Si cliqueu sobre les fotos del post i després premeu la tecla F11 aquestes es veuen més grans.

dimarts, 24 de maig de 2016

El fantàstic mercat de Sololá

El bulliciós mercat de Sololá. En primer pla veiem una dona de l'ètnia maia kaqchikel vestida amb la indumentària típica.


Sololá és un municipi de Guatemala situat a 2114 metres d'alçada, en un vessant amb vistes al llac d'Atitlán, el qual es troba uns 600 metres més baix.
Es tracta d'un indret molt peculiar, sobretot tenint en compte que és la seu del mercat més important i autèntic de les terres altes. El seu actual nom és una forma castellanitzada de l'antiga denominació precolombina, una variant ortogràfica de T'zolojy'a.
El centre urbà té prop de 14.000 habitants, però el municipi també inclou quatre comunitats més, així com petites comunitats rurals.


Un dels carrers principals de Sololá, amb alguns dels volcans que envolten el llac Atitlán al fons de la imatge.


Gairebé tots els habitants de Sololá són de l'ètnia maia kaqchikel, excepte a la zona d'Argueta, on la majoria són de l'ètnia K'iche 'Maya. Un dels aspectes que més ens cridarà l'atenció és que un gran percentatge dels homes i les dones segueixen vestint la roba tradicional maia, caracteritzada per les seves formes geomètriques i el seu colorit.
El poble té una extensió de 94 quilòmetres quadrats i la seva festa Festa Major se celebra el 15 d'agost, dedicada a l'Assumpció de la Mare de Déu.
Durant aquesta festa se celebra també el Nim Akij Sololá, que en l'idioma kaqchikel és el Dia Gran de Sololá. El patró del poble és Sant Bartomeu.
Sololá va ser fundada el 30 d'octubre del 1547, però no va ser fins el 30 d'octubre de 1924 que es va elevar a la categoria de ciutat, gràcies a un acord governatiu.


La Torre Centroamericana, símbol de la ciutat, va començar-se a construir el 9 de febrer del 1914, i es va concloure el 19 de febrer del 1916.
L'edifici mesura 26 metres d'altura, és de quatre pisos i està al costat de la seu de l'Ajuntament
En el quart pis hi ha la cambra de control del rellotge mecànic, el qual és d'origen suís i funciona amb una cadena d'acer amb tres contrapesos. Compta amb una campana que sona cada 15 minuts.
L'interior de l'edifici també funciona com a museu. El nom de la torre va ser inspirat en la unió de l'istme centreamericà, per això a cada cantonada de la torre estan inscrits els noms de Guatemala, El Salvador, Hondures, Nicaragua i Costa Rica. En un principi la torre va ser utilitzada per empresonar presos, però després se li va donar un altre ús.


Dones abillades amb els vestits típics maies de l'ètnia kaqchikel en el mercat de Sololá.


El clima de Sololá és entre càlid i temperat. A l'hivern a Sololá hi ha molta menys pluja que a l'estiu. El clima d'allí és classifica com a Cwb, segons el sistema Köppen-Geiger.
La temperatura mitjana anual de Sololá és de 15,8°C i la precipitació anual és de 1472 mm.

El mes més sec és gener, amb 0 mm, per contra, al mes de setembre hi cauen 401 mm de mitjana (és el mes més plujós de l'any).

El mes de maig, el mes més calorós de l'any, te una mitjana de 17,5°C. El mes més fred de l'any és el mes de gener, amb una temperatura mitjana de 13,8°C.

La diferència en la precipitació entre el mes més sec i el mes més plujós és de 401 mm. Les temperatures mitjanes varien durant l'any en uns 3,7°C.


Home vestit amb la roba típica de l'ètnia kaqchikel. Veiem com la gent va força abrigada, un fet que delata que a les terres altes de Guatemala no hi fa molta calor o, si més no, hi fa una calor molt suportable.


Tot i que la ciutat no és especialment bonica, la visitat al seu mercat justifica amb escreix el viatge.
El mercat de Sololá és una presa de contacte amb la població indígena kaqchikel, amb els seus costums i tradicions.
Des que va ser fundada al segle XVI, l'alcaldia maia renova els seus càrrecs cada dos anys i s'ocupa de resoldre els conflictes familiars, litigis de terres o aigua i qualsevol problema comunitari, aplicant el dret consuetudinari i vetllant pel manteniment dels seus costums.

El seu mercat reforça el sentiment indígena, representat per la vestimenta dels venedors i compradors, per la llengua en la qual es comuniquen, les transaccions comercials o pels productes que s'hi venen, dedicats majoritàriament al seu propi consum. Obrir-se pas entre ells, tafanejar entre les parades, regatejar en les compres, és una experiència única i molt recomanable.


Parada de fruita al mercat.


La visita al mercat es pot fer des del poble turístic de Panajachel (situat a la riba del llac Atitlán), on surten una gran quantitat d'autobusos acolorits cap a la veïna localitat de Sololá.
La distància que separa Panajachel de Sololá és de 10 km i el trajecte dura poc més de vint minuts, passant per una estreta carretera de vertigen, ascendint la muntanya a gran velocitat, tot i estar plena de revolts, tot això amenitzat amb els penya-segats que s'entreveuen des de les finestretes i, per descomptat, per les increïbles vistes del llac Atitlán i dels icònics volcans que l'emmarquen.
El preu del bitllet és de 3 quetzals, no es paga al pujar al bus, sinó que un cobrador, durant el trajecte, s'encarrega de passar a cobrar als passatgers.


Mercat de Sololá, un autèntica immersió a la cultura maia.


El mercat de Sololá té lloc els dimarts i divendres al matí. Tan a Sololá com en altres pobles de Guatemala hi ha petits mercats cada dia, però el més gran i al qual hi va molta gent d'altres pobles de la comarca té lloc només en aquests dos dies.
Només d'arribar-hi ens endinsem en un acolorit mercat, ple de gent que s'amuntegava a la recerca dels productes frescos que allí es venen, principalment fruites, verdures i hortalisses.
Hi ha una infinitat de llocs on pots trobar qualsevol cosa que busquis a preus irrisoris, des de roba, estris d'ús domèstic, flors, etc... fins a mercaderies estranyes com medicaments i, fins i tot, pedres al pes.
Com és normal, també trobem llocs de menjar on degustar el menjar típic per pocs quetzals, com per exemple les "tortitas" fetes de blat de moro.


Diferentes varietats de blat de moro que es venen a granel.


Venedors de blat de moro.


Quan caminem pel mercat indígena, es veu la gran senzillesa de la gent, sent testimonis de les transaccions comercials en la llengua materna d'origen maia. Ens obrirem pas entre les parades i la gent, davant la seva mirada curiosa, ja que és un mercat freqüentat només pels locals.
La gent d'allí comentaven tímidament que no és habitual veure estrangers en el mercat i quan vénen van en grup i acompanyats d'un guia.

Com he comentat, el més cridaner del mercat de Sololá és l'acolorida vestimenta indígena d'homes i dones. Les dones van abillades amb el "huipil", manifestació vivent de les creences d'origen maia i de la influència espanyola.
El vestit també és una mostra dels símbols del lloc natal, condició social i de la destresa en l'art de teixir. Cada poble té els seus propis colors i motius en la indumentària, que el diferencia de les comunitats veïnes. El "huipil" se sol transmetre de generació en generació, en gran mesura motivat pel seu elevat preu, 5.000 quetzals (584 euros).

Per acabar, només cal tenir present que s'ha d'anar molt en compte alhora de fer fotos a la gent i anar amb molt de respecte. Degut a les seves creences religioses, moltes persones consideren que les fotos roben l'ànima, a més, també hi han hagut casos de fotògrafs que han fet negoci amb les fotos, la qual cosa no els hi agrada gens.
El millor que podeu fer és no fer fotos i gaudir simplement de la vista o bé realitzar les fotos de manera dissimulada (com he fet jo). Si veuen que els estàs retratant et poden dir alguna cosa o, en el millor dels casos, pots rebre una mala mirada.
Malgrat aquest fet, d'altre banda comprensible, pots parlar tranquil·lament de manera afable amb tota la gent i, a més, seràs ben rebut com si fossis un d'ells.


Detall del mercat cobert.


Detall del mercat cobert.


Parada del mercat exterior que ven diferents tipus de peix assecat.


Parada de venda de verdures, herbes remeires i fruita.


Humil parada amb venedores assegudes a terra.