Dades rellevants del passat mes de maig a Palamós

 

Cumulonimbus capillatus observat el passat 11 de maig des del paratge de l'Olivereta. El mes de maig del 2025 va ser molt plujós. S'acumularen 91,2 mm, quan la mitjana climàtica és de 51,7 mm. En relació a la temperatura, el maig va ser més càlid del normal, amb 1,1 ºC per sobre de la mitjana climàtica. 

Temperatura màxima absoluta: 26,3 ºC, el dia 30. 

Temperatura mínima absoluta: 7,8 ºC, el dia 7. 

Temperatura mitjana mensual: 17,9 ºC (mitjana climàtica 16,8 ºC) 

Mitjana de les temperatures màximes: 21,0 ºC (mitjana climàtica 21,3 ºC) 

Mitjana de les temperatures mínimes: 14,7 ºC (mitjana climàtica 12,2 ºC) 

Temperatura màxima més baixa: 15,6 ºC el dia 6. 

Temperatura mínima més alta: 19,4 ºC el dia 29. 

Humitat relativa màxima absoluta: 94 %, els dies 3 i 4. 

Humitat relativa mínima absoluta: 30 %, el dia 23. 

Pressió atmosfèrica màxima absoluta: 1023 hPa, el dia 28.  

Pressió atmosfèrica mínima absoluta: 1004 hPa, el dia 4. 

Ratxa màxima de vent: 52 km/h NNO, el dia 23. 

Dies de precipitació apreciable (7 dies). També pot ser rosada: dia 2 (0,4 mm), dia 5 (49,6 mm), dia 6 (1,4 mm), dia 9 (5,2 mm), dia 11 (25,4 mm), dia 22 (9,0 mm) i el dia 23 (0,2 mm).

Precipitació total: 91,2 mm (mitjana climàtica 51,7 mm) 

Dades de meteoclimatic.com (nucli antic de Palamós) i càlculs realitzats amb les mateixes.

Una tortuga marina posa 101 ous a la platja de Sant Feliu de Guíxols

Maig plujós al nord-est de Catalunya

Segons un informe del Servei Meteorològic de Catalunya, el passat mes de maig va ser en general lleugerament càlid a Catalunya.

Fou plujós al quadrant nord-oriental del territori, Prepirineu central, la zona a cavall entre les comarques del Baix Penedès, l’Alt Camp i el Baix Camp, i a punts de la plana de Lleida i vessant sud del Pirineu. Molt plujós a sectors del Vallès, sud de la Costa Brava i punts de l’Alt Empordà. A Ponent i a bona part del Pirineu el mes ha estat sec, molt sec a punts de la Ribera d’Ebre.

Meteorològicament, el mes es va caracteritzar, tal com va passar el març i l’abril, per un flux zonal (vent de l’oest) desplaçat al sud del continent europeu molt pertorbat, amb centres de baixes pressions que es despenjaven del corrent general i afectaven el país, sobretot a la serralada Prelitoral. A partir del dia 15 la circulació zonal es va normalitzar i a poc a poc es va retirar cap al nord deixant pas a masses més càlides de procedència subtropical, una progressiva estabilització de l’atmosfera i una notable pujada de la temperatura.

Precipitació del dia 2 al 6 de maig

Una pertorbació aïllada en els nivells mitjans de la troposfera, ubicada al sud-oest de la península Ibèrica, es va anar traslladant cap al nord-est i va creuar Catalunya entre els dies 2 i 6 de maig. La precipitació es va intensificar al quadrant nord-est, on es van acumular més 40 mm.

Les quantitats més importants registrades a la Xarxa d’Estacions Meteorològiques Automàtiques (XEMA) i de la Xarxa d’Observadors Meteorològics (XOM) gestionades per l’SMC van ser els 89,7 mm de Vacarisses (Vallès Occidental), dels quals 80,5 mm van caure el dia 5, i els 87,9 mm de Salt (Gironès).

La precipitació va ser en forma de neu els dies 4 i 5, especialment al vessant sud del Pirineu i cotes més altes del Prepirineu: 7 cm a Certascan (2.400 m) al Pallars Sobirà, 6 cm a Boí (2.535 m) a l’Alta Ribagorça, o 4 cm al Port del Comte (2.290 m) al Solsonès i a Cadí Nord (2.143 m) – Prat d’Aguiló, a la Cerdanya.

Precipitació del 8 al 13 de maig

Una configuració molt semblant, pertorbació al sud-oest de la península Ibèrica amb recorregut sud-oest a nord-est, va afectar el país entre els dies 8 i 13 de maig i es va intensificar al litoral i prelitoral i vessant sud del Pirineu, zones que puntualment van enregistrar més de 60 mm.

Algunes de les quantitats més destacades registrades a la XEMA i a la XOM van ser: 105,0 mm a Navata (Alt Empordà), 95,1 mm a Martorelles (Vallès Oriental) o 85,5 mm a Palafrugell (Baix Empordà).

Al Pirineu hi va nevar, sobretot a cotes altes del vessant sud, amb més de 10 cm de neu nova entre els dies 8 i 11: 19 cm a Boí (2.535 m) a l’Alta Ribagorça; 18 cm a Espot (2.519 m) al Pallars Sobirà; i 7 cm a Certascan (2.400 m) al Pallars Sobirà.

Precipitació els dies 18 al 21 de maig

Una pertorbació atlàntica va afectar Catalunya entre el 18 i el 21 del maig que va creuar el país pel nord amb alguna tempesta que va acabar afectant el prelitoral Sud.

Les quantitats més importants de precipitació registrades a les estacions gestionades per l’SMC van ser 31,2 mm al Lac Redon (2.247 m) o 30,7 mm a Bagergue, a la Val d’Aran; o els 30,2 mm a Torroja del Priorat (el Priorat).

La neu es va restringir a les cotes més altes del Pirineu. Va deixar 7 cm a Certascan (2.400 m), al Pallars Sobirà, 4 cm al Lac Redon (2.247 m) i de Bonaigua (2.266 m, Pallars Sobirà).

Calor de ple estiu per acabar el mes

Els últims dies de mes, una dorsal a nivells mitjans i alts es va instal·lar sobre la península Ibèrica i va afavorir una clara pujada de la temperatura. Es van superar els 35 °C de màxima al pla de Lleida i a la vall de l’Ebre, amb 37,5 °C a Lleida – la Femosa o Alcarràs el dia 30. Entre els dies 29 i 31, 9 de les 120 estacions de la XEMA amb més de 20 anys de dades van igualar o superar el seu rècord de temperatura màxima de maig. D’altra banda, el dia 31 van descarregar tempestes al Pirineu i Prepirineu, que en alguns casos van deixar més de 20 mm.

Maig lleugerament càlid

El maig va ser en general lleugerament càlid a Catalunya.

El flux zonal que caracteritzà el mes, va inhibir les adveccions fredes del nord i càlides del sud, per la qual cosa la temperaturava registrar anomalies moderades, més destacades al litoral i prelitoral pel domini de la circulació zonal, que queda reescalfada en arribar a la costa mediterrània. D’altra banda, cal remarcar la calorada dels darrers dies del mes, quan es van superar els 35 °C a Ponent.

Maig plujós al quadrant nord-est

Ha estat plujós al nord-est de Catalunya, Prepirineu central, la zona a cavall entre les comarques del Baix Penedès, l’Alt Camp i el Baix Camp, i a punts de la plana de Lleida i del vessant sud del Pirineu. Ha estat molt plujós a sectors del Vallès, sud de la Costa Brava i a punts de l’Alt Empordà. En canvi, a Ponent i a bona part del Pirineu el mes ha estat sec, molt sec a punts de la Ribera d’Ebre.

La circulació zonal persistent i molt pertorbada durant la primera meitat del mes, amb depressions que creuaven el país de sud-oest a nord-est i que es van activar en arribar al prelitoral, van ser les causants d’aquestes anomalies.

Irradiació solar per sobre de la normal

La insolació ha estat, en general, lleugerament per sobre de la normal climàtica a Catalunya.

Per veure l'informe complet podeu entrar al següent enllaç: https://govern.cat/salapremsa/notes-premsa/713163/maig-plujos-al-nord-est-de-catalunya

Dijous 19 de juny: boira de mar efímera per trencar la monotonia

Banc de boira d'advecció entrant sobre Palamós el passat dijous dinou de juny al migdia/primeres hores de la tarda. 

La calor anòmala i el temps assolellat que ens està afectant aquest mes de juny, va tenir un petit contrapunt durant una estona el passat dijous.

Entre quarts de dues i quarts de tres de la tarda, un extens banc de boira d'advecció va fregar el litoral de Palamós. Aquest fet provocà una reducció de la visibilitat notable arran de mar i un ambient relativament fresc, fent desaparèixer el terrible binomi de sol i calor que ens afecta.

La boira d'advecció és un fenomen típic de la primavera que durant el present any ha sigut car de veure, segurament en part gràcies a una temperatura superficial de l'aigua del mar més alta del normal que es troba a 23 ºC, uns 2,5 ºC per sobre de la mitjana.

Malgrat tenir una mar amb l'aigua no gaire freda, l'advecció d'una massa d'aire tropical continental procedent del desert del  Sàhara, amb anomalies positives de 4 ºC a 850 Cº, degut a la potent dorsal africana que ens afecta, unit al vent en calma, l'alta humitat i l'aparició d'inversió tèrmica a les capes baixes de la troposfera, facilitaren la formació d'aquest fenomen.

Dades del dijous dinou de juny a Palamós-barri Vell: Temperatura màx. 26,5 ºC, mín. 20,1 ºC, humitat màx. 89 %, mín. 59 %, pressió màx. 1.019 hPa, mín. 1.017 hPa, ratxa màx. de vent 29 km/h SSO.

Aquest dissabte 21 de juny ha començat l'estiu astronòmic

 

Un dia d'estiu a la platja de Palamós. Imatge d'arxiu.

L'estiu astronòmic del 2025 a l'hemisferi nord ha començat avui dissabte 21 de juny a les 4 hores 42 minuts hora oficial. Aquesta estació durarà aproximadament 93 dies i 16 hores, i acabarà el 22 de setembre amb el començament de la tardor.

L'inici de l'estiu a l'hemisferi nord es dona quan la Terra passa pel punt de la seva òrbita des del qual el Sol presenta la màxima declinació nord. Aquest dia l'astre rei arriba al seu punt més elevat sobre l'horitzó al migdia i descriu el seu arc més llarg en el cel. Com a resultat d'aquest fet, avui dissabte  és el dia amb més hores de Sol de tot l'any. A més, durant uns quants dies l'alçada màxima del Sol al migdia sembla no canviar, i degut a això, el començament de l'estiu també es diu solstici d'estiu (del llatí solstitium, Sol quiet). 

Així mateix, el començament de l'estiu a l'hemisferi nord coincideix amb el començament de l'hivern a l'hemisferi sud.

Què veurem al cel durant l'estiu del 2025?

Les nits d'estiu, tot i que són curtes, solen ser les més càlides de l'any, i per això representen una bona ocasió per explorar el cel nocturn. A més, a l'estiu és freqüent viatjar a llocs com el camp i la platja, que en tenir un cel fosc ens permeten veure millor el firmament.

El cel, després de la posta de Sol, al començament de l'estiu ens mostrarà Mart i Mercuri, siguent aquest darrer visible fins a finals de juliol. Caldrà esperar fins a primers de setembre per poder veure Saturn sortir per l'est al capvespre.

El cel d'abans de la sortida del Sol ens permetrà contemplar Venus i Saturn, encara que aquest darrer s'anirà acostant cada cop més al Sol. Júpiter serà visible des de començaments de juliol, mentre que Mercuri es podrà veure des de començaments d'agost fins a principis de setembre.

A més dels planetes, és fàcil distingir al cel grups d'estrelles brillants. El més característic de l'estiu és el triangle format per Altair, a la constel·lació de l'Àliga, Deneb, a la constel·lació del Cigne, i Vega, a la constel·lació de la Lira. És l'anomenat triangle de l'estiu, i és pròpiament un asterisme ja que combina estrelles de diferents constel·lacions. Cap al sud, són típiques de l'estiu les constel·lacions d'Escorpí, amb la brillant i vermellosa estrella Antares, i Sagitari, la posició del qual indica aproximadament el centre de la Via Làctia. Aquesta banda blanca, que representa la brillantor combinada dels milions d'estrelles que componen la nostra galàxia, es pot veure a l'estiu en tota la seva esplendor creuant el cel de sud a nord, encara que per distingir-la bé cal un cel fosc.

Altres fenòmens d'interès astronòmic durant l'estiu del 2025 seran les pluges de meteors de les delta aquàrides, el màxim de les quals s'espera cap al 31 de juliol, i les populars perseïdes, amb el seu màxim cap al 12 d'agost. D'altra banda, les llunes plenes de l'estació tindran lloc el 10 de juliol, el 9 d'agost i el 7 de setembre.

El 3 de juliol es produirà el moment de màxim allunyament anual entre la Terra i el Sol, l'anomenat afeli. Quan això passi, la nostra distància al Sol serà de més de 152 milions de km, és a dir, uns 5 milions de km més que en el moment de menor distància (periheli), que va passar el 4 de gener.

Durant l'estiu del 2025 tindrà lloc un eclipsi total de Lluna que succeirà el 7 de setembre i un eclipsi parcial de Sol que tindrà lloc el 21 de setembre. El primer serà visible des d'Europa, Àsia i Oceania. A Espanya la Lluna sortirà amb la totalitat ja començada. El segon es podrà veure des del Pacífic Sud, Nova Zelanda i l'Antàrtida.

Algunes curiositats sobre l'estiu

Amb una mica més de 93 dies de durada, l'estiu a l'hemisferi nord és l'estació més llarga de l'any. Això és perquè l'òrbita de la Terra al voltant del Sol no és circular sinó el·líptica i l'estiu coincideix amb l'època de l'any on la Terra es troba més lluny del Sol. Quan això succeeix, la Terra es mou més a poc a poc en la seva òrbita (segons la coneguda com a segona llei de Kepler), i per tant necessita més temps per arribar al punt on comença la següent estació, que és la tardor.

L'inici de l'estiu es pot donar, com a màxim, en tres dates diferents del calendari (del 20 al 22 de juny). Al llarg del segle XXI l'estiu s'iniciarà els dies 20 i 21 de juny, sent el seu inici més matiner el de l'any 2096 i l'inici més tardà fou el del 2003. Les variacions d'un any a un altre són degudes a la manera com encaixa la seqüència d'anys segons el calendari de Sol.

Tot i que el dia del solstici d'estiu és el que té el nombre més gran d'hores de Sol, la diferència d'hores entre el dia i la nit depèn de la latitud del lloc. Per a la nostra latitud, el dia del solstici d'estiu té 15 hores de Sol, a comparar amb les les 9 hores de Sol que va tenir el dia més curt (solstici d'hivern). La diferència entre el dia més llarg i el més curt és, per tant, de sis hores de Sol. A mesura que ens apropem a l'equador, aquesta diferència disminueix, mentre que als pols terrestres la diferència és màxima.

Cirrocumulus floccus (02/06/2025)

El passat 2 de juny es van poder veure cirrocúmuls des de Romanyà de la Selva. Aquests núvols no apareixen gaire sovint i són força interessants.

Els cirrocúmuls o cirrocumulus són uns núvols alts que es troben a les capes altes de la troposfera i es formen horitzontalment. Es donen entre els 6 i 12 km d'alçada. 

Es formen a partir de cirrus o cirroestrats quan aquests són escalfats suaument des de baix. Aquest procés d'escalfament fa que l'aire s'elevi i es fiqui dins del núvol. Aquesta és la raó per la qual el cirrocúmul es troba associat gairebé sempre amb cirrus i al cirroestrats. Si aquest no és el cas, el núvol és llavors un altocúmul.

Els cirrocúmuls i els altocúmuls a vegades semblen idèntics, però, a diferència dels altocúmuls, els cirrocúmuls estan més alts i no produeixen ombra.

Els cirrocúmuls poden mostrar belles iridiscències i corona, especialment si apareixen per sota d'estructures cirriformes lacunosus.

El núvol està format per petites àrees blanques i primes, les quals estan compostes per grans o ones molt petites. Com tots els núvols dels nivells alts, els cirrocúmuls estan compostos per cristalls de gel, si bé poden haver-hi gotetes d'aigua intensament subfosa, les quals solen ser reemplaçades ràpidament per cristalls de gel. Els cristalls en evaporar-se poden donar lloc a l'aparició d'espais entre els núvols. En general solen presentar dos sistemes d'ondulació i marges fibrosos.

Varietats de cirrocúmuls

Castellanus és la formació que té protuberàncies en forma de merlets, semblants a les muralles dels castells, d'aquí el nom. Aquesta varietat és molt menys comuna en els cirrocúmuls que en els altocúmuls.

Els núvols floccus semblen un raïm cumuliforme amb una base més o menys esquinçada.

Les formacions stratiformis s'estenen horitzontalment i formen àmplies capes.

Les formacions lenticularis tenen forma de llentia o ametlla, ben definida.

El núvol pot produir virga, precipitació que s'evapora abans d'arribar a terra. Igual que el Cirrocumulus castellanus, el Cirrocumulus floccus és un indicador d'inestabilitat atmosfèrica en el nivell del núvol.

De fet, els Cirrocumulus floccus es poden formar a partir del Cirrocumulus castellanus, que és l'estat evolutiu després que la base del núvol original s'hagi dissipat.

Sort de les pluges del passat mes de maig

Cel amenaçador i camps verds a Sant Daniel, Calonge, el passat dimarts sis de maig.

Tenint en compte que el passat mes d'abril només ens va deixar 3,8 mm i que aquest mes de juny per ara portem 0,0 mm, podem afirmar que les pluges abundants caigudes el passat mes de maig encara han pres una major rellevància.

Segons les dades de diverses estacions meteorològiques ubicades al municipi de Palamós, podem qualificar el passat mes de maig com a molt plujós, amb acumulacions que superen els 100 mm. Cal tenir present que la mitjana climàtica de precipitació del cinquè mes de l'any és de 51,7 mm a la nostra vila.

Precipitació acumulada durant el maig passat a Palamós i Sant Joan:

Nucli antic de Sant Joan 120,9 mm, Carrer Joan Vilar 111,6 mm, Carrer Enric Vincke 102,1 mm, La Fosca 102,0 mm, Carrer Xaloc 101,7 mm, Port de Palamós 94,7 mm.

Cel amenaçador i camps verds a Sant Daniel, Calonge, el passat dimarts sis de maig.

Comparats amb la mitjana dels últims 43 anys (52,9mm) els 94,7 mm caiguts a Calonge al maig passat, suposen el 178,9% de la pluja que climatològicament es recull a Calonge en el mes de maig. 

(Font:https://meteocalonge.wordpress.com/ ).

Cel amenaçador i camps verds a Sant Daniel, Calonge, el passat dimarts sis de maig.

Cel enterbolit pel fum dels incendis del Canadà

Cel de color blanquinós degut als incendis del Canadà el passat 5 de juny.

La setmana passada i en els inicis d'aquesta, hem pogut veure clarament com el cel presentava un aspecte blanquinós degut a l'arribada d'un extens plomall de fum provinent dels incendis forestals que afecten el Canadà. Els capvespres i les albades també s'han vist amb colors vermellosos/ataronjats.

L'arribada de l'estiu boreal ha arribat també amb l'inici de la temporada d'incendis forestals al Canadà. Les províncies canadenques de Manitoba i Saskatchewan han hagut d'afrontar aquests incendis i el Servei de Monitoratge Atmosfèrica de Copernicus (CAMS) ha assenyalat que el fum d'aquests incendis arribà a Europa. 

El CAMS ha pogut alertar d'aquest fenomen després d'estar monitorant les emissions dels incendis forestals i el transport de fum. Les imatges per satèl·lit van advertir una columna inicial a gran altitud que va creuar la regió mediterrània els dies 18 i 19 de maig i va arribar a Grècia i al Mediterrani oriental. Una segona columna de fum, en aquest cas força més gran que la primera, va arribar al nord-oest d'Europa l'1 de juny.

Mark Parrington, científic sènior del Servei de Monitoratge Atmosfèric de Copernicus, assegura que “els incendis forestals són freqüents als boscos boreals des de la primavera fins als mesos d'estiu. Fins al començament de juny, les nostres dades mostren que les regions centrals del Canadà han experimentat unes setmanes molt intenses quant a emissions d'incendis forestals. Aquestes dades, i el fet que puguem observar el fum a Europa, reflecteixen la magnitud dels incendis i els seus impactes a Manitoba i Saskatchewan”.

Imatge del satèl·lit Meteosat el passat dilluns nou de juny. Veiem el fum dels incendis a sobre nostre.

Cel de color blanquinós degut als incendis del Canadà el passat 5 de juny.

Dades rellevants del passat mes d'abril a Palamós

 

Temps assolellat amb parades de roses i llibres al carrer Major, el passat 23 d'abril, Diada de Sant Jordi.

El passat mes d'abril de 2025 va ser molt sec. En prou feines van acumular-se 3,8 mm, quan la mitjana climàtica és de 56,2 mm. Pel que fa a la temperatura, també va ser un mes càlid, amb una temperatura mitjana 1,4 ºC superior a la mitjana climàtica.  

Temperatura màxima absoluta: 25,0 ºC, el dia 6. 

Temperatura mínima absoluta: 8,3 ºC, el dia 18. 

Temperatura mitjana mensual: 14,7 ºC (mitjana climàtica 13,3 ºC)

Mitjana de les temperatures màximes: 17,7 ºC (mitjana climàtica 17,9 ºC) 

Mitjana de les temperatures mínimes: 11,7 ºC (mitjana climàtica 8,7 ºC) 

Temperatura màxima més baixa: 14,9 ºC, el dia 16. 

Temperatura mínima més alta: 14,2 ºC, el dia 14. 

Humitat relativa màxima absoluta: 92 %, els dies 9, 12, 13, 15 i 19. 

Humitat relativa mínima absoluta: 35 %, el dia 6. 

Pressió atmosfèrica màxima absoluta: 1023 hPa, el dia 8. 

Pressió atmosfèrica mínima absoluta: 1000 hPa, el dia 15. 

Ratxa màxima de vent: 47 km/h NNO, el dia 27. 

Dies de precipitació (2 dies). També hi pot haver rosada: dia 16 (0,4 mm) i el dia 26 (3,4 mm).

Precipitació total: 3,8 mm (mitjana climàtica 56,2 mm)    

Dades de meteoclimatic.com (Barri Vell de Palamós) i càlculs realitzats amb les mateixes. 

Paisatge primaveral vora el Mas Perals i Cumulonimbus capillatus (Sant Joan de Palamós 11-05-2025 )

Un terratrèmol de magnitud 3,7 sacseja la Costa Brava sense provocar danys

Informació del terratrèmol. Font: IGN.
 

Un terratrèmol de magnitud 3,7 ha sacsejat aquest dijous a les dotze i quatre minuts del migdia la Costa Brava. Tal com recull l’Instituto Geográfico Nacional, l’epicentre s’ha localitzat a prop del canyó de la Fonera, situat entre Begur i Palamós  -concretament a la latitud 41.8013 i la longitud 3.8731-. Tot i que el sisme no ha causat danys, s’ha pogut notar des de Palamós i en altres localitats costaneres. També ha tingut dues rèpliques, a les 13:01h i a les 13:42h, de magnitud 2,1 i 1,7 respectivament. 

Segons l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, el sisme ha tingut lloc a una profunditat de 23 quilòmetres.

Cal destacar que el 16 de març de l'any passat es va fer sentir un altre terratrèmol a la nostra comarca. Vegeu enllaç següent: 

https://tempspalamos.blogspot.com/2024/03/un-altre-petit-terratremol-sacseja-el.html

Abril càlid a Catalunya

 

Segons el darrer informe del Servei Meteorològic de Catalunya, l’abril passat fou en general càlid. També va ser sec al litoral i prelitoral, molt sec a la Costa Brava i punts del litoral Central i Costa Daurada. A la resta, s'ha comportat normal o plujós, especialment al Prepirineu, vessant sud del Pirineu i zones de la depressió Central.

Meteorològicament, el mes es va caracteritzar, tal com va passar el març, per un flux zonal (vent de l’oest) desplaçat al sud del continent europeu, persistent durant tot el mes i molt pertorbat, amb centres de baixes pressions que es despenjaven del corrent general. La diferència ha estat que aquestes depressions eren marcadament atlàntiques, més efectives al terç nord i oest del territori que al prelitoral i litoral, on arribaven molt desgastades. Aquesta configuració inhibeix els fluxos de vent meridionals i, per tant, les adveccions fredes del nord i càlides del sud, per la qual cosa la temperatura ha registrat anomalies positives però sense gaires estridències (entre +1 °C i +2 °C en general).

Precipitació del dia 1 al 5 d’abril

L’aproximació d’una depressió atlàntica, ben reflectida a tots els nivells de la troposfera, va provocar un episodi de precipitació que va deixar més de 40 mm entre els dies 1 i 5 d’abril al vessant sud del Pirineu i el massís del Port.

Les quantitats més importants registrades a la Xarxa d’Estacions Meteorològiques Automàtiques (XEMA) i de la Xarxa d’Observadors Meteorològics (XOM) gestionades per l’SMC van ser: els 49,9 mm que es van enregistrar a Espot (2.519 m), al Pallars Sòbirà; els 45,4 mm mesurats al PN dels Ports (el Baix Ebre); els 44,9 mm de Viu de Llevata, a l’Alta Ribagorça.

La precipitació va ser en forma de neu al Pirineu i Prepirineu i entre els dies 2 i 3 es van mesurar més de 10 cm de neu nova a cotes altes del Pirineu occidental: 19 cm a Boí (2.535 cm), a l’Alta Ribagorça; 16 cm a Espot (2.519 m), al Pallars Sobirà; 11 cm a Certascan (2.400 m), al Pallars Sobirà.

Precipitació del 13 al 16 d’abril

Un front atlàntic va provocar un episodi de precipitació entre els dies 13 i 16 d’abril amb més de 50 mm a punts del Pirineu i de la Noguera.

Algunes de les quantitats més destacades registrades a la XEMA i a la XOM van ser: 119,2 mm a Molló - Fabert (el Ripollès); 61,5 mm a la Vall de Bianya (la Garrotxa), 57,8 mm a Sasseuva (2.228 m, Val d’Aran) o 52,5 mm a Baldomar (la Noguera).

Al Pirineu hi va nevar, sobretot al Pirineu occidental, on es van acumular més de 20 cm de neu nova entre els dies 15 i 16: 33 cm a Sasseuva (2.228 m), a la Val d’Aran; 30 cm a Espot (2.519 m) i a Bonaigua (2.266 m), ambdues al Pallars Sobirà.

Precipitació els dies 18 al 20 d’abril

Una nova pertorbació atlàntica va afectar Catalunya entre el 18 i el 20 d’abril i el dia 19 va acumular quantitats de precipitació per sobre dels 40 mm a l’Alta Ribagorça.

Les quantitats més importants de precipitació registrades a les estacions gestionades per l’SMC van ser: 44,9 mm a Boí (2.535 m), a l’Alta Ribagorça; 42,6 mm a Viu de Llevata (l’Alta Ribagorça); 38,3 mm a Guixers – Valls (el Solsonès).

La nevada va afectar el Pirineu, destacant els 35 cm a Boí (2.535 m), a l’Alta Ribagorça, els 28 cm a Espot (2.519 m), al Pallars Sobirà, o els 18 cm de Salòria (2.451 m), també al Pallars Sobirà.

Cal remarcar la tempesta que va afectar la plana de Lleida el dia 19 que va produir una pedregada que es considera extraordinària per diferents motius: el primer, pels nombrosos danys produïts als conreus dels municipis afectats, és a dir, per l’elevat impacte econòmic. El segon, més important en l’àmbit meteorològic, és que es tracta del primer episodi de pedra grossa (diàmetre de més de 2 cm) que es dona a Catalunya a l’abril, des que es tenen registres l’any 2004, més enllà d’algun cas puntual en zones de muntanya, on la dinàmica meteorològica és diferent.

Va afectar la comarca del Segrià (Soses, Torres de Segre, Alcarràs, Lleida i Alcoletge), el Pla d’Urgell (Bellvís, el Poal, el Palau d’Anglesola, Linyola, Vila-Sana), la Noguera (Bellcaire d’Urgell) i l’Urgell (Anglesola, la Fuliola, Tornabous, Puig-verd d’Agramunt) i la Segarra (Ossó de Sió)

Precipitació del 25 al 28 d’abril

Un solc va creuar Catalunya entre els dies 25 al 28 d’abril. Si bé la precipitació va afectar gran part de la meitat nord del país, va ser més important al Pirineu i punts del Prepirineu on es van acumular més de 20 mm.

Les quantitats més importants de precipitació registrades a les estacions gestionades per l’SMC van ser: 48,0 mm a Castellterçol (el Moianès), 44,8 mm al Lac Redon (2.247 m, la Val d’Aran); 42,0 mm a Planoles (el Ripollès), 40,6 mm a Tona (Osona).

La nevada va ser discreta al Pirineu, però entre els dies 26 i 27 es van acumular 11 cm de neu nova al Port del Comte (2.290 m), al Solsonès, 8 cm a Ulldeter (2.413 m), al Ripollès, o 7 cm a Certascan (2.400 m), al Pallars Sobirà.

Abril càlid a Catalunya

L’abril va ser en general càlid.

El flux zonal que va caracteritzar el mes passat va inhibir les adveccions fredes del nord i càlides del sud, per la qual cosa la temperatura ha registrat anomalies positives, però sense gaires estridències.

Abril sec prop de la costa

El mes fou sec al litoral i prelitoral, molt sec a la Costa Brava i punts del litoral Central i Costa Daurada. A la resta, ha estat normal o plujós, especialment al Prepirineu, vessant sud del Pirineu i zones de la depressió Central. 

La circulació zonal persistent i molt pertorbada, però amb depressions marcadament atlàntiques, va ser la causant d’aquestes anomalies, pertorbacions més efectives al terç nord i oest del territori que arriben molt desgastades al prelitoral i litoral.

Cal destacar que en alguns trams de la costa ha estat el més sec de les últimes dècades. Sobretot a l'Alt Empordà, on els precedents d'un abril tan sec es remunten al 2006, 2001 o 1995. Estacions de la zona del cap de Creus han registrat l’abril més sec de la seva sèrie, com també Barcelona - el Raval (amb dades des de l’any 2007).

Irradiació solar per sota de la mitjana climàtica

La insolació del mes d’abril ha estat lleugerament per sota dels valors normals a gran part l’interior de Catalunya i àmplies zones del Pirineu. En canvi, ha estat per sobre dels valors normals al litoral i prelitoral, algun punt de la plana de Lleida i la Val d’Aran.

Per veure l'informe complet podeu entrar al següent enllaç: https://govern.cat/salapremsa/notes-premsa/703782/abril-calid-a-catalunya

Resclosa del Molí Cremat (riera dels Molins, Calonge 12-05-2025)

 

Dades rellevants del passat mes de març a Palamós

 

Paisatge verd i nuvolades a l'horitzó el passat 24 de març des de Calonge.

El passat mes de març del 2025 va ser més plujós del normal, amb 64,6 mm acumulats, quan la mitjana climàtica és de 56,5 mm. Pel que fa a la temperatura, el març fou normal o lleugerament més càlid, amb una temperatura mitjana de 12,0 ºC (mitjana climàtica 11,7 ºC).   

Temperatura màxima absoluta: 21,3 ºC, el dia 30. 

Temperatura mínima absoluta: 4,4 ºC, el dia 16. 

Temperatura mitjana mensual: 12,0 ºC (mitjana climàtica 11,7 ºC) 

Mitjana de les temperatures màximes: 14,5 ºC (mitjana climàtica 16,2 ºC) 

Mitjana de les temperatures mínimes: 9,4 ºC (mitjana climàtica 7,1 ºC) 

Temperatura màxima més baixa: 9,4 ºC, el dia 14. 

Temperatura mínima més alta: 13,1 ºC, els dies 8 i 20. 

Humitat relativa màxima absoluta: 94 %, els dies 8 i 9. 

Humitat relativa mínima absoluta: 13 %, el dia 30. 

Pressió atmosfèrica màxima absoluta: 1025 hPa, els dies 19 i 20. 

Pressió atmosfèrica mínima absoluta: 996 hPa, el dia 14. 

Ratxa màxima de vent: 90 km/h N, el dia 29 (el dia 30 a 81 km/h N). 

Dies de precipitació (21 dies). També pot ser rosada: dia 3 (1,2 mm)., dia 4 (0,2 mm)., dia 6 (0,4 mm)., dia 7 (8,4 mm)., dia 8 (2,0 mm)., dia 9 (10,0 mm)., dia 12 (6,2 mm)., dia 13 (2,0 mm), dia 14 (3,4 mm)., dia 15 (0,4 mm)., dia 16 (6,0 mm)., dia 17 (0,8 mm)., dia 18 (2,0 mm)., dia 19 (6,4 mm)., dia 20 (0,8 mm)., dia 21 (1,4 mm)., dia 22 (0,4 mm)., dia 23 (4,0 mm)., dia 24 (8,2 mm)., dia 25 (0,2 mm) i dia 29 (0,2 mm).

Precipitació total: 64,6 mm (mitjana climàtica 56,5 mm) 

Dades de meteoclimatic.com (barri vell de Palamós) i càlculs realitzats amb les mateixes.

Digitalitzen un segle d'observacions meteorològiques als fars de la Costa Brava

 

Far de Palamós

El Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) ha digitalitzat 44.168 documents històrics amb dades meteorològiques, procedents de nou fars emblemàtics de la Costa Brava i generats entre el 1853 i el 1956. El projecte es va presentar el dijous 8 de maig al Far de Sant Sebastià (Llafranc) i es va fer amb la col·laboració de l’Arxiu Històric de Girona (AHG). Això permetrà aprofundir en l’estudi del clima històric i millorar la capacitat predictiva. “Ens permetrà tenir una visió més profunda dels canvis que es van produint, amb especial interès sobre els temporals de mar”, digué el cap de l’Àrea de Climatologia, Marc Prohom, el qual recordà que “suposen un risc associat al canvi climàtic, amb l’augment del nivell del mar”.

El far de Sant Sebastià de Llafranc (Baix Empordà) acollí la presentació dels primers resultats del projecte de digitalització del fons documental meteorològic dels fars de la Costa Brava. Es tracta d’una iniciativa del Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) en col·laboració amb l’Arxiu Històric de Girona (AHG), que ha permès recuperar més d’un segle d’observacions meteorològiques.

El projecte ha digitalitzat un total de 44.168 imatges, corresponents a documents originals generats entre els anys 1853 i 1956 i que estan dipositats a l’AHG. Aquests documents provenen de nou fars emblemàtics de la costa gironina: el Port de la Selva, Cap de Creus, Cadaqués, Roses, Illes Medes, Sant Sebastià, Palamós, Sant Feliu de Guíxols i Tossa de Mar. I es poden consultar a través del web ‘Arxius en línia’ de la Generalitat.

De tots els fars, el que més documents ha preservat és del de Palamós, amb 8.059. El segueixen els fars de Sant Sebastià (7.666), el Cap de Creus (6.918), Roses (5.642), Cadaqués (5.142), Illes Medes (4.941), Tossa de Mar (1.908) i Sant Feliu de Guíxols (908).

El fons, que s’ha digitalitzat a partir dels documents dels fars de la Costa Brava, conté dades meteorològiques instrumentals (especialment temperatura de l’aire, pressió atmosfèrica, precipitació i velocitat del vent). I també no instrumentals, observades directament pel personal dels fars (visibilitat horitzontal, estat del cel o estat de la mar). També conté informes específics d’episodis de boira o de tempesta, així com correspondència tècnica.

Unes dades que el cap de l’Àrea de Climatologia, Marc Prohom, va destacar que són molt valuoses perquè permetran “aprofundir en l’estudi del clima històric i millorar la capacitat predictiva”. “Les projeccions de canvi climàtic són simulacions de la realitat”, digué i afegí: “com més dades tenim, més precisos són; amb aquestes dades recollides podrem predir millor fenòmens com temporals”.

De fet, predir els temporals de mar és un dels principals objectius del projecte. “Amb el canvi climàtic, el nivell del mar ha incrementat deu centímetres des dels anys 90”, afirmà Prohom, relatà que “l’increment fa que els temporals puguin tenir efectes més perillosos i interessa veure canvis en els temporals”.

Després de digitalitzar tota aquesta documentació, ara caldrà analitzar-la amb profunditat per poder-la estudiar i utilitzar per predir els fenòmens meteorològics futurs a la Costa Brava. Segons avançà Prohom, “el buidatge de dades és un dels principals reptes del projecte” perquè ha d’afrontar la heterogeneïtat dels formats i la terminologia no estandarditzada utilitzada als segles XIX i principis del XX. Per això, s’ha avançat que s’explora l’ús de tecnologies d’intel·ligència artificial (IA) per facilitar la transcripció automàtica dels documents i l’harmonització amb escales modernes de velocitat del vent i estat de la mar.

Les dades recuperades tenen un gran valor científic i pràctic, ja que no només permetran millorar l’anàlisi de la variabilitat i el canvi climàtic en aquest àmbit de la costa i detectar possibles tendències amb una perspectiva de més d’un segle; sinó també reconstruir temporals marítims destacats, i contextualitzant-los amb fenòmens recents com el temporal Glòria (2020) o validar i calibrar models climàtics i meteorològics, millorant la precisió de les projeccions futures.

A més, també s’aporten dades d’observació de dies de boira marítima per poder incrementar la precisió en la predicció d’aquest fenomen en l’actualitat. I es podrà caracteritzar millor els episodis de tramuntana del passat, així com detectar canvis en la recurrència, durada o intensitat actuals.

Ampliar el projecte a altres territoris

L’SMC ja treballa per estendre aquest projecte a altres punts del litoral català, com el Far del Llobregat o el Port de Tarragona, i creuar la informació amb la nova base de dades de temporals de mar de Catalunya (1700-2024), desenvolupada a l’SMC partir de fonts històriques diverses. Aquesta iniciativa reforça el compromís de l’SMC amb la recerca, la preservació de la memòria climàtica i el monitoratge del canvi climàtic, tal com estableixen la llei de meteorologia de Catalunya i la llei del Canvi Climàtic.

A l’acte de presentació del projecte de digitalització d’aquests fons hi va participar també la directora del Servei Meteorològic de Catalunya, Sarai Sarroca; el subdirector general d’Arxius i Gestió Documental, Enric Cobo i l’historiador i arxiver de Tossa de Mar, David Moré, que ha posat una mica de context l’evolució del funcionament dels fars arreu del territori.

Font: https://www.gerio.cat/noticia/1712574/digitalitzen-un-segle-dobservacions-meteorologiques-als-fars-de-la-costa-brava 

El març més plujós del que portem de segle

Segons l'informe del Servei Meteorològic de Catalunya, el març va ser fred, sobretot a les parts més elevades del país, normal al litoral i algun punt de la part occidental de la depressió Central, i càlid a punts del litoral Nord i Sud.

També fou extremament plujós a gran part del país i plujós als extrems nord i sud del litoral i nord-oest de la Val d’Aran. Meteorològicament, el mes es caracteritzà per un flux zonal (vent de l’oest) desplaçat al sud del continent europeu, persistent durant tot el mes i molt pertorbat, fet que a les nostres contrades s’escenificà amb centres de baixes pressions que es despenjaven del corrent general provocant precipitació que va afectar tot el territori, neu al Pirineu i una temperatura per sota de la normal. La màxima es va quedar molt per sota dels valors habituals per a l’època de l’any i no tant la temperatura mínima. L’abundant nuvolositat fou la causant d’aquest comportament de la temperatura: durant el dia no podia pujar massa i, en canvi, a la nit la nuvolositat no la deixava baixar.

Precipitació del dia 6 al 9 de març

L’aproximació d’una profunda depressió atlàntica, ben reflectida a tots els nivells de la troposfera, va provocar un episodi de precipitació que va deixar fins a 200 mm entre els dies 6 i 9 de març a punts de l’Alta Garrotxa i el massís del Port. Les quantitats més importants registrades a la Xarxa d’Estacions Meteorològiques Automàtiques (XEMA) i de la Xarxa d’Observadors Meteorològics (XOM) gestionades per l’SMC van ser: els 210,4 mm que es van enregistrar a Beget (el Ripollès); els 200,0 mm mesurats al PN dels Ports (el Baix Ebre); els 195,2 mm de Puig Sesolles (1.668 m, Vallès Oriental), al cim del Montseny. L’episodi de precipitació va implicar una nevada considerable a l’alta muntanya, amb més de mig metre de neu nova en alguns sectors, si bé la cota de neu va ser força alta: 83 cm a Ulldeter (2.410 m) al Ripollès; 61 cm a Espot (2.519 m) al Pallars Sobirà; 59 cm a Boí (2.535 cm) a l’Alta Ribagorça.

Precipitació del 13 al 15 de març

Una configuració sinòptica molt semblant a la descrita a l’episodi anterior va provocar un episodi de precipitació entre els dies 13 i 15 de març amb més de 40 mm al sud del país i al Prepirineu central. Algunes de les quantitats més destacades registrades a la XEMA i a la XOM van ser: 57,0 mm a Tivissa (la Ribera d’Ebre); 48,7 mm a Falset - los Baboixos (el Priorat); i els 40,5 mm al Santuari de Queralt (el Berguedà). Al Pirineu hi va nevar sobretot al Pirineu oriental i Prepirineu central: 30 cm a Cadi Nord (2.143 m) - el Prat d’Aguiló (la Cerdanya); 29 cm a Malniu (2.230 m) a la Cerdanya; o els 27 cm del Port del Comte (2.290 m), al Solsonès.

Precipitació entre el 18 i 20 de març

Una pertorbació atlàntica despenjada del corrent general va afectar Catalunya entre els dies 18 i 20 de març acumulant quantitats de precipitació per sobre dels 50 mm al quadrant nord-est de Catalunya. Les quantitats més importants de precipitació registrades a les estacions gestionades per l’SMC van ser: 109,1 mm a Anglès (la Selva); 104,1 mm a Arbúcies (la Selva); 94,8 mm a Lliurona (l’Alt Empordà). La nevada va afectar el Pirineu destacant els 24 cm a Boí (2.535 m) a l’Alta Ribagorça, els 21 cm a Ulldeter (2.410 m) al Ripollès, o els 19 cm de Núria (1.971 m) al Ripollès.

Precipitació del 21 al 25 de març

Un solc va creuar Catalunya entre els dies 21 i 25 de març. Si bé la precipitació va afectar gran part del país, va ser més important al quadrant nord-occidental. Les quantitats més importants de precipitació registrades a les estacions gestionades per l’SMC van ser: 118,0 mm a Certascan (2.400 m, Pallars Sobirà), 104,8 mm a Espot (2.519 m, Pallars Sobirà); 91,8 mm a Ulldeter (2.410 m, Ripollès). La nevada va afectar el Pirineu destacant els 69 cm de Certascan (2.400 m) al Pallars Sobirà, els 46 cm a Ulldeter (2.410 m) al Ripollès, o els 40 cm de Boí (2.535 m) a l’Alta Ribagorça.

Març fred a Catalunya

La temperatura es va quedar per sota de la mitjana climàtica, sobretot a les parts més elevades del país, normal al litoral i algun punt de la part occidental de la depressió Central i, en canvi, el març ha estat càlid a punts del litoral Nord i Sud. Al llarg del mes de març d’enguany no s’han observat adveccions de masses fredes destacades, a excepció de l’episodi de fred dels dies 15 al 18 de març, però l’abundant nuvolositat provocà que la temperatura màxima quedés molt per sota dels valors normals de l’època. Si bé la temperatura mínima no va ser baixa, la temperatura mitjana es quedà al conjunt del país per sota de la mitjana del mes de març.

Març extremament plujós

El mes fou extremament plujós a gran part del país i plujós als extrems nord i sud del litoral i al nord-oest de la Val d’Aran. El 2025 ha tingut el març més plujós d'aquest segle al conjunt de Catalunya, superant lleugerament el 2011, i un dels més plujosos que s'han mesurat al país, comparable al de 1974. D’altra banda, el conjunt del país no vivia un mes tan plujós des del gener de 2020. Aquesta anomalia de la precipitació ha estat causada per les contínues pertorbacions que despenjades del corrent general han afectat Catalunya provocant precipitació generalitzada.

Irradiació solar per sota de la mitjana

La insolació del mes de març va quedar-se per sota dels valors normals per a l’època de l’any, degut a l’abundant nuvolositat associada a les pertorbacions que van afectar Catalunya. La irradiació solar ha sigut excepcionalment baixa arreu del país, però el març de 2022 encara ho va ser més.

Per veure l'informe complet podeu accedir al següent enllaç: https://govern.cat/salapremsa/notes-epremsa/695502/el-marc-mes-plujos-del-que-portem-de-segle

Pol·len als bassals de les Gavarres