Diuen, diuen, diuen...

La Memòria de l'Escola Pictòrica de Palamós al segle XX

Sant Climent de Peralta celebra la 30ª edició Festa del Segar i del Batre

Apareixen noves restes de la muralla de Palamós

Restes d'una torre del segle XVI que formava part del sistema defensiu de Palamós.

El passat 7 de juny, "Clau de Volta. Associació d'Art i de Patrimoni de Palamós", va informar a través de les xarxes socials que havia sortit a la llum una torre i un llenç de la muralla del segle XVI i tot un tram del baluard de Sant Joan del segle XVII, en un solar on s'han derruït els edificis en el carrer Salvador Albert i Pey de Palamós.

En teoria, degut al grau de protecció que tenen les restes històriques aparegudes, aquestes s'hauran de respectar i integrar en el projecte constructiu de l'obra que els vulgui fer en el solar.

Dibuix de Lorenzo Possi on veiem les muralles, torres i baluards que defensaven Palamós des del nord, just a la zona on ara han aparegut les restes. Agost del 1676. Font: www.fundaciomascort.com 

 

Recull de fotografies  
 

Resclosa del Molí Cremat (riera dels Molins, Calonge 12-05-2025)

 

Digitalitzen un segle d'observacions meteorològiques als fars de la Costa Brava

 

Far de Palamós

El Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) ha digitalitzat 44.168 documents històrics amb dades meteorològiques, procedents de nou fars emblemàtics de la Costa Brava i generats entre el 1853 i el 1956. El projecte es va presentar el dijous 8 de maig al Far de Sant Sebastià (Llafranc) i es va fer amb la col·laboració de l’Arxiu Històric de Girona (AHG). Això permetrà aprofundir en l’estudi del clima històric i millorar la capacitat predictiva. “Ens permetrà tenir una visió més profunda dels canvis que es van produint, amb especial interès sobre els temporals de mar”, digué el cap de l’Àrea de Climatologia, Marc Prohom, el qual recordà que “suposen un risc associat al canvi climàtic, amb l’augment del nivell del mar”.

El far de Sant Sebastià de Llafranc (Baix Empordà) acollí la presentació dels primers resultats del projecte de digitalització del fons documental meteorològic dels fars de la Costa Brava. Es tracta d’una iniciativa del Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) en col·laboració amb l’Arxiu Històric de Girona (AHG), que ha permès recuperar més d’un segle d’observacions meteorològiques.

El projecte ha digitalitzat un total de 44.168 imatges, corresponents a documents originals generats entre els anys 1853 i 1956 i que estan dipositats a l’AHG. Aquests documents provenen de nou fars emblemàtics de la costa gironina: el Port de la Selva, Cap de Creus, Cadaqués, Roses, Illes Medes, Sant Sebastià, Palamós, Sant Feliu de Guíxols i Tossa de Mar. I es poden consultar a través del web ‘Arxius en línia’ de la Generalitat.

De tots els fars, el que més documents ha preservat és del de Palamós, amb 8.059. El segueixen els fars de Sant Sebastià (7.666), el Cap de Creus (6.918), Roses (5.642), Cadaqués (5.142), Illes Medes (4.941), Tossa de Mar (1.908) i Sant Feliu de Guíxols (908).

El fons, que s’ha digitalitzat a partir dels documents dels fars de la Costa Brava, conté dades meteorològiques instrumentals (especialment temperatura de l’aire, pressió atmosfèrica, precipitació i velocitat del vent). I també no instrumentals, observades directament pel personal dels fars (visibilitat horitzontal, estat del cel o estat de la mar). També conté informes específics d’episodis de boira o de tempesta, així com correspondència tècnica.

Unes dades que el cap de l’Àrea de Climatologia, Marc Prohom, va destacar que són molt valuoses perquè permetran “aprofundir en l’estudi del clima històric i millorar la capacitat predictiva”. “Les projeccions de canvi climàtic són simulacions de la realitat”, digué i afegí: “com més dades tenim, més precisos són; amb aquestes dades recollides podrem predir millor fenòmens com temporals”.

De fet, predir els temporals de mar és un dels principals objectius del projecte. “Amb el canvi climàtic, el nivell del mar ha incrementat deu centímetres des dels anys 90”, afirmà Prohom, relatà que “l’increment fa que els temporals puguin tenir efectes més perillosos i interessa veure canvis en els temporals”.

Després de digitalitzar tota aquesta documentació, ara caldrà analitzar-la amb profunditat per poder-la estudiar i utilitzar per predir els fenòmens meteorològics futurs a la Costa Brava. Segons avançà Prohom, “el buidatge de dades és un dels principals reptes del projecte” perquè ha d’afrontar la heterogeneïtat dels formats i la terminologia no estandarditzada utilitzada als segles XIX i principis del XX. Per això, s’ha avançat que s’explora l’ús de tecnologies d’intel·ligència artificial (IA) per facilitar la transcripció automàtica dels documents i l’harmonització amb escales modernes de velocitat del vent i estat de la mar.

Les dades recuperades tenen un gran valor científic i pràctic, ja que no només permetran millorar l’anàlisi de la variabilitat i el canvi climàtic en aquest àmbit de la costa i detectar possibles tendències amb una perspectiva de més d’un segle; sinó també reconstruir temporals marítims destacats, i contextualitzant-los amb fenòmens recents com el temporal Glòria (2020) o validar i calibrar models climàtics i meteorològics, millorant la precisió de les projeccions futures.

A més, també s’aporten dades d’observació de dies de boira marítima per poder incrementar la precisió en la predicció d’aquest fenomen en l’actualitat. I es podrà caracteritzar millor els episodis de tramuntana del passat, així com detectar canvis en la recurrència, durada o intensitat actuals.

Ampliar el projecte a altres territoris

L’SMC ja treballa per estendre aquest projecte a altres punts del litoral català, com el Far del Llobregat o el Port de Tarragona, i creuar la informació amb la nova base de dades de temporals de mar de Catalunya (1700-2024), desenvolupada a l’SMC partir de fonts històriques diverses. Aquesta iniciativa reforça el compromís de l’SMC amb la recerca, la preservació de la memòria climàtica i el monitoratge del canvi climàtic, tal com estableixen la llei de meteorologia de Catalunya i la llei del Canvi Climàtic.

A l’acte de presentació del projecte de digitalització d’aquests fons hi va participar també la directora del Servei Meteorològic de Catalunya, Sarai Sarroca; el subdirector general d’Arxius i Gestió Documental, Enric Cobo i l’historiador i arxiver de Tossa de Mar, David Moré, que ha posat una mica de context l’evolució del funcionament dels fars arreu del territori.

Font: https://www.gerio.cat/noticia/1712574/digitalitzen-un-segle-dobservacions-meteorologiques-als-fars-de-la-costa-brava 

Una visita prohibida als Clots de Sant Julià

Far de Palamós

Què s'està trobant a l'Església Paleocristiana i la necròpolis de Santa Cristina?

Cuita tradicional de pega negra a Sant Climent de Peralta

XXVIIIè Premi Cirera d'Arboç

 

Us presentem un petit vídeo del Museu del Suro de Catalunya a Palafrugell, guanyador del XXVIIIè guardó Cirera d'Arboç.

Alguns dels cementiris històrics d'Edimburg

Vista del cementiri de St. Cuthbert's amb el castell d'Edimburg al fons de la imatge.

Els dia de Tots Sants i el dia dels Fidels Difunts que hem commemorat aquest cap de setmana llarg, són unes jornades que històricament s'han dedicat al record dels familiars que ja no estan entre nosaltres. Això fa que les visites als cementiris siguin habituals en aquestes dates.

Recentment he realitzat un viatge fins a la ciutat escocesa d'Edimburg. En aquest indret podem trobar diferents cementiris històrics ben a la vora o al bell mig del centre urbà.

Us poso algunes fotos de tres cementiris històrics que podem trobar al centre d'Edimburg. Entre d'altres, veiem el cementiri d'Old Calton, el de St. Cuthbert’s i el de Canongate. 

Hi han situades vàries tombes de personatges il•lustres, com per exemple el filòsof David Hume, l'últim dels grans empiristes britànics, o l'economista i filòsof Adam Smith, pare de l'economia moderna.

Fotografies del cementiri d'Old Calton

Obert a principis del segle XVIII, aquest cementiri és especialment conegut per contenir la tomba de David Hume, el filòsof escocès més reconegut.

Antigament, el cementiri de Calton s'estenia fins a l'actual zona de Waterloo i per sota del carrer principal des del qual s'hi accedeix.

No obstant això, després de la victòria a la batalla de Waterloo de 1815, es va aprovar la creació d'un espai dedicat a ella (que seria Waterloo Place) i gran part de les tombes van haver de ser traslladades a l'anomenat New Calton Burial Ground. Tot i això, no es realitzen nous enterraments en aquest cementiri des de finals del segle XIX.

«Salvats per la campana» no era només una sèrie de TV.

Va ser arran d'aquest trasllat forçós dels soterraments quan es va descobrir un fet molt curiós: durant el segle XVIII, moltes persones eren enterrades vives, en donar-les per mortes quan per diverses causes entraven en estat de catalèpsia.

Als ulls d'un habitant del XVIII, algú que no es movia ni responia a cap estímul, estava clarament mort, i per tant havia de ser sepultat. En moure les tombes del vell al nou cementiri de Calton, es va descobrir (o això s'explica) que una bona part dels taüts tenien marques de cops i esgarrapades a la coberta, i que molts dels enterrats havien mort, en realitat, per asfíxia.

La veritat és que ja pel segle XVIII algú va haver d'intuir el que estava passant, ja que es van posar de moda els anomenats taüts de seguretat, que incloïen tot tipus d'ingenioses idees perquè, si el mort despertava, pogués avisar perquè el traguessin. Una era lligar-li una corda a la mà, connectada a una campaneta, perquè pogués fer-la sonar si despertava.

Fotografies del cementiri de St. Cuthbert’s

El negoci dels lladres de cadàvers va sorgir a Edimburg motivat per la gran escassetat de cadàvers legalment disponibles per a la investigació mèdica a la Universitat (l'únic subministrament legal de cadàvers, els de criminals executats, va disminuir considerablement a causa de canvis en execucions a pena de mort i en lleis).

Això va atraure delinqüents que buscaven ingressos com fos i es van convertir en els lladres de cossos i profanadors de tombes que venien els cadàvers a metges i investigadors. Motiu pel qual nombrosos cementiris van augmentar la seva seguretat, aixecant murs i llocs de vigilància.

La torre que hi ha en un dels extrems de St. Cutberth és un vestigi d'aquells temps on la presència d'un vigilant nocturn era necessària per evitar aquestes profanacions i assalts a les tombes i cementiris.

Fotografies del cementiri de Canongate

Una de les tombes més visitades del cemetiri de Canongate és la d'Adam Smith (1723-1790) gran economista i autor de La riquesa de les nacions, avui dia considerada una obra fonamental a l'economia clàssica. L'imponent monument funerari no posseeix símbols funeraris significatius, però aquí rau la seva bellesa.

Emotiva és la història d'Agnes Maclehose (1759-1841) nascuda a Glasgow. Separada del seu marit comença una estreta relació d'amistat amb el poeta Robert Burns, tots dos comencen una íntima correspondència que signa sota el nom de "Clarinda". Burns li va dedicar diversos poemes que no van ser publicats fins a la mort del poeta que va morir amb tot just 24 anys en un manicomi d'Edimburg. 

També podem apreciar la làpida d'un altre poeta. En aquest cas és la del poeta Robert Fergusson que conté un bonic poema esculpit.

Festivitat de la Verge del Carme, carrers i platges de Palamós 1952-1977

 "Festivitat de la Verge del Carme, carrers i platges de Palamós 1952-1977", és un documental realitzat amb pel·lícules enregistrades per Carles Llopart Roura als anys 50 i 60 del s. XX i per Vicenç Prats Bagué als anys seixanta i setanta cedides a l’Ajuntament. 

El muntatge és un recorregut per les celebracions i els paisatges de Palamós i Sant Joan des dels anys cinquanta a setanta del segle passat. L’edició ha estat a cura de Miquel Strubell i Prats, net de Vicenç Prats Bagué. Carles Llopart i Vicenç Prats eren aficionats a la fotografia i enregistraven en formats domèstics pel·lícules que ens ofereixen relats acurats de celebracions i esdeveniments populars, escenes familiars i paisatges de Palamós i Sant Joan ara molt transformats. 

La música que acompanya la projecció ha estat creada per Ferran Aran, pianista i compositor gironí amb més de 25 anys d’experiència en l’àmbit musical com a director i intèrpret en conjunts i orquestres d’arreu de Catalunya, i en l’àmbit nacional.

Forallac reviurà l'ofici de pegaire amb la I Cuita de Pega

Troben restes d'una torre del segle I aC i una cisterna a la vil·la romana del Collet

Forallac ja ha encés la carbonera

Visita virtual al refugi de la Guerra Civil del pati de l'escola La Vila

 

L’Ajuntament de Palamós ha publicat aquesta setmana el model 3D del refugi de la Guerra Civil ubicat al pati de l’Escola La Vila. Aquest projecte, accessible mitjançant la plataforma Giravolt de la Generalitat de Catalunya, permet realitzar una visita virtual detallada a aquest espai històric. Els visitants poden explorar tots els racons del refugi, que conserva dos dels quatre accessos originals i compta amb més de cent metres de galeries subterrànies excavades manualment a la roca. Aquestes galeries, situades a uns 2,5 metres de profunditat, combinen túnels de pedra granítica amb zones estabilitzades amb murs de ceràmica. 

La plataforma Giravolt ha estat l’encarregada de digitalitzar amb tecnologia 3D aquest element històric. Aquest projecte és part d’una iniciativa més àmplia de l’Ajuntament de Palamós per promoure el coneixement del patrimoni local vinculat a la Guerra Civil. L’estudi geològic previ va concloure que, per motius de seguretat, no és possible obrir al públic aquest refugi. Les humitats i la inestabilitat del terreny fan que l’espai no compleixi les condicions necessàries per a les visites físiques. Malgrat això, l’Ajuntament ha optat per l’ús de la tecnologia 3D per fer accessible aquest patrimoni a través d’una visita virtual detallada. 

Aquesta acció forma part del pla director de l’Ajuntament de Palamós per a la conservació i difusió dels refugis de la Guerra Civil presents al municipi. A més del refugi de l’Escola La Vila, el pla també inclou les galeries del parc del Molí de Vent, que es van utilitzar durant el conflicte com a defenses costaneres per protegir el port de Palamós dels atacs marítims. L’Ajuntament treballa actualment en la restauració d’aquestes galeries amb l’objectiu de reobrir-les al públic en el futur. 

Acompanyant el model 3D, els tècnics de l’Àrea de Patrimoni i el Servei d’Arxiu Municipal han preparat textos explicatius disponibles en català, castellà i anglès, que ofereixen una visió històrica de l’espai i detallen el paper dels refugis en la defensa passiva de la població durant la Guerra Civil. Els usuaris de la visita virtual poden explorar fins a 17 punts informatius que expliquen la funció i l’ús del refugi. Aquest refugi, com molts altres construïts durant la Guerra Civil, va ser vital per a la protecció de la població civil de Palamós. La seva ubicació estratègica i la condició de port feien de la ciutat un objectiu freqüent dels bombardejos franquistes, tant per mar com per aire. Els refugis es van convertir en una infraestructura clau per a la seguretat de la ciutadania davant els atacs continus.

Font: https://www.radiocapital.cat/ja-es-pot-fer-una-visita-virtual-al-refugi-de-la-guerra-civil-ubicat-a-lescola-la-vila-de-palamos/

Festival Art & Gavarres a Vall-llobrega

El Festival Art & Gavarres ofereix aquest any, en la setena edició, una nova experiència immersiva que convida a repensar la nostra relació amb l'entorn natural de les Gavarres. 

Després de set edicions, aquest esdeveniment pioner en el seu àmbit s'ha convertit en una cita esperada i en un referent del circuit de festivals d'art en el paisatge. Aquest any el festival, que tindrà lloc del 7 de setembre al 3 de novembre, parteix d'un concepte arrelat en la cultura popular: les llegendes de les Gavarres. 

Art & Gavarres és més que un festival d'art; és una invitació a redescobrir les Gavarres, un espai natural protegit, a través dels ulls dels artistes. En aquesta edició hi participaran setze artistes que exposaran el seu treball als municipis de Girona, Celrà, Cassà de la Selva, Llagostera, Palafrugell (Llofriu) i Vall-llobrega. 

Durant una setmana, els artistes van treballar in situ, utilitzant materials naturals per donar vida a intervencions artístiques efímeres que es fonen amb el paisatge. Aquestes obres, inspirades en llegendes locals, seran visitables fins que la mateixa natura les esborri amb el pas del temps i els espais recobrin el seu estat original, de manera que no resti cap empremta en el paisatge. Aquest any, el festival s'endinsa en les històries que han definit la identitat cultural de les Gavarres, i recull la saviesa popular que ens parla de llegendes com a «veritats que s'expliquen i que no han passat mai». Amb aquesta premissa, els artistes exploraran el misteri i la bellesa d'aquestes narracions, creant peces que connectin l'espectador amb la història i les arrels d'aquest entorn singular.

L'edició de 2024 del festival, organitzat pel Consorci de les Gavarres de la Diputació de Girona amb la col·laboració de Bòlit, Centre d'Art Contemporani, i els ajuntaments que l'acullen, és una oportunitat per a residents i visitants de descobrir l'art en un context natural.