrissada al matí i un xic de marejol a la tarda. Pressió atmosfèrica màxima 1017hPa, mínima 1014hPa. Humitat relativa màxima 92%, mínima 75%. (Dades de meteoclimatic.com)

dilluns, 22 de juliol de 2013

Cap de setmana tranquil i molt xafogós

Banyistes a cala Margarida intentant mitigar la forta xafogor. Imatge d'ahir diumenge.


Aquest cap de setmana que hem deixat enrera, ha tornat a venir caracteritzat per un temps molt plàcid i una forta xafogor que s'intentava mitigar gràcies als banys de mar o a través de l'aire condicionat.
En un altre ordre de coses, tal com us avançava en un anterior article, hem de tenir present que els propers dies la calor anirà incrementant-se encara més, amb un temps assolellat i típic de la plena canícula.

Entrant en detalls, ahir diumenge 21 de juliol, ens vàrem llevar amb alguns núvols baixos que mig amagaren el sol, però amb el pas de les hores van desaparèixar com ànima que fuig del diable, tot deixant pas a un domini del sol fins al vespre.
A partir de llavors ens arribaren alguns intervals de núvols alts (Ci i As). També cal destacar el pas d'algun altocúmul al llarg del matí i la presència de molta calitja.

Pel que fa a les temperatures, s'ha de mencionar que a Palamós hi va haver una forta xafogor al llarg de tot el dia, ja que la humitat rondà el 80/93%. Aquest fet provocà que el nostre cos notés uns 35/37ºC durant bona part de la jornada.
Cap a l'interior de la comarca les màximes rondaren els 31ºC.

Màximes enregistrades ahir diumenge 21 de juliol al Baix Empordà, segons el Servei Meteorològic de Catalunya. Entre parèntesi us poso la temperatura mínima:

Monells 31,5ºC (16,1ºC)., la Bisbal d'Empordà 30,8ºC (16,7ºC)., la Tallada d'Empordà 29,0ºC (17,0ºC)., Torroella de Montgrí 28,0ºC (17,6ºC)., Castell d'Aro 28,0ºC (17,6ºC).

Altres dades meteorològiques d'ahir diumenge 21 de juliol del 2013 a Palamós., temperatura màxima 26,4ºC, mínima 19,8ºC. Vent amb predomini del component ESE a 5/10km/h de mitjana. Ratxa màxima de vent 19km/h ESE. Estat de la mar amb mar plana o arrissada. Pressió atmosfèrica màxima 1017hPa, mínima 1015hPa. Humitat relativa màxima 93%, mínima 80%. (Dades de meteoclimatic.com)


Recull d'imatges de la jornada estiuenca d'ahir diumenge


Núvols baixos abundants de bon matí.


Núvols baixos matinals i mar plana o arrissada.


Tarda assolellada d'estiu, mar arrissada i alguns Cirrus.


La cala Rovira de Platja d'Aro plena de gom a gom ahir al migdia, amb calitja al fons. Font: càmeres de TV3.


Camp segat a Sant Feliu de Boada (Palau-sator) el dissabte a la tarda, amb cel cobert i alguna gota esporàdica amb tempesta seca.


En referència al passat dissabte 20 de juliol, el dia es va dividir en dues meitats. Durant el matí hi hagué un domini del sol, però a la tarda el cel quedà cobert per encluses i, fins i tot, es va veure alguna gota anecdòtica.
Tots aquests núvols de tarda deixaren una tempesta seca cap a l'interior de la comarca, on es va veure algun llampec i escoltar algun tro, i només caigué alguna gota esporàdica, a diferència de la gran pedregada del dia abans en molts sectors del nord del Baix Empordà.

Malgrat aquests núvols de tarda, el fet que la humitat ambiental rondés el 81/95% a Palamós, la forta xafogor no va desaparèixer de la nostre vila. Així mateix, les màximes fregaren els 30ºC a l'interior del Baix Empordà i la mínima de Palamós va ser tropical amb 20,1ºC.

Màximes enregistrades el passat dissabte 20 de juliol al Baix Empordà, segons el Servei Meteorològic de Catalunya. Entre parèntesi us poso la temperatura mínima:

Monells 29,4ºC (15,7ºC)., la Bisbal d'Empordà 29,0ºC (16,1ºC)., Castell d'Aro 27,7ºC (17,3ºC)., la Tallada d'Empordà 27,4ºC (16,3ºC)., Torroella de Montgrí 26,6ºC (17,3ºC).

Altres dades meteorològiques del passat dissabte 20 de juliol del 2013 a Palamós., temperatura màxima 25,2ºC, mínima 20,1ºC. Estat del cel asserenat fins a mitja tarda, llavors cel cobert 6/8 per enclusa i caiguda de quatre gotes anecdòtiques. Vent amb predomini del component E i NE, a 5/10km/h de mitjana i moments de calma. Ratxa màxima de vent 23km/h NE. Estat de la mar amb mar plana o arrissada. Pressió atmosfèrica màxima 1016hPa, mínima 1014hPa. Humitat relativa màxima 95%, mínima 81%. (Dades de meteoclimatic.com)


Dues fotos més del dissabte a la tarda des de l'Empordanet


Camp segat a Sant Feliu de Boada amb Palau-sator al fons.

Camp segat i cel cobert des de Sant Feliu de Boada (Palau-sator).