Si cliqueu sobre les fotos del post i després premeu la tecla F11 aquestes es veuen més grans.

dijous, 28 de novembre del 2024

Dades rellevants del passat mes d'octubre a Palamós


Cúmuls com a manifestació de certa inestabilitat sobre Calonge el passat divendres 11 d'octubre.
El passat octubre va ser més càlid del normal, amb una temperatura mitjana 1,6 ºC superior a la mitjana climàtica. Pel que fa a les precipitacions, l'octubre va ser molt sec. Només van acumular-se 34,2 mm en tot el mes, quan la mitjana climàtica és de 103,3 mm.   

Temperatura màxima absoluta: 24,3 ºC, el dia 8. 

Temperatura mínima absoluta: 12,7 ºC, el dia 27. 

Temperatura mitjana mensual: 18,7 ºC (mitjana climàtica 17,1 ºC). 

Mitjana de les temperatures màximes: 21,1 ºC (mitjana climàtica 21,4 ºC). 

Mitjana de les temperatures mínimes: 16,2 ºC (mitjana climàtica 12,8 ºC). 

Temperatura màxima més baixa: 18,3 ºC, el dia 26. 

Temperatura mínima més alta: 20,1 ºC, el dia 9. 

Nits tropicals: 1 nit.

Humitat relativa màxima absoluta: 95 %, els dies 15, 16 i 17. 

Humitat relativa mínima absoluta: 37 %, el dia 3. 

Pressió atmosfèrica màxima absoluta: 1027 hPa, els dies 22 i 23. 

Pressió atmosfèrica mínima absoluta: 997 hPa, el dia 9. 

Ratxa màxima de vent: 66 km/h N, el dia 3. 

Dies de precipitació apreciable (0,2 mm o més).També hi pot haver rosada: 13 dies. El dia 2 (8,4 mm), el dia 3 (3,0 mm), el dia 8 (1,6 mm), el dia 10 (1,6 mm), el dia 11 (0,6 mm), el dia 16 (0,4 mm), el dia 18 (0,8 mm), el dia 19 (0,2 mm), el dia 26 (11,6 mm), el dia 27 (0,2 mm), el dia 28 (2,6 mm), el dia 30 (2,0 mm) i el dia 31 (1,2 mm). 

Precipitació total: 34,2 mm (mitjana climàtica 103,3 mm) 

Dades de Meteoclimatic.com (estació del nucli antic de Palamós) i càlculs realitzats amb les mateixes.

dijous, 21 de novembre del 2024

XXVIIIè Premi Cirera d'Arboç

 

Us presentem un petit vídeo del Museu del Suro de Catalunya a Palafrugell, guanyador del XXVIIIè guardó Cirera d'Arboç.

dimecres, 20 de novembre del 2024

L'octubre va ser sec a la Costa Brava

 

Segons recull el darrer informe del Servei Meteorològic de Catalunya, l’octubre va ser plujós o molt plujós a gran part de Catalunya, sobretot al centre i oest del territori. En canvi, les pluges van ser poc abundants a les comarques gironines i, especialment a la Costa Brava va ser un mes sec.

L'anàlisi meteorològic ens assenyala que durant l’octubre la circulació atmosfèrica fou molt zonal (vent de l’oest predominant en altura), fet que ha facilitat el pas de diverses borrasques que, pel seu caràcter majoritàriament atlàntic, han impactat sobretot a la meitat occidental de Catalunya, encara que la major part d’elles s’acabaven profunditzant a la Mediterrània provocant també precipitació a la depressió Central i al terç sud del país, però en canvi passaven de llarg a les comarques gironines, amb l’excepció de les comarques de muntanya, sobretot la Cerdanya i part del Ripollès. De fet, entre les estacions que han superat els 190 mm durant el mes d’octubre hi ha les de Núria i les dues d’Ulldeter, situades a diferents cotes. 

A les zones on ha plogut més, s’han produït episodis rellevants de precipitació entre el 2 i 3 d’octubre, entre el 7 i el 12, del 15 al 18 i, finalment, del 25 al 31. Ha sigut aquesta última setmana d'octubre quan les pluges també van arribar al conjunt de les comarques gironines, tot i que en menor intensitat que la resta del territori.


Mes càlid

Pel que fa a la temperatura, l’octubre ha estat càlid, especialment al quadrant nord-est, i punts de la depressió Central i del Pirineu occidental. Malgrat tot, ho ha sigut molt menys que el 2022 i 2023, que ho va ser de manera excepcional.

Aquestes anomalies han estat provocades perquè la intensa circulació zonal va inhibir l’entrada de fluxos del nord, per la qual cosa la temperatura mitjana s’ha mantingut elevada. No tant les màximes, que s’han mantingut a ratlla per l’abundant nuvolositat, però sí per les mínimes, ja que els núvols impedeixen la pèrdua de calor durant la nit, per la qual cosa els valors han estat gran part del mes per sobre de la mitjana d’octubre.

Entre les situacions d’anomalia de temperatura positiva més destacades hi ha les estacions de Palafrugell, amb una anomalia positiva de 2,1 graus i Santa Coloma de Farners, amb una anomalia de 2 graus. 

Finalment, el Servei Meteorològic de Catalunya indica que la irradiació solar global ha estat per sota de la normal climàtica a gran part de Catalunya, especialment a la meitat occidental. L’abundant nuvolositat ha estat la causant d’aquestes anomalies.

dissabte, 16 de novembre del 2024

XXXIV Premi Joan Xirgo

 

Aquí teniu un vídeo resum de la proposta guanyadora del XXXIVè guardó Joan Xirgo "Seguiment de la nidificació de l'àguila marcenca a l'ENP Gavarres" del Grup de Natura Sterna.

dimecres, 13 de novembre del 2024

Una nova DANA deixa un ambient hivernal i rega la nostra vila

Gotes de pluja sobre la càmera de Palamós avui dimecres a les dues de la tarda.

La nova DANA que ens ha afectat en les darreres hores ha portat un ambient hivernal a la nostra vila i una situació de pluja moderada ben caiguda.

El dia ja ha començat amb cel cobert i amb alguns plugims i algun ruixat que han acumulat pocs litres. Després de les quatre gotes matinals, pels volts del migdia-primeres hores de la tarda ens ha entrat una banda de precipitacions més generoses, però sense haver-hi tempesta.

Els nimbostrats i cúmuls generats per la pertorbació en altura, sense reflex en superfície (pressió màxima de 1022 hPa i mínima de 1017 hPa), aquest dimecres deixaren les següents dades de precipitació: La Pietat 20,1 mm, La Fosca 17,7 mm,  nucli antic de Sant Joan 16,7 mm, carrer Enric Vincke 12,9 mm, barri Vell de Palamós 10,0 mm. 

Cal destacar l'ambient hivernal que hi ha hagut, amb 12,9 ºC de màxima, mínima de 10,6 ºC. En aquest sentit, s'observa que la màxima ha descendit 8,8 ºC respecte el dilluns passat (dilluns 21,7 ºC i dimecres 12,9ºC), gràcies al cel tapat, al vent fred de tramuntana i la presència de l'isoterma de 6 ,7 ºC a 850 hPa.

S'ha de tenir en compte que la mitjana climàtica de la temperatura màxima del mes de desembre, considerat el primer mes de l'hivern meteorològic, és de 13,7 ºC a Palamós, amb la qual cosa la màxima d'avui dimecres quedaria 0,8 ºC per sota d'aquesta mitjana.

Altres dades d'aquest dimecres 13 de novembre: Ratxa màxima de vent 44 km/h N. Pressió màxima 1022 hPa, mínima 1017 hPa. Humitat del 62 al 91 %. Onatge sig. de 3,87 m a les 03:00 h. al cap de Begur de direcció 40º, alçada màxima de 6,16 m a les 06:00 h.

Imatge composada dels radars meteorològics d'avui dimecres a les 13:54 h.

Cel cobert de nimbostrats vist amb la càmera de Palamós avui dimecres a les onze del matí.

dimarts, 12 de novembre del 2024

Pluges nit-matinada del 7 al 8 de novembre

 


La DANA que donà pluges torrencials en diversos punts de l'est de la península Ibèrica fa dues setmanes, especialment a l'àrea de València, havia afectat de manera modesta la nostra zona fins aleshores.

Tot i que les precipitacions foren poc remarcables durant la major part de l'episodi plujós a les comarques properes a la Costa Brava, les darreres fuetades de la DANA finalment deixaren pluges abundants a la vila palamosina i a l'Empordà en general, durant la nit/matinada del 7 al 8 de novembre.  En total, al nucli antic de Sant Joan van caure 62,8 mm, a la Pietat 55,9 mm, al carrer Enric Vincke 52,9 mm, a la Fosca 50,2 mm i al barri Vell de Palamós 45,2 mm.

Cal destacar que la pluja no va causar problemes, tot i que va donar-se amb estones de forta intensitat, malgrat que a sobre nostre no hi va haver tempesta. Només s'observà llampegar mar endins i s'escoltà algun tro molt llunyà.

Les pluges també deixaren més de 100 mm a punts del Baix Empordà, amb 116 mm a Verges. Es tracten d'unes precipitacions molt benvingudes que van aportar un xic de cabal a les rieres de les Gavarres, després d'un octubre sec a l'Empordà. D'altra banda, segons el SMC, l'estimació de pluja que s'obté combinant dades de radars i pluviòmetres de la XEMA indicava que van caure més de 100 mm al cap de Creus (a considerar l'efecte palanca de les muntanyes).

Això va fer que hi hagués una rierada a Cadaqués que s'endugué una trentena de cotxes i inundà alguns establiments. Vegeu notícia: https://www.diaridegirona.cat/alt-emporda/2024/11/08/aiguat-cadaques-desborda-riera-arrossega-cotxes-111492121.html

Aquestes fortes precipitacions es van produir gràcies al romanent d'aire fred que hi havia en alçada (iso de -18ºC a 500hPa), combinat amb la presència d'una zona de convergència de vent en superfície, amb vent de l'est carregat d'humitat a la costa i vent de mestral i ponent a l'interior. 


Imatge composada dels radars meteorològics del passat divendres 8 de novembre a les 04:24h. 

Imatge composada dels radars meteorològics del passat divendres 8 de novembre a les 05:24h. 

Mapa de llamps del passat divendres 8 de novembre. 

divendres, 8 de novembre del 2024

Balanç de l'episodi de precipitació del 25-10-2024 al 8-11-2024

 

Segons el darrer informe del Servei Meteorològic de Catalunya, en 15 dies, la pluja acumulada ha superat els 100 mm a la majoria de comarques i els 200 mm a sectors de la meitat sud del litoral i prelitoral.
S'han recollit des de 448 mm al PN dels Ports (Baix Ebre) fins al voltant de 30 mm al nord de la Val d’Aran.
El llarg període plujós que ha viscut Catalunya entre el 25 d’octubre i el 8 de novembre de 2024 ha deixat més de 50 mm a gairebé tot el país i més de 100 mm a la majoria de comarques, llevat de les de Ponent. S’han superat els 200 mm a amplis sectors de la meitat sud del litoral i prelitoral i els 300 mm al voltant del massís dels Ports, amb un màxim de 447,8 mm a l’estació del PN dels Ports (Baix Ebre, 1.055 m d’altitud).

diumenge, 3 de novembre del 2024

Alguns dels cementiris històrics d'Edimburg

Vista del cementiri de St. Cuthbert's amb el castell d'Edimburg al fons de la imatge.

Els dia de Tots Sants i el dia dels Fidels Difunts que hem commemorat aquest cap de setmana llarg, són unes jornades que històricament s'han dedicat al record dels familiars que ja no estan entre nosaltres. Això fa que les visites als cementiris siguin habituals en aquestes dates.
Recentment he realitzat un viatge fins a la ciutat escocesa d'Edimburg. En aquest indret podem trobar diferents cementiris històrics ben a la vora o al bell mig del centre urbà.
Us poso algunes fotos de tres cementiris històrics que podem trobar al centre d'Edimburg. Entre d'altres, veiem el cementiri d'Old Calton, el de St. Cuthbert’s i el de Canongate. 
Hi han situades vàries tombes de personatges il•lustres, com per exemple el filòsof David Hume, l'últim dels grans empiristes britànics, o l'economista i filòsof Adam Smith, pare de l'economia moderna.

Fotografies del cementiri d'Old Calton

Obert a principis del segle XVIII, aquest cementiri és especialment conegut per contenir la tomba de David Hume, el filòsof escocès més reconegut.
Antigament, el cementiri de Calton s'estenia fins a l'actual zona de Waterloo i per sota del carrer principal des del qual s'hi accedeix.
No obstant això, després de la victòria a la batalla de Waterloo de 1815, es va aprovar la creació d'un espai dedicat a ella (que seria Waterloo Place) i gran part de les tombes van haver de ser traslladades a l'anomenat New Calton Burial Ground. Tot i això, no es realitzen nous enterraments en aquest cementiri des de finals del segle XIX.

«Salvats per la campana» no era només una sèrie de TV.
Va ser arran d'aquest trasllat forçós dels soterraments quan es va descobrir un fet molt curiós: durant el segle XVIII, moltes persones eren enterrades vives, en donar-les per mortes quan per diverses causes entraven en estat de catalèpsia.

Als ulls d'un habitant del XVIII, algú que no es movia ni responia a cap estímul, estava clarament mort, i per tant havia de ser sepultat. En moure les tombes del vell al nou cementiri de Calton, es va descobrir (o això s'explica) que una bona part dels taüts tenien marques de cops i esgarrapades a la coberta, i que molts dels enterrats havien mort, en realitat, per asfíxia.

La veritat és que ja pel segle XVIII algú va haver d'intuir el que estava passant, ja que es van posar de moda els anomenats taüts de seguretat, que incloïen tot tipus d'ingenioses idees perquè, si el mort despertava, pogués avisar perquè el traguessin. Una era lligar-li una corda a la mà, connectada a una campaneta, perquè pogués fer-la sonar si despertava.

















Fotografies del cementiri de St. Cuthbert’s

El negoci dels lladres de cadàvers va sorgir a Edimburg motivat per la gran escassetat de cadàvers legalment disponibles per a la investigació mèdica a la Universitat (l'únic subministrament legal de cadàvers, els de criminals executats, va disminuir considerablement a causa de canvis en execucions a pena de mort i en lleis).

Això va atraure delinqüents que buscaven ingressos com fos i es van convertir en els lladres de cossos i profanadors de tombes que venien els cadàvers a metges i investigadors. Motiu pel qual nombrosos cementiris van augmentar la seva seguretat, aixecant murs i llocs de vigilància.

La torre que hi ha en un dels extrems de St. Cutberth és un vestigi d'aquells temps on la presència d'un vigilant nocturn era necessària per evitar aquestes profanacions i assalts a les tombes i cementiris.




Fotografies del cementiri de Canongate

Una de les tombes més visitades del cemetiri de Canongate és la d'Adam Smith (1723-1790) gran economista i autor de La riquesa de les nacions, avui dia considerada una obra fonamental a l'economia clàssica. L'imponent monument funerari no posseeix símbols funeraris significatius, però aquí rau la seva bellesa.

Emotiva és la història d'Agnes Maclehose (1759-1841) nascuda a Glasgow. Separada del seu marit comença una estreta relació d'amistat amb el poeta Robert Burns, tots dos comencen una íntima correspondència que signa sota el nom de "Clarinda". Burns li va dedicar diversos poemes que no van ser publicats fins a la mort del poeta que va morir amb tot just 24 anys en un manicomi d'Edimburg. 
També podem apreciar la làpida d'un altre poeta. En aquest cas és la del poeta Robert Fergusson que conté un bonic poema esculpit.