Halo solar observat el passat 28 d'agost

El passat 28 d'agost ens va creuar una àmplia franja de núvols prims que enterenyinaren el cel. Aquests núvols alts anomenats cirrostratus, moltes vegades afavoreixen l'aparició de diferents fenòmens òptics o fotometeors. Precisament, això és el que va passar a finals d'agost, coincidint amb l'aparició d'un bonic halo solar.

L'halo solar és un fenomen d'òptica atmosfèrica, com també ho són les iridescències o els parhelis, que consisteixen en la formació d'un arc o una circumferència lluminosa al voltant del sol. Perquè això passi, es necessiten cristalls de gel a la troposfera.

Quan la llum solar topa amb els cristalls de gel, aquesta es desvia i genera un cercle lluminós. La llum vermella es desvia menys que la d'altres colors, i per això la vora interior de l'halo té un to vermellós. 

La major part dels rajos solars es desvien al voltant d'un angle de 22º, que marca el radi de l'halo. Hi ha menys llum desviada cap a angles més petits, i per això l'interior de l'anell es veu més fosc.

En ocasions, també es pot observar un segon halo causat per la refracció dels cristalls de gel al voltant de l'halo principal, amb un radi de 46 ° respecte al centre del sol. De fet, amb condicions òptimes podem gaudir d'un espectacular catàleg de fenòmens òptics dintre de la família de l'halo.

Els halos són freqüents en zones fredes del planeta, però es poden donar en qualsevol indret amb les condicions atmosfèriques adequades. A casa nostra en veiem sovint.

Segons l'"Assaig d'un vocabulari meteorològic català", d'Eduard Fontserè, de l'halo, també se'n diu "rotllo", "rodona" o "era", com a formes populars.

Fa més d'un segle, Gabriel Campo, primer meteoròleg oficial i membre del Servei Meteorològic de Catalunya, va publicar al 1922 l'article "Relació entre els halos i les pluges ciclòniques a Catalunya". L'estudi realitzat entre 1917 i 1922 va posar de manifest la relació entre els halos i la pluja, donant per probable, amb un 65%, que els halos observats a Barcelona anuncien pluja abans de quatre dies, i com a molt probable, en un 88%, que hi hagi puja en algun lloc de Catalunya, preferentment al nord del país properes a les vessant del Pirineu.

 

20è aniversari de les grans inundacions

La setmana passada va fer vint anys de les fortes inundacions que afectaren diversos indrets de la Costa Brava. Entre l'11 i el 18 d'octubre del 2005 es va acumular la pluja que cau normalment en alguns observatoris en uns 7 mesos. A Castell d'Aro es van recollir 402 mm (253 dels quals només el dia 13); 418 al monestir de Santa Maria de Solius (Baix Empordà), 326 al Port de la Selva o 324 a Roses i a Portbou.

A Calonge van caure 400 mm entre el 13 i el 14 d’octubre (300 mm en poques hores el dia 13), que és l’equivalent al 70 % de la pluja anual, i una dona va morir arrossegada per l’aigua. Sant Antoni va quedar negat pels desbordaments del rec Madral i la riera de Calonge, que van arrossegar vehicles i mobiliari de tota mena cap a la platja, van esfondrar el pàrquing d’un supermercat i es van endur una casa, entre molts altres desperfectes. Les pèrdues van sumar 13 milions d’euros i van afectar 700 habitatges i 1.500 aparcaments.

Així mateix, les pluges més fortes i devastadores van passar de llarg de Palamós i no hi hagueren desperfectes importants. En total, el dia 11 van caure 29 mm, el dia 12 19 mm, el dia 13 44 mm, el dia 14 40 mm i el dia 15 10 mm. Aquell mes d'octubre s'acumularen 150,5 mm.

Cirrocumulus floccus (02/06/2025)

El passat 2 de juny es van poder veure cirrocúmuls des de Romanyà de la Selva. Aquests núvols no apareixen gaire sovint i són força interessants.

Els cirrocúmuls o cirrocumulus són uns núvols alts que es troben a les capes altes de la troposfera i es formen horitzontalment. Es donen entre els 6 i 12 km d'alçada. 

Es formen a partir de cirrus o cirroestrats quan aquests són escalfats suaument des de baix. Aquest procés d'escalfament fa que l'aire s'elevi i es fiqui dins del núvol. Aquesta és la raó per la qual el cirrocúmul es troba associat gairebé sempre amb cirrus i al cirroestrats. Si aquest no és el cas, el núvol és llavors un altocúmul.

Els cirrocúmuls i els altocúmuls a vegades semblen idèntics, però, a diferència dels altocúmuls, els cirrocúmuls estan més alts i no produeixen ombra.

Els cirrocúmuls poden mostrar belles iridiscències i corona, especialment si apareixen per sota d'estructures cirriformes lacunosus.

El núvol està format per petites àrees blanques i primes, les quals estan compostes per grans o ones molt petites. Com tots els núvols dels nivells alts, els cirrocúmuls estan compostos per cristalls de gel, si bé poden haver-hi gotetes d'aigua intensament subfosa, les quals solen ser reemplaçades ràpidament per cristalls de gel. Els cristalls en evaporar-se poden donar lloc a l'aparició d'espais entre els núvols. En general solen presentar dos sistemes d'ondulació i marges fibrosos.

Varietats de cirrocúmuls

Castellanus és la formació que té protuberàncies en forma de merlets, semblants a les muralles dels castells, d'aquí el nom. Aquesta varietat és molt menys comuna en els cirrocúmuls que en els altocúmuls.

Els núvols floccus semblen un raïm cumuliforme amb una base més o menys esquinçada.

Les formacions stratiformis s'estenen horitzontalment i formen àmplies capes.

Les formacions lenticularis tenen forma de llentia o ametlla, ben definida.

El núvol pot produir virga, precipitació que s'evapora abans d'arribar a terra. Igual que el Cirrocumulus castellanus, el Cirrocumulus floccus és un indicador d'inestabilitat atmosfèrica en el nivell del núvol.

De fet, els Cirrocumulus floccus es poden formar a partir del Cirrocumulus castellanus, que és l'estat evolutiu després que la base del núvol original s'hagi dissipat.

Digitalitzen un segle d'observacions meteorològiques als fars de la Costa Brava

 

Far de Palamós

El Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) ha digitalitzat 44.168 documents històrics amb dades meteorològiques, procedents de nou fars emblemàtics de la Costa Brava i generats entre el 1853 i el 1956. El projecte es va presentar el dijous 8 de maig al Far de Sant Sebastià (Llafranc) i es va fer amb la col·laboració de l’Arxiu Històric de Girona (AHG). Això permetrà aprofundir en l’estudi del clima històric i millorar la capacitat predictiva. “Ens permetrà tenir una visió més profunda dels canvis que es van produint, amb especial interès sobre els temporals de mar”, digué el cap de l’Àrea de Climatologia, Marc Prohom, el qual recordà que “suposen un risc associat al canvi climàtic, amb l’augment del nivell del mar”.

El far de Sant Sebastià de Llafranc (Baix Empordà) acollí la presentació dels primers resultats del projecte de digitalització del fons documental meteorològic dels fars de la Costa Brava. Es tracta d’una iniciativa del Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) en col·laboració amb l’Arxiu Històric de Girona (AHG), que ha permès recuperar més d’un segle d’observacions meteorològiques.

El projecte ha digitalitzat un total de 44.168 imatges, corresponents a documents originals generats entre els anys 1853 i 1956 i que estan dipositats a l’AHG. Aquests documents provenen de nou fars emblemàtics de la costa gironina: el Port de la Selva, Cap de Creus, Cadaqués, Roses, Illes Medes, Sant Sebastià, Palamós, Sant Feliu de Guíxols i Tossa de Mar. I es poden consultar a través del web ‘Arxius en línia’ de la Generalitat.

De tots els fars, el que més documents ha preservat és del de Palamós, amb 8.059. El segueixen els fars de Sant Sebastià (7.666), el Cap de Creus (6.918), Roses (5.642), Cadaqués (5.142), Illes Medes (4.941), Tossa de Mar (1.908) i Sant Feliu de Guíxols (908).

El fons, que s’ha digitalitzat a partir dels documents dels fars de la Costa Brava, conté dades meteorològiques instrumentals (especialment temperatura de l’aire, pressió atmosfèrica, precipitació i velocitat del vent). I també no instrumentals, observades directament pel personal dels fars (visibilitat horitzontal, estat del cel o estat de la mar). També conté informes específics d’episodis de boira o de tempesta, així com correspondència tècnica.

Unes dades que el cap de l’Àrea de Climatologia, Marc Prohom, va destacar que són molt valuoses perquè permetran “aprofundir en l’estudi del clima històric i millorar la capacitat predictiva”. “Les projeccions de canvi climàtic són simulacions de la realitat”, digué i afegí: “com més dades tenim, més precisos són; amb aquestes dades recollides podrem predir millor fenòmens com temporals”.

De fet, predir els temporals de mar és un dels principals objectius del projecte. “Amb el canvi climàtic, el nivell del mar ha incrementat deu centímetres des dels anys 90”, afirmà Prohom, relatà que “l’increment fa que els temporals puguin tenir efectes més perillosos i interessa veure canvis en els temporals”.

Després de digitalitzar tota aquesta documentació, ara caldrà analitzar-la amb profunditat per poder-la estudiar i utilitzar per predir els fenòmens meteorològics futurs a la Costa Brava. Segons avançà Prohom, “el buidatge de dades és un dels principals reptes del projecte” perquè ha d’afrontar la heterogeneïtat dels formats i la terminologia no estandarditzada utilitzada als segles XIX i principis del XX. Per això, s’ha avançat que s’explora l’ús de tecnologies d’intel·ligència artificial (IA) per facilitar la transcripció automàtica dels documents i l’harmonització amb escales modernes de velocitat del vent i estat de la mar.

Les dades recuperades tenen un gran valor científic i pràctic, ja que no només permetran millorar l’anàlisi de la variabilitat i el canvi climàtic en aquest àmbit de la costa i detectar possibles tendències amb una perspectiva de més d’un segle; sinó també reconstruir temporals marítims destacats, i contextualitzant-los amb fenòmens recents com el temporal Glòria (2020) o validar i calibrar models climàtics i meteorològics, millorant la precisió de les projeccions futures.

A més, també s’aporten dades d’observació de dies de boira marítima per poder incrementar la precisió en la predicció d’aquest fenomen en l’actualitat. I es podrà caracteritzar millor els episodis de tramuntana del passat, així com detectar canvis en la recurrència, durada o intensitat actuals.

Ampliar el projecte a altres territoris

L’SMC ja treballa per estendre aquest projecte a altres punts del litoral català, com el Far del Llobregat o el Port de Tarragona, i creuar la informació amb la nova base de dades de temporals de mar de Catalunya (1700-2024), desenvolupada a l’SMC partir de fonts històriques diverses. Aquesta iniciativa reforça el compromís de l’SMC amb la recerca, la preservació de la memòria climàtica i el monitoratge del canvi climàtic, tal com estableixen la llei de meteorologia de Catalunya i la llei del Canvi Climàtic.

A l’acte de presentació del projecte de digitalització d’aquests fons hi va participar també la directora del Servei Meteorològic de Catalunya, Sarai Sarroca; el subdirector general d’Arxius i Gestió Documental, Enric Cobo i l’historiador i arxiver de Tossa de Mar, David Moré, que ha posat una mica de context l’evolució del funcionament dels fars arreu del territori.

Font: https://www.gerio.cat/noticia/1712574/digitalitzen-un-segle-dobservacions-meteorologiques-als-fars-de-la-costa-brava 

Diumenge 2 de febrer: la Candelera porta un parheli molt vistós

Parheli o fals sol observat el passat diumenge 2 de febrer des del pàrquing del Cervantes.

El passat diumenge  2 de febrer, es va observar un parheli o fals sol molt ben definit, tal com mostren les fotografies que vaig poder captar des del pàrquing del Cervantes a primeres hores de la tarda.

Després de les quatre gotes que van caure la nit del dissabte, amb 2,4 mm al barri Vell de Palamós i 3,2 mm a La Fosca, el diumenge 2 de febrer, dia de la Candelera, ens va portar un bonic fenomen òptic popularment anomenat "sol doble" o "sol fals". 

Anomenat parheli, aquest fenomen es manifesta com un punt o punts de llum brillants a banda i banda del sol, donant la impressió que hi ha diversos sols al cel.

El parheli és un fenomen òptic que esdevé quan la llum solar es refracta a través dels cristallets de gel presents en núvols del tipus cirrostratus.

La paraula "parheli" prové del grec "parēlion", que significa "al costat del sol". Aquests sols dobles s'observen a la mateixa altura que el sol i estan separats per un angle de 22 graus.

En anglès, s'utilitza la paraula "sundog" per descriure aquest fenomen, ressaltant la idea que aquests punts de llum acompanyen el sol com si fossin els seus guardians.

El parheli està estretament vinculat amb altres fenòmens òptics com els halos solars i els arcs circumscrits. Un halo solar és un cercle brillant que envolta el sol i es forma per la refracció i la reflexió de la llum solar en cristallets de gel.

Els arcs circumscrits, en canvi, són arcs que es formen per sobre o per sota de l'halo, depenent de la posició del sol i dels cristallets de gel.

Parheli o fals sol observat el passat diumenge 2 de febrer des del pàrquing del Cervantes.

Tots aquests fenòmens comparteixen un origen comú en la interacció de la llum amb els cristallets de gel a l'atmosfera.

El parheli es forma quan la llum solar travessa cristalls de gel hexagonals que floten a l'atmosfera.

En ingressar als cristalls, la llum es refracta, canviant-ne la direcció i separant-se en diferents colors, actuant com un prisma. Aquest procés de refracció és el causant de l'aparició dels sols dobles a banda i banda del sol.

Els cristalls de gel responsables de la formació de parhelis solen ser hexagonals i plans. L'orientació i els tipus d'aquests cristalls tenen un paper crucial en l'aparició del fenomen.

Quan els vidres estan orientats horitzontalment, la refracció de la llum passa en un angle que produeix els parhelis a 22 graus del sol. Altres tipus de cristalls poden generar diferents fenòmens òptics, però els parhelis més brillants i comuns es formen amb vidres hexagonals plans.

L'angle de desviació de la llum en passar pels cristalls de gel és el que defineix la formació d'un halo solar o d'un parheli. En el cas dels parhelis, la llum es desvia aproximadament 22 graus, fent que coincideixi amb la separació angular entre el sol i els parhelis observats.

Aquest angle constant explica el perquè els parhelis apareixen sempre a la mateixa distància del sol.

Hi ha diferents variants de parhelis, que poden variar en brillantor, color i intensitat. Els més comuns són aquells que apareixen a 22 graus del sol, però en certes ocasions es poden observar parhelis a altres angles, depenent de les condicions atmosfèriques.

En situacions excepcionals, es poden formar parhelis dobles o múltiples, creant una sèrie de punts brillants al voltant del sol.

Encara que el parheli, l'halo solar i altres fenòmens com els arcs circumscrits poden semblar similars, hi ha diferències fonamentals entre ells.

 

Parheli o fals sol observat el passat diumenge 2 de febrer des del pàrquing del Cervantes.

El parheli és un punt lluminós ubicat a banda i banda del sol, mentre que l'halo solar és un cercle complet que envolta el sol.

Els arcs circumscrits, en canvi, són arcs que es formen en diferents posicions al voltant de l'halo solar. Tots aquests fenòmens s'originen en la refracció i la reflexió de la llum en cristalls de gel, però difereixen en la seva forma i ubicació al cel.

Per observar un parheli, cal que hi hagi núvols cirrostrats a l'atmosfera, ja que aquests contenen els cristalls de gel necessaris per a la formació del fenomen. 

Els parhelis es poden observar arreu del món, però són més comuns a regions fredes i durant èpoques de l'any en què els núvols cirrostrats són més freqüents, com a l'hivern.

En latituds altes, com les regions polars, els parhelis són més freqüents a causa de les baixes temperatures i de la presència constant de cristalls de gel a l'atmosfera.

En moltes cultures, els parhelis han estat objecte de mites i creences populars. Per exemple, a l'Edat Mitjana, es pensava que els parhelis eren presagis de guerres o desastres naturals. En altres cultures, se'ls atribuïa la capacitat d'influir al clima o les collites.

Aquests mites reflecteixen l'impacte que aquest fenomen ha tingut a la imaginació humana i la seva capacitat per inspirar temor i sorpresa.

Parheli o fals sol observat el passat diumenge 2 de febrer des del pàrquing del Cervantes.

Entrevista molt didàctica al meteoròleg Tomàs Molina

Brot de mànegues marines (09-12-2024)

Mànegues marines vistes des de Sant Antoni mirant cap a la Punta de Pinell (Platja d'Aro). Autor de la foto: Jordi Argelich

El passat dilluns nou de desembre vàrem tenir una jornada memorable per a l'observació de mànegues marines i tubes al sud de la Costa Brava i a la Costa Central.

Tot i que des de Palamós es van veure a la llunyania i calia afinar la vista, la seva presència no va passar desapercebuda per la gent que es trobava a prop del mar. A més a més, l'aparició de vàries mànegues i tubes alhora acompanyant el mateix núvol, encara feia més espectacular el fenomen.

Aquest brot de fenòmens tornàdics al damunt del mar va ser causat per la conjunció de diversos factors. L'interessant còctel que va fer possible la formació de les trombes marines va ser la presència d'un marcat embossament d'aire fred en altura, amb l'isoterma de -26,2ºC a 500 hPa. Aquesta baixa temperatura va contrastar amb l'aigua del mar que es troba a uns 17ºC, la qual cosa representa una temperatura 2ºC superior a l'habitual. El fort gradient tèrmic vertical i l'existència de rebuf amb vent humit en superfície de component sud-est, va crear una marcada inestabilitat atmosfèrica que va fer crèixer Cumulus congestus al sud de la Costa Brava i algun Cumulonimbus calvus al davant de la Costa Central que portaven associats aquests complements tan curiosos.

A part d'aquests ingredients, el fet que el vent no fos gaire intens i que hi hagués un parell de zones  amb cissalla horitzontal del vent en superfície, va ajudar al desplegament d'aquest brot de mànegues marines i tubes (part del núvol en forma d’embut que no arriba a tocar el mar o el terra).   

Què és una mànega o tromba marina?

Una mànega marina és un remolí de vent que es mou sobre una gran superfície d'aigua com un llac o el mar. En ocasions pot tocar terra ferma i llavors es considera com a tornado. 

Aquest fenomen es desenvolupa en cinc fases:

La taca fosca: Sobre la superfície de l'aigua es forma una mena de disc de color molt fosc.

L'espiral: Al voltant de la taca es desenvolupen unes bandes espirals.

L'anell d'escuma: A sobre de la taca es comença a formar un remolí d'escuma. En aquesta fase comença a créixer "la tuba" de la mànega marina.

Maduresa: Els dos elements esmentats a la fase anterior assoleixen la seva màxima grandària.

Dissipació: El fenomen es dispersa, de vegades de manera brusca.

Mànega marina vista des de Sant Antoni mirant cap a la Punta de Pinell (Platja d'Aro). Autor de la foto: Jordi Argelich

Mànega marina vista des de Sant Antoni mirant cap a la Punta de Pinell (Platja d'Aro). Autor de la foto: Jordi Argelich

Mapa de vent en superfície del passat dilluns de desembre a les 15:00h. Veiem encerclat en vermell les dues zones amb cissalla horitzontal del vent en superfície. 

Més fotos de les mànegues marines observades aquest dilluns entre la Costa Central i el sud de la Costa Brava. Font: https://www.3cat.cat/el-temps/ 

Autor de la foto: Jordi Garcia Gonzalez. 

Autora de la foto: Mercè Blanch.

Autor de la foto: J.M. Vinyes. 

Autora de la foto: Miriam Guitart Pou.

Autor de la foto: Albert Mora Domenech

Autora de la foto: Júlia V.

Espectacular Cumulonimbus arcus 14/08/2024

Cumulonimbus arcus entrant a la badia de Palamós el passat dimecres 14 d'agost a la tarda. Foto feta des de Platja d'Aro. Font: instagram projecte4estacions 

El passat dimecres 14 d'agost, es va trencar la ratxa seca i càlida que veníem suportant aquest mes d'agost. L’arribada d'un solc a nivells mitjans i alts de la troposfera, amb formació d’una Depressió Aïllada a Nivells Alts (DANA), va generar um destacat canvi d'escenari meteorològic.

Talment com si haguéssim reculat en el temps, les tempestes típiques que solien aparèixer anys enrera pels voltants del 15 d'agost van reaparèixer.

L'acusada inestabilitat atmosfèrica, fruït de l'elevada temperatura que presenta l'aigua del mar i la presència de la DANA sobre el Mediterrani occidental, va formar una línia de tempestes que viatjà de mar cap a terra.

L'espectacle nuvolós es va fer ben present sobre la badia de Palamós, en forma d'un magnífic Cumulonimbus arcus. 

Aquest núvol està associat amb les tempestes elèctriques i sol ser dels més estudiats pels meteoròlegs i aficionats a la meteorologia, caçadors de tempestes, entre d'altres.

Hi ha dos tipus d’arcus. El roll cloud o núvol en forma de rotllo i el shelf cloud o núvol prestatge com aquest.

El núvol prestatge és un núvol arcus baix, horitzontal i en forma de falca. Està unit a la base del núvol principal, que sol ser un cumulonimbus, però podria formar-se en qualsevol tipus de núvols convectius. El moviment del núvol sovint es pot veure a la part davantera on tenim l'aire ascendent, mentre que el costat inferior sovint apareix turbulent i esquinçat pel vent.

L'aire fresc del corrent descendent d'un núvol de tempesta s'estén per la superfície de la terra, amb la vora d'atac anomenada front de ràfega. A mesura que l'aire més fred baixa, s'eleva l'aire humit i càlid i la seva aigua en forma de vapor es condensa, creant un núvol que sovint gira seguint els diferents vents.

Així mateix, malgrat l'espectacularitat del fenomen, a la nostra vila "només" van acumular-se 17,0 mm a La Fosca o 12,4 mm al barri Vell de Palamós. El fet que no s'acumulessin més litres, fou degut a la presència d'aire sec de tramuntana en superfície i al ràpid desplaçament que presentava la tempesta. Per sort, però, l'episodi plujós tan sols acabava de començar. Gràcies a les quatre gotes del dijous, el fort ruixat que va caure el divendres al matí que deixà 11,0 mm en poca estona, més la tempesta fluixa d'aquesta nit de dissabte, en quatre dies ja s'han acumulat 28,6 mm al barri Vell de Palamós i 33,6 a La Fosca.

A part de la pluja, el canvi de temps també va portar un cert refrescament. Per fi es va baixar per sota de la barrera del 20 ºC, amb 19,1 ºC de mínima a La Fosca i 19,6 ºC al barri Vell de Palamós.

Ver esta publicación en Instagram

Una publicación compartida de Projecte 4 Estacions (@projecte4estacions)

Cumulonimbus arcus vist sobre la badia de Palamós i també des de Llafranc el passat dimecres 14 d'agost a la tarda. Font: instagram projecte4estacions 

   

Ver esta publicación en Instagram

Una publicación compartida de Projecte 4 Estacions (@projecte4estacions)

Vídeos en format time-lapse del Cumulonimbus arcus. Font: instagram projecte4estacions

Arribada del Cumulonimbs arcus de mar cap a terra.

Mapa de llamps del dimecres 14 d'agost.

Mapa de temperatura a 500 hPa on s'aprecia un solc d'aire fred en alçada i la formació d'una DANA

Informe del Servei Meteorològic de Catalunya sobre el tornado que va afectar Cabanes i Masarac el 16 de maig

Dijous, 16 de maig de 2024, les fortes ventades associades a una tempesta van causar danys materials a una explotació ramadera de Masarac, a l’Alt Empordà. El Servei Meteorològic de Catalunya va visitar l’endemà dels fets la zona afectada per tal d’estudiar quin fenomen meteorològic havia tingut lloc, per estimar-ne la intensitat i per delimitar la franja de danys. Amb la informació obtinguda, el testimoni de les persones afectades i l’anàlisi de la situació meteorològica a partir de models, d’eines de teledetecció i de dades d’estacions meteorològiques s’ha pogut confirmar que es va produir un tornado entre els municipis de Cabanes i Masarac, el primer registrat enguany a Catalunya.

Els resultats de l’estudi s’han recollit en un informe públic que es pot consultar en aquest enllaç:

https://static-m.meteo.cat/wordpressweb/wp-content/uploads/2024/05/27121445/informe-tornado-masarac-2024.pdf

Quatre quilòmetres de danys entre Cabanes i Masarac

El dia 16 de maig Catalunya es trobava enmig d’un episodi de xàfecs produïts per una depressió situada a l’Atlàntic. Pels volts del migdia es va generar una tempesta al nord de la Garrotxa que, en arribar a l’Alt Empordà, es va reforçar gràcies a l’aportació d’humitat del vent de xaloc. Es va incrementar de manera notable l’activitat elèctrica i fins i tot es va observar pedra.

A les 11.45 TU (13.45 h) al terme municipal de Cabanes, molt a prop del marge dret del riu Llobregat d’Empordà, es va formar un tornado. En aquest sector la força del vent va provocar danys en vegetació. El fibló es va anar desplaçant cap al nord-est pel terme de Masarac, on va provocar desperfectes importants en una explotació ramadera.

La força del vent va fer cedir la meitat superior de les parets exteriors d’una de les naus i, conseqüentment, l’estructura de la coberta va caure. En un altre dels espais el tornado es va endur part de la coberta de teules. A més, es van observar restes de teules i fragments de fibrociment incrustats en elements com portes i finestres, talment com si fos metralla.

Al llarg de la resta del recorregut va afectar algunes vinyes i camps de conreu, i també va trencar branques i tombar o escapçar arbres. El fibló es va dissipar 6 minuts més tard al sud-oest de Mollet de Peralada, encara al terme municipal de Masarac, tal com es mostra al mapa.

La franja de danys va assolir una amplada màxima de 80 metres, tot i que durant bona part del recorregut oscil·lava entre 30 i 40 metres, i una longitud de 4 km. S’estima que va ser d’intensitat IF1,5, segons l’escala internacional de Fujita (180 km/h amb un marge d’error de ± 20 %). Tota aquesta informació s’ha pogut obtenir a partir dels resultats del treball de camp que es va dur a terme l’endemà de l’episodi, el 17 de maig, de l’anàlisi de les dades de models meteorològics, d’eines de teledetecció i d’estacions meteorològiques i del testimoni de les persones que van veure el fenomen.

Imatges del tornado vist de prop

Com que el tornado es va produir en una zona de poca densitat de població i enmig d’un xàfec que anava acompanyat de pedra i d’aparat elèctric, hi ha pocs testimonis gràfics del fenomen. Ara bé, des de Vilarnadal, al terme de Masarac, es va poder captar el moment en què es començava a formar el tornado. S’observa un núvol en forma d’embut que penja de la base del cumulonimbus, que rep el nom de tuba (imatge de Lluís Pagès).

La captura és de les 11.44 TU (13.44 h) i està feta a no més d’1,3 km de distància del fibló. No s’observa el contacte del vòrtex amb la superfície, de manera que tot indica que es tracta de poca estona abans que es registressin els primers danys a la vora del riu Llobregat d’Empordà.

Per altra banda, la càmera de seguretat de la finca afectada (cedides per Pau Galceran) va poder registrar el pas del fibló per la granja, a poc més de 150 metres de distància.

En un primer moment, a les imatges es pot veure com s’alcen branques trencades a la part dreta del camp de visió. Tot seguit, el remolí s’acosta cap a l’explotació ramadera alhora que els arbres que hi ha a la part central són sacsejats pel fort vent. Finalment, s’observa com s'aixeca la coberta i es tomba les parets de dues naus i un cobert.

Feia sis anys que no hi havia un tornado a l’Alt Empordà

De tornados a Catalunya n’hi ha cada any. De mitjana se n’observen entre cinc i sis i solen ser més freqüents al sector central del litoral i el prelitoral. En el cas concret de l’Alt Empordà cal recular sis anys per a trobar el precedent més recent.

L’últim tornado registrat a la comarca havia estat el 7 de gener del 2018, que va afectar els municipis de Navata, Vilanant, Cistella, Terrades, Darnius, la Vajol i Agullana. Aquell fibló, que va ser un dels més intensos registrats en aquest primer quart del segle XXI, va travessar els Pirineus i es va dissipar a Terrats, a la comarca del Rosselló (la Catalunya Nord).

Font: https://govern.cat/salapremsa/notes-premsa/611002/informe-del-servei-meteorologic-de-catalunya-sobre-el-tornado-que-va-afectar-cabanes-i-masarac-el-16-de-maig

La Petita Edat de Gel pintada per Brueghel el Vell

"Paisatge hivernal amb patinadors i parany per a ocells" de Brueghel el Vell (1565). Museu d'Història de l'Art de Viena. 

La tardor passada vaig poder visitar la magnífica ciutat de Viena i alhora vaig aprofitar per veure i fotografiar l'important llegat artístic del Kunsthistorisches Museum. 

El Kunsthistorisches Museum o Museu d'Història de l'Art de Viena, és un dels museus més importants del món. Una de les col·leccions pictòriques més rellevants que conté és la dedicada al pintor flamenc Pieter Brughel el Vell.

Aquest famós pintor va retratar en molts dels seus quadres la Petita Edat de Gel. Es tracta d'un període històric marcat per la fred intensa que començà a mitjans segle XIV i acabà el 1850.

Pieter Brueghel el Vell va pintar, el 1565, "Paisatge d'hivern amb patinadors i parany per a ocells", "La massacre dels innocents" i "Caçadors a la neu", entre moltes altres obres. 

L'obra de l'encapçalament retrata una escena de la vida quotidiana en un poblet proper a Anvers (Bèlgica). 

Veiem com la neu i el gel cobreixen els carrers, les teulades de les cases i diversos patinadors gaudeixen de les aigües glaçades, provocant la sensació de fred intensa en aquell hivern del segle XVI.

Des de començaments del segle XIV fins a mitjans del XIX (encara que la NASA situa el període entre el XVII i el XIX) va tenir lloc la denominada Petita Edat de Gel, sobretot a l'Hemisferi Nord. 

Aquest esdeveniment fou el darrer gran procés climàtic a escala planetària, previ a l'escalfament global actual. Es tracta d'un període en què diversos factors van produir un descens dràstic de les temperatures que va condicionar molt la vida dels pobladors de diverses regions del globus terraqui. 

Què va passar al segle XIV per desencadenar un canvi climàtic tan radical? Hi ha dos factors que, sens dubte, es van combinar per generar l'últim gran període de glaciació global: un augment de l'activitat volcànica i una disminució de l'escalfament solar. És la combinació perfecta perquè es produeixi un descens de la temperatura. D'una banda, el Sol emet menys calor que de costum, un fenomen que es coneix com a Gran Mínim Solar (el que va tenir lloc entre 1645 i 1715 va rebre el nom de Mínim de Maunder) i que es dona quan l'estrella presenta menys taques solars del compte (i, per tant, menys energia). Així mateix, el planeta també va experimentar durant aquest període una intensa activitat volcànica. Quan això passa, una part de les cendres de les erupcions arriben fins a les capes altes de la troposfera, creant una mena de capa que impedeix que els raigs de Sol penetrin amb la mateixa intensitat que en condicions normals. 

       

"La massacre dels innocents". Brueghel el Vell  (1565). Museu d'Història de l'Art de Viena. 

   

"Caçadors a la neu". Brueghel el Vell  (1565). Museu d'Història de l'Art de Viena. 

Ones al cel: Inestabilitat de Kelvin-Helmholtz

Inestabilitat de Kelvin-Helmholtz observada des de Romanyà de la Selva el passat dilluns 20 de novembre a la tarda.

El passat dilluns 20 de novembre es va poder observar la presència d'inestabilitat Kelvin-Helmholtz. La fotografia de l'encapçalament, realitzada amb el mòbil des de Romanyà de la Selva, ens mostra l'aparició d'uns curiosos núvols de formes capritxoses.

Es tracta d'un fenomen meteorològic molt fotogènic que ens mostra uns núvols semblants a les onades d'un oceà. La inestabilitat Kelvin-Helmholtz deu el seu nom als seus descobridors: Lord Kelvin i Hermann von Helmholtz, que a finals del segle XIX van desenvolupar una teoria per explicar l'origen de l'energia solar. 

Posteriorment, es va observar que aquest mecanisme era extrapolable a altres processos atmosfèrics o espacials. De fet, s'ha estudiat la inestabilitat KH en diferents entorns astrofísics i geofísics en els quals interaccionen diferents fluids o fluxos de plasma. 

Aquestes ones tan peculiars tenen lloc a l'atmosfera terrestre quan hi ha cisalladura de velocitat vertical del vent, al llarg de la frontera que divideix dues capes de diferent densitat en un flux inicialment estratificat i estable. La probabilitat que es produeixi inestabilitat KH es calcula gràcies al nombre de Richardson: si R > 0,25, l'estabilitat inicial es pot trencar, ja que la diferència de velocitat entre les dues capes arriba a superar el llindar per a les condicions d'estabilitat i comencen a produir-se aquestes ones. 

El més habitual és que la capa superior sigui més estable que la inferior. És un fenomen associat a la dinàmica de fluids. Aplicat a l'atmosfera, quan tenim dos fluxos de vent en sentits oposats i paral·lels, en dos nivells atmosfèrics propers, movent-se a diferents velocitats i amb densitats diferents, es formen núvols disposats com si fossin onades. 

La inestabilitat KH té lloc en molts fluids presents a la natura. Rius i oceans allotgen aquestes inestabilitats en diferents situacions, quan es barregen masses d'aigua de diferents densitats, temperatures i condicions dinàmiques. Aquesta inestabilitat pot ser invisible per a l'observador i no manifestar-se d'aquesta manera tan especial que en algunes ocasions podem veure al cel. 

La inestabilitat Kelvin-Helmholtz es pot donar en qualsevol tipus de núvol i a qualsevol altitud, però generalment s'observa amb més freqüència en Cirrus, Altocumulus i Estratocumulus.

 

En aquest vídeo s'aprecia la formació de la Inestabilitat de Kelvin-Helmholtz en un dispositiu que conté dos fluids amb diferent color i densitats.

És molt didàctic. Ens mostra que la formació de les ones respon als sentits de desplaçaments oposats que adquireixen els dos fluids en moure el dispositiu: mentre el transparent tendeix a moure's cap a l'esquerra, el vermellós ho fa cap a la dreta.

Aquesta diferència, tant de densitat com de sentit de desplaçament, provoca l'aparició del fenomen.

15 i 16 de setembre: el primer episodi de pluja abundant i extensa de la tardor meteorològica

Imatge composada dels radars meteorològics d'aquest dissabte 16 de setembre a les 03:12h. Veiem l'extensa tempesta que ens va afectar. 

Després d'una primera quinzena del mes de setembre marcada per la calor i per una absència total de precipitacions, podem afirmar que la segona quinzena ha entrat per la porta gran.

L'ensopiment meteorològic s'ha trencat de forma dràstica en les darreres hores, coincidint amb el pas d'un SCM (Sistema Convectiu de Mesoescala) que es formà al golf de València.

Durant la tarda d'aquest divendres 15 de setembre ja van començar a caure els primers ruixats coincidint amb l'arribada del SCM força desgastat, amb un total de 5,4 mm recollits al barri Vell de Palamós. Malgrat tot, les precipitacions s'intensificaren amb escreix durant la matinada d'aquest dissabte 16 de setembre, coincidint amb el pas d'una tempesta molt més activa per sobre nostre.

La forta intensitat de precipitació que hi hagué al llarg d'algunes estones, va fer que s'inundessin temporalment els carrers habituals situats a la part baixa de la vila palamosina, com per exemple la zona de Correus i l'Avinguda Onze de Setembre.

En total, entre els ruixats de la tarda del divendres i la forta tempesta de la matinada del dissabte, s'acumularen 53,3 mm al nucli antic de Sant Joan, 47,8 mm a La Fosca, 45,9 mm al carrer Enric Vincke, 44,0 mm al Passeig del Mar, 42,4 mm al carrer Joan Vilar, 35,0 mm a l'escola La Vila, 33,0 mm al Port de Palamós, 31,4 mm al barri Vell de Palamós i 28,5 mm al paratge de la Pietat. 

Què és un Sistema Convectiu de Mesoescala?

Es tracta d'un conjunt de tempestes que es poden agrupar i organitzar en estructures de dimensions espai-temporals més grans que una simple tempesta. 

Els anomenats Sistemes Convectius de Mesoescala, SCM, són estructures tempestuoses de grans dimensions que poden causar greus danys en superfície, amb pluges torrencials, fortes ventades, fenòmens tornàdics i calamarsa o pedra.

Els Sistemes Convectius de Mesoescala poden afectar grans extensions de territori, amb cicles de vida que van més enllà d'una tempesta habitual i poden persistir en alguns casos més de 24 hores. A més, són una de les estructures més grans en extensió que es poden donar dins dels fenòmens categoritzats com de Mesoescala. 

La Mesoescala és la part de meteorologia encarregada d'estudiar els sistemes de temps que són més petits que els de l'escala sinòptica (per exemple, borrasques, anticiclons, etc.) però que són més grans que els sistemes de microescala, com ara els dimoniets, bombolles tèrmiques d'aire, ratxes de vent, etc. De forma simple i aproximada, les dimensions espacials dels fenòmens de mesoescala van des d'uns pocs quilòmetres, a diversos centenars de quilòmetres de radi característic. 

El cicle de vida pot anar des dels 30-40 minuts fins a un dia de durada, i fins i tot més. Aquests límits són orientatius i cal prendre'ls de forma "elàstica". 

Dins dels fenòmens de mesoescala en tenim d'altres com les brises de mar-terra, muntanya-vall, les estructures tempestuoses ordinàries, les tempestes multicel·lulars, les supercèl·lules, les línies de turbonada i els més grans de tot, els Complexos Convectius de Mesoescala. 

Els ciclons tropicals (huracans, tifons, etc.,) estan al límit superior d'aquesta classificació i dins de la Mesoescala. Alguns autors consideren aquestes darreres estructures en el límit dels fenòmens a estudiar dins de la Mesoescala. Els huracans i tifons més grans poden entrar en estructures d'escala sinòptica.

Mapa de llamps d'aquest dissabte 16 de setembre. Veiem l'abundant aparat elèctric que vàrem tenir. 

Forta alteració marítima 

A part d'un meravellós espectacle de llamps i trons acompanyats de pluja torrencial, l'arribada de la tempesta va anar precedida per una garbinada sobtada i per un empitjorament gairebé sorpresiu de l'estat de la mar.

Després dels ruixats que van caure la tarda del divendres, el vent del sud-oest va reforçar-se de manera vertiginosa durant del vespre.

La badia de Palamós es va veure afectada per una notable alteració de l'estat de la mar, fent perillosa la navegació de petites i mitjanes embarcacions.

Encara que la ventada no va durar gaires hores, aquesta va arribar a enregistrar una velociat mitjana de 35 km/h en el seu punt àlgid i una ratxa màxima de 68 km/h a La Fosca, 60 km/h al barri Vell de Palamós. Aquestes ratxes de vent són molt destacables, teninten compte que era vent de garbí.

D'altra banda, segons la boia de Puertos del Estado situada al davant del cap de Begur, hi havia un onatge significant d'1,76 m a les 22:00h del divendres i una alçada màxima de 2,5 m.

El temporal marítim i les fortes ratxes de vent es van emportar cap a la sorra i contra les roques vàries embarcacions que hi havien fondejades a Calella de Palafrugell i a Llafranc. 

Podeu llegir els següents articles: 

https://www.diaridegirona.cat/comarques/2023/09/16/temporal-arrossega-embarcacions-fins-sorra-92165784.html

https://www.diaridegirona.cat/successos/2023/09/16/calella-palafrugell-tanca-cala-port-92178582.html

Imatge del satèl·lit Meteosat d'aquest dissabte 16 de setembre a les 03:30h. Veiem l'extensa tempesta que ens va afectar. 

Informe del Servei Meteorològic de Catalunya

Entre el divendres 15 de setembre de 2023 i la matinada del dissabte 16 ha plogut arreu de Catalunya, de manera abundant prop de la costa, amb més de 100 mm a punts del Baix Ebre i més de 50 mm en altres trams del litoral. En canvi, s’han recollit quantitats inferiors als 20 mm a Ponent i al Pirineu i als 5 mm a la Val d’Aran, on la pluja ha estat més minsa.

La pluja va començar a mig matí a les Terres de l’Ebre i va anar progressant cap al nord, afectant tot el país durant la tarda. Es va restringir a l’extrem nord-est al vespre, fins a allunyar-se, si bé de matinada s’han repetit alguns xàfecs, especialment intensos a punts del Baix Empordà.

Fins a 120 mm a l’Ametlla de Mar

Destaquen els 120 mm de l’Ametlla de Mar (Baix Ebre), caiguts divendres al matí i migdia. Feia 4 anys que aquesta estació no registrava un dia tan plujós, des del 22 d’octubre de 2019 (134,5 mm).

Prop de 40 mm en 30 minuts

Els aiguats més intensos de l’episodi van caure ahir divendres al migdia a les Terres de l’Ebre i també durant la matinada de dissabte al Baix Empordà, en ambdós casos amb quantitats properes als 40 mm en 30 minuts, si bé les estacions de la XEMA no han arribat a superar aquest llindar.

Els registres de pluja més destacats en 30 minuts d’ahir divendres es van recollir al Baix Ebre (38,1 mm al PN dels Ports o 34,6 mm a l’Ametlla de Mar) i al Montsià (36,7 mm als Alfacs o 32,9 mm a Amposta). Pel que fa a la pluja màxima en 1 minut, es van assolir 2,7 mm a Amposta o 2,6 mm als Alfacs i un gran nombre d’estacions del litoral van mesurar entre 1 i 2 mm en 1 minut.

La tempesta de dissabte a la matinada ha estat especialment intensa a punts del Baix Empordà. A Castell d’Aro s’han recollit 54 mm en menys d’una hora, dels quals 39,6 mm en 30 minuts i 3,4 mm en 1 minut.

El dia més plujós a Catalunya de l’últim any i mig

No ha estat un episodi de pluja excepcional, ni de bon tros, però en el context de sequera en què ens trobem, feia un any i mig que al conjunt de Catalunya no es registrava un dia tan plujós com ahir divendres, quan de mitjana es van recollir més de 20 mm. Concretament, l’últim cop que va ploure tant al conjunt del país va ser el 12 de març de 2022, també amb la pluja concentrada prop de la costa, i màxims de 100 mm a punts de l’Empordà.

D’altra banda, va ser el dia més plujós des de l’any 2020 a diversos sectors del Vallès i del Baix Llobregat que ahir divendres van recollir més de 50 mm.

La pluja dels 6 últims mesos en un dia a punts del Garraf

La sequera que afecta bona part de Catalunya els últims mesos, i en alguns casos els últims 2 o 3 anys, és especialment intensa a punts del litoral i prelitoral com ara el Baix Llobregat, el Barcelonès, el Vallès o el Penedès, i molt especialment el Garraf. En aquesta última comarca, l’estació de Sitges – Port d’Aiguadolç havia recollit una quantitat excepcionalment baixa durant els últims 6 mesos (44 mm del 15 de març al 14 de setembre), gairebé la mateixa quantitat que els 43 mm d’ahir divendres.

Llamps concentrats prop de la costa

La pluja ha anat acompanyada de tempesta mar endins i prop de la costa, mentre que a l’interior l’activitat elèctrica ha estat menys destacada. Entre el divendres 15 i el dissabte 16 de setembre fins a les 11 del matí, la Xarxa de Detecció de Descàrregues Elèctriques (XDDE) ha registrat 12.594 llamps núvol-terra, dels quals 1.122 a Catalunya. Les comarques més afectades han estat el Baix Ebre (347 llamps), el Baix Empordà (144 llamps) i la Selva (102 llamps).

Un Sistema Convectiu de Mesoescala

La pluja que divendres va escombrar Catalunya de sud a nord anava associada a un Sistema Convectiu de Mesoescala que a primera hora del matí es va formar al golf de València i a mig matí va començar a afectar les Terres de l’Ebre, amb un diàmetre de més de 200 km. A mesura que la pluja es va anar fent més extensa també va perdre una mica d’intensitat.

El Sistema Convectiu de Mesoescala es va formar a la part davantera d’un solc a nivells mitjans i alts de la troposfera, siguent el sistema nuvolós més destacat de tot el continent europeu.

Per veure l'informe complet accediu al següent enllaç: 

https://govern.cat/salapremsa/notes-premsa/539362/l-episodi-de-pluja-deixa-de-30-a-50-mm-al-litoral-i-mes-de-100-mm-a-punts-del-baix-ebre

Dimecres 21 de juny: persisteix l'episodi africà

Posta de sol amb presència de polsim del Sàhara i altocúmuls, el passat dimecres 21 de juny. 

El passat dimecres 21 de juny, altra vegada es va observar la presència de polsim del Sàhara a l'atmosfera. Tal com podeu observar a les fotos de la posta de sol, el cel presentava el color terrós típic d'aquestes situacions i, a més a més, també hi havien alguns intervals de núvols mitgencs que s'interposaven al davant de l'astre rei. 

Aquesta coincidència va facilitar l'aparició d'algunes projeccions o raigs crepusculars.

La persistència de vent intens de component sud-oest en altura, va permetre que es mantingués l'arribada de polsim del Sàhara. 

Aquestes situacions s'anomenen episodis africans o intrusions saharianes i es donen quan les masses d'aire que arriben a la nostra zona geogràfica procedeixen d'Àfrica.

Cal saber que la pols sahariana està composta de partícules majoritàriament d'origen mineral, com la calcita, l'òxid fèrric, quars i minerals d'argila. També és portadora d'espores, bacteris i pol·len que estan inclosos a la massa de pols.

Les tempestes de sorra al Sàhara provoquen que s'elevin a l'atmosfera grans quantitats de pols i sorra que, un cop estan en suspensió, aconsegueixen viatjar a grans distàncies més enllà del desert, fins a Europa o Amèrica.

Tot i que una gran part d'aquestes partícules de pols mesura per sobre de les 10 micres (µm), els alts nivells de partícules registrats durant aquests fenòmens fan que les mesures de PM10 (Partícules inferiors a 10 micres) estiguin també afectades i empitjori molt la qualitat de l'aire, fent recomanable no realitzar exercicis físics a l'exterior.

Més dades meteorològiques del passat dimecres 21 de juny a Palamós: Temperatura màxima 25,6 ºC., temperatura mínima 22,3 ºC. Humitat del 77 al 91 %. Pressió màxima 1013 hPa, mínima 1010 hPa. Vent fluixet amb cops moderats de component NE i NNE, ratxa màxima 42 km/h.

Predomini de l'ambient assolellat, però amb molta calitja i intervals de núvols mitgencs, més destacats al matí que no pas a la tarda, de 1/8 a 6/8 Ac i As.

Posta de sol amb presència de polsim del Sàhara i altocúmuls, el passat dimecres 21 de juny.