Si cliqueu sobre les fotos del post i després premeu la tecla F11 aquestes es veuen més grans.

divendres, 31 de març del 2023

Especies invasores a les aigües continentals

 

Els ecosistemes de les aigües continentals a Catalunya són els que més han patit la pèrdua de biodiversitat autòctona en les darreres dècades, tan d'hàbitats com d'espècies pròpies d'aquests hàbitats. L'entrada d'espècies de peixos exòtiques per a la pesca recreativa i l’alliberament de mascotes i plantes ornamentals han comportat una devallada del 92% de les poblacions de peixos locals. 
Marc Ventura, investigador del CEAB-CSIC, explica com el projecte Life-LimnoPirineus ha permès recuperar l’estructura ecològica d’alguns llacs d’alta muntanya. En altres ambients fluvials, però, aquesta restauració no és gens fàcil d’aconseguir.

dijous, 30 de març del 2023

La població d'óssos es consolida al Pirineu i arriba a la xifra rècord de 76 exemplars

 

La població d'óssos al Pirineu es continua consolidant i, segons el balanç del Grup de Seguiment Transfronterer de l'Ós Bru (GSTOP), el 2022 es va confirmar la presència d'un mínim de 76 exemplars, una xifra lleugerament superior als entre 70 i 74 óssos detectats en aquesta serralada el 2021. 
Les dades revisades pels tècnics del GSTOP, en què participen representants del Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, el Cos d'Agents Rurals, el Conselh Generau d'Aran i els governs d'Andorra i França, Aragó i Navarra, indiquen que el 2021 la població d'óssos al Pirineu era d'entre 68 i 69 exemplars.

dimecres, 29 de març del 2023

La capa de gel de Groenlàndia és a prop d'un punt de fusió sense retorn

 

Comprendre la relació que hi ha entre les emissions de gasos d'efecte hivernacle, augment de les temperatures (canvi climàtic) i evolució de la capa de gel de Groenlàndia "és crucial per predir l'augment del nivell del mar" a escala global, recorda i adverteix un nou estudi de modelització climàtica dut a terme per sis experts de l'Institut de Recerca del Clima de Potsdam, Alemanya.

dimarts, 28 de març del 2023

Ocupació i renaturalització del litoral

 

Els municipis de costa representen només el 3% del territori, però suporten el 43% de la població catalana i 10 milions de turistes cada any. Això representa un model d’ocupació intensiva i estacional amb greus conseqüències sobre el funcionament ecosistèmic dels hàbitats litorals i sobre la seva biodiversitat. 
La investigadora de la UdG Àgata Colomer, coordinadora del projecte LIFE Pletera, explica el procés de desmantellament i renaturalització d’una urbanització sense edificar al municipi de Torroella de Montgrí, dins del Parc Natural del Montgrí, les illes Medes i el Baix Ter.

dilluns, 27 de març del 2023

Dades rellevants del passat mes de febrer a Palamós

Foto de la llevantada del passat dilluns 6 de febrer des de la Fosca. 
El passat mes de febrer va ser una mica més fred del normal, amb una temperatura mitjana mensual de 9,0 ºC, quan la mitjana climàtica és de 9,6 ºC. Pel que fa a les precipitacions, el mes va ser una mica més sec del normal. Només van recollir-se 35,6 mm, quan la mitjana climàtica és de 42,4 mm.

Temperatura màxima absoluta: 22,4 ºC, el dia 4. 

Temperatura mínima absoluta: 1,7 ºC, el dia 12. 

Temperatura mitjana mensual: 9,0 ºC (mitjana climàtica 9,6 ºC) 

Mitjana de les temperatures màximes: 12,7 ºC (mitjana climàtica 13,8 ºC) 

Mitjana de les temperatures mínimes: 5,3 ºC (mitjana climàtica 5,1 ºC) 

Temperatura màxima més baixa: 6,8 ºC, el dia 27. 

Temperatura mínima més alta: 10,7 ºC, el dia 5. 

Humitat relativa màxima absoluta: 94 %, el dia 16. 

Humitat relativa mínima absoluta: 18 %, el dia 4. 

Pressió atmosfèrica màxima absoluta: 1037 hPa, el dia 10. 

Pressió atmosfèrica mínima absoluta: 1000 hPa, el dia 26. 

Ratxa màxima de vent: 87 km/h N, el dia 27. 

Dies de precipitació apreciable (7 dies). També hi pot haver rosada: el dia 6 (3,2 mm), el dia 7 (18,0 mm), el dia 8 (7,4 mm), el dia 9 (1,0 mm), el dia 24 (0,2 mm), el dia 25 (4,0 mm), el dia 26 (1,8 mm). 

Precipitació total: 35,6 mm (mitjana climàtica 42,4 mm) 

Dades de meteoclimatic.com (Barri Vell de Palamós) i càlculs realitzats amb les mateixes.

dissabte, 25 de març del 2023

Biodiversitat, foc i pastura

 

L’abandonament de pastures i conreus de les zones menys rendibles del territori ha comportat un augment de la superfície forestal i del volum arbrat. Això fa que no hi hagi espais oberts per algunes espècies d’ocells, papallones i plantes, que han disminuït les seves poblacions. Aquest increment de massa forestal també implica que hi hagi més incendis. 
El foc és un element destructor, però una part del règim d'incendis és propi del nostre clima i per això el foc també té un paper modelador dels ecosistemes mediterranis, i es pot convertir en una eina de prevenció de grans incendis.

La sequera va per llarg, tot i que es preveu una primavera força plujosa

 

La majoria d’estudis meteorològics marquen un futur pobre en pluges a les nostres comarques. La situació és crítica arreu de Catalunya, on el cabal dels rius i el nivell dels pantans està molt per sota dels números habituals. 
Un fet similar al que ja va passar a inicis de 2008, quan a causa de la sequera va haver-hi incendis importants, sobretot a l’estiu. 
De moment, els pronòstics no preveuen que la pluja arribi de seguida. Per recuperar els nivells d’aigua en pantans i rius, es necessitaria el doble de pluja que cau en una primavera normal. El meteoròleg, Luismi Pérez, explica que, de moment, la previsió de pluges abundants ‘’és mitjana’’.

divendres, 24 de març del 2023

Hivern majoritàriament sec, plujós a Ponent


Segons el darrer informe del Servei Meteorològic de Catalunya, l’hivern climatològic de 2022-2023 (desembre, gener i febrer) es pot qualificar globalment de càlid, però sense valors extrems d’anomalia. Les fredorades del gener i febrer han contrarestat l’elevada temperatura del desembre en el balanç estacional. 
Gran part del territori ha patit dèficit pluviomètric, especialment el quadrant nord-est, punts del litoral i Pirineu occidental; en canvi, l’hivern ha resultat plujós a Ponent i al Prepirineu occidental.

L’hivern de 2022-2023 ha tingut una temperatura mitjana lleugerament per sobre de la mitjana del període de referència 1991-2020, amb valors d’anomalia entre +0,5 °C i +1 °C a la major part de Catalunya. Les àrees on ha estat més càlid se situen al prelitoral i Osona, mentre que al Segrià i Terres de l’Ebre, localment, la temperatura ha estat fins i tot inferior a la mitjana. 

Primera meitat càlida i períodes freds durant la segona 

L’hivern va començar amb valors de temperatura clarament per sobre de la mitjana. De fet, el desembre de 2022 va ser un dels més càlids de les darreres dècades, i fins i tot el més càlid enregistrat en sectors del litoral, prelitoral, de la depressió Central o valls del Pirineu. La causa va ser el flux dominant del sud-oest que a partir del 19 de desembre va fer que la temperatura s’enfilés en dates nadalenques fins a valors de rècord, superiors a 20 °C. 

El balanç global del gener va ser oposat: normal o fred a la major part del territori. Tot i els valors de temperatura relativament suaus de la primera quinzena del mes, la segona va tenir com a protagonista una fredorada intensa i persistent. L’arribada d’aire molt fred provinent de l’interior del continent europeu va comportar glaçades gairebé generals. 

Per últim, el febrer va resultar normal o fred a gran part de Catalunya, tot i que lleugerament càlid a les parts més elevades: Pirineu, Prepirineu, Montseny i serralada Transversal. 
Els primers vint dies del mes van estar marcats per la persistència anticiclònica, però a partir del dia 21 l’anticicló es va debilitar i va afavorir l’entrada d’una massa d’aire més fred. 
Entre els dies 26 i 28 la temperatura va ser molt baixa i la cota de neu puntualment va baixar fins al nivell del mar. 

Dèficit pluviomètric a bona part del territori i plujós a sectors de l’oest 

L’hivern ha resultat sec a gairebé dos terços del país, amb un dèficit pluviomètric més greu al quadrant nord-est, Pirineu occidental i litoral. En aquests indrets la pluja ha estat inferior al 70% respecte de la mitjana climàtica, o fins i tot inferior al 50%. 

Aquesta situació contrasta amb l’abundància de precipitació recollida a Ponent i al Prepirineu occidental, on aquest hivern es pot qualificar de plujós. Destaca el desembre, molt plujós en aquests sectors a conseqüència de les baixes pressions atlàntiques i el pas de fronts freds durant la primera quinzena del mes. 

En xifres absolutes, els valors de precipitació acumulada estacional han estat d’entre poc més de 50 mm a punts del terç sud i l’Alt Empordà i fins a 250 mm a cotes altes del Pirineu occidental. 

Episodis destacats de precipitació 

Entre el 8 i el 9 de desembre es van acumular més de 30 mm a les parts més elevades del vessant sud del Pirineu occidental. 

El dia 12 de desembre un episodi va afectar especialment el Prepirineu i nord de la plana de Lleida. Va nevar fins a fons de vall al vessant sud del Pirineu occidental, amb 7 cm a Sort (Pallars Sobirà) i 4 cm a la Seu d’Urgell (Alt Urgell). 

Del dia 8 al 9 de gener, una pertorbació va afectar especialment el Prepirineu central i occidental. Es van mesurar 20 cm de neu al Lac Redon (2.247 m), a la Val d’Aran. 

Del 16 al 18 de gener, es van enregistrar més de 30 cm a cotes altes del Pirineu occidental i més de 10 cm a la resta del Pirineu. Va afectar els fons de les valls pirinenques: entre 5 i 20 cm al Pirineu occidental i gruixos més modestos a l’oriental. 

Entre els dies 6 i 9 de febrer, una llevantada va acumular més de 50 mm a àmplies zones de la serralada prelitoral, amb neu puntualment a partir dels 400 m. Destaquen els 12 cm d’Horta de Sant Joan (la Terra Alta), 4 cm a Tona (Osona) o 1 cm a Olot (la Garrotxa) i Vic (Osona). 

Del 22 al 24 de febrer, una depressió aïllada a nivells alts (DANA) ubicada a l'oest de la Península va provocar un episodi de sud, que va deixar més de 50 mm de precipitació a punts elevats del vessant sud del Pirineu occidental, i en general més de 20 mm al Pirineu i Prepirineu. La cota de neu va baixar fins als 800 o 1.000 m durant la matinada del 24. A cotes altes es van acumular de 20 a 40 cm de neu nova. 

Del dia 26 al 28 de febrer, la temperatura va ser molt baixa i la nit del 26 al 27 la precipitació va afectar sobretot el litoral i prelitoral Central, amb una cota de neu que puntualment va baixar fins al nivell del mar. Cal destacar els 7 cm de neu mesurats a l’Observatori Fabra (el Barcelonès), a 411 m d’altitud. 

Irradiació solar propera a la mitjana, amb matisos 

La irradiació solar global de l’hivern ha estat al voltant de la normalitat. A la meitat oest han predominat els valors d’anomalia lleugerament positiva, mentre que al terç nord s’han observat lleus anomalies negatives, amb algunes excepcions. El desglossament mensual mostra com al desembre es va enregistrar, en general, irradiació solar inferior a la mitjana, excepte a la plana de Lleida, on va ser superior per l’escassa presència de boira. En canvi, tant al gener com al febrer, van predominar les anomalies positives.
 

 

dimecres, 22 de març del 2023

Els saurins han notat un augment de la demanda dels seus serveis a causa de la sequera

 

L’Enric i en Lluís són saurins. Fa una mica més de dues dècades van aprendre aquesta tècnica de buscar aigua d’un mestre saurí de la Cellera de Ter, Pere Espígol, i des de fa anys es dediquen a ajudar a buscar aigua per particulars, ajuntaments o empreses.

dimarts, 21 de març del 2023

Projecte Blue Lab - replantació de feixos de posidònia arrencats per temporals

 

Primeres actuacions d'una prova pilot de replantació de feixos de posidònia arrencats per temporals. Aquestes actuacions s'emmarquen al projecte Blue Lab, un projecte de SUBMON que busca millorar l'estat ambiental de l'àrea Natura 2000 marina de l'Albera, a Llançà, on SUBMON té un acord de custòdia juntament amb l'Ajuntament de Llançà i la Generalitat de Catalunya. 
L'objectiu és provar una metodologia no destructiva que permeti restaurar zones de posidònia degradades. 

Les actuacions de replantació tenen el suport del projecte MaresCirculares i la col·laboració de l'Ajuntament de Llançà, el Parc Natural del Cap de Creus, la Confraria de Pescadors de Llançà i la població local de la zona.

dilluns, 20 de març del 2023

Avui dilluns a les 22:24h comença la primavera astronòmica



La primavera astronòmica del 2023 començarà avui dilluns 20 de març a les 22 hores 24 minuts hora oficial.
Aquesta estació durarà aproximadament 92 dies i 18 hores, i s'acabarà el 21 de juny amb el començament de l'estiu. 

L'inici de la primavera a l'hemisferi nord, te lloc quan la Terra passa pel punt de la seva òrbita des del qual el centre del Sol creua l'equador celest en el seu moviment aparent cap al nord. 
Aquest dia la durada del dia i la nit pràcticament coincideixen. Aquesta circumstància també s'anomena equinocci de primavera. Quan la primavera comença a l'hemisferi nord, a l'hemisferi sud comença la tardor. 

El cel nocturn durant la primavera del 2023 

El cel de després de la posta de Sol al principi ens mostrarà Júpiter, Venus i Mart, però el primer planeta desapareixerà aviat per l'oest, mentre que Mercuri farà una breu aparició durant el mes d'abril. 
Durant les albades, la primavera s'iniciarà amb Saturn com a únic planeta visible. 
A primers de maig, Júpiter apareixerà per l'est, i durant el mes de juny també es podrà veure, molt baix sobre l'horitzó, Mercuri. 
Pel que fa a les constel·lacions, al principi de la primavera encara es podran veure al capvespre algunes típiques de l'hivern, com Orió, Ca Major o Bessons. A mesura que avancin les setmanes, aquestes constel·lacions s'aniran apropant al Sol i donaran pas a constel·lacions més característiques de la primavera, com Lleó, amb la seva cridanera forma d'interrogació invertida acabada a l'estrella Régul.,Verge, amb la brillant Spica, i el Bover, amb la vermella estrella Artur. 

Durant la primavera del 2023 tindran lloc dos eclipsis, un de Sol i un altre de Lluna 

L'eclipsi de Sol succeirà el 20 d'abril, serà de tipus mixt, i es veurà al sud-est asiàtic i Oceania. 
L'eclipsi de Lluna tindrà lloc el 5 de maig, serà de tipus penumbral, i es podrà veure a l'Àfrica, Àsia i Oceania. 

Altres fenòmens d'interès astronòmic durant la primavera del 2023 són les pluges de meteors de les lírides, amb un màxim cap al 23 d'abril, i les eta aquàrides, amb màxim cap al 6 de maig. 
Les llunes plenes de l'estació tindran lloc el 6 d'abril, el 5 de maig i el 4 de juny. 

Canvi d'hora 

Tot i que tant el Parlament Europeu com la Comissió s'han pronunciat a favor d'eliminar els canvis d'hora en el futur, encara no hi ha una decisió definitiva. Per això, durant el 2023 seguirà en vigor el tradicional canvi d'hora que té lloc el darrer diumenge de març. Aquell dia, el 26 de març, a les 2 de la matinada hora peninsular, avançarem els rellotges una hora per marcar les 3. 

Algunes curiositats sobre la primavera 

Al llarg del segle XXI, l'inici de la primavera es pot donar, com a màxim, en tres dates diferents del calendari (del 19, 20 i 21 de març), sent el seu inici més matiner el de l'any 2096 i l'inici més tardà fou el del 2003. 
Les variacions d'un any a un altre són degudes a la manera com encaixa la seqüència d'anys segons el calendari (uns de traspàs, uns altres no) amb la durada de cada òrbita de la Terra al voltant del Sol. 
L'inici de la primavera és l'època de l'any on la longitud del dia s'allarga més ràpidament. 
A les latituds de la península Ibèrica, cada jorn el Sol surt més d'un minut abans, i a la tarda es pon més d'un minut després. Com a conseqüència d'això, al començament de la primavera, el Sol està per sobre de l'horitzó tres minuts més respecte el dia abans.

diumenge, 19 de març del 2023

Febrer fred a les comarques del sud i a la depressió Central


Segons el darrer informe del Servei Meteorològic de Catalunya, el febrer s’ha de qualificar de normal o fred a gran part del país, si bé ha estat lleugerament càlid a les parts més elevades de Catalunya (serralada del Montseny, serralada Transversal, Prepirineu i Pirineu).
La meteorologia dels primers vint dies del mes va estar marcada per la persistència anticiclònica, en relació amb un bloqueig al centre i nord d’Europa. 
El dia 10 la pressió atmosfèrica al nivell del mar va assolir els 1.038 - 1.039 hPa, la més alta a Catalunya des del 9 de gener de 2015. Aquesta situació va provocar una atmosfera estable amb una inversió tèrmica marcada, a excepció de la llevantada que entre els dies 6 i 9 va provocar precipitació abundant al prelitoral. 

Va ser a partir del dia 21 quan l’anticicló es va debilitar i va afavorir l’entrada d’una massa d’aire més fred, precipitació especialment al Pirineu i nevades a cotes baixes, fins a la mateixa línia de la costa entre els dies 26 i 27 de febrer. 

Tres pertorbacions han afectat Catalunya amb precipitació significativa 

Entre els dies 6 i 9 una llevantada va acumular més de 50 mm a àmplies zones de la serralada prelitoral, amb neu puntualment a partir dels 400 m, destacant els 12 cm d’Horta de Sant Joan (la Terra Alta), 4 cm a Tona (Osona) o 1 cm a Olot (la Garrotxa) i Vic (Osona). 

Una depressió aïllada a nivells alts (DANA) situada a l'oest de la Península va provocar un episodi de sud entre els dies 22 i 24 que va deixar més de 50 mm de precipitació en alguns sectors elevats del vessant sud del Pirineu occidental, i en general més de 20 mm al Pirineu i Prepirineu. La cota de neu va baixar des d'uns 2.000 m fins als 800 o 1.000 m durant la matinada del divendres 24 i a cotes altes del Pirineu es van acumular de 20 a 40 cm de neu nova. 

Entre els dies 26 i 28 la temperatura va ser molt baixa i la nit del 26 al 27 la precipitació va afectar sobretot el litoral i prelitoral Central, amb una cota de neu que puntualment va baixar fins al nivell del mar. Cal destacar els 7 cm de neu mesurats a l’observatori Fabra (el Barcelonès), a 411 m d’altitud. 

Febrer normal o fred a Catalunya 

El febrer s’ha de qualificar de normal o fred a gran part del país, si bé ha estat lleugerament càlid a les parts més elevades de Catalunya (serralada del Montseny, serralada Transversal, Prepirineu i Pirineu).  Aquesta anomalia tèrmica del mes de febrer s’explica perquè la temperatura ha estat molt contrastada. 

Entre els dies 19 i 21 la temperatura va ser força alta. Durant el dia 20 es van superar els 20 °C a bona part de Catalunya i fins i tot els 22-23 °C a diverses fondalades de l'interior. Es va produir un rècord de febrer a 5 de les 114 estacions automàtiques de la XEMA amb més de 20 anys de dades, situades a Ponent. 
En canvi, a partir del dia 26 de febrer la baixada de temperatura es va fer notar arreu, però sobretot a muntanya, on es va registrar la temperatura més baixa de tot l'hivern, com també va passar a punts del litoral i prelitoral Central. 
Les mínimes van ser d'uns -19 °C a 2.500 m d'altitud, destacant els -19,6 °C de Boí (2.535 m). A l'alta muntanya, la temperatura no baixava tant des del febrer de 2018, gener de 2017 o fins i tot febrer de 2012 a punts del Pallars i la Cerdanya. 

La inversió tèrmica ha estat destacada durant el febrer d’enguany, temperatura més alta a les parts més elevades país en comparació amb les valls, on s’acumulava l’aire fred per les condicions anticiclòniques que van dominar els primers vint dies del mes. 

Febrer normal o plujós a gran part de Catalunya 

Ha estat en general normal o plujós a gran part del país, fins i tot molt plujós al terç sud i a punts del Prelitoral, Prepirineu i Pirineu central. En canvi, ha estat sec al Pirineu més occidental i sectors de l’altiplà Central i l’Alt Empordà. 
El mes s’ha de qualificar de molt sec a l’extrem nord de la Val d’Aran. 
El bloqueig anticiclònic, que ha impossibilitat el pas de pertorbacions atlàntiques, juntament amb la llevantada que va afectar la serralada prelitoral entre els dies 6 i 9, expliquen la distribució de l’anomalia d’aquest mes. 

Irradiació per damunt de la mitjana a la meitat oest de Catalunya 

La irradiació solar global del mes de febrer ha estat per sobre de la normal a gran part de la meitat oest del territori, si bé cal destacar els valors lleugerament per sota de la mitjana climàtica a la plana de Vic i al Montseny. A la resta del país la irradiació ha estat normal.



dissabte, 18 de març del 2023

L'embassament de Darnius-Boadella en plena tramuntanada

 

Quan bufa la tramuntana, amb ratxes que s'apropen als 100 km/h, l'embassament de Darnius-Boadella es converteix en un mar ple d'onades.

divendres, 17 de març del 2023

La Sala dels Gravats de la Cova de la Vila (La Febró, Baix Camp)

 

Un grup d’espeleòlegs descobreix un conjunt de més d’un centenar de gravats prehistòrics a una cova subterrània a La Febró, al Baix Camp. 
Es tracta d'un conjunt d’art rupestre inèdit, entre les millors composicions d’art esquemàtic i abstracte subterrani postpaleolític de la conca mediterrània. El mural de la Sala dels Gravats de la Cova de la Vila està fet exclusivament amb la tècnica del gravat, ja sigui mitjançant els dits o amb una eina de pedra o de fusta.

dijous, 16 de març del 2023

Presentació dels estudis sobre els orígens de Palamós i Vila-romà

 

Aquest proper diumenge 19 de març, presentació dels estudis: "Cap als orígens de Palamós i Vila-romà" i "El procés d'agregació de Sant Joan de Palamós a Palamós" 
L'acte serà presentat per Joaquim Nadal, conseller de Recerca i Universitats, al Teatre La Gorga, a les 12 h.