Si cliqueu sobre les fotos del post i després premeu la tecla F11 aquestes es veuen més grans.

dijous, 31 de març de 2022

Dimecres 30 de març: més pluges, mar de fons i bonic parheli a la posta de sol

Parheli a l'esquerra del Sol obervat ahir dimecres 30 de març des de la platja Gran de Palamós. 

Tal com es preveia, aquesta setmana ens ha arribat un nou canvi de temps que ja ha deixat les primeres precipitacions. Ahir dimecres 30 de març ens va afectar una pertorbació amb reflex en superfície, associada a un important solc d'aire fred en altura (-20,3 ºC a 500 hPa, segons el radiosondatge de Barcelona de les 13:00h). 
El cel gris va anar descarregant precipitacions ja des de la matinada i fins a primeres hores de la tarda, en forma de pluja o plugims que anaren acumulant alguns litres molt benvinguts. En total, a La Fosca van caure 12,8 mm, al Passeig del Mar 8,0 mm i al Barri Vell de Palamós 6,4 mm. 
Cal destacar que la presència d'una altra intrusió de polsim del Sàhara va generar el fenomen de la pluja de fang, provocant que les superfícies exposades a la intempèrie quedessin ben brutes. 
Aquest canvi de temps ha anat acompanyat per una marcada mar de fons de gregal que deixà maror o forta maror al litoral palamosí (ones d'1 a 1,5 m). Mar endins el tràngol fou més important. Segons la boia de Puertos del Estado ubicada a 19 milles del cap de Begur, hi havia un onatge significant de 2,34 m a les 13:00h i una alçada màxima de 3,84 m a la mateixa hora. 

Després de les pluges, al llarg de la tarda s'obriren grans clarianes i l'astre reia va poder brillar. Els rajos solars i la presència d'alguns nuvols alts, van deixar-nos la cirereta del pastís en forma d'un bonic parheli poc abans que el Sol es pongués. 
Aquest curiós fenomen òptic és fruit de la reflexió/refracció de la llum. Es produeix quan els núvols alts dels gèneres Cirrus o Cirrostratus contenen una gran quantitat de partícules hexagonals de gel en posició horitzontal. En moltes ocasions també acompanya els halos solars. 
En aquest cas el parheli va durar pocs minuts, a uns 22 graus a l'esquerra del Sol. D'aquí ve el seu nom, parheli o parhelia, que etimològicament ve a dir "semblant al Sol". 
El primer parheli amb constància documental es remunta al 20 d'abril del 1535 a Estocolm. Aquesta curiositat almosfèrica vista a la capital sueca és la més antiga coneguda, gràcies al fet que va ser representada en una pintura. El fenomen òptic va sorprendre els suecs i va ser plasmat al quadre Vädersolstavlan, una pintura a l'oli sobre taula que representa un conjunt d'halos i parhelis. 
L'obra, atribuïda a Målare Urbana (Urban el Pintor), es va crear just després de produir-se el fenomen i l'original es va perdre sense que se'n tornés a saber res. No obstant això, la còpia de 1636 feta per Jacob Heinrich Elbfas roman a la catedral de Sant Nicolau (Storkyrkan), al centre d'Estocolm, i va ser restaurada entre 1998 i 1999, eliminant unes capes de vernís de color marró que tenia. Aquesta pintura es va convertir en un símbol d'Estocolm i encara es mostra sovint durant els actes commemoratius de la ciutat.

Més dades d'ahir dimecres: temperatura màxima 13,4 ºC, mínima 9,5 ºC. Vent fluixet de component nord, amb alguns cops moderats., ratxa màxima 40 km/h. Humitat del 77 al 93 %. Pressió màxima 1005 hPa, mínima 999 hPa.


 Quadre del 1636 pintat per Jacob Heinrich Elbfas, on veiem parhelis i halos, i també Estocolm.

Mar de fons a La Fosca ahir dimecres 30 de març.

Mapa de superfície amb fronts d'ahir dimecres 30 de març a les 08:00h. Veiem una pertorbació centrada al damunt de Menorca.

Mapa de càrrega de pols a l'atmosfera d'ahir dimecres 30 de març a les dues de la matinada.

Més fotos d'ahir dimecres 30 de març









dimecres, 30 de març de 2022

El llepó torna com cada any

Taca de llepó sobre el mar observada el passat dilluns 30 de març.

Durant les darreres jornades s'ha pogut observar l'aparició de diverses taques de color blanquinós resseguint el litoral de Palamós.
Tot i que podria semblar que es tracta de contaminació, en realitat ens trobem al davant d'un fenomen natural que esdevé cada any a finals d'hivern i a principis de primavera.
Es tracta del típic bloom primaveral de zooplàncton format majoritàriament per salpes (Salpa fusiforme). 
Les acumulacions de llepó tenen una consistència gelatinosa i llefiscosa força desagradable, però són completament inofensives, encara que cal anar amb compte, ja que també hi pot haver alguna medusa urticant barrejada de l'espècie Pelagia noctiluca. 
Un dels efectes no desitjats d'aquests organismes és que si apareixen en grans quantitats poden afectar les xarxes de pesca i dificultar molt la feina dels pescadors. També poden donar un aspecte desagradable a les nostres platges quan són portades per les onades.

L'arribada d'aquestes taques gelatinoses està relacionada amb el corrent de llevant i xaloc que hem tingut les darreres setmanes. Es preveu que la tramuntana que ha de bufar durant els propers dies les allunyi de la costa.
Tot seguit podeu veure un parell d'articles i una notícia que parlen d'aquest fenomen natural:  

 



dimarts, 29 de març de 2022

Un altre desastre urbanístic al Barri Vell de Palamós

El lloc que ocupava la casa ara és un solar buit. Autor de la foto: Gabriel Martin Roig.

Recentment, hem pogut comprobar com s'han carregat una altra edificació antiga del Barri Vell de Palamós. A la planta baixa de l'edifici hi havia una botiga de fruita i verdura ecològica.
Com si fos una mena de degoteig constant, segueix la pèrdua de patrimoni i el Barri Vell de Palamós veu com algunes de les edificacions més característiques de l'indret són enrunades. 
La història de Palamós està plena de desastres urbanístics com aquest, i sembla ser que en ple segle XXI perdura el poc interés de les autoritats locals per preservar el conjunt de cases que donen sentit a l'indret.
Almenys caldria protegir les façanes, per tal de no desfigurar més el Barri Vell de Palamós i que el seu nom passi a ser el Barri Nou. 
Urgeix la creació d'un pla director urbanístic molt més rigurós que preservi tot aquest conjunt d'edificis, abans no sigui massa tard per altres construccions que corren perill. 
Les fotos ens mostren com el lloc que ocupava el número 57 del carrer Pagès Ortiz, s'ha convertit en un solar buit. Aquesta casa tenia una façana amb molta personalitat, amb diversos elements interessants, com són un gran portal, una gran balconada amb una barana de ferro forjat típica de Palamós i una bonica cornisa. 

 
La casa destruïda. Font: Google Maps.  

La casa destruïda. Font: Google Maps.  

dilluns, 28 de març de 2022

Cel ras (fals sostre fet de canyes i guix)

 

El vídeo d'avui ens mostra la construcció d'un cel ras fet de canyes i guix. Antigament era una tècnica molt utilitzada en la construcció, on hi participaven alguns cistellers i guixaires.
L'any 1990 van tenir l'oportunitat de conèixer aquest treball a Santa Eulalia de Gállego (Saragossa), gràcies a la voluntat dels senyors Miguel Posa i Ramón López Cinto.

diumenge, 27 de març de 2022

El mes de març porta uns dies plujosos, però hauria de ploure més

Cúmuls decoratius, clarianes i camps verds al Pla de sa Nau el passat dimecres 23 de març.

Després d'uns dies absent per vacances, us poso un breu resum del canvi de temps que ens afectà en les darreres setmanes (tot i que per motius obvis em deixaré algunes dades).
Es pot afirmar que la situació meteorològica ha fet un gir de 180 graus durant aquest mes de març.
El temps anticiclònic i monòton que va caracteritzar els mesos hivernals, ha donat pas a un temps molt més inestable i plujós, coincidint amb l'arribada de la primavera climatològica (març, abril i maig).
El bloqueig anticiclònic es va trencar clarament a partir del passat dissabte 5 de març, coincidint amb l'arribada d'un front acompanyat d'un potent solc d'aire fred en altura. 
Aquella jornada a la nostra vila es comptabilitzaren 3,0 mm, la qual cosa va ser l'inici del trencament de la ratxa seca que portàvem.
Després del retorn de l'estabilitat entre els dies 6 i 9 de març, el dijous 10 de març ens va portar alguna feble precipitació que donà 1,0 mm.
El plat fort de l'episodi plujós ens va arribar el dissabte dia 12. La presència d'un anticicló a l'est d'Europa va enviar-nos vents allevantats carregats d'humitat, la qual cosa coincidí amb la presència d'un embossament d'aire fred en altura, amb l'isoterma de -22 ºC a 500 hPa.
Amb aquests ingredients la nuvolositat va crèixer amb força i entrà de mar cap a terra deixant pluja persistent, amb estones de ruixats forts, al llarg de tota la jornada. En total es van acumular 26,4 mm.

La situació sinòptica va acabar generant una pertorbació amb reflex en superfície, centrada al sud-oest de la península Ibèrica i al Marroc. Aquesta pertorbació quedà estancada entre l'anticicló de les Azores i l'anticicló de l'est d'Europa, i els vents del sud-est van continuar incidint a sobre nostre.
A part d'una marcada mar de fons de xaloc o llevant, amb ones de 2 a 3 metres en el nostre sector costaner, també va mantenir un cel ennuvolat i una certa inestabilitat que deixà 1,6 mm el dia 13, 0,2 mm el dia 14, 0,6 mm el dia 15, 4,6 mm el dia 19, 5,6 mm el dia 20 i 0,4 mm el dia 21.
Després d'aquesta tongada de febles precitacions i cel gris, la pluja va parar i van obrir-se algunes clarianes entre el passat dimarts 22 i el dimecres 23 (vegeu fotos), un fet molt esperat per molta gent que volia veure l'astre rei.
La pluja, però, ha tornat a treure el nas la tarda-vespre d'aquest mateix dissabte, amb tan sols 0,6 mm.
Malauradament, la gran profusió de dies ennuvolats no s'ha traduït en un mes plujós que pugui fer oblidar la sequera del passat hivern, però almenys aquestes pluges hauran anat molt bé pels sembrats d'hivern i per mantenir un paisatge verd i exhuberant, típicament primaveral.
Hem de tenir present que el mes de març fins ara ha portat un total de 44,0 mm a Palamós (Barri Vell), quan la mitjana climàtica és de 56,5 mm.
Sortosament, la propera setmana ens pot portar algun dia plujós que acabi d'arrodonir aquestes dades abans d'acomiadar el tercer mes de l'any 2022.

Cúmuls decoratius, clarianes i camps verds al Pla de sa Nau el passat dimecres 23 de març.

Cúmuls decoratius, clarianes i camps verds al Pla de sa Nau el passat dimecres 23 de març.

Cúmuls decoratius, clarianes i camps verds al Pla de sa Nau el passat dimecres 23 de març.

Cúmuls decoratius, clarianes i camps verds a Sant Daniel (Calonge i Sant Antoni) el passat dimecres 23 de març.

Cúmuls decoratius, clarianes i camps verds a Sant Daniel (Calonge i Sant Antoni) el passat dimecres 23 de març.

dissabte, 26 de març de 2022

Veles al port. Selecció d'imatges

 

Selecció d'imatges del front marítim del port de Palamós amb motiu de l'exposició "Veles al Port", organitzada pel Museu de la Pesca, i procedents sobretot del fons Collell.

divendres, 25 de març de 2022

Violins, calabruixa petita, all de bruixa (Muscari neglectum)

Violins (Muscari neglectum) vistos a la vora d'un camí de la població veïna de Calonge i Sant Antoni (Baix Empordà) aquesta setmana. 

Aquests dies podem veure la bonica floració dels violins, altrament anomenats calabruixa petita, all de bruixa / colobra, barralets o marcet (Muscari neglectum). Es tracta d'un geòfit (planta amb estructures perdurables que passa l'estació desfavorable sota terra) de la família de les liliàcies que s'ha vist afavorit per les benficioses pluges d'aquest mes de març. 

És una planta petita de fins a 30 cm d'alçada, però molt sovint més baixa, herbàcia i amb bulb, amb un raïm molt dens que agrupa de 15 a 40 flors blaves i petites, i situat a l'extrem d'una tija sense fulles que surt directament del bulb. Les flors superiors de la inflorescència, més clares i una mica més petites, són estèrils. Les fulles, que surten de la base són llargues i primes (d'entre 1,5 i 5 mm) i solen quedar esteses per terra, amb alguna de curta que a vegades s'aguanta dreta. 
Es fa en herbeis, prats, camps, sembrats i vores de camins o de carreteres. També es conrea en jardineria. 

Al Principat, el País Valencià, Mallorca, Formentera i Eivissa és molt comuna i es troba a tot el territori fins als 1.500 o 2.000 m d'altura. A la resta d'Europa prolifera al sud i a l'oest. A Mallorca es podria confondre amb l'espècie Muscari parviflorum, força semblant, però es poden distingir amb facilitat perquè la calabruixa petita floreix a la primavera, mentre que M. parviflorum ho fa a la tardor. 
Font: Viquipèdia

Violins (Muscari neglectum) vistos a la vora d'un camí de la població veïna de Calonge i Sant Antoni (Baix Empordà).

dijous, 24 de març de 2022

Dades rellevants del passat mes de febrer a Palamós

Temps assolellat, garbinada i nombrosos practicants de kitesurf a la badia de Palamós el passat dimecres 9 de febrer. Aquell jorn el garbí va arribar als 50 km/h de ratxa màxima. El passat mes de febrer va ser molt sec. En prou feines van caure 2,8 mm, quan la mitjana climàtica és de 42,4 mm.
Pel que fa a la temperatura, el passat mes de febrer va ser un xic més càlid del normal, amb una temperatura mitjana 0,7 ºC superior a la mitjana climàtica. 

Temperatura màxima absoluta: 15,9 ºC, el dia 1. 

Temperatura mínima absoluta: 4,0 ºC, el dia 3. 

Temperatura mitjana mensual: 10,3 ºC (mitjana climàtica 9,6 ºC) 

Mitjana de les temperatures màximes: 13,8 ºC (mitjana climàtica 13,8 ºC) 

Mitjana de les temperatures mínimes: 6,8 ºC (mitjana climàtica 5,1 ºC) 

Temperatura màxima més baixa: 11,7 ºC, el dia 12. 

Temperatura mínima més alta: 10,4 ºC, el dia 13. 

Humitat relativa màxima absoluta: 95 %, el dia 4. 

Humitat relativa mínima absoluta: 29 %, el dia 1. 

Pressió atmosfèrica màxima absoluta: 1033 hPa, el dia 8. 

Pressió atmosfèrica mínima absoluta: 1010 hPa, el dia 14. 

Ratxa màxima de vent: 63 km/h, el dia 1. 

Dies de precipitació (2 dies). També hi pot haver rosada: el dia 4 (0,2 mm) i el dia 14 (2,6 mm). 

Precipitació total: 2,8 mm (mitjana climàtica 42,4 mm) 

Dades de meteoclimatic.com (Barri Vell de Palamós) i càlculs realitzats amb les mateixes.

dimecres, 23 de març de 2022

Els paisatges del Mediterrani (PN del Montgrí, les illes Medes i el Baix Ter)

 

El massís del Montgrí, les illes Medes i la plana del Baix Ter són alguns dels diferents paisatges que tenim al parc natural. I tu coneixes la biodiversitat que caracteritza al PN del Montgrí?

dimarts, 22 de març de 2022

Febrer molt sec a gran part de Catalunya


Segons el darrer informe del Servei Meteorològic de Catalunya, el passat mes de febrer s'ha de qualificar de càlid a gran part de Catalunya i de molt càlid a les zones elevades del territori.
Ha estat un mes molt sec a la major part de Catalunya i sec al sector central i oest del Pirineu i Prepirineu.

L'estabilitat atmosfèrica ha estat el tret principal de la meteorologia de Catalunya durant el febrer. En conseqüència, el mes s'ha caracteritzat per poca precipitació i una marcada inversió tèrmica (temperatura més baixa a les fondalades que a sectors elevats).

Tan sols destacar que els dies 13 i 14  i el dia 19 es van mesurar de 10 a 15 cm de neu nova a sectors elevats del Pirineu occidental, remarcant els 20 cm a Boí (2.535 m) a l'Alta Ribagorça el 13-14 de febrer.

Calor el dia 18 de febrer

La temperatura es va mantenir per sobre dels valors normals durant gran part del mes, però aquesta va tocar sostre el dia 18 de febrer quan una massa càlida per l'època de l'any va afectar Catalunya, amb màximes per sobre dels 20 ºC a bona part del país, i dels 25 ºC a cavall del Gironès i la Selva, amb 27,3 ºC a Anglès. 

25 estacions de la Xarxa d’Estacions Meteorològiques Automàtiques (XEMA) gestionada pel Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) amb més de 10 anys de dades, van superar la temperatura màxima absoluta per a un mes de febrer. Aquestes estacions es van ubicar fonamentalment al llarg de la depressió Central i del prelitoral.

Un febrer molt càlid a les parts elevades del país

El mes de febrer s'ha de qualificar de càlid a Catalunya i de molt càlid a les zones elevades del territori. Aquestes anomalies són conseqüència de la persistència durant el mes de febrer de l'anticicló Atlàntic que va afectar gran part de l'Europa occidental. La configuració va afavorir una acumulació de l'aire més fred a les fondalades, fet que va provocar inversió tèrmica, amb una temperatura més alta a les parts més elevades del territori.

Un mes molt sec a gran part de Catalunya

Ha estat un mes molt sec a gran part de Catalunya i sec al sector central i oest del Pirineu i del Prepirineu. La distribució de la precipitació respon a la persistència de les altes pressions. Cal remarcar que al litoral, gran part del prelitoral i la depressió Central, la precipitació total mensual ha estat per sota dels 5 mm.

Irradiació solar normal a gran part de Catalunya

La irradiació solar global mitjana diària de febrer ha estat dins de la forquilla entre el -5 i el 5%, llindars que es consideren normals per l'època de l'any.  Escapen d'aquest patró el litoral i prelitoral Nord, bona part de la depressió Central, la Val d’Aran i el massís del Port, on la radiació solar ha estat superior. 

Per veure l'informe complet podeu accedir al següent enllaç: 

https://govern.cat/salapremsa/notes-premsa/418808/febrer-molt-sec-a-gran-part-de-catalunya

dilluns, 21 de març de 2022

Port de Palamós. Memòria gràfica

 

Recull d'imatges històriques del port de Palamós, amb motiu de l'exposició organitzada pel Museu de la Pesca el 2002 per celebrar el centenari de la col·locació de la primera pedra de l'espigó.

diumenge, 20 de març de 2022

Avui diumenge comença la primavera astronòmica

Roelles al Pla de sa Nau, imatge típica de la primavera (cal recordar que tot aquest indret quedarà destruït quan s'urbanitzi)

La primavera del 2022 a l'hemisferi nord començarà avui diumenge 20 de març a les 16 hores 33 minuts hora oficial. 
Aquesta estació durarà aproximadament 92 dies i 18 hores i acabarà el 21 de juny amb el començament de l'estiu. 

L'inici de la primavera a l'hemisferi nord esdevé quan la Terra passa per un punt de la seva òrbita des d'on podem veure el centre del Sol travessant l'equador celest, en el seu moviment aparent cap al nord. 
Aquest jorn la durada del dia i de la nit pràcticament coincideixen. Aquesta circumstància també s'anomena equinocci de primavera. 
Quan la primavera comença a l'hemisferi nord, a l'hemisferi sud comença la tardor. 

Què veurem al cel durant la primavera del 2022 ?

Després de la posta de Sol durant la primavera només tindrem Mercuri com a planeta visible, i únicament durant unes setmanes, entre mitjans d'abril i principis de maig. A l'alba, per contra, es deixaran veure Venus, Mart i Saturn durant tota l'estació, i Júpiter des de mitjans d'abril., els quatre planetes apareixeran aproximadament alineats cap a l'est. 
Pel que fa a les constel·lacions, al principi de la primavera encara es podran veure al capvespre algunes típiques de l'hivern, com Orió, Can Major o Bessons. A mesura que avancin les setmanes, aquestes constel·lacions s'aniran apropant al Sol i donaran pas a les constel·lacions més característiques de la primavera, com Lleó, amb la seva cridanera forma d'interrogant invertit acabat a l'estrella Régul., Verge, amb la brillant Espiga, i el Bover, amb l'estrella roja Artur. 

Durant la primavera del 2022 tindran lloc dos eclipsis, un de Sol i un altre de Lluna. L'eclipsi de Sol succeirà el 30 d'abril, serà de tipus parcial, i es veurà només al sud del Pacífic i al sud de Sud-amèrica. L'eclipsi de Lluna tindrà lloc el 16 de maig, serà de tipus total, i es podrà veure a Europa, Àfrica i Amèrica. La fase de totalitat (visible a Catalunya) començarà a les 05:26h i acabarà a les 06:50h.

Altres fenòmens d'interès astronòmic durant la primavera del 2022 són les pluges de meteors de les lírides, el màxim de les quals s'espera cap al 22 d'abril, i les eta aquàrides, amb un màxim cap al 6 de maig. Les llunes plenes de l'estació tindran lloc el 16 d'abril, el 16 de maig i el 14 de juny. 

Canvi d'hora 

Tot i que tant el Parlament Europeu com la Comissió s'han pronunciat a favor d'eliminar els canvis d'hora en el futur, encara no hi ha una decisió definitiva sobre això. Per això, durant el 2022 seguirà en vigor el canvi d'hora tradicional que té lloc el darrer diumenge de març. Aquest dia, el 27 de març, a les 2 de la matinada, avançarem els rellotges una hora per marcar les 3. 

Algunes curiositats sobre la primavera 

Al llarg del segle XXI, l'inici de la primavera es pot donar, com a màxim, en tres dates diferents del calendari (del 19, 20 i 21 de març). El seu inici més matiner és el de l'any 2096 i l'inici més tardà fou el del 2003. 
Les variacions d'un any a un altre són degudes a la manera com encaixa la seqüència d'anys segons el calendari (uns de traspàs, uns altres no) amb la durada de cada òrbita de la Terra al voltant del Sol. 
L'inici de la primavera és l'època de l'any on el dia s'allarga més ràpidament. A les latituds de la península Ibèrica, el Sol surt més d'un minut abans que el dia anterior, i a la tarda es pon més d'un minut després. Com a conseqüència d'això, al començament de la primavera, el temps en què el Sol està per sobre de l'horitzó augmenta gairebé tres minuts cada dia.

dimecres, 2 de març de 2022

Dimarts 22 de febrer: un espectacular cel ondulat des de Calonge



El passat dimecres 22 de febrer ens van creuar nombroses franges de núvols alts empessos pel vent intens de component NO que bufava en altura.
Els cirrocúmuls foren una de les espècies nuvoloses que es van deixar veure. Aquests núvols alts molts cops presenten unes curioses formes i feia molt temps que no es mostraven amb tanta profusió a la nostra zona.
A les fotografies que vaig realitzar a la tarda des de la vila veïna de Calonge, podem observar uns bells Cirrocumulus stratiformis undulatus (també Cirrocumulus lenticularis undulatus). 
Es pot dir que es va tractar d'un espectacle efímer. El fort vent que bufava a les capes altes de la troposfera (corrent en jet) es va encarregar de fer-los desaparèixer al cap de poca estona.
Els Cirrocumulus són uns núvols que es presenten en forma de banc, capa prima o llençol blanc, sense ombres. Estan representats per elements molt petits en forma de grans, rínxols, grumolls, ondulacions, units o separats i distribuïts amb major o menor regularitat. La majoria dels elements tenen una amplada aparent de menys d'un grau.

Estan constituïts per cristalls de gel, tenen un procés de formació similar als Cirrus i Cirrostratus. A diferència d'ells, els Cirrocumulus delaten la presència d'inestabilitat en el nivell on es troben. Això els dona un aspecte cumuliforme. Els Cirrocumulus són un dels núvols més bells i espectaculars, i també els més difícils de presenciar, ja que apareixen molt poc sovint. Es troben a una altura de 7-12 km.
Si augmenten considerablement amb el pas del temps solen indicar canvi de temps. Algunes vegades apareixen associats al corrent en jet. 
No hem de confondre'ls amb els Altocumulus, d'aparença similar però més baixos, grisos i amb elements constitutius més grans.
Es poden distingir 4 espècies (stratiformis, lenticularis, castellanus i floccus) i 2 varietats (undulatus i lacunosus).

A Palamós aquella jornada ens donà una màxima de 14,9 ºC i una mínima de 6,6 ºC. El vent de garbí va bufar fluixet a les hores  centrals, ratxa màxima 27 km/h. Humitat relativa màxima 84 %, mínima 51 %. Pressió màxima 1027 hPa, mínima 1024 hPa.