Si cliqueu sobre les fotos del post i després premeu la tecla F11 aquestes es veuen més grans.

dissabte, 7 de maig del 2016

Com influeix la pols del Sàhara en el canvi climàtic?

Mapa de pols en suspensió previst per aquest dilluns a les vuit del matí. Les quatre gotes que puguin caure aquest cap de setmana i, sobretot, el dilluns vinent, portaran una mica de fang.


L'expedició científica JC134 que recentment ha embarcat en el vaixell "Royal Research Ship James Cook", la qual ha sigut organitzada pel "Royal Netherlands Institute for Sea Research" (on entre d'altres científics hi ha participat l'investigador ICREA de l'ICTA-UAB, Antoni Rosell) pretén estudiar els processos de transport i deposició de la pols procedent del desert del Sàhara i la cendra dels incendis de l'Àfrica, per  tal de determinar la seva importància en la regulació del clima del planeta i els ecosistemes marins.

El vaixell científic és l'últim creuer que travessa l'Atlàntic en el marc del projecte Dusttraffic, liderat per Jan Berend Stuut i finançat a través de l'European Research Council (ERC). Els científics estudiaran els fluxos transatlàntics de la pols i cendres que provenen d'Àfrica i la seva influència en el canvi climàtic mitjançant els processos de fertilització oceànica i canvi en el balanç energètic de l'atmosfera.

Per això, els investigadors van recollir mostres de pols del desert captades al llarg del trajecte oceànic que va des del Carib, prop de Veneçuela, fins a les illes de Cap Verd i les Canàries. Segons els experts, les mostres s'han pres en un bon moment, ja que ha coincidit amb l'època de vents que van des del continent africà fins a Amèrica del Sud, sent el Sàhara el desert més polsegós del planeta, i l'Àfrica tropical el lloc on tenen lloc un major nombre d'incendis.

Durant quatre setmanes, l'expedició científica ha recollit mostres de pols mineral desèrtic i cendra suspesa en l'aire sobre l'oceà Atlàntic i camí de Sud-amèrica, mitjançant captadors d'aerosols i boies marines.

"Volem analitzar el procés de transport i redistribució d'aquests materials per tot el planeta i, en concret, des del continent africà fins a l'oceà i, fins i tot, fins a altres continents", explica Antoni Rosell, que destaca la importància del paper de la pols en la regulació del clima global del planeta.


Expedició JC134. (Foto: UAB)


La pols atmosfèrica contribueix al refredament del planeta perquè realitza un efecte d'apantallament, reflectint la llum solar cap a l'espai. Rosell afegeix que "al dipositar-se en els oceans, els nutrients que aporta permeten fertilitzar el mar i contribueixen a una major productivitat d'algues, que absorbeixen el CO2 de l'atmosfera".

Els científics consideren necessari estudiar en profunditat la funció d'aquesta pols mineral i els efectes del seu desplaçament per tot el planeta. "És important conèixer la composició de les partícules, com es transporten i els efectes que generen en aquells punts del planeta on es dipositen", afirma l'expert.

En l'actualitat, l'equip analitza la mida de les partícules, la composició de cadascuna d'elles i el seu nivell de mobilitat segons aquesta composició. Així mateix, aprofitarà per estudiar com es transporta el fum provinent dels incendis de l'Àfrica Subsahariana, per així analitzar la seva composició orgànica.

L'objectiu final és entendre els processos actuals per poder fer una reconstrucció dels canvis climàtics en el passat i poder, d'aquesta manera, predir els processos i tendències del futur. (Font: UAB)