Dades rellevants del passat mes de desembre a Palamós

Cel cobert de núvols baixos amenaçadors el passat dijous 12 de desembre. 

El passat mes de desembre del 2024 va ser un xic més càlid del normal, amb una temperatura mitjana 0,8 ºC superior a la mitjana climàtica. Pel que fa a les precipitacions, va ser un mes més sec del normal, amb 48,0 mm acumulats, quan la mitjana climàtica és de 56,2 mm.  

Temperatura màxima absoluta: 18,7 ºC, el dia 6. 

Temperatura mínima absoluta: 3,6 ºC, el dia 28. 

Temperatura mitjana mensual: 10,5 ºC (mitjana climàtica 9,7 ºC) 

Mitjana de les temperatures màximes: 14,2 ºC (mitjana climàtica 13,7 ºC) 

Mitjana de les temperatures mínimes: 6,8 ºC (mitjana climàtica 5,6 ºC) 

Temperatura màxima més baixa: 10,5 ºC, el dia 11. 

Temperatura mínima més alta: 10,9 ºC, els dies 1 i 3. 

Humitat relativa màxima absoluta: 94 %, els dies 14 i 31. 

Humitat relativa mínima absoluta: 26 %, el dia 23. 

Pressió atmosfèrica màxima absoluta: 1039 hPa, el dia 16. 

Pressió atmosfèrica mínima absoluta: 1008 hPa, el dia 8. 

Ratxa màxima de vent: 84 km/h NNO, el dia 22 (81 km/h NNO el dia 7) 

Dies de precipitació apreciable (també hi pot haver rosada ): 10 dies., el dia 2 (0,2 mm)., el dia 3 (0,8 mm)., el dia 4 (0,2 mm)., el dia 7 (4,0 mm)., el dia 12 (39,0 mm)., el dia 13 (2,0 mm)., el dia 14 (0,2 mm)., el dia 26 (0,2 mm)., el dia 29 (0,2 mm) i el dia 30 (0,2 mm).  

Precipitació total: 48,0 mm (mitjana climàtica 56,2 mm) 

Dades de meteoclimatic.com (Barri Vell) i càlculs realitzats amb les mateixes.

Arribada massiva de barquetes de Sant Pere al litoral de Palamós

El passat divendres 21 de febrer, bona part del litoral palamosí es va llevar amb la imatge de la presència massiva de les “barquetes de Sant Pere” (Velella velella), que empesa pels corrents marins ha arribat fins a la costa i les platges.

Es tracta d’un fenomen natural que durant l'any (sobretot a la primavera) es produeix en àmbits costaners, apropant aquesta espècie marina que no comporta cap perill per a les persones, ja que les seves cèl·lules urticants no poden travessar la pell ni injectar verí.

No hi ha cap perill si es toca amb les mans, braços, cames o peus. Només cal tenir la precaució de no tocar-les amb la cara, pel fet que hi ha moltes mucoses i la pell és molt més sensible, i en aquest cas sí que podria haver-hi alguna reacció. Per tant, recordeu sempre rentar-vos bé les mans.

La “barqueta de Sant Pere” no és una medusa encara que ho sembli, sinó que és una colònia d’animals que viuen junts. Cada organisme està format per milers d’individus, tots ells estan units sota d’un disc de quitina, el qual té forma oval i presenta una petita vela que els permet desplaçar-se, surant per la superfície de l’aigua, en funció dels vents.

Es preveu que de manera natural, els corrents marins retornin mar endins els exemplars que han arribat avui a la costa. En aquest procés alguns d’ells s’assequen i moren. Si aquest fet succeeix, els que restin a les platges seran retirats en els pròxims dies.

Font: Ajuntament de Palamós

Videoresums del 35è International Vila de Palamós Optimist Trophy (13-16 febrer)

 

L'italià Jesper Karlsen s'ha proclamat campió absolut del 35è Palamós International Optimist Trophy, trencant una ratxa de tres victòries espanyoles consecutives. Això sí, Espanya ha revalidat el títol de la 19a Nations Cup, que premia el país amb la millor puntuació dels seus quatre primers representants. Ha estat una edició marcada per l'absència de vent, fet que només ha permès competir en 3 de les 12 proves previstes. 

Si ens fixem en la darrera jornada de la regata, veiem que hi van haver dos intents per fer més proves, avançant l'horari de sortida a dos quarts de 10 del matí. La flota va sortir en dues ocasions al camp de regates però no hi va haver prou vent perquè es pogués fer cap màniga més. 

Així doncs, el 35è Palamós Optimist Trophy va proclamar Jesper Karlsen, bronze en el Campionat d'Europa, guanyador de la regata. Segon ha estat el també italià Francesco Colotto, mentre el tercer graó del podi l'ha ocupat el francès Hugues Willot. El primer espanyol classificat ha estat el català Juan Lleonart, en la quarta plaça. Empatada amb ell, la francesa Clara Zunquin ha estat cinquena i la guanyadora de la categoria femenina.

Respecte a la 19a Nations Cup, que premia el país amb la millor puntuació dels seus 4 primers representants, Espanya va tornar a regnar emportant-se el títol gràcies a les puntuacions de Juan Lleonart, Lluc Garcés, Dani Campa i Alejandro Valero, que van sumar 52 punts, pels 59 d'Itàlia i els 65 de França. 

La guanyadora del Trofeu Xavier Ribera, a la millor regatista local del CN Costa Brava-Vela Palamós va ser per a Gabriela Lugo, que va rebre el premi de mans de Ramon Figueras, tres vegades campió d'Espanya i bronze en l'Europeu de la classe Europe. 

El Trofeu Martinet al regatista més jove va ser pel polonès Karol Grzes, de 8 anys d'edat. 

Font: Ràdio Palamós

 

Dissabte 8 de febrer: torna la pluja, amb neu anecdòtica als cims de les Gavarres

Vamoss!!! Nevaaaaa amb ganes a Les Gavarres, a cota 500, just sota el Puig d'Arques! 😍❄️👏🏻 Com sempre fent el friki amb en @Jordisolerramio @AEMET_Cat @meteocat @eltempsTV3 pic.twitter.com/0iQsbOqOLQ

— Marc Gassó Torrents (@MeteoGasso) February 8, 2025

El passat dissabte vuit de febrer va portar-nos un fugaç canvi de temps en forma de pluja, baixada del mercuri i algunes volves de neu als cims de les Gavarres. Això va ser degut a l'arribada d'un sistema frontal moderadament actiu acompanyat per un marcat solc d'aire fred en altura.

Aquest aire fred formava part d'un massa d'aire polar marítima, procedent del mateix pol nord. A causa de la seva procedència polar, en origen no sol contenir molta humitat, però quan es desplaça cap al sud s'escalfa per la seva base augmentant la seva capacitat higromètrica, ocasionant un increment del contrast tèrmic vertical, i per tant de la inestabilitat. 

La inestabilitat atmosfèrica ocasionà una línia de tempestes durant la matinada/primeres hores del matí del dissabte que escombrà les Comarques Gironines. Segons meteo.cat, van caure 69,9 mm a Santa Coloma de Farners, 44,9 mm a Palafrugell, 44,0 mm a l’embassament de Darnius-Boadella, 42,2 mm a Navata, 40,9 mm a Anglès i Portbou, 37,4 mm a Espolla i 37,0 mm a Girona.

A la nostra vila trobem 25,6 mm a La Fosca, 24,9 mm a Sant Joan-nucli antic, 22,6 mm al carrer Enric Vincke, 21,6 mm a La Pietat i 20,8 mm al carrer Joan Vilar.  

D'altra banda, la coincidència de l'episodi de pluges amb la baixada de temperatures, va deixar imatges de nevades anecdòtiques a les cotes altes del massís de les Gavarres, al voltant dels 500 metres. A la xarxa social X, alguns usuaris van penjar vídeos de neu captats durant el matí en punts com el santuari dels Àngels o els Plans de Can Sabater, al peu del Puig d'Arques. Al Pirineu gironí, segons dades del Servei Meteorològic de Catalunya, van caure 15 centímetres a Núria, 10 a Ulldeter, 6 a Malniu i 3 a Puigcerdà. També va quedar enfarinat el massís de l'Albera. 

Més dades del dissabte vuit de febrer a Palamós: Temperatura màxima 13,2 ºC, mínima 5,5 ºC. Pressió màxima 1024 hPa, mínima 1014 hPa. Humitat relativa màxima 90 %, mínima 59 %. Ratxa màxima de vent 48 km/h NNE.

Neva al Santuari dels Àngels, a la cota 485 m del Massís de les Gavarres. pic.twitter.com/c71Qb4WrXx

— Seguim la Méteo (@SeguimlaMeteo) February 8, 2025

Ara mateix nevant a gavarres cota 480@meteocat @eltempsTV3 @MeteoGasso @alexmegapc @AEMET_Cat @MeteoMauri pic.twitter.com/KI6DDS4TVU

— Jordi Soler (@Jordisolerramio) February 8, 2025

Mapa de llamps del passat dissabte vuit de febrer.

Imatge composada dels radars meteorològics a les 06:06h.  

Diumenge 2 de febrer: la Candelera porta un parheli molt vistós

Parheli o fals sol observat el passat diumenge 2 de febrer des del pàrquing del Cervantes.

El passat diumenge  2 de febrer, es va observar un parheli o fals sol molt ben definit, tal com mostren les fotografies que vaig poder captar des del pàrquing del Cervantes a primeres hores de la tarda.

Després de les quatre gotes que van caure la nit del dissabte, amb 2,4 mm al barri Vell de Palamós i 3,2 mm a La Fosca, el diumenge 2 de febrer, dia de la Candelera, ens va portar un bonic fenomen òptic popularment anomenat "sol doble" o "sol fals". 

Anomenat parheli, aquest fenomen es manifesta com un punt o punts de llum brillants a banda i banda del sol, donant la impressió que hi ha diversos sols al cel.

El parheli és un fenomen òptic que esdevé quan la llum solar es refracta a través dels cristallets de gel presents en núvols del tipus cirrostratus.

La paraula "parheli" prové del grec "parēlion", que significa "al costat del sol". Aquests sols dobles s'observen a la mateixa altura que el sol i estan separats per un angle de 22 graus.

En anglès, s'utilitza la paraula "sundog" per descriure aquest fenomen, ressaltant la idea que aquests punts de llum acompanyen el sol com si fossin els seus guardians.

El parheli està estretament vinculat amb altres fenòmens òptics com els halos solars i els arcs circumscrits. Un halo solar és un cercle brillant que envolta el sol i es forma per la refracció i la reflexió de la llum solar en cristallets de gel.

Els arcs circumscrits, en canvi, són arcs que es formen per sobre o per sota de l'halo, depenent de la posició del sol i dels cristallets de gel.

Parheli o fals sol observat el passat diumenge 2 de febrer des del pàrquing del Cervantes.

Tots aquests fenòmens comparteixen un origen comú en la interacció de la llum amb els cristallets de gel a l'atmosfera.

El parheli es forma quan la llum solar travessa cristalls de gel hexagonals que floten a l'atmosfera.

En ingressar als cristalls, la llum es refracta, canviant-ne la direcció i separant-se en diferents colors, actuant com un prisma. Aquest procés de refracció és el causant de l'aparició dels sols dobles a banda i banda del sol.

Els cristalls de gel responsables de la formació de parhelis solen ser hexagonals i plans. L'orientació i els tipus d'aquests cristalls tenen un paper crucial en l'aparició del fenomen.

Quan els vidres estan orientats horitzontalment, la refracció de la llum passa en un angle que produeix els parhelis a 22 graus del sol. Altres tipus de cristalls poden generar diferents fenòmens òptics, però els parhelis més brillants i comuns es formen amb vidres hexagonals plans.

L'angle de desviació de la llum en passar pels cristalls de gel és el que defineix la formació d'un halo solar o d'un parheli. En el cas dels parhelis, la llum es desvia aproximadament 22 graus, fent que coincideixi amb la separació angular entre el sol i els parhelis observats.

Aquest angle constant explica el perquè els parhelis apareixen sempre a la mateixa distància del sol.

Hi ha diferents variants de parhelis, que poden variar en brillantor, color i intensitat. Els més comuns són aquells que apareixen a 22 graus del sol, però en certes ocasions es poden observar parhelis a altres angles, depenent de les condicions atmosfèriques.

En situacions excepcionals, es poden formar parhelis dobles o múltiples, creant una sèrie de punts brillants al voltant del sol.

Encara que el parheli, l'halo solar i altres fenòmens com els arcs circumscrits poden semblar similars, hi ha diferències fonamentals entre ells.

 

Parheli o fals sol observat el passat diumenge 2 de febrer des del pàrquing del Cervantes.

El parheli és un punt lluminós ubicat a banda i banda del sol, mentre que l'halo solar és un cercle complet que envolta el sol.

Els arcs circumscrits, en canvi, són arcs que es formen en diferents posicions al voltant de l'halo solar. Tots aquests fenòmens s'originen en la refracció i la reflexió de la llum en cristalls de gel, però difereixen en la seva forma i ubicació al cel.

Per observar un parheli, cal que hi hagi núvols cirrostrats a l'atmosfera, ja que aquests contenen els cristalls de gel necessaris per a la formació del fenomen. 

Els parhelis es poden observar arreu del món, però són més comuns a regions fredes i durant èpoques de l'any en què els núvols cirrostrats són més freqüents, com a l'hivern.

En latituds altes, com les regions polars, els parhelis són més freqüents a causa de les baixes temperatures i de la presència constant de cristalls de gel a l'atmosfera.

En moltes cultures, els parhelis han estat objecte de mites i creences populars. Per exemple, a l'Edat Mitjana, es pensava que els parhelis eren presagis de guerres o desastres naturals. En altres cultures, se'ls atribuïa la capacitat d'influir al clima o les collites.

Aquests mites reflecteixen l'impacte que aquest fenomen ha tingut a la imaginació humana i la seva capacitat per inspirar temor i sorpresa.

Parheli o fals sol observat el passat diumenge 2 de febrer des del pàrquing del Cervantes.

Dimecres 29 de gener: la zonal deixa una altra garbinada i núvols de vent

Altocumulus lenticularis vistos des de Calonge el passat dimecres 29 de gener.

Bona part del mes de gener que hem acomiadat ha estat marcat pel flux zonal o circulació de l'oest afectant directament les nostres latituds.

En meteorologia, un flux zonal és un terme que s'utilitza per indicar tots els fluxos atmosfèrics (corrents d'aire) associats amb la gran circulació atmosfèrica que segueix paral·lela a les línies de latitud de la Terra. És l'oposat al flux meridional, que són els corrents d'aire que corren paral·lels als meridians.

Aquesta situació ens ha portat vents de garbí i ponent força persistents a la badia de Palamós, acompanyant l'arribada de fronts molt desgastats que en ocasions només han deixat quatre gotes a la nostra àrea geogràfica. 

Un exemple d'aquests vents de l'oest o sud-oest el vàrem tenir el passat dimecres 29 de gener.

El pas d'una profunda borrasca que descarregà importants precipitacions a la façana atlàntica europea, ens va portar una altra jornada marcada pel vent de garbí. La ventada es va intensificar a partir de migdia a uns 30 km/h de mitjana, ratxa màxima 66 km/h. 

Tal com ser habitual, també es van formar bonics altocumuls lenticulars que es podien veure mirant cap a l'horitzó oest.

Més dades del dimecres 29 de gener a Palamós-barri Vell:

Temperatura màxima 14.2°C, mínima 5.8°C. Humitat màxima 78 %, mínima 53 %. Pressió màxima 1018 hPa, mínima 1009 hPa. De maror a forta maror a la badia. Onatge sig. de 2.7 m a les 19:00h al cap de Begur, alçada màxima 4.44 m.