Ones al cel: Inestabilitat de Kelvin-Helmholtz

Inestabilitat de Kelvin-Helmholtz observada des de Romanyà de la Selva el passat dilluns 20 de novembre a la tarda.

El passat dilluns 20 de novembre es va poder observar la presència d'inestabilitat Kelvin-Helmholtz. La fotografia de l'encapçalament, realitzada amb el mòbil des de Romanyà de la Selva, ens mostra l'aparició d'uns curiosos núvols de formes capritxoses.

Es tracta d'un fenomen meteorològic molt fotogènic que ens mostra uns núvols semblants a les onades d'un oceà. La inestabilitat Kelvin-Helmholtz deu el seu nom als seus descobridors: Lord Kelvin i Hermann von Helmholtz, que a finals del segle XIX van desenvolupar una teoria per explicar l'origen de l'energia solar. 

Posteriorment, es va observar que aquest mecanisme era extrapolable a altres processos atmosfèrics o espacials. De fet, s'ha estudiat la inestabilitat KH en diferents entorns astrofísics i geofísics en els quals interaccionen diferents fluids o fluxos de plasma. 

Aquestes ones tan peculiars tenen lloc a l'atmosfera terrestre quan hi ha cisalladura de velocitat vertical del vent, al llarg de la frontera que divideix dues capes de diferent densitat en un flux inicialment estratificat i estable. La probabilitat que es produeixi inestabilitat KH es calcula gràcies al nombre de Richardson: si R > 0,25, l'estabilitat inicial es pot trencar, ja que la diferència de velocitat entre les dues capes arriba a superar el llindar per a les condicions d'estabilitat i comencen a produir-se aquestes ones. 

El més habitual és que la capa superior sigui més estable que la inferior. És un fenomen associat a la dinàmica de fluids. Aplicat a l'atmosfera, quan tenim dos fluxos de vent en sentits oposats i paral·lels, en dos nivells atmosfèrics propers, movent-se a diferents velocitats i amb densitats diferents, es formen núvols disposats com si fossin onades. 

La inestabilitat KH té lloc en molts fluids presents a la natura. Rius i oceans allotgen aquestes inestabilitats en diferents situacions, quan es barregen masses d'aigua de diferents densitats, temperatures i condicions dinàmiques. Aquesta inestabilitat pot ser invisible per a l'observador i no manifestar-se d'aquesta manera tan especial que en algunes ocasions podem veure al cel. 

La inestabilitat Kelvin-Helmholtz es pot donar en qualsevol tipus de núvol i a qualsevol altitud, però generalment s'observa amb més freqüència en Cirrus, Altocumulus i Estratocumulus.

 

En aquest vídeo s'aprecia la formació de la Inestabilitat de Kelvin-Helmholtz en un dispositiu que conté dos fluids amb diferent color i densitats.

És molt didàctic. Ens mostra que la formació de les ones respon als sentits de desplaçaments oposats que adquireixen els dos fluids en moure el dispositiu: mentre el transparent tendeix a moure's cap a l'esquerra, el vermellós ho fa cap a la dreta.

Aquesta diferència, tant de densitat com de sentit de desplaçament, provoca l'aparició del fenomen.

Paisatges encreuats: Paisatges agrícoles mediterranis

Dades rellevants del passat mes de novembre a Palamós

Garbinada del passat dissabte 4 de novembre. El passat mes de novembre va ser molt sec. Només van recollir-se 9,2 mm, quan la mitjana climàtica és de 64,7 mm. També va ser un mes molt càlid, amb una temperatura mitjana de 14,2 ºC, quan la mitjana climàtica és de 12,5 ºC.

Temperatura màxima absoluta: 22,4 ºC, el dia 1. 

Temperatura mínima absoluta: 6,4 ºC, el dia 28. 

Temperatura mitjana mensual: 14,2 ºC (mitjana climàtica 12,5 ºC) 

Mitjana de les temperatures màximes: 17,8 ºC (mitjana climàtica 16,6 ºC) 

Mitjana de les temperatures mínimes: 10,6 ºC (mitjana climàtica 8,3 ºC) 

Temperatura màxima més baixa: 13,8 ºC, el dia 27. 

Temperatura mínima més alta: 14,1 ºC, el dia 15. 

Humitat relativa màxima absoluta: 92 %, els dies 13 i 19. 

Humitat relativa mínima absoluta: 14 %, el dia 23. 

Pressió atmosfèrica màxima absoluta: 1026 hPa, els dies 17 i 18. 

Pressió atmosfèrica mínima absoluta: 990 hPa, el dia 4. 

Ratxa màxima de vent: 85 km/h NNO el dia 22. 

Dies de precipitació apreciable (3 dies). També hi pot haver rosada: dia 2 (1,2 mm), dia 9 (1,0 mm) i dia 21 (7,0 mm).

Precipitació total: 9,2 mm (mitjana climàtica 64,7 mm) 

Dades de meteoclimatic.com (nucli antic de Palamós) i càlculs realitzats amb les mateixes.

A deu metres del volcà a Islàndia: un dron capta les erupcions en el paisatge nevat

Tardor seca i excepcionalment càlida

 

Segons el darrer informe del Servei Meteorològic de Catalunya, la tardor meteorològica 2023 (setembre, octubre i novembre) ha resultat càlida a tot el Principat, amb les anomalies més grans al Pirineu, Ponent, prelitoral i Catalunya Central. Ha estat rècord a la major part de les sèries que disposen de registres des de 1950, superant a la càlida tardor 2022. A més, ha estat la segona més càlida als observatoris de l’Ebre i Fabra, amb més de 100 anys de dades.

Dèficit pluviomètric generalitzat, sobretot a les comarques del nord-est i a la Catalunya Central, on ha estat de les tardors més seques. Tardor normal o plujosa a sectors del Pirineu occidental i de l’extrem sud de les Terres de l'Ebre.

Setembre, octubre i novembre particularment càlids

Al llarg dels mesos de la tardor la temperatura s’ha mantingut, en termes generals, per sobre de la mitjana, amb algunes excepcions, com el període de finals d’octubre i principis de novembre, quan va estar clarament per sota de la mitjana.

La tardor climatològica va començar amb un episodi de calor intensa entre els dies 3 i 5 de setembre, amb l’arribada d’una massa d’aire tropical impulsada per una DANA que va deixar valors superiors als 35 °C a Ponent, el Bages, el Garraf i el Baix Penedès. Durant la resta del mes els valors de temperatura es van mantenir elevats en conjunt, i el setembre va resultar el més càlid de les últimes dècades a bona part de Catalunya.

Durant la primera quinzena del mes d’octubre la persistència d’una falca anticiclònica va contribuir que la temperatura es mantingués alta, resultant l’octubre més càlid a l'Empordà, comarques del nord-est i valls del Pirineu i Prepirineu. Cal anomenar l’episodi de calor intensa entre els dies 1 i 2, que va deixar rècords generalitzats de temperatura màxima en un mes d’octubre a les comarques de l’interior.

Al novembre la circulació zonal (de l’oest) predominant va inhibir l’entrada de masses d’aire més fredes procedents de latituds més altes, i malgrat alguns períodes amb una clara tendència a ambient més fred a principis i al finals de mes, va resultar càlid a tot el país, amb rècords de temperatura al litoral i prelitoral entre els dies 12 i 14.

Rècord de temperatura a la majoria de sèries històriques i segona a les sèries centenàries

El valor de temperatura mitjana de la tardor ha estat excepcional i a la totalitat de les sèries analitzades que disposen ja de 74 anys de registres, des de l’any 1950, la temperatura ha estat d’entre les tres més elevades.

Cal destacar que a la major part d’aquestes, la tardor de 2023 ha estat la més càlida: Vielha (Val d’Aran), el Pont de Suert (Alta Ribagorça), Figueres-Cabanes (Alt Empordà), Girona (Gironès), Tàrrega (Urgell), Igualada-Òdena (Anoia), Artés (Bages), Nerets-Tremp (Pallars Jussà), Vic (Osona), Caldes de Montbui (Vallès Oriental), Turó de l’Home - Puig Sesolles (Vallès Oriental), Oliana (Alt Urgell), Granollers (Vallès Oriental). A les altres dues sèries històriques de què es disposa, Flix – Vinebre i Tivissa, situades a la Ribera d’Ebre, ha estat respectivament, la segona i tercera tardor més càlida.

A més, a les dues sèries centenàries de Catalunya, l’Observatori de l’Ebre (Baix Ebre) i l’Observatori Fabra (Barcelonès), aquesta tardor ha resultat la segona més càlida, molt a prop de la passada tardor 2022, fins ara la més càlida a totes dues sèries. La temperatura mitjana ha estat de 20,8 °C i 19,4 °C, respectivament, valors que suposen +1,9 °C i +2,6 °C respecte de la mitjana 1991-2020.

En referència amb les estacions de la XEMA amb més de 20 anys de dades, a 80 de les 112 EMA ha estat la més càlida, a 24 d’aquestes la segona, a 6 la tercera i a les altres 2 restants, la quarta.

Dèficit pluviomètric generalitzat, i molt marcat a amplis sectors del nord-est

La tardor ha estat seca a la major part de Catalunya i més de la meitat del país ha recollit menys del 50% de la precipitació mitjana. Cal tenir present que a la majoria d’aquestes àrees, climàticament la tardor és l’estació més plujosa de l’any.

Els valors més escassos respecte de la mitjana climàtica, inferiors al 30%, abasten àmplies àrees del nord-est del país i punts de la Catalunya Central, especialment les comarques de l’Alt i Baix Empordà, la Selva, Osona, el Gironès, l’Anoia i el Bages. Aquestes àrees presenten un dèficit acusat de precipitació i la tardor es pot qualificar de molt seca.

Les quantitats més exigües no han arribat a 30 mm a punts del Bages, Noguera i el Pla d’Urgell, mentre que les més destacades han superat els 300 mm a cotes altes del Pirineu occidental, on puntualment han superat els 500 mm, i a punts del Baix Ebre i Montsià. En aquests sectors la tardor ha resultat plujosa, en bona part a conseqüència dels episodis de pluja que han incidit a l’octubre i novembre al Pirineu occidental, i els aiguats del mes de setembre a l’extrem sud.

A més, a gairebé la meitat de les estacions de la XEMA que disposen de més de 20 anys de dades, un 45%, aquesta ha estat d’entre les tres tardors més seques. D’aquestes, ha estat rècord a 14 sèries situades a les comarques de l’Alt i Baix Empordà, Osona, Gironès, Ripollès i Selva. De les sèries històriques, amb dades des de 1950, ha estat la 2a més seca a Igualada – Òdena (Anoia), la 3a a Vic (Osona) i la 4a a Figueres – Cabanes (Alt Empordà) i Girona (Gironès).

En referència al gruix de neu al Pirineu, cal apuntar que a l’alta muntanya els gruixos que s’han acumulat durant els episodis han resultat molt escassos aquesta tardor i a 4 de les 12 estacions analitzades ha estat la tardor menys nivosa: Lac Redon (2.247 m), a la Val d’Aran, Espot (2.519 m), al Pallars Sobirà, Ulldeter (2.410 m), al Ripollès i Cadí Nord (2.143 m) - Prat d'Aguiló, a la Cerdanya.

Episodis més destacats de precipitació de la tardor

Malgrat la manca de precipitació a la major part del territori, durant els mesos de la tardor s’han produït nombrosos episodis de precipitació. Al setembre destaca l’episodi d’aiguats dels dies 2 i 3, provocats per una DANA que va deixar quantitats de més de 200 mm a punts del Montsià i del massís del Port (269 mm a Santa Bàrbara – XOM, 243,4 mm a Mas de Barberans i 217,7 a Alcanar).

Entre els dies 15 i 16 de setembre la precipitació va ser general a Catalunya i va ploure de manera abundant prop de la costa, amb més de 100 mm a punts del Baix Ebre i més de 50 mm en altres trams del litoral.

Els dies 19 i 20 de setembre el pas d’un solc va provocar un episodi de tempestes que van quedar localitzades al litoral i al prelitoral Sud i que van deixar quantitats que puntualment van superar els 50 mm al Tarragonès.

A l’octubre, diverses pertorbacions van afectar Catalunya. La primera va creuar entre els dies 15 i 16 i es van recollir quantitats molt abundants de precipitació, sobretot a punts del Baix Penedès: 116,2 mm a Calafell o 88,4 mm a Cunit.

Entre els dies 19 i 20 d’octubre un episodi de precipitació i vent va afectar el vessant sud del Pirineu i Prepirineu, amb màxims de més de 100 mm a la capçalera de la Vall Fosca i al Port del Comte.

Un altre episodi de precipitació va deixar quantitats que molt puntualment van superar els 100 mm a les parts més elevades del Pallars Sobirà els dies 22 i 23 d’octubre, amb 122,7 mm a Espot (2.519 m).

El darrer episodi de l’octubre va tornar a deixar quantitats importants de precipitació al vessant sud del Pirineu del dia 24 al 30.

Al novembre destaca l’episodi de precipitació dels dies 1 i 2, amb el pas d’un sistema frontal acompanyat de fortes ratxes de vent.

Un altre episodi els dies 21 i el 22 de novembre va portar neu al Pirineu a partir d'uns 1.500 m d'altitud i es van acumular gruixos de més de 20 cm a l'Aran i a l'extrem nord del Pallars Sobirà i la Cerdanya.

El darrer episodi de la tardor va arribar el dia 30, amb el pas d’un sistema frontal fred que va deixar precipitació bàsicament al vessant sud del Pirineu occidental, amb més de 20 mm en forma de pluja i màxims de més de 100 mm novament a la Vall Fosca.

Irradiació solar superior a la mitjana

La irradiació solar global ha estat apreciablement superior a la mitjana dels darrers 10 anys, especialment a la meitat est i a la Val d’Aran. En canvi, els valors d’irradiació han estat semblants als normals o lleugerament per sota a la resta del Pirineu i Prepirineu occidental i de forma puntual a Ponent. La temperatura mitjana de la tardor 2023 ha estat superior a la mitjana del període de referència 1991-2020 a tot Catalunya i en el conjunt del país ha estat la més càlida. La major part del territori ha tingut una anomalia entre +1,5 °C i +3,0 °C, puntualment superior a indrets del Pirineu occidental, com a la Val d’Aran i el Pallars Sobirà.

Per veure l'informe complet podeu accedir al següent enllaç: https://govern.cat/salapremsa/notes-premsa/563042/tardor-seca-i-excepcionalment-calida

Crien les llúdrigues del Parc del Estanys (Castell-Platja d'Aro i S'Agaró)

CRIEN LES LLÚDRIGUES DEL PARC DELS ESTANYS from TVCB on Vimeo.

Resum de la 47a Christmas Race: Vent molt variable

 

La 47a edició de la Christmas Race va finalitzar aquest divendres 22 de desembre, coincidint amb l'arribada de l'hivern astronòmic. En aquesta ocasió, la situació meteorològica fou dominada pel típic anticicló hivernal dinàmic (anticicló de les Açores), el qual va garantir uns dies assolellats, però amb un vent molt variable i nits fredes. 

Dimarts 19 de desembre 

Els 329 regatistes participants a la 47a edició de la Christmas Race van trobar-se amb una absència de vent gairebé absoluta en el primer dia de competició. La badia de Palamós presentà una gran calma i l'espera per una possible entrada de vent va ser infructuosa.

A part de vent en calma, aquella jornada ens va portar una temperatura habitual per aquestes dates, amb una màxima de 14,3 ºC i una mínima de 4,0 ºC. La pressió marcà un màxim de 1030 hPa i un mínim de 1022 hPa. La humitat relativa va oscil·lar entre el 48 i el 86 %. Ratxa màxima de vent 11 km/h.

Els Comitès i abalisadors van sortir al camp de regates a l'hora prevista i van estar fent mesuraments de vent durant tota la jornada, però amb prou feines va superar els 3 nusos. Atesa la situació a les 15 hores el PRO, Carlos Palomares, i ja que no hi havia indicis que el vent pugés d'intensitat, va donar per finalitzada la jornada fins demà. “Les condicions de vent avui han fet impossible treure la flota a l'aigua” i de cara a dimecres “les previsions són bones, de manera que la intenció és fer les proves del dia i si podem recuperar alguna de les que no s'han pogut disputar avui”, explica Palomares. 

A la 47a Christmas Race hi ha dues tripulacions vigents campiones del món, els espanyols Pol Mateu i Alexandre de Maqua el 420 i el suec Henric Wigforrs a Optimist. Mateu i De Maqua van aconseguir el ceptre mundial de la classe 420 l'estiu passat a Alacant. La tripulació del CN El Balís, que va ser segona a la passada edició de la Christmas Race explica que "la Christmas Race és una regata internacional de primer nivell i aquest any ens va molt bé com a preparació del Mundial que se celebrarà després de Nadal al Brasil ". 

Per la seva banda, Wigforrs, que va guanyar el seu Mundial a Sant Pere Pescador, debuta a la Christmas Race a la classe 29 al costat del seu company William Drakenberg. Wigforrs explica que "Palamós és un lloc magnífic, a Suècia fa molt de fred i aquí el clima és fantàstic. És la primera vegada que navego a Palamós, però ja només el fet que faci sol i es vegi el cel blau és una meravella".  

Dimecres 20 de desembre

El vent per fi va arribar a la badia de Palamós. Després de la suspensió de la primera jornada a causa de l'absència total de vent, en aquesta segona es va fer pregar, tot i que va entrar amb força.

L'elevat gradient isobràric que s'estabí entre l'anticicló de les Açores inusualment potent, amb un màxim de 1050hPa sota el seu centre, i l'àrea de baixa de pressió ubicada a l'àrea d'Itàlia, amb 1010hPa, va fer  aparèixer un corrent del nord força marcat, però sense estridències.

Segons meteoclimatic, la ratxa màxima va ser de 48 km/h. La temperatura màxima anotà 15,3 ºC i la mínima fou de 5,9 ºC. Pressió màxima 1022 hPa, mínima 1018 hPa. Humitat del 42 al 89 %.

Gràcies a la tramuntana, els ILCA van poder disputar tres proves i dos els 420 i 29er.

El vent de l'oest que primer va aparèixer al matí, va anar rolant a nord a partir de les 13:00h, amb moltes oscil·lacions que van passar dels 5 als 14 nusos. Això va fer que fos difícil establir els 2 camps de regata.

L'ucraïnès Oskar Madonich era l'únic que guanyava les tres mànegues celebrades a la classe ILCA 6 en aquesta segona jornada de la Christmas Race i finalitzava el dia com l'únic regatista invicte en aquesta Christmas Race. El domini de Madonich va ser total i absolut, fent-ho a més a la classe més nombrosa amb 68 vaixells en línia de sortida. L'holandès Bas Blokzijl va ser l'únic que va ser capaç de seguir Madonich però només en les dues primeres proves, en què va fer dos segons llocs; però un dècim segon a la tercera va provocar que tanqués la jornada a tretze punts del líder. Tercer era el britànic Ralph Musto. La primera fèmina a la general fou la ucraïnesa Yelyazaveta Vynohradova, en sisena posició i el primer espanyol és el català Ricard Castellví, vigent guanyador de la Christmas Race, que ocupa la setena posició.

A ILCA 4 els tres primers classificats estaven separats per tan sols tres punts. L'holandès Alexander Hartsink liderà després d'un quart, un primer i un segon, tot i que el primer protagonista va ser el català Quim Ferrer (CN Sant Feliu), que amb un primer, un segon i un cinquè, va arribar a liderar la general. Tercera i primera fèmina era la finlandesa Iiris Sepponen.

La classe 29er estrenava el circuit continental EuroCup 2024 a la Christmas Race. Els catalans Santiago Torres i Ricardo de March (CN El Garraf) van ser els primers líders amb un primer i un tercer com a parcials, sumant quatre punts i amb una bona renda de set punts sobre els segons i tercers classificats, els holandesos Tjed Wildeboer/Lars van donin Berg i Folkert van Surksum/Lars Ganzevles que sumen onze punts cadascun. En aquesta classe, el campió del món d'Optimist, el suec Henric Wingforss, al costat del seu company William Drakenberg, ocuparen una meritòria vuitena plaça a la general a l'estrena. La primera tripulació mixta és la dels holandesos Sophie i Lucas Pieters, que foren quarts i la primera femenina la italiana Victòria Demurtras i Caroline Karlsen.

En 420 els britànics Freya Sewel i Hugo Valentine es col·locaven com els primers líders després de realitzar un primer i un tercer; encara que la diferència era mínima sobre els seus immediats perseguidors, un punt els separava dels segons, els francesos Simon Prot i Berier Joyet Swan, que van fer un quart i van guanyar la segona mànega i dos punts dels tercers els britànics Neil Marsden i David Bromilow. A tres punts de les posicions de podi hi havia la primera tripulació espanyola, formada per Miguel Campos i Pablo Moreno, del potent equip del Reial Club de Regates d'Alacant. Mentre que els actuals campions del món de 420, els catalans Pol Mateu i Alexandre de Maqua no van tenir el seu dia després de realitzar un BDF (fora de línia amb bandera negra) i un 31, de manera que es col·loquen al lloc 48 de la general. La primera tripulació femenina era la francesa de Joane Ezraty/Ainoa Phillipe Sasain.

 

Dijous 21 de desembre

La tercera jornada de la 47a Christmas Race va ser força completa, després que les classes ILCA 6, 420 i 29er completessin tres mànegues, per dos els ILCA 4. Així mateix, es va aplicar un descart a totes les classes, una vegada es va disputar la quarta prova.

El vent tèrmic va bufar suau del sud-sud-oest entre 6 i 8 nusos. Va ser una jornada tècnicament molt complicada per als Comitès i per a la flota, a causa de les pujades i baixades d'intensitat, fet que va fer que a l'àrea Bravo s'escurcés un tram l'arribada dels ILCA 6 a causa de la caiguda del vent.

La temperatura màxima va enregistrar 14,4 ºC i la mínima va ser de 6,3 ºC. La pressió màxima va assolir 1022 hPa i la mínima 1018 hPa. Humitat relativa del 51 al 87 %. Ratxa màxima de vent 21 km/h. 

29er

Màxima igualtat a la classe 29er, on l'estrena a Palamós de l'EuroCup 2024, és trepidant. Entre la primera i la desena tripulacions hi ha una diferència de menys de nou punts; de manera que amb tres mànigues per davant, estaven obertes totes les opcions. Els holandesos Tjed Wildeboer/Lars Van den Berg eren els nous líders després de fer un 4-19-2, un punt per darrere hi ha els alemanys Moritz Wagner/Leo Gradel, que van guanyar l'última mànega i tercers i primera tripulació mixta és la dels italians Federica Contardi i Lorenzo di Pietro. Els líders inicials, els catalans Santiago Núñez/Ricardo de March, no van tenir el seu millor dia, i queien fins a la quarta posició, però en estar tot tan ajustat estaven a tan sols tres punts del primer lloc. La primera tripulació femenina era la de les italianes Victoria Demutras/Caroline Karlsen, col·locada en cinquena posició a la general i el campió del món de la classe Optimist, Henric Wigforss junt William Drakenberg, van guanyar la primera mànega del dia i eren sisens de la general .

ILCA 6

L'ucraïnès Oskar Madovich arribava a la jornada final de la Christmas Race amb tots els deures fets. Encapçalant la general d'ILCA 6 amb 27 punts d'avantatge sobre la segona classificada, la francesa Gilda Dondona. Madovich, que va fer un 3-6-3. Madonich no va poder consolidar la seva imbatibilitat, portava tot primers, però tot i així la seva renda és tan folgada que té el títol a la mà. Per la seva banda, Dondona va fer una jornada gairebé perfecta amb un 5-1-1, i per això només li restava lluitar per mantenir el subcampionat. Tercer fou  el canadenc Carlos Charabati, a nou punts de la segona i cinc del quart, que és l'holandès Abel Melens. El català Joan Fargas (CN Cambrils) ocupava la quarta plaça a dos punts del podi.

ILCA 4

A ILCA 4 el català Quim Ferrer (CN Sant Feliu) assaltava el lideratge passant de la segona a la primera posició. Tot i que no va tenir un bon inici de segona jornada en què va fer un 29, ja que descarta, i un sisè a l'última mànega, li permeteren arribar com a líder a la jornada final. Un punt per darrere hi havia l'holandès Alexander Hartsink, que pràcticament calcava les parades del gironí, amb un vuitè i un 29, que també descarta. La tercera plaça fou per a Àlvar Vila (CN Cambrils), a set punts del líder. La primera fèmina era la finlandesa Iiris Sepponen.

420

Tot apuntava que la victòria a la Christmas Race a la classe 420 se la jugaven els britànics Neil Mardsen/David Bromikiw i els francesos Simon Prot/Berier Joyet Swan, separats per dos punts. Una altra tripulació britànica, la d'Alice Davis/Oliver Rayner, era a l'aguait a nou punts dels seus compatriotes. Els primers espanyols eren els andalusos José Antonio Ruiz/Vicente Hernández (CN Puerto Sherry), que tenien el podi a sis punts. Les franceses Joane Ezraty/Ainoa Philippe Sasiain, eren la primera tripulació femenina, en cinquena posició. Els campions del món, els catalans Pol Mateu/Alejandro de Maqua (CN El Balís), van millorar i van realitzar un 20-13-2, ocupant la catorzena posició i el seu objectiu era poder acabar al top ten.

Divendres 22 de desembre

La 47a edició de la Christmas Race va arribar al final en aigües de la badia de Palamós després de quatre dies de competició. 

El vent tèrmic de garbí tan sols va aparèixer de forma tímida. Malgrat que es van fer diferents intents per disputar les proves previstes, la inconsistència en la força i direcció del vent, unit a la seva desaparició quasi total a estones, va obligar a suspendre la majoria de proves que havien començat.

La temperatura màxima enregistrà 16,6 ºC, mínima 7,2 ºC. Pressió màxima 1022 hPa, mínima 1017 hPa. Humitat del 60 al 88%. Ratxa màxima de vent 16 km/h.

L'ucraïnès Oskar Madonich i la francesa Gilda Dondona, primer i segona de la classe ILCA 6, van ser els campions absoluts emportant-se els premis Diputació de Girona, al millor juvenil, i el Manuel Albalat, al millor de classes olímpiques. A la classe ILCA 4 victòria del britànic Ben Anderson i a les classes dobles els guanyadors de la Christmas Race van ser els britànics Neil Barsden/David Bromilow el 420 i els holandesos Tjed Wildeboer i Lars Van den Berg el 29er.

En 420 triomfs dels britànics Mardsen/Bromilow i en 29er els holandesos Wildeboer/Van den Berg

ILCA 6

A la classe ILCA 6 Madonich es va emportar el títol per la porta gran, guanyant l'última mànega i traient 34 punts a la segona classificada i campiona femenina en aquesta classe, Dondona. A més, tots dos es van emportar els premis grossos de la Christmas Race; va completar el podi l'holandès Abel Melens, que superava a la jornada final el canadenc Carlos Carabati. El català Joan Fargas (CN Cambrils), cinquè, va ser el millor espanyol a aquesta classe.

ILCA 4

A ILCA 4 el britànic Ben Anderson es va proclamar campió després de guanyar l'última prova desbancant el líder, el gironí Quim Ferrer (CN Sant Feliu), que no tenia un bon dia en fer un 28, que el relegava a la cinquena posició. Qui sí que va pujar al podi va ser el tarragoní Àlvar Vila (CN Cambrils), tercera i campiona femenina, la finlandesa Iiris Sepponen.

A les classes dobles, 420 i 29er, encara que ho van intentar finalment no van poder completar cap prova a la jornada final. Els 29er van tenir una sortida amb crida general i els 420 sí que van tenir una sortida bona, però els rols i la poca intensitat del vent, van fer que s'aturés la prova.

420

A la classe 420 victòria dels britànics Neil Marsden i David Bromilow, que finalitzaven amb dos punts d'avantatge sobre els francesos Simon Prot i Berier Joyet Sean, segons i nou sobre els també britànics Alice Davis i Oliver Rayner. En categoria femenina es va emportar el triomf la tripulació francesa de Joane Ezraty i Ainoa Phillipe Sasiain. La millor tripulació espanyola va ser la dels andalusos José Antonio Ruíz i Vicente Hernández (CN Puerto Sherry), que van acabar quarts de la general.

29er

La classe 29er ja té els seus primers líders del circuit EuroCup 2024. Es tracta dels campions de la Christmas Race –primera prova de la temporada–, formada per Tjed Wildeboer i Lars Van den Berg. Els italians Federica Contardi i Lorenzo di Prieto, que va ser a més la primera tripulació mixta, que es van quedar a tan sols dos punts de la tripulació dels Països Baixos i tercers van ser els catalans Santiago Núñez i Ricardo de March. Les guanyadores femenines, i cinquenes de la general, van ser les italianes Victoria Demurtras i Caroline Karlsen.

La segona regata del circuit 29er EuroCup 2024 serà de l'1 al 4 de febrer al RCN València.

Regata sostenible

La Christmas treballa per ser una CLEAN REGATTA. La classe 29er és una CLEAN CLASS reconeguda per l'associació internacional Sailors for the Sea.

S'ha registrat també la Vela Escolar a Sailors for the Sea, com a projecte educatiu que treballa la sostenibilitat. La Christmas Race està registrada com a Clean Regatta a la web de Sailors for the Sea i ha proposat dur a terme una sèrie de mesures per fer la regata més sostenible.

Des de fa ja uns anys la Christmas Race és una regata conscienciada amb el medi ambient és per això que es duran a terme diferents accions relacionades amb la sostenibilitat com Paper Less, Be One With Sea, No Plastics, Green Regata, Sailors for the Sea .

A les darreres edicions s'ha eliminat totalment el plàstic i s'ha apostat per l'ús d'ampolles emplenables a través de fonts d'aigua col·locades per diferents llocs del club.

El Club Nàutic Costa Brava-Vela Palamós compta també amb el certificat EMAS/ISO 14001 i la Bandera Blava.

Font: https://www.christmasrace.org/es/default/races/race

Inici de l'hivern astronòmic

L'hivern de 2023-2024 a l'hemisferi nord comença aquest divendres 22 de desembre a les 4 hores 27 minuts hora oficial. Aquesta estació durarà aproximadament 88 dies i 23 hores, i acabarà el 20 de març de 2024 amb el començament de la primavera.

L'inici de l'hivern coincideix amb el fet que la Terra passa pel punt de la seva òrbita des del qual el Sol presenta la màxima declinació sud. El dia que té lloc aquest esdeveniment, el Sol arriba a la seva menor elevació sobre l'horitzó al migdia i forma l'arc més curt en el cel. Com a resultat d'això, aquest és el dia amb menys hores de Sol de tot l'any. A més, durant diversos dies l'alçada màxima del Sol al migdia sembla no canviar. El començament de l'hivern també es diu solstici d'hivern (del llatí solstitium, Sol quiet). A l'hemisferi nord, l'hivern  coincideix amb el començament de l'estiu a l'hemisferi sud.

Què tindrem al cel durant l'hivern del 2023-2024?

Les nits de l'hivern són llargues i sovint serenes, per la qual cosa són excel·lents per observar el cel. Durant l'hivern del 2023-2024 podrem veure diferents planetes i constel·lacions al llarg de cada nit.

Al començament de l'hivern, quan fosquegi podrem veure els dos grans planetes gasosos: Saturn i Júpiter, però a mesura que passin els mesos, Saturn s'anirà apropant al Sol, desapareixent del cel vespertí a mitjans de febrer. Per la seva banda, Mercuri farà una breu aparició durant el mes de març, per la qual cosa l'estació acabarà amb dos planetes visibles al capvespre, Júpiter i Mercuri.

D'altra banda, el cel hivernal començarà amb un sol planeta, Venus. A finals de desembre, Mart apareixerà a l'est molt baix a l'horitzó i Mercuri farà una breu aparició que es prerllongarà durant el mes de gener. En acabar l'estació, Venus desapareixerà amb la brillantor de l'alba, deixant com a únic planeta visible Mart.

A més dels diferents planetes, quan es faci fosc el cel ens mostrarà algunes de les constel·lacions favorites dels aficionats, ja que contenen les estrelles més brillants. Destaquen Orió, amb la brillant (i variable) Betelgeuse, Taure, amb la vermellosa Aldebarán, Canis Mayor amb Sírius, l'estrella més brillant de la nit, i Bessons, amb la parella Càstor i Pólux. La unió d'algunes d'aquestes estrelles amb altres d'adjacents forma un asterisme conegut com l'hexàgon de l'hivern per ser característic dels vespres de l'estació.

Altres fenòmens d'interès astronòmic durant l'hivern de 2023-2024 inclouen les pluges de meteors de les úrsides, el màxim de les quals s'espera cap al 22 de desembre, i les quadràntides, el màxim de les quals s'espera cap al 3 de gener. Les llunes plenes de l'hivern tindran lloc el 27 de desembre, el 25 de gener i el 24 de febrer.

El 3 de gener de 2024 es produirà el moment de màxim acostament anual entre la Terra i el Sol, anomenat periheli. En aquest moment, la nostra distància al Sol serà de poc més de 147 milions de km, és a dir, uns 5 milions de km menys que en el moment de més distància (afeli), que succeirà el 5 de juliol del 2024. Durant l'hivern del 2023-2024 no es produirà cap eclipsi de Sol o Lluna.

Algunes curiositats sobre l'hivern

Amb una mica menys de 89 dies de durada, l'hivern a l'hemisferi nord és l'estació més curta de l'any. Això és pel fet que l'òrbita de la Terra al voltant del Sol no és circular sinó el·líptica i l'hivern coincideix amb l'època de l'any on la Terra es troba més a prop del Sol. Quan això passa, la Terra es mou més ràpid dins la seva òrbita (segons la coneguda com a segona llei de Kepler), i per tant necessita menys temps per arribar al punt on comença la següent estació, que és la primavera.

L'inici de l'hivern es pot donar, com a màxim, en quatre dates diferents del calendari (del 20 al 23 de desembre). Al llarg del segle XXI l'hivern s'iniciarà els dies 20 a 22 de desembre, sent el seu inici més matiner el de l'any 2096 i l'inici més tardà el del 2003. Les variacions d'un any a l'altre són degudes a la manera com encaixa la seqüència d'anys segons el calendari (uns de traspàs, altres no) amb la durada de cada òrbita de la Terra al voltant del Sol.

Tot i que el dia del solstici d'hivern és el que conté menys hores de Sol, la diferència d'hores entre el dia i la nit depèn de la latitud del lloc. Per a la latitud nostre, el dia del solstici d'hivern tindrà 9 hores i 17 minuts de Sol, a comparar amb les 15 hores i 3 minuts de Sol que va tenir el dia més llarg (solstici d'estiu). La diferència entre el dia més curt i el més llarg és per tant de gairebé sis hores de Sol. A mesura que ens apropem a l'equador, aquesta diferència disminueix, mentre que als pols terrestres la diferència és màxima.

Christmas Race 2023

Preocupació entre els pagesos de la Catalunya Central perquè s'ha disparat l'espoli del llentiscle

La transició energètica a les comarques de Girona. Reptes i resultats a les comarques de Girona

Els mamífers de les Gavarres

Enderroc de la caserna dels carrabiners de Calonge

Fa pocs mesos, hem pogut constatar la desaparició d'un edifici històric i emblemàtic que havia sobreviscut a l'especulació urbanística que ha patit i pateix el litoral del Baix Empordà.

Situat a prop dels límits municipals de la població veïna de Calonge i Sant Antoni i de Castell-Platja d'Aro, a la vora de l'antiga C-253 (actual Avinguda Andorra) l'antic edifici de la caserna de carrabiners ha sucumbit a la força de les excavadores. 

El solar resultant serà omplert per dos edificis amb pisos de luxe (a partir de 300.000 € ) jardins i piscina, els quals acabaran sent segones residències. Es pot afirmar que la famosa frase "desenvolupament sostenible" que ara està tan de moda, ha tornat a quedar en aigua de borratges.  

Sens dubte, aquest edifici situat en un indret ben llaminer, a poca distància del mar i en una zona amb el preu del sòl molt car, ho tenia molt difícil per sobreviure, sobretot tenint en compte que les autoritats no li donaren cap grau de protecció.

A les imatges podeu observar com era la caserna de carrabiners antigament (segurament a principis de segle XX) i com era poc abans del seu enderroc (novembre del 2022).

Es poden veure diversos detalls, com per exemple el fet que en algun moment de la seva història se li va afegir un segon pis. 

Història del cos de carrabiners

El cos de carrabiners de costes i fronteres va ser creat el 1829 i ampliat aviat amb els anomenats "del resguard civil" (destinats a duanes). La seva missió era la vigilància de costes i fronteres. Tenien presència a les fronteres terrestres, províncies marítimes i a Madrid. 

El lema dels Carrabiners era "Moralidad, Lealtad, Valor y Disciplina" i la seva insígnia era un sol ixent amb tots els raigs a l'horitzó. Des del 1940 es van integrar a la Guàrdia Civil.

Va ser fundat amb el nom de "Real Cuerpo de Carabineros de Costas y Fronteras" per Reial decret de Ferran VII el 9 de març de 1829 i organitzat pel Mariscal de Camp José Ramón Rodil en temps del ministre d'Hisenda Luis López Ballesteros. 

Pocs anys després, el 1833 passà a anomenar-se Carrabiners de la Reial Hisenda depenent de la Direcció de Rendes Estancades del Ministeri d'Hisenda. La seva dependència d'Hisenda fa que els carrabiners entrin en un estat d'abandó. 

El 1842 el cos de carrabiners estava totalment desacreditat i era totalment inoperant. Aquest mateix any s'encomana al mariscal de camp Martín José de Iriarte, l'organització del "Cuerpo de Carabineros del Reino", per substituir als de la Reial Hisenda.

Durant la Restauració s'adscriu als Carrabiners i a la Guàrdia Civil al Ministeri de Guerra, "per als efectes d'organització i disciplina", donant-los caràcter militar mitjançant la Llei Addicional a la Constitutiva de l'Exèrcit el 19 de juliol de 1889, que desenvolupava i modificava aspectes de la Llei Constitutiva de l'Exèrcit de 1878 i que era una concreció de les funcions de les forces armades a realitzar després de la Constitució de 1876.

Des de finals del segle XIX, existia el Col·legi d'Orfes de Carrabiners de San Lorenzo del Escorial. El 1929 i en agraïment al bon fer del Cos de Carrabiners i pel seu Centenari, es va erigir un Monument que avui dia encara es conserva a San Lorenzo del Escorial i a més se li va concedir la Gran Creu de Beneficència Col·lectiva i la Gran Creu de l'Ordre Civil amb distintiu negre i blanc, pels innombrables serveis prestats pels seus homes.

Durant la Guerra Civil, el cos dels Carrabiners es va alinear fonamentalment amb el Govern de la República, sent un dels cossos on menys suports va tenir la revolta del general Francisco Franco, que posteriorment es va convertir en l'elit de l'Exèrcit Popular. 

El 1936 el cos tenia 16.096 efectius: 3 generals, 770 caps i oficials, 1.169 suboficials i 14.154 carrabiners. Aproximadament un terç es va posar al costat dels revoltats (entre 5.000 i 6.000 homes) i dues terceres parts es van mantenir fidels a la República (uns 10.000 efectius). En el transcurs de la guerra civil, a la zona republicana van augmentar els efectius i es va arribar a la xifra d'uns 40.000 homes.

La seva lleialtat a la República, va fer que el cos estigués sota el punt de mira del règim franquista. Després de la contesa bèl·lica, la Llei de 15 de març de 1940 promulgada per Francisco Franco, fa desaparèixer el cos de carrabiners i l'integra a la Guàrdia Civil. 

A la postguerra, els antics carrabiners es van unir i van constituir l'Associació d'Antics Alumnes dels Col·legis de Carrabiners amb l'objectiu de recordar el cos. També existeix a Madrid la Fraternitat de Carrabiners de la Segona República Espanyola.

Recuperada la Democràcia, la Llei 37/1984, de 22 d'octubre, de "Reconeixement de drets i serveis prestats als qui durant la Guerra Civil van formar part de les Forces Armades, Forces d'Ordre Públic i Cos de Carrabiners de la República" retorna els drets als Carrabiners. 

Diverses casernes d'aquest cos es van construir a les costes dels Països Catalans, però moltes han sigut enderrocades. Una mostra més del poc interés que desperta la història i la cultura d'aquest país.

Les imatges més impactants dels tornados que han afectat Tennessee

 

Ahir dissabte 9 de desembre es va produir un brot de tornados a l'estat nord-americà de Tennessee. Com a mínim hi van haver sis persones mortes.

Les fortes tempestes i els tornados van provocar grans danys materials i van deixar desenes de milers de residents sense electricitat. L'alcaldia del comtat de Montgomery va confirmar que tres persones van morir a Clarksville, i que almenys 23 persones estan sent tractades en hospitals per lesions.

Novembre càlid i majoritàriament sec a Catalunya

 

Segons el darrer informe del Servei Meteorològic de Catalunya, el passat mes de novembre s’ha de qualificar de càlid arreu de Catalunya, amb anomalies al voltant dels +3 °C al massís del Port i punts del Baix Camp i de les Garrigues.

Ha estat un mes sec o molt sec a la major part del país, a excepció de l’extrem nord-occidental, ja que a l’àrea pirinenca ha estat normal i fins i tot plujós al vessant sud de la serralada.

El novembre ha estat dominat per una circulació molt zonal (vent de l’oest). Aquesta situació ha provocat, d’una banda, el pas de diversos sistemes frontals que donada la seva procedència atlàntica han afectat fonamentalment el Pirineu occidental. D’altra banda, ha inhibit les adveccions de masses d’aire més fredes procedent d’altes latituds. De totes maneres, aquesta dinàmica s’ha trencat durant els últims dies del mes amb una tendència a un ambient més fred.

Precipitació i vent entre els dies 1 i 4 de novembre

El pas d’un sistema frontal va provocar precipitació els dies 1 i 2 i ratxes fortes de vent fins al dia 4 de novembre.

Si bé la precipitació va ser general durant el dia 2, les quantitats de precipitació van ser poc importants a gran part del país, a excepció de l’extrem nord-oest de Catalunya on es van acumular més de 50 mm, tal com mostren els 94,4 mm de Boí (XOM), a l’Alta Ribagorça, o els 78,0 mm d’Espot (2.519 m), al Pallars Sobirà.

El vent es va fer notar a Catalunya i va deixar ratxes molt fortes a sectors elevats del prelitoral, amb 157,7 km/h el dia 2 a Puig Sesolles (1.668 m, Vallès Oriental), per sobre dels 120 km/h a les parts més altes del Pirineu, amb 136,4 km/h el dia 4 al Lac Redon (2.247 m, Val d’Aran) i més de 90 km/h a les terres de l’Ebre.

Temperatura alta entre el 12 i el 14 de novembre

Entre el dia 12 i el 14 de novembre es va produir a Catalunya un episodi de temperatura clarament superior a la normal, sobretot prop de la costa. 

La circulació zonal amb altes pressions i una massa d’aire força càlid a la península Ibèrica, juntament amb vent de ponent a nivells baixos, va fer que l’ambient arribés a ser calorós a les comarques properes al litoral, amb valors excepcionals. La temperatura superava els 16 °C a 850 hPa (uns 1.500 metres d’altitud) al litoral mediterrani de la Península, entre 8 i 10 °C per sobre del normal a mitjans de novembre.

Es va superar el rècord de temperatura màxima de novembre a 23 de les 145 estacions de la Xarxa d’Estacions Meteorològiques Automàtiques (XEMA) i de la Xarxa d’Observadors Meteorològics (XOM) que tenen més de 20 anys de dades.

Els dies 13 i 14 de novembre va ser quan es van assolir les màximes més altes de l’episodi, amb rècords concentrats a les comarques del litoral i prelitoral, sobretot del Camp de Tarragona fins al Pla de l’Estany, i una temperatura elevada però no tan excepcional a la resta del país.

L’Observatori Fabra de Barcelona (el Barcelonès) el dia 14 va mesurar 26,4 °C, igualant la temperatura més alta en un mes de novembre dels seus 110 anys de dades ininterrompudes, un rècord vigent des del 9 de novembre de 1985.

La màxima de 29,5 °C a Fogars de la Selva (el Gironès) és la temperatura més alta que han mesurat les estacions de la XEMA en un mes de novembre, superant els 29,2 °C d’Ulldecona - els Valentins (el Montsià) del 6 de novembre de 2013. 

Són sèries d’estacions automàtiques que tenen 35 anys de dades.

Les dades d’estacions manuals indiquen que el novembre de 1985 es va produir un episodi comparable, amb màximes per sobre dels 25 °C i fins a 30 °C a punts de la Selva com Santa Coloma de Farners o l’aeroport de Girona, la mateixa comarca on en aquest episodi s’han assolit els valors més elevats.

A 8 de les 116 estacions de la XEMA amb més de 20 anys de dades es va mesurar la temperatura mínima diària més alta de tota la seva sèrie. Els rècords es van assolir el dia 12 a la comarca de la Terra Alta i sobretot el dia 14 al prelitoral Central.

Precipitació els dies 21 i 22 de novembre

Entre el 21 i el 22 de novembre va nevar al Pirineu a partir d'uns 1.500 m d'altitud i es van acumular gruixos de més de 20 cm a l'Aran i a l'extrem nord del Pallars Sobirà i la Cerdanya, amb 41 cm a Certascan (2.400 m) i 39 cm a Bonaigua (2.268 m). El vent del nord va deixar una ratxa de 164 km al Puig Sesolles (1.668 m), al Montseny.

Precipitació el dia 30 de novembre

El pas d’un sistema frontal fred va donar precipitació durant el dia 30 que afectà fonamentalment el vessant sud del Pirineu occidental, amb més de 20 mm en forma de pluja: 67,8 mm a Boí (2.535 m, l’Alta Ribagorça), 35,7 mm a Espot (2.519 m, Pallars Sobirà) o 25,5 mm al Pont de Suert (l’Alta Ribagorça), entre els valors més destacats.

Novembre càlid a Catalunya

El novembre s’ha de qualificar de càlid arreu de Catalunya, amb anomalies al voltant dels +3 °C al massís del Port i a punts del Baix Camp i de les Garrigues.

Malgrat l’episodi de calor del 12 al 14 de novembre, amb valors per damunt de la normal climàtica del mes de novembre, la temperatura baixa durant els primers dies del mes va deixar una anomalia de temperatura no tan alta com va passar durant el mes d’octubre.

De totes maneres, diversos sectors del prelitoral mesuraren el novembre més càlid de tota la seva sèrie, superant el de 2022. És el cas de l'Observatori de l'Ebre, on la temperatura mitjana de 16,5°C superà els 16,2°C del novembre de l’any passat.

L’Observatori Fabra de Barcelona (el Barcelonès) va registrar una temperatura mitjana de 14,8 °C (+2,6 ºC per sobre la mitjana climàtica). És el segon novembre més càlid de la sèrie climàtica 1914-2023, només per darrera del de 2022 (15,3°C).

Novembre sec a Catalunya

Va ser un mes sec o molt sec a la major part del país, a excepció de l’extrem nord-occidental, ja que a l’àrea pirinenca fou normal i fins i tot plujós al vessant sud de la serralada.

La circulació zonal que ha dominat el mes de novembre amb fronts de procedència atlàntica expliquen la distribució d’aquestes anomalies.

La irradiació per sobre de la normal a Catalunya

La irradiació solar global ha estat per sobre de la normal a Catalunya, especialment a la depressió Central i les terres de l’Ebre. En canvi, ha quedat lleugerament per sota de la normal a diverses zones de l’extrem nord.

Per veure l'informe complet podeu accedir al següent enllaç: https://govern.cat/salapremsa/notes-premsa/562882/novembre-calid-i-majoritariament-sec-a-catalunya

El Mapa dels hàbitats marins, imprescindible per a la gestió integrada del litoral

Un fort temporal de garbí enfonsa el bou La Puntaire

Pesquero La Puntaire, hundido cerca de Cabo Sebastián tras sufrir vía de agua. Otro pesquero ha rescatado a sus cuatro tripulantes, que estaban en las balsas salvavidas, y los ha trasladado a Palamós. pic.twitter.com/MHgZ6UMCB9

— SALVAMENTO MARÍTIMO (@salvamentogob) December 4, 2023

L'embarcació de fusta de 24,6 metres d’eslora i construïda a l'any 1979, amb base al port de Palamós, va patir els efectes d'un temporal de garbí curt, però molt intens, mentre pescava gamba al canyó de La Fonera.

Segons explica el Diari de Girona, la barca d'arrossegament o bou La Puntaire, aquest passat dilluns 4 de desembre va sortir a pescar com és habitual. Cap a un quart de tres de la tarda, una onada va trencar una part de la popa de l’embarcació i es va començar a enfonsar.

El patró de l’embarcació va demanar ajuda per ràdio als altres vaixells que estaven pescant a la vora. 

Per sort, el patró de l’embarcació Sol-raig i president de la Confraria de Palamós, Miquel Mir, va buscar la ubicació exacte i va anar cap allà. Mentrestant, el patró d’un altre vaixell, el Nova Gacela, va trucar a Salvament Marítim, que va activar la Salvamar Sírius i l’helicòpter Helimer 221. 

Segons informa el Diari de Girona, el vaixell Sol-raig va arribar a la ubicació de La Puntaire 13 minuts després de rebre l’avís d’emergència, i el vaixell ja s’havia enfonsat. 

Els tres mariners i el patró van poder llençar les dues balses salvavides a temps, i amb l’ajuda d’una escala de més de tres metres, van aconseguir pujar al Sol-raig. Aleshores els van traslladar fins al Port de Palamós en perfecte estat i sense necessitat de ser atesos en cap centre mèdic. El Salvamar Sirius va estar rastrejant la zona i va recollir les restes grans del vaixell que suraven, ja que la majoria d’infraestructura de l’embarcació està a uns 600 o 700 metres de profunditat i és irrecuperable.

Mapa de pressió en superfície i geopotencial a 500 hPa del passat dilluns 4 de desembre. Veiem la borrasca Sani amb el seu centre sobre el canal de la Mànega. També veiem una inflexió de les isòbares a la costa catalana.

Aquest naufragi està relacionat amb la garbinada intensa i el fort onatge que generà el pas de la borrasca Sani per la façana atlàntica europea.

Tal com succeeix tot sovint amb aquestes situacions, el pas d'una potent borrasca atlàntica pel sud de les illes Britàniques, va provocar una intensificació del vent de garbí o llebeig a la badia de Palamós. Les isòbares molt juntes i la inflexió que presentaren a sobre nostre, van provocar l'aparició d'una potent ventada del sud-oest, tot i que de curta duració.

A partir del migdia la situació de vent s'anà reforçant de manera sorpresiva, fins assolir el seu punt àlgid a primeres hores de la tarda. El vent va enregistrar una ratxa màxima de 71 km/h, siguent una dada molt destacable, tractant-se de garbí. La velocitat mitjana va arribar als 35-40 km/h durant una bona estona.

Segons la boia de Puertos del Estado situada a 19 milles del cap de Begur, a les 14:00h (gairebé l'hora del naufragi) es va anotar una alçada màxima de l'onatge de 4,91 m. L'alçada significant fou de 2,7 m a les 14:00h i de 2,91 a les 15:00h. 

Altres dades meteorològiques del passat dilluns 4 de desembre: Temperatura màxima 16,2 ºC, mínima 8,5 ºC. Humitat del 50 al 83 %. Pressió màxima 1017 hPa, mínima 1009 hPa. Cel cobert a primeres hores del matí 8/8 Cu i Sc., tarda amb cel serè o alguns núvols prims, de 0/8 a 3/8 Ci i As. 

Paisatges Encreuats: Estructures agrícoles tradicionals

Podran les energies renovables aturar la crisi climàtica? | DW Documental

 

La humanitat s'enfronta a la revolució més gran de la història des de la industrialització. Per aturar el canvi climàtic, cal deixar enrere els combustibles fòssils i canviar completament el sistema energètic. Però aquest és un objectiu factible? El temps apreta: si es volen assolir els objectius climàtics i garantir la supervivència de les generacions futures, per a l'any 2050 s'hauria de reemplaçar l'ús de combustibles fòssils per energies renovables a tot el món. 

Només queda gairebé una generació per aconseguir-ho. Què ha de passar perquè la transició energètica global sigui exitosa? La primera part d'aquest documental aborda la qüestió de si realment podem proporcionar prou energia de fonts renovables per a tothom. 

Com es pot substituir l'economia del petroli? Aquest documental viatja a llocs que algun dia es podrien convertir en l'Aràbia Saudita de les energies renovables. Per exemple, gegantins parcs eòlics marins al Mar del Nord o camps solars d'última generació a Espanya que algun dia podrien abastir electricitat a tot Europa. Malgrat tot, la creixent demanda mundial d'energia no només s'ha de cobrir de manera sostenible, sinó també assequible. 

Investigadors de la Universitat Tecnològica d'Ilmenau, a Alemanya, treballen amb un equip de l'Institut Tecnològic de Califòrnia en el desenvolupament de materials capdavanters que facilitaran que les energies renovables siguin més eficients i més barates que les seves predecessores fòssils.

El delta de l’Ebre es pot convertir en la primera explotació de macroalgues de Catalunya

La impressionant erupció de l'Etna: lava i cendres sobre la neu

 

L'erupció de l'Etna que està esdevenint recentment, ens deixa imatges d'una extraordinària bellesa. Aquest volcà, un dels símbols de l'illa italiana de Sicília, apareix aquests dies cobert per la neu i, alhora, llançant lava i cendres. El cràter del sud-est està resultant especialment actiu.

Dades rellevants del passat mes d'octubre a Palamós

Eclipsi parcial de Lluna del passat 28 d'octubre. El passat mes d'octubre va ser molt sec. Només van acumular-se 6,8 mm, quan la mitjana climàtica és de 103,3 mm. També va ser un mes molt càlid, amb una temperatura mitjana de 19,7 ºC, quan la mitjana climàtica és de 17,1 ºC.  

Temperatura màxima absoluta: 25,5 ºC, el dia 1. 

Temperatura mínima absoluta: 10,4 ºC, el dia 31. 

Temperatura mitjana mensual: 19,7 ºC (mitjana climàtica 17,1 ºC). 

Mitjana de les temperatures màximes: 22,6 ºC (mitjana climàtica 21,4 ºC). 

Mitjana de les temperatures mínimes: 16,7 ºC (mitjana climàtica 12,8 ºC). 

Temperatura màxima més baixa: 18,7 ºC, el dia 31. 

Temperatura mínima més alta: 20,5 ºC, el dia 4. 

Nits tropicals: 3 nits, els dies 3, 4 i 18.

Humitat relativa màxima absoluta: 93 %, els dies 7, 8, 9 i 14.  

Humitat relativa mínima absoluta: 39 %, el dia 27. 

Pressió atmosfèrica màxima absoluta: 1025 hPa, els dies 3, 4, 5 i 7. 

Pressió atmosfèrica mínima absoluta: 983 hPa, el dia 20. 

Ratxa màxima de vent: 69 km/h N, el dia 28. 

Dies de precipitació apreciable (0,2 mm o més).També hi pot haver rosada: 5 dies. El dia 9 (0,2 mm), el dia 19 (1,2 mm), el dia 24 (3,0 mm), el dia 30 (2,2 mm) i el dia 31 (0,2 mm) 

Precipitació total: 6,8 mm (mitjana climàtica 103,3 mm) 

Dades de Meteoclimatic.com (estació del nucli antic de Palamós) i càlculs realitzats amb les mateixes.

Paisatges Encreuats: Muntanya mediterrània

Emergència per Sequera. L'aigua no cau del cel

THE FORGE OF THE CAPTAINS 2

Documental recent sobre la problemàtica de l'ús de l'aigua

El Govern retalla la dotació d'aigua per persona i dia als municipis del sistema Ter-Llobregat

 

El Govern ha decretat l'entrada en fase de preemergència als 202 municipis del sistema Ter-Llobregat, entre els quals hi ha la ciutat de Barcelona i la seua àrea metropolitana, a més de la ciutat de Girona. En total, la mesura afecta uns sis milions de persones. El canvi de fase implica una reducció de la dotació màxima d'aigua per habitant i dia, que passarà dels 230 als 210 litres. Davant la situació de sequera, l'executiu ha fet una crida a "forçar" l'estalvi d'aigua per allunyar l’entrada en la fase d'emergència, que implicaria restriccions que afectarien el consum domèstic.

Els efectes del canvi climàtic, sobre la taula, amb David Mascort

Els efectes del canvi climàtic, sobre la taula, amb David Mascort from TVCB on Vimeo.

Catalunya pateix la pitjor sequera de la història i sense finestres d'oportunitat de pluja a curt termini

La directora del Servei Meteorològic de Catalunya (SMC), Sarai Sarroca i Cervelló, durant la presentació de l'anàlisi tècnica de l'actual episodi de sequera.

“Som davant la sequera més dura mai viscuda al nostre país”. Així de contundent va estar el passat dijous 16 de novembre la directora del Servei Meteorològic de Catalunya (SMC), Sarai Sarroca i Cervelló, durant la presentació de l’anàlisi tècnica de l’actual episodi de sequera. Un episodi que tant per la seva durada i intensitat, com per l’abast en superfície pot ser considerada històrica i no té signes de regressió a curt termini.

La superfície afectada per la sequera és més del 50% del territori de Catalunya: a la meitat del país, ha plogut per sota de la mitjana històrica. La directora de l'SMC ha mostrat molta preocupació perquè “no tenim finestres d’oportunitats immediates i clares que ens facin veure el final d’aquest episodi perquè sabem que fins a finals de gener podria no ploure”.

A zones del litoral i prelitoral de la meitat est del país, els dèficits acumulats de precipitació són d’una proporció tan desmesurada que caldria un seguit de mesos extremament humits només per tornar a les condicions de normalitat. “Fa 36 mesos que a Catalunya plou per sota de la mitjana, concretament des de la tardor de 2020, el doble de temps que la sequera més dura viscuda fins ara, la de l’any 2008, que va durar 18 mesos” ha explicat Sarai Sarroca.

L’actual episodi de sequera ha assolit unes proporcions que estan generant impactes directes greus sobre els sistemes naturals i els sectors econòmics més vulnerables quant a la disponibilitat d’aigua.

Aquesta sequera va començar a la tardor de l’any 2020 i aflora com a sequera a curt i llarg termini a la primavera de l’any 2021 a la zona litoral i prelitoral central. Durant els anys 2022 i 2023, ha anat eixamplant-se, intensificant-se i mostrant una persistència inaudita.

En un context històric de clima mediterrani, les sequeres s’han anat succeint com a fenomen intrínsec. A partir de la dècada dels 80, són més predominants, però l’actual episodi és el que mostra major gravetat de tota la sèrie climàtica.

El 50% del territori afectat i 31 mesos de durada

La ratxa seca, que analitza la persistència de la sequera, ja acumula 31 mesos consecutius amb valors sostinguts negatius. Fins ara, Catalunya només havia arribat als 19 mesos en l’episodi 2005-2008.

L’àrea seca, que analitza l’extensió del territori afectat, mostra per primera vegada respecte de qualsevol altre episodi el 50% del territori afectat durant 31 mesos de manera quasi continuada.

Hi ha territoris com la zona del massís del Garraf, el Penedès i tot un passadís interior del quadrant nord-est, des del Moianès passant per les Guilleries i fins a les Alberes, i el prelitoral de l’Empordà que acumulen un dèficit de precipitació acumulat de 900 mm, que és una anomalia absolutament desmesurada.

L’episodi de sequera està sent de major gravetat encara a les capçaleres dels principals rius de les Conques Internes de Catalunya (CIC). Especialment rellevant és el cas de la capçalera de la Muga, que presenta el major dèficit de precipitació (-862 mm) que equivaldria a un any sencer sense pluges respecte de la mitjana de tres anys. Pel que fa al dèficit de la capçalera del Ter (-662 mm), equivaldria a 9 mesos, i la del Llobregat (-557 mm), a 8 mesos.

Font: https://govern.cat/salapremsa/notes-premsa/556762/catalunya-pateix-la-pitjor-sequera-de-la-historia-i-sense-finestres-d-oportunitat-de-pluja-a-curt-termini

L'estiuet de Sant Martí ha deixat rècords de temperatura de novembre al litoral i prelitoral

 

Segons el darrer informe del Servei Meteorològic de Catalunya, entre el diumenge 12 i el dimarts 14 de novembre la temperatura màxima va superar els 25 ºC a les comarques properes al litoral

Destaquen els 29,5 ºC de Fogars de la Selva, la temperatura més alta mesurada per les estacions de la XEMA en un mes de novembre.

L'Observatori Fabra de Barcelona igualà el rècord de temperatura màxima de novembre dels seus 110 anys de dades, amb 26,4 ºC

Després d’uns primers dies de novembre amb ambient fresc per l’època, entre el diumenge 12 i el dimarts 14 de novembre, Catalunya ha viscut un episodi de temperatura clarament superior a la normal, sobretot prop de la costa. L’ambient suau ha estat provocat per la circulació zonal al continent europeu, amb altes pressions i una massa d’aire força càlid a la península Ibèrica. 

El vent de ponent a nivells baixos ha fet que l’ambient arribés a ser calorós a les comarques properes al litoral, amb valors excepcionals.

El mapes de l'encapçalament, corresponents a la pressió a nivell del mar a l’esquerra i a la topografia de 850 hPa (uns 1.500 m d’altitud) a la dreta, mostren la situació del dimarts 14 de novembre al migdia, quan es van assolir els valors més elevats prop de la costa. La temperatura superava els 16 ºC a 850 hPa al litoral mediterrani de la Península, entre 8 i 10 ºC per sobre del normal a mitjans de novembre.

Més de 29 ºC a punts de la Selva

La pujada de la temperatura ja es va deixar notar el diumenge 12 de novembre, sobretot al Camp de Tarragona i en alguns sectors de les Terres de l’Ebre, amb 20 ºC de matinada i màximes per sobre dels 25 ºC, arribant fins als 27,7 ºC a Alcanar (Montsià).

L’endemà, el dilluns 13 de novembre, la temperatura no va ser tan alta de matinada (llevat d’algunes àrees de muntanya), però al migdia es va enfilar més que el dia anterior i la màxima va superar els 25 ºC a bona part del litoral i prelitoral, amb 28,0 ºC a Mieres (Garrotxa) o 27,9 ºC a Aldover (Baix Ebre).

El dimarts 14 de novembre, la temperatura va tocar sostre, amb mínimes de matinada per sobre dels 19 ºC a punts de la Costa Daurada i al centre de la ciutat de Barcelona. Pel que fa a la màxima, va tornar a superar àmpliament els 25 ºC prop de la costa, amb més de 28 ºC a l’interior de la comarca de la Selva, fins a 29,8 ºC a Sils o 29,5 ºC a Fogars de la Selva.

El dimecres 15 de novembre la temperatura baixà, però la matinada encara fou molt suau al sud, amb 19,3 ºC de mínima a Aldover (Baix Ebre).

Rècords de calor al litoral i prelitoral

El dilluns 13 i sobretot el dimarts 14 de novembre, es van assolir les màximes més altes de l’episodi, amb rècords concentrats a les comarques del litoral i prelitoral, sobretot del Camp de Tarragona fins al Pla de l’Estany, i una temperatura elevada però no tan excepcional a la resta del país.

La temperatura més alta de novembre a l’Observatori Fabra de Barcelona

El passat dimarts 14 de novembre, l’Observatori Fabra de Barcelona va mesurar 26,4 ºC, igualant la temperatura més alta en un mes de novembre dels seus 120 anys de dades ininterrompudes, un rècord vigent des del 9 de novembre de 1985. El dilluns dia 13 la màxima havia estat de 25,1 ºC, la tercera més alta de la sèrie, també per darrere dels 25,8 ºC del 10 de novembre de 1985. Al centre de la ciutat, dimarts la temperatura màxima va superar els 27 ºC, amb 27,3 ºC al Raval.

El precedent del novembre de 1985

Ha estat un episodi de temperatura excepcionalment alta per l’època a les comarques del litoral i prelitoral, com ho demostra el fet que la màxima de 29,5 ºC a Fogars de la Selva és la temperatura més alta que han mesurat les estacions de la XEMA en un mes de novembre, superant els 29,2 ºC d’Ulldecona – els Valentins (Montsià) del 6 de novembre de 2013. Són sèries d’estacions automàtiques que tenen fins a 35 anys de dades.

Anteriorment, les dades d’estacions manuals indiquen que el novembre de 1985 vam tenir un episodi comparable, amb màximes per sobre dels 25 ºC a molts sectors del país i fins a 30 ºC a punts de la Selva com Santa Coloma de Farners o l’aeroport de Girona, a la mateixa comarca on en aquest episodi s’han assolit els valors més elevats.

Nits molt suaus per l’època

La temperatura no només va ser alta durant el dia, sinó també de nit, sobretot als indrets del sud de Catalunya on bufà el vent, en alguns casos amb mínimes clarament per sobre dels 15 ºC.

Entre els dies 12 i 14 de novembre, 8 de les 116 estacions de la XEMA amb més de 20 anys de dades mesuraren la temperatura mínima diària més alta de tota la seva sèrie, anotada de 0 a 24 h UTC. 

Una anomalia de temperatura de 10 ºC

La gràfica següent mostra l’evolució de la temperatura i l’anomalia respecte a la mitjana dels últims 25 anys a 850 hPa durant la primera quinzena de novembre, segons dades de l’estació de radiosondatge de Barcelona. Després d’uns primers 10 dies amb temperatura oscil·lant, però majoritàriament inferior a la normal, a partir del diumenge 12 de novembre la pujada ha estat molt marcada, amb valors fins a 10 ºC superiors a la mitjana d’aquesta època de l’any. El dimarts 14 al migdia es van arribar a mesurar 17,0 ºC a 850 hPa, el segon valor més alt de la sèrie en un mes de novembre a aquest nivell de referència, per darrere dels 17,8 ºC de l’11 de novembre de 2015.

Per més informació podeu veure l'informe complet al següent enllaç: 

https://govern.cat/salapremsa/notes-premsa/556465/l-estiuet-de-sant-marti-ha-deixat-records-de-temperatura-de-novembre-al-litoral-i-prelitoral

XXVIIè Premi Cirera d'Arboç

 

Us presentem amb un curt vídeo de 4 minuts la premiada amb el XXVIIè Premi Cirera d'Arboç, la catedràtica Marissa Molinas de Ferrer. 

Impulsora dels estudis sobre el suro que es van desenvolupar a la Universitat de Girona, culminant amb la creació del grup de recerca Laboratori del Suro i també pel seu paper com a propietària forestal a les Gavarres, amb la finca de Can Torró.

XXXIIIè guardó Joan Xirgo

Reportatge "Llotja de Palamós"

Reportatge llotja palamós from TVCB on Vimeo.

L'erupció d'un volcà submarí al Japó provoca l'aparició d'una petita illa

 

El Japó compta, almenys durant uns dies, amb una nova illa a prop del territori. S'ha format després de l'erupció d'un volcà submarí des de fa tres setmanes a les de les illes d'Ogasawara, a 1.000 quilòmetres de Tòquio.

Aquest fet ha provocat l'acumulació de cendra i el naixement d'una illa d'uns 100 metres de diàmetre. El volcà submarí sense nom, situat aproximadament a 1 quilòmetre de la costa sud d'Iwo Jima, va iniciar la sèrie d'erupcions el 21 d'octubre. En 10 dies la cendra volcànica i les roques s'han amuntegat, creant una nova superfície, que els experts diuen que no pot durar gaire temps.

Tardor al Prater de Viena

Recentment, he pogut comprobar com els colors de tardor s'apoderaven del famós Prater de Viena.

El Prater de Viena és una gran zona verda i un històric parc d'atraccions alhora. Aquest immens parc públic de 6 milions de metres quadrats s'estén entre el Canal del Danubi i el mateix Danubi. 

En aquesta època de l'any ens ofereix la paleta de colors típica de la tardor, tal com podeu en el recull d'imatges que vaig poder captar, juntament amb algunes mostres de la fauna que viu en aquest indret bucòlic. Una unió perfecte entre natura, oci i cultura.

El Prater de Viena havia estat utilitzat durant segles com a vedat imperial de caça fins que, el 1766, va ser obert al públic. El 1895 s'hi va inaugurar un parc d'atraccions del qual es conserven en perfecte estat moltes de les atraccions.

A poc a poc es va anar modernitzant, sobretot quan el 1873 es va celebrar l'exposició universal. 

El 1897 es va construir la famosa noria de 61 metres d'alçada, considerada com la més antiga del món en funcionament. Avui dia, la noria és un dels símbols principals de Viena i continua sent l'estrella del parc, aixecant els nombrosos turistes i els mateixos vienesos, funcionant com un mirador més de la ciutat.

Al voltant de la noria es van anar instal·lant petites casetes i botigues, arribant a formar el Wurstelprater.

La noria va rebre algunes reformes el 2008. Ara, aquesta zona d'accés al Wurstelprater es presenta amb un aire nostàlgic que recorda el Prater del 1900.

A l'interior del Prater també hi ha el Praterstadion (estadi de futbol), el Pratermuseum (museu de la història del parc), nombrosos cafès, restaurants, bufets i parades de gelats, així com interessants camins i senders senyalitzats i zones aquàtiques.

El Prater està dotat d'un variat equipament esportiu i d'oci, que permet patinar, jugar a pilota, fer jòguing, anar amb bicicleta o passejar.

A més, és destacable el Lusthaus, antic pavelló per als gossos de Carles VI i seu d'importants banquets, construït el 1782 en forma de gran quiosc circular sobre columnes, convertit actualment en un cafè.