En un dia clar, l'illa Heard s'erigeix com una protuberància de roca i neu enmig d'una vasta extensió de blau marítim. Situada al sud-oest de l'Oceà Índic i només accessible amb vaixell, la petita illa volcànica es troba a 4.000 quilòmetres al sud-oest d'Austràlia Occidental, a 4.700 quilòmetres al sud-est d'Àfrica, i a 1.000 quilòmetres al nord de l'Antàrtida.
Quan el satèl·lit Landsat 8 va capturar l'espectacular imatge que podem a l'inici d'aquest post, només es pot veure la punta del Mawson Peak (el punt més alt de l'illa), que era visible a través del mantell d'estratocúmuls que s'arremolinen sobre aquesta part de l'Oceà Índic amb aigües agitades.
Encara que només te 2.745 metres d'alçada, la muntanya és prou alta per provocar diversos vòrtexs de núvols que s'arremolinaven a favor del vent com si fossin remolins en un riu de moviment ràpid.
Theodore von Karman, un físic hongarès-nord-americà, va ser el primer a descriure els processos físics que creen llargues cadenes de remolins espirals com les mostrades a la imatge. Coneguts com a vòrtexs de von Karman, els patrons es poden formar gairebé en qualsevol lloc on el flux de fluid es vegi pertorbat per un objecte.
En aquest cas, el flux eren els vents que bufaven al voltant del Mawson Peak. Com que els vents van ser desviats a banda i banda de la muntanya, la pertorbació en el flux corrent avall es propaga en forma de vòrtexs que alternen la seva direcció de rotació. Sovint, els vòrtex de von Karman formen línies relativament rectes de remolins; en aquest cas, els poderosos vents del sud semblen estar empenyent els vòrtexs cap al nord.
