divendres, 31 de desembre del 2021
dijous, 30 de desembre del 2021
El Servei Meteorològic de Catalunya instal·la una nova Estació Meteorològica Automàtica (EMA) a Palafrugell
La secretària d'Acció Climàtica, Anna Barnadas, el director del Servei Meteorològic de Catalunya (SMC), Eliseu Vilaclara, i el regidor de Medi Ambient de l'Ajuntament de Palafrugell, Marc Heras, han inaugurat aquest dimecres la nova estació meteorològica automàtica de Palafrugell.
La instal·lació d'aquest nou equipament és el resultat d'un acord entre l'SMC i l'Ajuntament de Palafrugell, que s'ha concretat amb la signatura d'un conveni de col·laboració entre ambdues institucions. La seva ubicació, al sud del nucli del municipi i en un bon entorn, i la mesura del vent a 10 m han de permetre millorar la disponibilitat d'informació meteorològica de qualitat en aquesta zona de la comarca del Baix Empordà.
Mesura de les diverses variables meteorològiques cada segon i enviament de dades cada 30 minuts
La nova estació meteorològica disposa de sensors per a la mesura de la temperatura, la humitat relativa, la precipitació, la irradiància solar global i la velocitat i direcció del vent.
La informació subministrada cada segon per tots aquests sensors s'enregistra i s'envia a la seu de l'SMC cada trenta minuts via mòdem a través de telefonia mòbil. Tot seguit, els valors s'emmagatzemen a la base de dades meteorològica i se sotmeten als diversos controls de qualitat establerts, tant automàtics com manuals.
Tota la informació proporcionada per la nova estació es pot consultar a l'apartat d'observacions de la pàgina web del SMC: http://www.meteo.cat/observacions/xema
La Xarxa d'Estacions Meteorològiques Automàtiques (XEMA)
L'EMA de Palafrugell quedarà integrada a la Xarxa d'Estacions Meteorològiques Automàtiques (XEMA), que gestiona el SMC i que disposa de 190 EMA equipades amb sensors que mesuren les principals variables meteorològiques a nombrosos indrets del país.
Les dades proporcionades per la XEMA tenen una importància cabdal per a la realització de tasques de vigilància meteorològica, de planificació territorial o d'avaluació de recursos hídrics, així com d'estudis climàtics o de recerca, entre altres. Font: https://www.meteo.cat/
Enllaç al vídeo de l'acte d'inauguració de l'estacio meteorològica (TVCB):
dimecres, 29 de desembre del 2021
Retalls d'història: rajoles de mitgera 18
Avui us presento una altra rajola de mitgera. Amb aquesta ja n'he localitzat 23 (vegeu l'enllaç).
La rajola en qüestió es troba situada a l'Avinguda de la Llibertat (Sant Joan de Palamós), en el número 124, mitgera amb el 126, però una porta de garatge no permet veure-la des del carrer.
Sortosament, quan vaig passar pel seu davant la porta del garatge estava oberta i la persona que estava allà em va deixar fotografiar-la. Cal destacar que el seu estat de conservació és molt bo.
dimarts, 28 de desembre del 2021
El cometa Leandre donarà un meravellós espectacle les properes nits
El cometa Leandre fotografiat la passada matinada des de Llafranc (Palafrugell). Autor de la foto: Ramon Cardellach
Tenim davant nostre el que probablement serà anomenat en el futur com “El Gran Estel de la Fi del 2021”.
Coincidint amb els darrers dies de l'any 2021, la Terra ha vist com s'anava aproximant el cometa Leandre. Durant la passada matinada, poc abans de la sortida de sol, aquest cometa ens ha deixat un meravellós espectacle en forma d'estel lluminós acompanyat per una extensa cua doble.
Si voleu contemplar aquest històric esdeveniment astronòmic, encara es podrà seguir observant en tota la seva esplendor per l'horitzó oest, a simple vista, entre les sis i les vuit del matí, fins el proper dia 31 de desembre. A partir d'aleshores s'anirà allunyant ràpidament, fins a desaparèixer en els confins del sistema solar durant el mes de març.
És un dels pocs casos on es poden veure perfectament, sense necessitat de prismàtics ni telescopis, des d'un lloc fosc, les dues cues del cometa, la iònica i la de pols. L'espectacle no té comparació possible i potser trigarem molt a tornar a contemplar un altre cometa com aquest.
La darrera vegada que es va donar un fenomen similar va ser a l'any 1997, gràcies al cometa Hale-Bopp.
Actualment el cometa Leandre es troba ja en magnitud -0.5. Això vol dir que es troba entre els punts més brillants del cel nocturn, superat tan sols per la Lluna, Mart i poca cosa més. A més, la seva òrbita ens permet poder veure'l amb facilitat als que ens trobem a l'hemisferi nord terrestre, podent observar-ho fins i tot durant el periheli (el seu màxim acostament al Sol).
Després de 24 anys sense poder veure un gran cometa com aquest, ara ha arribat el moment. El cometa Leandre passa més lluny de la Terra que el cometa Hale-Bopp, però Leandre és un cometa intrínsecament més brillant, i dia a dia supera les expectatives de brillantor que s'hi havien posat.
Encara podrem veure'l fins a finals de març aproximadament, però és en els propers dies quan està previst que assoleixi la seva màxima brillantor i espectacularitat.
Actualment el cometa comença a veure's de manera tímida al capvespre mirant cap al nord-oest, encara que quan les condicions de visibilitat són millors és a partir de les sis de la matinada aproximadament, mirant cap a l'oest. Però a mesura que avancin els dies anirà deixant-se de veure clarament durant les matinades, per anar passant a veure's molt més apagat durant les primeres hores de la nit.
Encara que el cometa es pot veure perfectament des de les ciutats, val la pena sortir al camp a gaudir de l'espectacle en la seva plenitud i així poder distingir clarament les dues cues que apareixen a les fotografies.
La cua més blavosa i recta és la cua iònica, i ens marca la direcció del Sol ja que es deu a la interacció del vent solar amb les partícules del cometa. La blanc-groguenca i corbada és la cua de pols que es sol veure més fàcilment a la major part del cometes. Aquesta ens marca la direcció de moviment del cometa, ja que està formada per les partícules de gas i pols que va desprenent el cometa per efecte del seu sobtat escalfament en acostar-se al Sol.
Per observar l'estel no és necessari l'ús del telescopi, i fins i tot pot ser una nosa. Això sí, ens permetrà una millor visió del nucli. La millor manera de contemplar-lo és a simple vista, ja que la cua arriba aproximadament a 25 graus de longitud. Encara s'espera que l'estel arribi a la magnitud -1 de seguir així o fins i tot una mica més brillant. Això passarà cap al 31 de desembre, en el seu màxim apropament a la Terra.
Tan sols un dia després el cometa passarà a tan sols 4 graus de la Galàxia d'Andromeda (M31), la més brillant del cel darrere dels Núvols de Magallanes. El cometa continuarà apropant-se cap al Sol fins que el dia 2 de gener arribi al periheli. El cometa continuarà sobre els nostres caps fins al març, encara que allunyant-se ja de la Terra i amb una magnitud estimada de 5.
dilluns, 27 de desembre del 2021
L'olivera i l'oli al Montgrí
El Museu de la Mediterrània des de fa temps que impulsa treballs conjuntament amb el Parc Natural del Montgrí, les illes Medes i el Baix Ter. Aquesta vegada han unit esforços per portar a terme un projecte de recerca etnològica sobre l'olivera al Montgrí.
Aquest té la voluntat d'arribar a inventariar i documentar els processos que tradicionalment s'han dut i es duen a terme per arribar a l'elaboració de l'oli.
La Generalitat de Catalunya ha pres la decisió d'impulsar aquestes sinergies sortides al territori; tant és així que des de la Xarxa de Museus d'Etnologia i el Servei de Parcs es destinen recursos per impulsar línies de treball conjuntes.
El Museu de la Mediterrània i el Parc Natural del Montgrí, les illes Medes i el Baix Ter varen decidir que un dels treballs que tirarien endavant seria la recuperació de la memòria oral al voltant de l'olivera. Fent aquesta recerca podíem recollir fonts orals de pagesos que havien viscut moments de més esplendor de l'olivera. I també podíem recollir veus de gent jove que havia heretat o havia iniciat la plantació d'oliveres. Al mateix temps era l'excusa per realitzar una recerca històrica i documental, una recollida de material, i crear un substrat, una base, uns fonaments per defensar que el Montgrí és una terra d'olis.
Un dels objectius d'aquest estudi és posar en valor el paisatge tradicional de l'olivar al Montgrí, molt afectat per l'incendi del 2004, com també l'oli que els pagesos continuen produint seguint processos tradicionals. Així, el principal instrument metodològic d'aquesta recerca ha estat el treball de camp basat en l'entrevista als productors que segueixen amb aquesta activitat, però també la recerca documental que ho testimonia.
Aquest treball ha estat coordinat per l'investigador Jaume Badias i ha comptat amb el suport per les gravacions audiovisuals de Josep Maria Abrusi.
Aquesta recerca té la col·laboració també del Museu de l'Anxova i la Sal de l'Escala i segueix el camí dels anteriors treballs fet conjuntament que tenien com a tema monogràfic el cultiu de l'arròs i l'explotació de les vinyes.
diumenge, 26 de desembre del 2021
Dia del voluntariat - Retirada d'espècies invasores
Actuem per la natura, fem voluntariat als Parcs Naturals!
Des de quan les plantes ens envaeixen?
No es tracta d'una colònia d'extraterrestres, però en tenim unes quantes de ben identificades, molt exòtiques i invasores com l'ungla de gat, l'atzavara i la iuca al nostre entorn.
Per què és important evitar que s'instal·lin?
Les espècies invasores alteren els ecosistemes que trepitgen. Desplacen, i fins hi tot eliminen, les autòctones, causant un impacte dramàtic a la flora i fauna locals.
Per això hem planejat una retirada profunda d'ungla de gat a la zona de Ràdio Liberty de la Platja de Pals i necessitem que formis part del nostre equip de voluntaris per erradicar-les.
dissabte, 25 de desembre del 2021
Dades rellevants del passat mes de novembre a Palamós
La resclosa del Molí Cremat (Calonge) el passat divendres 26 de novembre plena d'aigua degut a les pluges abundants. El passat mes de novembre va ser normal, termomètricament parlant, amb una temperatura mitjana mensual gairebé calcada a la mitjana climàtica. Pel que fa a les precipitacions, es va tractar d'un mes plujós. Van caure 91,2 mm, quan la mitjana climàtica és de 64,7 mm.
Temperatura màxima absoluta: 20,2 ºC, el dia 8.
Temperatura mínima absoluta: 3,8 ºC, el dia 29.
Temperatura mitjana mensual: 12,4 ºC (mitjana climàtica 12,5 ºC)
Mitjana de les temperatures màximes: 15,0 ºC (mitjana climàtica 16,6 ºC)
Mitjana de les temperatures mínimes: 9,8 ºC (mitjana climàtica 8,3 ºC)
Temperatura màxima més baixa: 10,5 ºC, el dia 29.
Temperatura mínima més alta: 15,1 ºC, el dia 13.
Humitat relativa màxima absoluta: 95 %, els dies 1, 11 i 24.
Humitat relativa mínima absoluta: 20 %, el dia 7.
Pressió atmosfèrica màxima absoluta: 1029 hPa, el dia 19.
Pressió atmosfèrica mínima absoluta: 996 hPa, el dia 27.
Ratxa màxima de vent: 77 km/h N el dia 7.
Dies de precipitació apreciable (14 dies). També hi pot haver rosada: dia 1 (1,0 mm), dia 10 (8,8 mm), dia 11 (12,4 mm), dia 12 (0,6 mm), dia 15 (0,2 mm), dia 16 (0,8 mm), dia 20 (0,2 mm), dia 21 (0,4 mm), dia 22 (6,4 mm), dia 23 (17,8 mm), dia 24 (18,4 mm), dia 25 (21,2 mm), dia 26 (0,4 mm), dia 27 (2,6 mm).
Precipitació total: 91,2 mm (mitjana climàtica 64,7 mm)
Dades de meteoclimatic.com (nucli antic de Palamós) i càlculs realitzats amb les mateixes.
divendres, 24 de desembre del 2021
100 anys de la Costa Brava, l'altra cara. La desaparició de la posidònia
Documental sobre la situació de risc en què es troba la posidònia a la Costa Brava.
dijous, 23 de desembre del 2021
Cumulus congestus del passat diumenge 5 de desembre
El passat diumenge 5 de desembre s'observà el creixement de grans nuvolades a primeres hores de la tarda sobre el nostre terme municipal.
Els cúmuls poc desenvolupats que començaren a treure el nas a partir del migdia, al cap de poques hores o minuts es convertiren en potents núvols convectius que agafaren per sorpresa més d'un observador. Tot i la magestuositat dels Cumulus congestus que creixien sobre els nostres caps, tan sols s'observà algun virga o alguna roina molt fina. No obstant això, l'espectacle nuvolós va deixar-nos boniques imatges, fins i tot amb alguna enclusa.
Cal destacar que aquestes nuvolades viatjaren de terra cap a mar. A poques milles de la costa els Cumulus congestus es convertiren en Cumulonimbus durant la posta de sol, i es té constància de l'observació d'alguna petita mànega al davant de la badia de Palamós.
Aquesta inestabilitat atmosfèrica venia propiciada per la presència d'un potent solc d'aire fred a les capes mitjanes de la troposfera, amb l'isoterma de -31,7 ºC a 500 hPa, segons el radiosondatge de Barcelona de les 12:00h.
dimecres, 22 de desembre del 2021
dimarts, 21 de desembre del 2021
La Christmas Race ha tornat
Embarcacions esperant per sortir a navegar el passat dilluns 20 de desembre al migdia.
Després que l'edició de l'any 2020 no es pogués realitzar per culpa de la situació generada per la pandèmia, la vila palamosina ha tornat a recuperar un esdeveniment esportiu de primer ordre.
La regata internacional Palamós Christmas Race, organitzada pel Club Nàutic Costa Brava-Vela Palamós, aquest any 2021 assoleix la 45ena edició.
La competició començà el passat diumenge 19 de desembre amb bones sensacions, gràcies a l'entrada de vent de garbí fluixet a partir del migdia i està previst que finalitzi aquest dimecres 22 de desembre.
Si fem un cop d'ull a la jornada del passat dilluns 20 de desembre, veiem que l'anticicló hivernal un cop més va fer de les seves i el vent va brillar per la seva absència, provocant que només es disputés una sola prova de la classe 470 mixt.
Sortosament, aquest dimarts dia 21 el vent de component nord, nord-oest i nord-est que ha bufat ja des de bon matí a uns 10 nusos en els camps de regata, ha fet que hàgim tingut un bon dia de competició, tot això a l'espera del que ens pugui portar la meteorologia aquest dimecres dia 22.
Aquest any tenim la participació de 270 embarcacions i 400 regatistes de 17 països d'arreu del món. Les classes participants a la Palamós Christmas Race d'enguany es basen en les antigues làser, ara ILCA, així com en el 420 masculí i femení, i el 470 mixte. Aquesta última, que és classe olímpica, i la classe juvenil ILCA 4 són novetat aquest any a la regata palamosina.
Tota l'activitat s'ha realitzat des de les instal·lacions del Club Nàutic Costa Brava-Vela Palamós. Hi han dos camps de regates, un pels ILCA, i un pels 470 i 420. Entre els participants hi ha Cristina Pujol, en Làser femení, i el portuguès subcampió del món, Diogo Costa, en 470 masculí, que van ser olímpics a Tòquio.
També cal destacar els israelians Nitai Hasson i Saar Tamir, campions d'Europa de 470 mixte, i, en aquesta mateixa classe, l'italià Marco Gradoni, tres vegades campió del món d'Optimist.
Recull fotogràfic del passat dilluns 20 de desembre
dilluns, 20 de desembre del 2021
Inici de l'hivern astronòmic
L'hivern del 2021-2022 començarà aquest dimarts 21 de desembre a les 16 hores i 59 minuts
hora oficial. Aquesta estació durarà 88 dies i 23 hores, i acabarà el 20 de març de 2022 amb el començament de la primavera.
L'inici de les estacions es dona quan la
Terra es troba en unes determinades posicions en la seva òrbita al voltant del Sol. En el cas de l'hivern, aquesta posició esdevindrà en el punt de l'eclíptica on el Sol
assoleix la seva posició més austral. Aquell jorn el Sol arriba a la seva màxima
declinació Sud (-23º 27') i durant diversos dies la seva alçada màxima al migdia no
canvia. Aquesta circumstància s'anomena solstici (“Sol quiet”) d'hivern. En aquest instant, a l'hemisferi sud comença l'estiu.
El dia del solstici d'hivern correspon al de menys hores de llum de tot l'any. Al voltant
d'aquesta data es troben el dia on el Sol surt més tard i aquell on es pon
més aviat.
Un fet circumstancial no relacionat amb l'inici de les estacions també té lloc en aquesta època: el dia del periheli, és a dir, el dia on el Sol i la Terra estan més propers un de l'altre al llarg de l'any. Aquesta major proximitat al Sol fa que la Terra es mogui més ràpidament al llarg de la seva òrbita el·líptica durant l'hivern (segons la coneguda com a segona llei de Kepler). Això provoca que aquesta estació
sigui la de menor durada.
Durada del dia
Si anomenem col·loquialment durada del dia al temps que
transcorre entre la sortida i la posta del Sol en un lloc donat, aquest dimarts 21 de
desembre serà el dia de menor durada. Per exemple, a les nostres contrades aquesta durada
serà de 9 hores, en comparació amb les 15 hores que va durar el dia
més llarg (a l'any 2021 va ser el 21 de juny). Observeu que hi han sis hores de
diferència entre el dia més curt i el més llarg.
Aquesta diferència depèn molt de la
latitud del lloc, siguent nul·la a l'equador i extrema (24 hores) entre els
cercles polars i els pols. Precisament, és a l'Antàrtida on durant alguns dies, al voltant del 21 de desembre, es dona el fenomen del Sol de mitjanit, quan el Sol
és visible per sobre de l'horitzó durant les 24 hores del dia.
Sortida i posta del Sol
Es podria pensar que el dia més curt de l'any també serà el
dia on el Sol sortirà més tard i es pondrà més aviat; però no és així perquè l'òrbita de la Terra al voltant del Sol no és circular sinó el·líptica, ja que l'eix de
la Terra està inclinat en una direcció que no té res a veure amb l'eix de la dita
el·lipse.
Això també fa que un rellotge solar i els nostres rellotges, basats en un Sol
fictici, estiguin desajustats. El dia on el Sol es va pondre més aviat fou el passat 7 de
desembre de 2021, mentre que el dia on el Sol sortirà més tard serà el 4 de
gener del 2022.
Distància al Sol
Per aquestes dates es dona el màxim acostament anual
(periheli) entre la Terra i el Sol. En aquesta ocasió, el màxim acostament es donarà el
proper dia 4 de gener de 2022, siguent la distància d'una mica més de 147 milions de
km, uns 5 milions de km menys que en el moment de l'afeli o de més distància
(4 de juliol de 2022).
Eclipsis i fenòmens relacionats
Durant l'hivern no es produirà cap eclipsi.
Observació nocturna del cel a l'hivern
En qualsevol època de l'any sempre hi ha algun fenomen astronòmic d'interès, predit (com
són els eclipsis) o no (com els cometes nous). Sol ser preferible fer les
observacions en dates properes a la lluna nova (2 de gener, 1 de febrer i 2 de
març), excepte quan es pretén observar la mateixa Lluna.
Lluna plena
La primera lluna plena de l'hivern es donarà el 18 de gener del 2022, donant-se
les següents 29 o 30 dies després. En aquest hivern es donaran dues llunes plenes més: el 16
de febrer i el 18 de març.
Visibilitat dels planetes
Durant tota l'estació Mart serà visible a l'alba. Acompanyant Mart a l'alba, a mitjans de gener veurem Venus, durant el mes de febrer Mercuri i a
finals de febrer Saturn. Al començament de l'hivern seran visibles al capvespre
Mercuri, Venus, Saturn i Júpiter, però aniran desapareixent del cel a poc a poc en aquelles hores. A primers de gener Venus, a mitjans gener Mercuri i Saturn, i a mitjans de
febrer Júpiter.
Pluges de meteors
Si no es disposa de cap telescopi, es poden observar les
pluges de meteors que es produeixen ocasionalment. La primera pluja de meteors
important de l'hivern és la de les Quadràntides, amb un màxim cap al 3 de
gener.
Constel·lacions
Pel que fa a les agrupacions fictícies d'estrelles conegudes com a constel·lacions, al voltant de l'estrella Polar es veuran al llarg de la nit Casiopea,
l'Óssa Menor i Cefeu.
Les constel·lacions zodiacals (eclíptiques) visibles en aquest
període van d'Aquari a Sagitari. Per sobre de l'eclíptica hi destacaran Pegàs i l'Óssa Major; per sota, Orió. Al llarg de les nits d'hivern es poden veure les
dotze estrelles més brillants del cel que són visibles des de la nostra latitud: Sirius, Artur, Vega, Capela, Rígel, Proció, Betelgeuse, Altair, Aldebaran, Antares, Espiga i
Pòl·lux.
Observacions amb prismàtics o petits telescopis
Amb grans prismàtics o un
petit telescopi, dotats d'un filtre lunar adequat, es pot observar el relleu
de la Lluna. Per tenir-ne una bona visió convé anar observant-lo nit rera nit mentre va creixent la il·luminació de la Lluna, doncs així es veuen aparèixer
nous accidents orogràfics. Quan la nit és més fosca degut a la lluna nova,
es poden intentar veure algunes nebuloses d'emissió, com el complex de nebuloses d'Orió
(Messier 42 i 43), el grup de les estrelles Plèiades i les restes de la supernova coneguda com a nebulosa del Cranc (Messier 1).
Amb prismàtics també es poden veure les
llunes més brillants de Júpiter i es pot fer un recorregut per la franja estrellada
que constitueix la Via Làctia.
diumenge, 19 de desembre del 2021
Resum meteorològic i imatges del 22 al 28 d'agost
Tal com correspon en aquesta època de l'any, la darrera setmana del mes d'agost ens va dur una certa degradació de l'estabilitat anticiclònica i una moderació evident del mercuri en hores diürnes.
L'anticicló dinàmic es va situar ben ferm centrat al damunt de les Illes Britàniques i ocupant tot el nord d'Europa, allargassat d'oest a est. La configuració sinòptica resultant va originar una situació retrògrada a casa nostra, amb les masses d'aire i les pertorbacions viatjant d'est a oest, alhora que s'establia una àrea de baixa pressió molt extensa a la conca del Mediterrani. En aquest sentit, s'observa que la pressió en superfície va enregistrar un mínim de 1011 hPa els dies 25, 26, 27 i 28 d'agost.
Seguint amb la tònica de les setmanes anteriors, la temperatura màxima no va assolir ni superar la barrera dels 30 ºC a la vila palamosina. El valor més alt d'aquells set dies foren els 27,4 ºC del dilluns 23 d'agost, i la màxima més discreta van ser els 24,2 ºC del dimecres 25 d'agost.
Tot i que la calor no fou especialment intensa en hores diürnes, l'estiu es va voler reivindicar en hores nocturnes. L'estuva es va notar de valent amb 6 nits tropicals. Només ens vam deslliurar de la nit tropical el dijous 26 d'agost, amb 18,8 ºC mínima. La nit més càlida va ser la del passat dilluns 23 d'agost, amb 23,7 ºC de temperatura mínima.
La situació retrògrada i l'àrea de baixa pressió, facilitaren una certa inestabilitat atmosfèrica, permetent l'arribada d'alguns solcs d'aire fred a les capes mitjanes de la troposfera i la formació de convergències de vent en superfície.
L'augment nuvolós va deixar algunes febles precipitacions en forma de roines o plugims. Per exemple, el matí del dimarts 24 d'agost van caure 0,2 mm a Palamós-Passeig del Mar. El dia següent, el dimecres 25 d'agost, van tornar a caure quatre gotes inapreciables a la nit, coincidint amb l'entrada de l'isoterma de -13,5 ºC a 500 hPa. Aquella jornada també es van veure mammatus poc definits i un tènue halo solar.
Així mateix, el dijous 26 d'agost, encara que l'astre rei brillés amb força a la nostra zona, al vespre s'aprecià un Cumulonimbus que descarregava a Osona. Coincidint amb la posta de sol, es va formar una bonica projecció (raigs crepusculars).
En relació al vent, s'aprecia la presència de vent de component nord-est, nord-nord-est i est fluixet, amb algun cop moderat, durant vàries jornades, com a símptoma clar de la situació retrògrada imperant.
La ratxa màxima més forta van ser els 44 km/h NE del dimarts 24 d'agost. També destaquen els 39 km/h del dijous 26 d'agost. La ratxa de vent més discreta foren els 24 km/h E i ENE dels dies 22 i 27.
Finalment, s'ha de remarcar que mar endins la situació marítima es va alterar força. A 19 milles del cap de Begur hi va haver un onatge significant d'1,64 m a les 12:00h del dissabte 28 d'agost i una alçada màxima de 2,88 m a les 10:00h. També destaca el dia 23 d'agost, amb una alçada significant d'1,52 m a les 04:00h i una alçada màxima de 2,41 m a les 03:00h. Arran de costa la situació fou molt més plàcida, ja que la major part dels dies s'aprecià mar arrissada o com a molt marejol.
Fotos del passat diumenge 22 d'agost, amb temps assolellat i vistes a la vall de Bell-lloc. Veiem les restes del castell de Vila-romà i l'ermita de Santa Maria de Bell-lloc.
Fotos i imatges del passat dilluns 23 d'agost, amb núvols abundants, resol, poc vent i bandera verda la platja Gran. També veiem el mapa de superfície, el mapa de temperatura a 850 hPa i una imatge del satèl·lit Meteosat en format visible
Fotos del passat dimarts 24 d'agost a primeres hores de la tarda. Veiem un temps assolellat, amb restes de núvols baixos i el raïm que va madurant a Calonge
Fotos del passat dimecres 25 d'agost, amb núvols alts abundants a primeres hores de la tarda des de Sant Daniel (Calonge). També veiem les imatges composades dels radars meteorològics a les 21:24h i a les 21:48h
Fotos del passat dijous 26 d'agost, amb Cumulonimbus incus a la posta de sol i raigs crepusculars. La tempesta descarregava a la comarca d'Osona, tal com mostra la imatge composada dels radars meteorològics
Fotos i imatges del passat divendres 27 d'agost. S'observen estratocúmuls abundants al migdia i una imatge del satèl·lit Meteosat en format visible
Imatges del passat dissabte 28 d'agost. Veiem el mapa de superfície, el mapa de temperatura a 850 hPa i una imatge del satèl·lit Meteosat en format visible a les 10:00h, on es mostren els estratocúmuls que tapaven el cel a les 10:00h
Subscriure's a:
Missatges (Atom)